Linialhospitalet 23

redacció: [email protected] | anuncia’t: 619 13 66 88 – [email protected] | administració: [email protected]

línial’HPeriòdic gratuït de l’Hospitalet · linialhospitalet.cat · 23-04-2015 · Núm. 23 · Difusió controlada per OJD-PGD: 10.025 exemplars mensuals

Reportatge pàg 3Els mercats de pagès:moda passatgera o fenomen consolidat?

Eleccions pàg 11 L’Hospitalet en Comú estrenca i no es presentaràa les municipals del maig

Comerç pàg 21Arrenca una nova edició de la Primavera de Tapes

Esports pàg 22Audie Norris apadrina uncampus de bàsquet a L’H

Bellvitge investiga el paper dels zeladors en les autòpsiesEl sindicat UGT ha denunciat que el col·lectiu s’estaria encarregant d’obrir els cadàvers i extreure’n mostres pàg 14

Política pàg 18Esplugas (PP): “La proliferacióde kebabs i locutoris a L’Hcrea guetos comercials”

Entrevista pàg 8Monrós (CiU): “El govern municipal està fent ‘un xapa i pintura’ a la ciutat”

pàg 10

Esclata la festaa la ciutat

Per a publicitat: [email protected] - 619 13 66 88| 2 líniaL’H 23 abril 2015

3 | líniaL’H23 abril 2015Reportatge

Comprar fruites i hortalisses ambgust d’allò que realment són. Lavoluntat per assolir aquesta pre-missa, que molt sovint no escompleix, sembla que ha aug-mentat en els darrers anys, i unexemple d’aquest fenomen és laproliferació de mercats de pagèsal Baix i a la ciutat, una zona quecompta amb 9 esdevenimentsd’aquestes característiques.

“Hi ha una demanda sociald’aquest tipus de productes, i elsmercats de pagès també repre-senten sortides comercials inte-ressants per als productors”, ex-plica a aquesta publicació Rai-mon Roda, gerent del Consorcidel Parc Agrari del Baix Llobre-

gat, l’ens que organitza aquest ti-pus de mercat des de l’any 2012.

“ESPAIS DE TROBADA”Els mercats de pagès, explicaRoda, són “espais de trobadaentre els pagesos del Parc Agra-ri i els consumidors que escurcenla cadena de producció”. Els pro-ductes que s’hi ofereixen han deprovenir del Parc Agrari i ser ve-nuts directament pel productor,sense intermediaris. Per tal d’as-segurar la procedència del pro-ducte, el consorci va crear el2002 la marca Producte Frescdel Parc Agrari, un logotip quedistingeix els productes frescosque es cultiven a la comarca.

Sobre la possibilitat, tanma-teix, que aquest auge de la de-manda de productes frescos deproximitat esdevingui una modaque passi de llarg en un futur,

Roda recorda “la tradició agrícolai de venda directa dels pagesosdel Baix Llobregat” i indica quel’interès per aquest tipus de pro-ductes “està creixent”.

De manera similar s’expressaMariano Martínez, responsablede comunicació de l’AssociacióGastronomia i Turisme del Baix(AGT) –una entitat que aposta pelproducte fresc de proximitat–que explica que “molta gent joveestà cada cop més interessada enel menjar saludable i fresc”, i as-segura que faran tot el possible“perquè aquest comportaments’instal·li a la societat”. De totamanera, Martínez assenyala lapolèmica d’Eurovegas com “elcatalitzador de la consciènciaciutadana envers el Parc Agrari”.“Aquests mercats fan créixer enparal·lel l’interès de la gent per l’a-gricultura”, conclou Martínez.

» L’interès pels productes frescos i de proximitat creix mentre els mercats de pagès proliferen arreu» Els organitzadors d’aquests esdeveniments asseguren que aquest fenomen “no és una moda”

F. Javier RodríguezL’HOSPITALET

SOCIETAT4Des de fa uns mesos,la ciutat de l’Hospitalet comptaamb el seu propi Mercat de Pa-gès. Tot i que a la ciutat riberencaés l’Associació Gastronomia iTurisme del Baix (AGT) l’orga-nitzadora, i no el Consorci delParc Agrari –com passa a la co-marca veïna del Baix–, l’esperitd’aquesta iniciativa és el mateix.

Al mercat es poden trobar

“verdures fresques, de qualitat ide proximitat”, segons els orga-nitzadors, que també destaquenque “els productes que venen elsparadistes han hagut d’estarcultivats al Parc Agrari”.

El mercat se celebra el tercerdivendres de cada mes, de dosquarts de 4 a 8 de la tarda, a laRambla Marina, al costat de can’Arús.

Divendres de mercat a L’H

Els mercats de pagès de la zona ofereixen productes del Parc Agrari. Foto: AGT Baix i Parc Agrari

Retorn als orígens

| 4 líniaL’H 23 abril 2015

publicitat 619 13 66 88

Les cartes d’opinió es poden enviar a: [email protected]

Línia l’Hospitalet no comparteix necessàriament les opinions que els signants expressen en aquesta secció ni se’n fa responsable.

redacció: [email protected] publicitat: [email protected]ó: [email protected]

líniaL’H.cat

Dipòsit legal: B 12321-2013

amb el suport de:Difusió controlada

Opinió

10.025 exemplars mensuals

Un diari plural Un diari participatiu

Actualitat a la xarxa

Eugeni D’Ors, Xènius, en un delsseus escrits va fer un seguit deconceptes en contraposició elsuns amb els altres, entre els qualsn’hi havia dos que m’han quedatgravats a la memòria: Contra eltrabuc, el somriure i Contra labarbàrie ibèrica, la civilitzaciómediterrània. Això ho escriví Xè-nius, al que se’l va tractar de tra-ïdor a Catalunya, per haver optaten alguns moments per escriureen castellà i especialment per ha-ver estat anomenat pel dictadorFrancisco Franco com a Cap Na-cional de Belles Arts i ser mili-tant de la FET i de les JONS.Però, malgrat tot, com deia ellmateix, no es neix en va, vora elMare Nostrum.

Seguin l’exemple de Xèniuses pot fer una nova relació deconceptes oposats: Contra la dis-gregació, l'esforç per a la unitat/Contra el puny, la mà estesa/Contra l’autoritarisme, la lliber-tat/ Contra la mentida, la veritat/Contra la mediocritat, l’excel·lèn-cia/ Contra el desànim, el co-ratge/ Contra la submissió, la re-bel·lió/Contra l’insult, l’educació/Contra la ignorància, el coneixe-ment/ Contra la corrupció, l’ho-nestedat / Contra l’immobilismecentralista, l’acció de la perifèria/Contra el tancament, l’obertura/Contra l’obscuritat, la llum/ Con-tra la cobdícia, la generositat/Contra el got mig buit, el got migple/ Contra el soroll de la ca-verna, el silenci indiferent/ Con-tra tot el que és negatiu pel nos-tre país, oposem-hi allò que éspositiu, i amb aquest capteni-ment podrem fer foc nou, en con-tra de cap poble ni nació, però síen contra de qui es vulgui impo-sar sobre la nostra pàtria.

4El somriureper Jordi Lleal

#ProcésEnÀrab#QueixaMossos #ConfetiAtac

4200 niñas y muchos olvidosper David Creus

Esta semana me arde el alma,pido como simple ciudadano lasmás sinceras disculpas a 200 ni-ñas que hoy hace un año fueronsecuestradas y todos lo sabía-mos y nadie hizo ni hace nadade nada. Mis disculpas, peques.

200 Niñas en Nigeria haceun año fueron secuestras y si-guen secuestradas.

Perdonar al mundo, peques,estamos programados para ol-vidar todo aquello que deja deser noticia y nos produce dolor,sea lo que sea. El dolor ajeno seolvida en cuanto se convierte ennuestro propio dolor y se noshace difícil de digerir.

Tenemos la magia de losmalos magos, los cuáles con unsolo botón pueden apagar esedolor de nuestra alma cam-biando de canal hacia algo másllevadero.

Hace un año que secuestra-ron a casi 200 niñas en Nigeria.Televisiones y medios de todotipo olvidaron pronto ese secu-estro, y esta semana celebraneste primer aniversario gritan-do durante un instante: ¿Dón-de están? Hipócritas.

Los medios son quien pue-den presionar a los gobernan-tes para que se busquen a estaschicas. ¿Por qué no se hace?Porque tal vez no interese anadie y les venda mucho más unresultado futbolístico o depor-tivo o bien una pelea política oun programa llamado de en-tretenimiento de la televisión.Este mundo no es como debe-ría ser. Yo solo soy un loco quelo que puedo hacer es gritar enlos medios que deseen publi-carme lo que siento. Se llamagranito de arena.

@JaumeBarberà: El cap dels Mossos de-nuncia que la policia estatal no comparteixinformació que afecta la seguretat deCatalunya.

@ShezardRG: "Brutal" agresión al presi-dente del BCE, Draghi, a cargo de una mu-jer. Los demócratas pedirán años de cárcelpara ella por tirarle confeti.

@Zurine3: Si lees al revés y en sánscrito elartículo de Alfonso Ussía verás que sealerta de que Mas quiere tirar homosexu-ales desde la estatua de Colón.

Una de las cosas que primera-mente se le criticó al expresi-dente de la Generalitat, JordiPujol, cuando se destapó elescándalo que ha llevado atoda la familia Pujol al cande-lero, fue el hecho de que hu-biera estado 23 años ininter-rumpidos en el cargo. El hec-ho de haber permanecido tan-to tiempo en el poder, permi-tió a sus adláteres crear todauna tupida red clientelar y tra-mas oscuras de asqueroso ami-guismo que tan solo con eltiempo han salido a la luz, ge-nerando la indignación de todoel mundo. Pues bien, si esto hapasado con 23 años…¿qué nopuede haber pasado en nues-tro ayuntamiento cuando lle-van 36 años mandando losmismos? La imaginación sedispara y, por desgracia, enningún caso para bien.

Cualquier persona de la ciu-dad que haya tenido tratos di-rectos o indirectos con nuestroayuntamiento, podrá explicaranécdotas sobre los “particu-lares” métodos –todos ellos defachada absolutamente legal,faltaría más– que existen entrelas paredes de nuestra casaconsistorial para beneficiar asus “amigos” y/o presionar a losque no son sus incondicionalesacólitos. Y esto, que tan solopuede ser conseguido cuando el

poder se estanca en su poltro-na durante años y años –36,más concretamente– no be-neficia a l’Hospitalet ni a su ciu-dadanía, bien al contrario.

Por mucho que los buzonesse llenen de grandilocuentes fo-tos, de tremebundos titularespublicitarios, de faraónicas Tor-res de Babel y de proyectosmesiánicos que tan solo enri-quecen a los de siempre, laciudadanía, los hospitalenses dea pie, no se benefician absolu-tamente de nada. Eso sí, en losdos meses antes de cada elec-ción, como quien espera la vi-sita de la suegra, todo lo que nose ha hecho durante cuatroaños se hace para tenerlo apunto para la foto de turno ypara jactarse de ello. Esto no estrabajar para la ciudad, sino oli-garquía y caciquismo.

36 años de puertas cerradasa la ciudadanía hacen que eltufo a “cortijo particular” delactual partido en el gobiernotraspase los gruesos muros denuestro ayuntamiento. Y espor el bien de la ciudad, por elbien de los y las hospitalenses,que hay que abrir esas puertasy renovar su contenido conurgencia.

El ayuntamiento huele anaftalina, y la naftalina, comobien sabrá, es altamente vene-nosa.

per Ireneu Castillo

4Venenoso olor a naftalina

Per a publicitat: [email protected] - 619 13 66 88 5 | líniaL’H23 abril 2015

| 6 líniaL’H 23 abril 2015 Envia’ns les teves cartes a: [email protected]

@LibrodeNotas: Anda que cuando FelipeVI se siente a ver Juego de Tronos y veaque los DVD contienen todos los discursosde Maduro...

@encampanya: A veure quins jihadistesindependentistes s’inventen ara al PartitPopular per tapar la detenció de RodrigoRato.

@marta_ef4: No ens podrem queixarpas, ara que en Jérémy Mathieu fa gols.Sigui a la porteria que toca o en pròpiaporta, tant és!

Un diari obert

Opinió en 140 caràcters

De vegades hom té la sensació que allòque hem decidit anomenar "el procés ca-talà" pateix d'un excés de cofoïsme ma-nifestament poc resilient davant les en-vestides que tot sovint, i en augment, ensfa arribar l'unionisme.

Sabut és, almenys teòricament, quefer l'Estat català és una tasca dura i fei-xuga, que requereix molta dosi de con-vicció i dedicació amb un enorme pa-raigua que tot ho aixoplugui de gran de-terminació. Si algú podia creure's queamb quatre multitudinàries manifesta-cions i recollida de signatures la fita jaera reeixida o almenys molt ben enca-rada ara, espero se'n adoni, que calmolt més que tot això, que també és ne-cessari per fer possible un canvi tanbrusc en les nostres vides.

L'adversari unionista és potent, mésque no pas molts es pensaven, i ara se'lscomencen a obrir els ulls i refredar lescames, i més que ho serà i demostraràser-ho a mesura que ens anem acostanta dates significatives com, primer, leseleccions municipals i després les cata-lanes, amb aquest caire suposadamentplebiscitari que ara, ves per on, ens negal’ínclit i, cada cop, més desenmascaratPablo Iglesias. És clar, menystenir Es-panya, com Estat, i el seu particular pro-jecte nacional és el pitjor mal que s'ha fetal sobiranisme català i que caldrà posar-hi remei si, de veritat, volem continuarfent avançar el "procés" més enllà de laretòrica benintencionada.

Corregint la frase de Churchill, hau-rem de convenir que la independènciaés massa important com per deixar-la enmans merament d'activistes, que essentnecessaris, no poden ni deuen substituirun clar, contundent i visionari liderat-ge polític. Hi ha lideratges pels temps depau i d'altres per moments de convulsió.Seguint amb Churchill, ell fou "l'home"cridat a liderar els, fins aquell moment,decaiguts esperits britànics i guanyar laguerra; però el mateix Churchill fou unaautèntica calamitat com a primer mi-nistre, exemple de pèssim i excèntric ges-tor i malson de ministres i assessors, du-rant el període de postguerra.

He dit en moltes ocasions que formar

part d'Espanya, i de l'Espanya autonò-mica i democràtica en particular, ha em-petitit enormement i terrible les nostresmires i inquietuds com a poble, al ma-teix temps que reduïa, les nostres am-bicions nacionals i globals. Alguns delsdebats que tota nació ha de participar ac-tivament com el debat de la seguretat,les aliances diplomàtiques o els gransreptes econòmics globals eren volgu-dament o inconscientment foragitatsdels nostres interessos intel·lectualsparticulars. Presentar-se al món com amés progressistes que estats que n’hanfet gala dins un ordre, no només redu-eix les nostres possibilitats de reconei-xement internacional, també ens deixaen evidència davant d’un món, cada copmés global, on l’univers de Walt Disneypoc té a veure amb les relacions inter-nacionals i entre estats.

Fins no fa gaire, els grans temes d’al-ta política que ens recordava De Gaulleformaven part únicament de l’agendadels polítics professionals de l'estat i nopas de les nostres institucions i dels nos-tres polítics que, per contra, havien devetllar per la defensa de la llengua, de lanostra cultura i el nostre teixit produc-tiu. Un fet natural però totalment com-plementari amb pensar en gran i fer po-lítiques d'estat i no pas de regió.

Si volem, i ens creiem la indepen-dència de Catalunya, haurem de fer ungran exercici de realisme polític i esde-venir plenament creïbles davant lesinstàncies internacionals que ens ho ex-igiran. Altres, en circumstàncies dife-rents o similars, ho han fet i, a fe dels es-deveniments, que no se n’han penedit.Renegar d'unes forces armades pròpies,dels compromisos euroatlàntics o del ca-pitalisme és un passaport a una tendrai perenne adolescència.

Espanya ho sap, ho conrea i espe-rona entre propis i estranys, i se n'a-profita. Fa de la nostra debilitat que, enpart porta per nom ingenuïtat i incon-sistència, la seva fortalesa i salvaguar-da nacional. Suposo que saben del queparlo i no és això el que volem si del quees tracta és de veure algun dia l’Estat ca-talà independent.

4Ingenuïtat i procésper Marc Gafarot

Acabósele tirar de veta, a la cantora deEspaña. Remate de infarto para esta sin-gular dama de la farándula, ahora bru-talmente maltratada por una prensa delcorazón sin corazón de la que tantos pa-los ha recibido a cuenta de empachar-se con exclusivas onerosas en su bene-ficio. Finiquito dramático a décadas dehartazgo mediático voraginado, a den-telladas de verdadero anuncio dentífri-co, las longanizas con las que se ataba alas verjas de mansiones, cortijos y otrasriquezas de buen vivir junto a persona-jes de su ralea. Óbito oportuno a sus pre-suntas apropiaciones –presuntamentepresuntas en el país de las presuncio-nes...– de bienes tangibles, en esa Mar-bella bajo sospecha que tiembla en ho-rizontal y vertical... ¡Muerto el rey,viva el rey!

Cárcel al fin para sus carnes y hue-sos, por supuesto: mil años, mejor quecinco. Rejas de barrotes para ella, quenos quite de la memoria la bondad desus taconeos y alardes en los escenarioscantando aquello de... Castigo ejemplarpara sus tramoyeos urbanísticos, fisca-les y ganaderos en entarimados pros-critos a la gente decorosa, sus romeríaspor lo ajeno sin bajarse del carro y eseestrellato catódico sin parangón sim-bolizado con sus gafas negras encajadasa presión en la cara. Que calle, ahora quedebe, y nos deje asumir el daño que he-mos recibido de tanto dejarnos embe-lesar hipnóticos de sus alaridos coplís-ticos de sirena de las orillas del Gua-dalquivir. !Leré¡

Piérdase en el olvido su memoria,pero antes que devuelva cada céntimode euro con los que haya podido en-grosar sus cuentas dinerarias en su fec-horía. Silencio para su música y su letra,y requisitorio por su compadreo con lastramas delictivas y esos enviones con losque se sacudía de encima a los perio-distas como la caspa. Mutis de facto a susdeclaraciones defendiéndose, no que-

remos oírla lagrimándolas con cara decinemascope, y aplausos por su defe-nestración miserable. Más dura el tiem-po que la fortuna y ella, para los restos,ya ni lo uno ni lo otro. ¡Arsa, mi vida!

!Fiesta¡ Que nos canten otras co-plistas con más de aquí que de allí, des-de ahora. Haberlas las hay, que entonansus letras y sus zarandeos con más pos-tura y recato que la susodicha. Porejemplo, la Mengana, la Zutana, la... ycien más que la superan en enjundia yarte. Que sean ellas las que, en adelan-te, nos hagan estremecer y llorar con susarrebatos y pasiones escénicas a los es-pañoles, !olé!, sin tener que regurgitarlo que nos ha costado la última ocur-rencia de la Tal. Pero, cómo ha podido,!cómo!

Facilitémosles el camino a esas pro-metedoras ninfas veleidosas que, enta-lladas en sus vestiditos de gitanillas, yacastañean con sus pies repiqueteando lostablados buscando sitio. Tienen escue-la y arrestos para eso y más. Compremosdesde ya convulsivamente su intimidad,por tan poca cosa como encender a dia-rio la tele devorando los programasnecrófagos en los que hablen de sí mis-mas y hasta de sus génesis cromosómi-cas. Hagamos por saber cuanto se refieraa su novedad, cierta o improbable, paraque así se encimen fulminantes a esa po-pularidad que nos reconcome las en-trañas –envidia sana, claro…–. Exten-damos entre nosotros y nosotras urbi etorbi sus noticias como aceite en el agua,los rumores que se avistan en el hori-zonte, lo irreal y fantasioso de sus bio-grafías, mentándolas. Mercadeemos a lamínima ocasión sobre lo suyo en los in-ocentes concursos televisivos, comouno o una más, demostrando nuestra sinpar erudición escatológica, para de estaguisa glorificarlas en ese cadalso efímeroen el que no tardarán en saldar cuentas.Pena, penita, pena…

Suerte, Isabel: la necesitaremos sin ti.

4La ‘bienpagá’per Gregori Portero

| 8

líniaL’H 23 abril 2015

Entrevista

Aquest és el primer cop quees presenta com a candidatde CiU a les municipals.

Com ho afronta? Amb moltes ganes i il·lusió. Agafarel relleu de la Meritxell Borràs és ungran repte.

Quina seria la seva primera deci-sió si guanyés les eleccions delmes de maig?N’hi hauria unes quantes, però unade les primeres seria fer una auditoriacompleta de l’Ajuntament i de les se-ves empreses públiques i departa-ments.

Hi ha hagut mala gestió?No va tant per aquest camí: es trac-ta d’un tema de transparència i re-novació. Fa 35 anys que governen elssocialistes a la ciutat, i nosaltres no-més volem posar en coneixementdels ciutadans l’estat de L’H i d’unAjuntament que té prop de 1.600treballadors en plantilla.

Sigui com sigui, l’escenari de caraa les municipals indica que hihaurà fragmentació de la com-posició del Ple. Davant d’això, es-

taria disposat a pactar amb algu-na força per governar?Sempre diem que CiU és un partit degovern. Per tant, sortim a guanyar.Però si hem de formar govern ambalguna altra força, hi estaríem dis-posats, però no a qualsevol preu. Novolem formar part d’un govern no-més perquè la suma dels nostres re-gidors ajudés a assolir la majoria de

14 al Ple. Pactaríem si part del nos-tre programa s’inclogués al cartipàsmunicipal. No donaríem carta blan-ca en aquest sentit.

De fet, una de les forces que té op-cions d’entrar és ERC. Té por queaixò vagi en detreniment seu?És evident que tant ERC com CiUcomparteixen una part de l’electo-rat, però jo no parlaria de por, tot ique som conscients que poden en-trar a l’Ajuntament. Tanmateix, no-

saltres tenim una trajectòria sòlida,i a L’H no només prima l’aspecte so-biranista. Un país sobirà no es co-mença per la teulada, es començaper baix. Un país es fa fort a partir dela representació municipal. Siguicom sigui, la ciutat està feta de per-sones, i nosaltres sempre hem tre-ballat per a les persones. Quan etsescollit representes tots els ciuta-dans, no només els que t’han votat.

Creu que poden millorar el seunombre de regidors?Ens presentem amb aquesta idea, in-tentar millorar resultats. Però ara te-nim un panorama totalment dife-rent del dels últims anys, i un exem-ple han estat els comicis andalusos.Ara per ara, les enquestes les hemd’agafar amb pinces, perquè hi haformacions polítiques noves que nos’han presentat mai. A més, en unesmunicipals també és molt importantqui és el candidat que es presenta.

Es preveu una caiguda del PSC...Jo penso que sí. Enguany els socia-listes patiran una baixada dels seusresultats.

Quin balanç fa de la legislatura?Han estat quatre anys d’inacció, d’a-nar fent sense cap tipus de voluntatde fer coses noves. A L’H fa més de30 anys que governa el PSC, pràcti-

cament sempre en majoria, i el quepassa aquí és que la democràcia aca-ba el dia que es vota. Les decisionsmunicipals ja vénen fetes, no es fapartícip l’oposició. Et prenen en pocaconsideració, no hi ha negociació nies posa en coneixement de la restade grups dels projectes municipals.Aquest és el balanç que en faig.

I de la seva actuació a l’oposició?Hem portat moltes propostes alPle que no han estat tingudes encompte per part del govern muni-cipal, tot i que després les han duta terme, com el tema dels escocellsdels arbres: fa uns anys vam dema-nar que s’arrangessin, però ens vandir que no. Ara, quan falten pocs me-sos per a les eleccions, els han arre-glat. L’Ajuntament està fent ‘un xapai pintura’ a la ciutat.

Tornant a les municipals, quinessón les demandes que els estanfent arribar els ciutadans?Les qüestions canvien segons el ba-rri, però el que volen els hospitalencsés una ciutat més amable, segura,

més neta i més cívica. Que el modelde convivència millori, que no hi hagiconflictes i que tothom pugui com-partir els espais públics.

La neteja segueix sent, certa-ment, una qüestió problemàtica...En aquest tema hi ha una part de res-ponsabilitat per part de l’Ajunta-ment, que ha de fer un seguiment filper randa de la contracta de neteja.

No s’està fent bé?Es pot millorar el servei, i ara per arano s’està fent un seguiment ex-haustiu del mateix per part del con-sistori, que paga i després no vigilasi es fa bé o no.

Ja per acabar, sembla que l’orgullde ciutat torna a estar de modaentre els candidats a l’alcaldiaara que venen els comicis... És que ens hem de creure que somels primers. Orgull de ciutat és tenirbons clubs esportius, bons mitjansde comunicació i unes bones festi-vitats locals. I, en aquest sentit, el PSCno l’ha sabut desenvolupar.

“El govern municipal està fent ‘un xapa i pintura’ a la ciutat”


Jordi Monrós /candidat de CiU a l’alcaldia

Entrevista

Monrós es presenta per primer cop com a cap de llista de CiU a unes eleccions municipals amb bones sensacions i amb la voluntat de millorar el nombre

de regidors al Ple. Tanmateix, es mostra obert a pactes amb altres formacionspolítiques, sempre i quan es respectin les seves propostes de ciutat.

Perfil | Jordi Monrós o la nova etapa de CiU l’HospitaletJordi Monrós exerceix com a graduat social des del 1991, una professió que segons sol afirmar “ajuda

a trobar consensos”. L’any 1983 va iniciar la seva militància política a la JNC. Després d’ocupar diversos càrrecs a l’agrupació local de CDC, Monrós és actualment cap de llista del partit a la ciutat,

substituint Meritxell Borràs, i president comarcal de la formació a l’Hospitalet i Cornellà.

“Es pot millorar el

servei de neteja. Cal

que l’Ajuntament hi

faci un seguiment

més exhaustiu”

| 10


Amb l’arribada del bon temps, laciutat s’engalana i surt al carrerper celebrar la seva festa grossa.A partir d’avui, i fins diumenge,la ciutat s’omplirà de vida ambles Festes de Primavera, queenguany ofereixen un cartell deluxe amb activitats i actuacionsper a tots els públics. Abans detot, però, caldrà donar el tocd’inici de la festa, que enguanyvindrà a càrrec del cantant hos-pitalenc Antonio Orozco, queserà l’encarregat de llegir el pre-gó aquesta tarda a les 8 al balcóde l’Ajuntament.

Pel que fa a les actuacions iconcerts, les festes comptaranamb tres espais diferenciats percelebrar-les: la Farga, el parc dela Remunta i els jardins de CanSumarro –aquests dos últims

espais oferiran una sèrie de con-certs gratuïts, mentre que els dela Farga seran de pagament–.

Alguns dels artistes que ac-tuaran a la ciutat durant aquestsdies seran Los Toreros Muer-tos –demà dia 24 a les 9 del ves-pre a la Remunta–, els riberencsRumba sin Rumbo –l’endemàdia 25 a la mateixa hora–, Rosa-rio Flores –a la Farga demà a les9 de vespre– i MClan –l’endemàa la mateixa hora al mateix lloc–.

La festa també comptaràamb el Festival de l’Humor, quees repartirà entre el Joventut, elBarradas i l’Oncle Jack. I comque les festes coincideixen ambSant Jordi, la Rambla acollirà lestradicionals paradetes amb lli-bres i roses.

El cartell de les festes, per laseva banda, és obra de MarcFernández, un alumne de l’Es-cola d’Art Superior de DissenySerra i Abella.

Quatre dies frenèticsamb les Festes de Primavera

» El pregoner d’enguany serà el cantant hospitalenc Antonio Orozco» Rosario, Los Toreros Muertos o MClan, els principals reclams

Presenten més al·legacionsexigint respectar Can Trabal

MEDI AMBIENT4Sembla que laqüestió sobre el futur de CanTrabal ha tornat a sortir defini-tivament a la palestra. Desprésque alguns partits com el PPanunciessin que havien presen-tat al·legacions al pla de reformade Gran Via, ara un bon nombred’entitats ecologistes, culturals,socials i esportives de la ciutatn’han presentat també.

L’entitat ecologista La Sa-boga assegura en un comunicatque les seves al·legacions “esbasen en la pèrdua de sòl verd i

agrícola, en la falta de garantiesdel pla, en el model de ciutat i enla falta de compensació am-biental de les evidents reper-cussions d’edificar 26 torres degran alçada”.

El pla de reforma de la GranVia preveu soterrar aquesta ar-tèria i crear el Parc de Can Tra-bal, el qual comptarà amb 25hectàrees, el més gran de l’àreametropolitana. Tot i així, el pro-jecte no acaba de convèncer isembla que la polèmica seguiràendavant.

El nou CAP Gornal obrirà a finals de l’any que ve

SALUT4El serial arriba a laseva fi, en principi. El barri delGornal comptarà amb el nouCAP a finals de l’any que ve, ter-mini previst per a l’acabamentd’unes obres que s’adjudicarana finals d’aquest mes.

El futur edifici del centre desanitari, segons fonts del De-partament de Salut, serà cinc ve-gades més gran que l’actual –untotal de 1.900 metres quadrats–i prestarà atenció de medicina defamília, infermeria, pediatria,treball social, activitats preven-tives i comunitàries, atenció do-

miciliària i odontològica, entrealtres. El solar on es construiràl’edifici ha estat cedit per l’A-juntament i s’ubica a l’illa de ca-ses compresa entre l’avinguda deCarmen Amaya, l’avinguda Vi-lanova i el carrer dels Joncs.

El centre també comptaràamb una àrea docent formadaper 3 aules polivalents de 40 per-sones d’aforament.

Des de l’Associació de Veïnsdel Gornal s’ha acollit molt po-sitivament aquest anunci i s’havolgut agrair a tots els que els hivan “donar suport”.

Crida local per la defensa de les polítiques socials

SOCIETAT4Un grup de perso-nes de diversos àmbits del’Hospitalet han signat un do-cument que reclama al governde la ciutat que resulti de les mu-nicipals del maig “una acció de-cidida per mantenir i ampliar lespolítiques socials”.

Una cinquantena de perso-nes, entre les quals hi ha pro-fessors i educadors, monitors,historiadors i polítics, entre al-tres, ja han signat aquest docu-

ment, que critica el fet que “lasocietat està patit i pagant unacrisi orquestrada que té com aconseqüència l’augment de lesdesigualtats amb retallades detota mena”, posant especial èm-fasi en l’educació.

Per difondre aquest manifests’ha creat un blog a inter-net –cohesioieducacio.blogs-pot.com.es– on hi ha penjat elmanifest i es poden registrar ad-hesions.

RedaccióL’HOSPITALET

El pla de reforma de la Gran Via preveu fer un parc a Can Trabal. Foto: Línia L’H

Eleccions | Alberto Sánchez no anirà a les llistes de PxCPlataforma per Catalunya (PxC) va presentar fa pocs dies la candidatura per a les eleccions del maig en una roda de premsa. Tot i que el cap de llista seguirà sent l’actual regidor i portaveu del partit, Daniel Ordóñez, l’altre regidor de la

formació al Ple, Alberto Sánchez, no anirà a les llistes de la candidatura.

Antonio Orozco, pregoner d’enguany de la festa. Foto: AO

L’Hospitalet

11 |

CentrelíniaL’H 23 abril 2015

Després de diverses setmanesd’incertesa i estira-i-arronses, lacandidatura de l’Hospitalet enComú no concorrerà a les pròxi-mes municipals. Hi participaràamb el nom primigeni del pro-jecte, Canviem l’Hospitalet, i ambuna formació menys, desprésque Podem li retirés el seu suportformal per desacords amb el pro-cés de primàries. D’aquesta ma-nera, la nova candidatura quedaformada per ICV, EUiA i Pirates.

Després de la marxa de laCUP i Akelharre fa uns me-sos –els quals van denunciarque ICV-EUiA s’havia “apro-piat” de la candidatura–, i deProcés Constituent, les primàriesper escollir les llistes han estat eldetonant de la fi d’aquesta coa-lició d’esquerres.

L’esmentat procés de primà-ries, celebrat entre el 21 i el 28 demarç, va estar envoltat de polè-

mica després que Juan Francis-co Marín, un candidat indepen-dent que havia aconseguit elsavals necessaris, denunciés queno se li havia permès participar-hi. Les queixes de diversos grupsvan provocar que L’H en Comúinclogués Martín en el procés, ha-bilitant, però, més dies per votar.

Davant d’aquests fets irre-gulars, la candidatura de Barce-lona en Comú –que havia cedit laseva nomenclatura– va decidirretirar el seu suport a la coalicióriberenca. La polèmica que va en-

voltar el procés de primàriestambé va precipitar la sortida delcercle local de Podem, que fa pocsdies va reiterar que els seusmembres que participin en elscomicis del maig en alguna can-didatura ho han de fer a títol in-dividual, i no en nom del partit.

Des de Canviem L’H s’indicaen un comunicat, tanmateix,que aquest canvi de denomina-ció “obeeix únicament a criterisorganitzatius”, i s’assegura que“no hi ha hagut cap tipus de rup-tura amb Podem L’H”.

L’H en Comú es trenca i no es presentarà a les eleccions

RedaccióCENTRE

Comença l’esperada reformade la plaça del Repartidor

URBANISME4La reforma de laplaça del Repartidor ja està enmarxa. Aquesta inclou l’am-pliació de l’espai en un 40%, larestauració de la font històrica,l’eliminació de la font orna-mental i l’esperada restauracióde les antigues dependènciesde Correus.

La reforma de l’edifici deCorreus és una actuació molt es-perada pels veïns, que des de fa

temps es queixen del seu estat“lamentable”, tal com recollia arafa un any Línia L’H.

Ara, l’edifici serà transformatd’acord amb el Pla especial deprotecció del patrimoni arqui-tectònic de l’Hospitalet (PEPPA),per acollir el Centre d’Alternan-ça entre Formació i Treball-Es-cola de Segona Oportunitat al’Hospitalet, el primer d’aques-tes característiques a Catalunya.

Els partits sobiranistes de L’Hsignen per la independènciaAGENDA NACIONAL4Els par-tits independentistes que es pre-senten a les eleccions municipalsa l’Hospitalet van signar el com-promís ‘Ajuntaments per la In-dependència’, promogut perl’ANC, el passat 9 d’abril en unacte a l’auditori Barradas de laRambla.

Amb la signatura d’aquestdocument, les formacions polí-tiques es comprometen a la cons-trucció d’un nou Estat i a im-

pulsar mesures per a la creaciód’infraestructures per al mateix.

Els signants del documentvan ser el candidat a l’alcaldia deCiU, Jordi Monrós; l’alcaldabled’ERC, Antoni Garcia; el coor-dinador de Reagrupament aL’H, Josep Oriol Bonastre i perpart de la CUP, Maria Sánchez.

L’acte va estar organitzat perl’ANC local i conduït per la co-ordinadora de l’assemblea ribe-renca, Neus Espunya.

Cultura | El Museu, a la setmana dels Museus a TwitterEl Museu de l’Hospitalet es va adherir a la iniciativa de la Setmana dels Museus a Twitter (#Museum-

Week) que es va celebrar a tot el món fa unes setmanes. Durant set dies es van tractar set temàtiques di-ferents, una per dia. Al llarg de les jornades, tots els museus participants van intercanviar continguts i

propostes a través d’aquesta xarxa social, fent servir una etiqueta especial per a cada dia de la setmana.

| 12


Sant Josep

La Fundació Arranz-Bravo, ambseu a Sant Josep, ha convocat pertercer any consecutiu el Premid’Arts Visuals, en el qual podenparticipar artistes d’entre 18 i 40anys fins al pròxim 15 de juny.

Els participants han d’en-viar un recull de la seva obra a laFundació Arranz-Bravo en for-ma de dossier o projecte abansd’aquesta data. Segons infor-men els organitzadors, el temade les obres és lliure i no hi harestriccions a cap disciplina ar-tística ni a cap format.

L’artista premiat serà guar-donat amb una exposició indi-vidual a la seu de la FundacióArranz-Bravo durant dos mesos,que inclou el comissariat, lesdespeses de producció i l’ediciód’un catàleg.

El nom de l’artista guanyadores farà públic abans del pròximdia 1 de juliol.

Per altra banda, fins al prò-xim 31 de maig, la FundacióArranz-Bravo exposa Magnus,una selecció de les seixanta obresde gran format que EduardArranz-Bravo ha realitzat en elsdarrers deu anys.

Durant aquesta dècada, l’ar-tista ha creat obres amb nousdesafiaments, com ara la pintu-ra sobre tela en gran format através de tríptics, politríptics i

quadrants pictòrics sotmesos auna nova revisió.

A la mostra s’exposa unabona part de l’obra de l’artista re-alitzada en el nou taller queaquest té a Vallvidrera. Es trac-ta de peces inèdites que noméss’han vist recentment a Moscou,San Francisco i Xangai.

L’exposició s’ha fet amb lacol·laboració del Centre Culturalde Terrassa.

Una mostra a la fundació. Foto: Arranz-Bravo

La Fundació Arranz-Bravoconvoca el Premi d’Arts Visuals

Cultura | Exposició sobre art urbà al CC Sant JosepEl Centre Cultural Sant Josep va acollir fins al passat 10 d’abril una exposició

dedicada a l’art urbà, amb el títol Art urbà (a) social, en el marc del cicle dedicat a la crítica social Mirades i accions. L’exposició era una mostra feta a partir de

fotografies, de l’empremta que deixen a la ciutat accions i obres de caràcter social.

RedaccióSANT JOSEP

El Districte Cultural ja comptaamb una pàgina web pròpiaMÓN DIGITAL4El Districte Cul-tural ja té una pàgina web pròpia(www.lhdistrictecultural.cat),a través de la qual les persones oempreses que estiguin interes-sades a instal·lar-se en aquestaàrea de la ciutat tenen accés a l’o-ficina virtual.

La nova pàgina web és unaeina més per donar impuls i di-fondre el nou Districte Culturalde la ciutat, que té per objectiudesenvolupar les indústries cre-atives –música, arts visuals, ci-nema i disseny gràfic, entre al-tres– a la ciutat.

Segons expliquen fonts mu-nicipals, per a la creació del Dis-tricte Cultural s’han tingut encompte les aportacions dels veïnsi veïnes, els quals han participaten la seva concepció a través delprocés participatiu L’Hospitalet‘on’. Aquí s’han marcat les líniesestratègiques, tant en matèria ur-banística com econòmica i cul-tural, per concebre el DistricteCultural.

A la ciutat hi ha més de dues-centes empreses culturals, quedonen ocupació a més de milcinc-centes persones.

El Districte Cultural vol revalorar les fàbriques antigues. Foto: Ajuntament

13 |

Santa EulàlialíniaL’H 23 abril 2015

Solidaritat | Premi Jericó de la Fundació Santa EulàliaLa Fundació Santa Eulàlia, entitat sense ànim de lucre que treballa per millorar la qualitat de vida de les persones grans, ha convocat el Premi

Jericó 2016 en reconeixement als professionals d’infermeria que atenen “amb generositat i caritat” les persones grans.

La prestigiosa galeria d’art No-gueras Blanchard comptarà ambuna seu al Districte Cultural del’Hospitalet després de l’estiu, se-gons han informat recentmentfonts municipals.

La galeria s’instal·larà en laplanta d’un edifici del carrer d’I-saac Peral, a Santa Eulàlia, uncop s’hagin finalitzat les obresd’adequació de l’espai.

Segons va explicar l’alcaldes-sa, Núria Marín, durant la sevavisita als treballs d’adequació del’edifici, aquest “és un exemple decol·laboració entre el sector pú-blic i el privat per omplir decontingut el Districte Cultural” del’Hospitalet. Segons Marín, caldur a terme projectes comaquest, ja que són “estratègics”per impulsar l’activitat cultural ala zona.

El copropietari de la galeriaNogueras Blanchard, Àlex No-

gueras, ha explicat per la sevabanda que s’han instal·lat al’Hospitalet perquè “l’espai Bar-celona estava una mica sobre-passat pel turisme de les Ram-bles” i ha afegit que “necessità-vem un espai més ampli”.

Nogueras ha elogiat el local del’Hospitalet perquè “té moltallum natural, és diàfan i té mol-ta alçada de sostre”, a més del fetde trobar-se en una ciutat “molt

ben comunicada amb transportpúblic”, i estar “a prop de l’aero-port”, per la qual cosa facilita quearribin “els clients d’aquí i inter-nacionals”.

Segons el galerista, també esva interessar pel local del Dis-tricte Cultural perquè respectamolt el seu ideòleg, Josep Ra-moneda. El fet de facilitar l’apa-rició de nous espais artístics “emsembla molt encertat”, diu.

Una imatge del futur espai de la Nogueras Blanchard. Foto: Ajuntament

La galeria Nogueras Blanchards’instal·larà en un local del barri

RedaccióSANTA EULÀLIA

Mor el dibuixant JordiMacabich, veí de Santa EulàliaCULTURA4El reconegut dibui-xant de còmic Jordi Macabich,veí de Sant Eulàlia, va morir fauns dies als noranta anys. L’ar-tista va ser guardonat el 2009amb el premi Ciutat de L’Hos-pitalet de les Arts i la Cultura imolts veïns i veïnes del barri elconeixien perquè és l’autor de lescaricatures que hi ha exposadesal Bar Serra.

Macabich va néixer l’any1925 i va publicar el seu primercòmic amb només vint anys. Alllarg de la seva vida va treballar

com a dibuixant en diferentseditorials, com Ameller, Toray oMarco, fins que va passar a for-mar part de l’editorial Bruguera.

Entre les seves historietesmés conegudes hi ha la sèrie d’Elinspector Dan, que va publicarBruguera. També va publicar Lacabaña del Tío Tom amb lamateixa editorial i El milagro deFátima. Amb Ibero Mundial vapublicar Claro de Luna.

L’any 1957 va fundar a Lon-dres l’agència de còmic BardonArt juntament amb Barry Coker.

Macabich va dibuixar ‘El Inspector Dan’. Foto: Elinspectordan

Bellvitge| 14


L’Hospital de Bellvitge ha anun-ciat que ha obert un procedimentinformatiu per revisar el paperdels zeladors en la pràctica d’au-tòpsies, després que el sindicatUGT denunciés que aquests s’es-tarien encarregant d’obrir elscadàvers i extreure’n mostres.

La direcció del centre sanita-ri ha negat aquestes afirmacions,segons les quals els zeladors es-tarien duent a terme una pràcti-ca irregular, ja que no estan pre-parats acadèmicament per rea-litzar aquestes tasques. Segonsl’Hospital, els zeladors del Serveid’Anatomia Patològica, que és elque s’encarrega de les autòp-sies, només realitzen tasques au-xiliars de suport als facultatius.Fonts del centre sanitari tambédiuen que les necròpsies sempreles fan professionals de la medi-cina. També concreten que elscap de setmana sempre hi ha un

professional de guàrdia localit-zable perquè es pugui traslladara l’hospital i realitzar ell mateixles tasques, i no els zeladors.Fonts del centre han explicat a Lí-nia L’H que el procediment in-formatiu obert “segueix enda-vant”, tot i que no n’han volgutdonar més detalls en tractar-se“d’una qüestió interna”.

UNA RATA AL PASSADÍSAquesta, però, no ha estat l’úni-ca polèmica recent a l’Hospital. Eldiari ABC va publicar fa poc un ví-

deo on es veu una rata recorrentel passadís que connecta l’únicquiròfan d’urgències amb la salade reanimació. En aquest sentit,els sindicats fa temps que de-nuncien el pobre manteniment deles instal·lacions del centre.

Davant d’això, la direcció delcentre ha dit en un comunicatque es tracta d’un “cas aïllat” i que“immediatament” es van prendremesures. També ha puntualitzatque l’animal es va detectar “enuna sortida alternativa d’emer-gència, a les antigues urgències”.

El procés informatiu segueix endavant, segons el centre. Foto: Arxiu

L’Hospital investiga el paperdels zeladors en les autòpsies

Guardons | Premien Esteller amb la Medalla Josep TruetaManel Esteller, director del Programa d’Epigenètica i Biologia del Càncer de l’IDIBELL,

investigador ICREA i Professor de la Universitat de Barcelona, va rebre la Medalla Josep Truetaal Mèrit Sanitari de la Generalitat el passat dimarts 21 d’abril. El guardó reconeix les persones

i entitats que hagin destacat pels seus serveis prestats al progrés i la millora de la sanitat.

RedaccióBELLVITGE

Bellvitge commemora el seu cinquantè aniversari

CELEBRACIÓ4Bellvitge celebraenguany el cinquantè aniversa-ri de la seva creació, quan es vancomençar a construir edificisd’habitatges en una zona –LaMarina– on no hi havia gairebéres. Al llarg de l’any s’estan pro-gramant diversos actes per tal decelebrar l’efemèride.

Per exemple, fa unes setma-nes es va oferir la xerrada Bell-vitge amb ulls de dona, amb laqual quatre dones del barri vanexplicar el paper femení en laconstrucció i millora del barri. Através del blog Bellvitge 50 tam-

bé es recullen les principals fitesdels darrers cinquanta anys albarri, com la creació de la Co-missió de Festes el 1979 o la llui-ta pel Parc de Bellvitge, des de1987 fins al 1998.

També hi ha publicades fo-tografies i reportatges sobre l’e-volució dels edificis del barri i decom aquest s’ha anat construint.A més, el Centre d’Estudis del’Hospitalet (CEL’H) ha anat pu-blicat diversos documents sobrela història del barri, l’últim delsquals descriu els moviments rei-vindicatius dels anys 70 al barri.

La Marina convertint-se en Marina Center. Foto: Arxiu

| 16


Pubilla Cases

Segons un informe de la Fun-dació de l’Institut de Microci-rurgia ocular (IMO), un 30%dels nens en risc d’exclusió socialpateixen deficiències visuals.Aquestes xifres són fruit d’un es-tudi que s’ha realitzat a PubillaCases i a un altre barri del mu-nicipi veí d’Esplugues.

Tal com ha publicat l’IMO, al-guns dels infants que han estatobjecte d’estudi pateixen miopia,astigmatisme o una combinacióde les dues patologies. A PubillaCases, a més, es va diagnosticarun cas d’estrabisme i un de ble-faritis, que es caracteritza que lainflamació de les parpelles.

Totes aquestes patologies,segons ha informat l’IMO, sónhabituals en la infància. La fun-dació ha anunciat que es farà cà-

rrec de les ulleres i els tracta-ments dels menors els qualshan estat diagnosticats amb al-guna d’aquestes patologies.

NENS MÉS VULNERABLESSegons la Fundació IMO, el per-centatge de problemes a la vis-ta no diagnosticats en infants enrisc d’exclusió social dobla la

mitjana, que se situa en un13,5%.

La iniciativa que ara s’ha duta terme a Pubilla Cases va néixerl’any 2013 i es fan cinc actuacionsanuals. L’IMO ha actuat a di-versos districtes de Barcelo-na –Sant Martí i Nou Barris–, aBadalona i ha arribat també aMadrid.

Les revisions van detectar deficiències visuals als infants del barri. Foto: IMO

Un estudi detecta deficiènciesvisuals en infants del barri

RedaccióPUBILLA CASES

El Teatre Joventut del barri dela Torrassa ha acollit duranttres dies la representació de lasarsuela El cesado Casado. Elspassats dies 17, 18 i 19 d’abril elteatre hospitalenc va oferiraquesta obra que és una adap-tació de la sarsuela Un caballe-ro particular, escrita per CarlosFrontaura i amb música deFrancisco Asenjo Barbieri, i quees va estrenar al Teatre de la Zar-zuela de Madrid el 1858.

Es tracta d’una obra copro-duïda amb l’Òpera Còmica deBarcelona i ha anat a càrrecd’Artur Arranz, que ha estat elresponsable de la direcció escè-nica. Per la seva banda, VivianaSalidi s’ha encarregat de la di-recció musical.

Els intèrprets de l’obra sónles sopranos Mariona Pallach iMarta Casals, el tenor Rafael

Aragonès i l’actor i cantant Jau-me Costa.

“VODEVIL SATÍRIC”L’argument de l’obra es basa enel retrat satíric de la figura de Gi-nés Casado, un funcionari del se-gle XIX que anava i venia del’administració pública en fun-

ció del partit que governava.Casado treballa al ministeri i éscessat tres dies després de ca-sar-se.

Durant tota l’obra es pro-dueixen diverses escenes còmi-ques i esbojarrades, amb retro-baments inesperats i equívocsdiversos.

Imatge promocional de la representació. Foto: Ajuntament

El Teatre Joventut coprodueixla sarsuela ‘El cesado Casado’

RedaccióTORRASSA

Collblanc-TorrassaCultura | Exposició de pintura de Susa TorresEl Centre Cultural Collblanc-La Torrassa acull fins al pròxim 8 de maigl’exposició de pintura No vull dormir, de Susa Torres. L’artista és lafundadora del Drapaire-Art a l’Hospitalet, conjuntament amb ErnestMicó, i en l’actualitat té el seu estudi al barri de Collblanc.

Cultura | Cicle de concerts de bandes emergentsEl passat dissabte 18 d’abril va tenir lloc l’acte de presentació del cicle de

concerts de bandes emergents al Centre Cultural la Bòbila de Pubilla Cases.Es tracta d’unes jornades que organitza el col·lectiu Bestiar Universal amb

l’objectiu de donar veu a formacions musicals de nova creació.

Suspès el judici als Bloods per l’absència dels testimonisJUSTÍCIA4El judici a dos mem-bres de la banda criminal delsBloods acusats de matar un me-nor seguidor dels Latin King enuna discoteca de Cornellà, ha es-tat suspès després que els dostestimonis protegits no compa-reixessin a la vista. Aquestesdues persones són clau per es-clarir els fets, ja que van identi-ficar els autors dels fets que vanocórrer el juny de 2012 davant dela discoteca Capitolio de Corne-llà. Segons l’acusació hi va haver

una baralla multitudinària entreels Bloods i els latin King, durantla qual els acusats van atacar pre-sumptmament el menor ambuna arma blanca i el van matar.

CAPS DE LA BANDA Segons fonts de la investigació,els dos acusats eren caps delsbloc dels Bloods als barris delnord de la ciutat. Els imputatssón Manuel Enrique Mero Ro-mán, El Gato, i Ángel LeonelCuello Pena, Mantequilla.

Discoteca Capitolio. Foto: Google Maps

Premi a Bad Music Blues per laseva tasca de difusió musicalHOMENATGE4L’Associació BadMusic Blues ha estat premiadarecentment amb el guardó TheBlues Behind the Scenes, per laseva tasca de difusió del blues. Lacerimònia va tenir lloc a Brus-sel·les fa unes setmanes i va seratorgat per l’European BluesUnion.

Bad Music Blues difon i pro-mou la música blues a través de

programes de ràdio i televisió ala ciutat i mitjançant la progra-mació de concerts i la realitzacióde documentals sobre aquestgèner musical.

L’associació ha organitzatconcerts de petit format, ano-menats Pocket Concerts, al Cen-tre Cultural Collblanc-la To-rrassa, on també ha organitzat elCicle Blues & Boggie.

Mor el pintor JiménezBalaguer, nascut a la TorrassaSOCIETAT4El pintor hospita-lenc, nascut al barri de la To-rrassa, Llorenç Jiménez-Bala-guer, ha mort fa uns dies a l’e-dat de 88 anys.

Jiménez-Balaguer residia aFrança des de 1957, on va ser en-terrat a mitjans d’abril.

Per tal d’homenatjar l’artis-ta riberenc, el Centre d’Art Te-cla Sala està preparant una mos-tra retrospectiva de la seva obra,

que està previst que estigui en-llestida a la pròxima tardor.L’exposició portarà com a títolAllò que és sagrat i comptaràamb obres realitzades entre el1956 i el 2014.

L’any passat, l’Harmonia vaacollir una mostra de l’artistaamb obres que va crear a Fran-ça. Jiménez-Balaguer també vacedir onze obres al fons d’art dela ciutat.

| 18


Després d'una dècada, elPP de l’Hospitalet ha can-viat de candidat a l’alcal-

dia. Sent pressió en aquesta novaetapa?Afronto la candidatura com un rep-te perquè considero que quedamolta feina per millorar l’Hospitalet.Per a mi és un honor i ho afrontoamb valentia i parlant clar.

Vostè ha manifestat que el PPde L'H aspira a l'alcaldia. Creupossible canviar la dinàmica elec-toral a la ciutat?El nostre objectiu és arribar a l’al-caldia i desenvolupar el nostre pro-grama. Lluitarem fins a l’últim dia perintentar fer arribar el nostre missat-ge a la ciutadania.

Pactaria amb alguna altra for-mació per arribar a governar?No. No ens plantegem d’entrada cappacte. Sortirem a guanyar el partit,no a buscar coalicions amb ningú.Podem assolir perfectament el go-vern de la ciutat. L’endemà dels co-micis, però, la força majoritària hau-rà d’entendre’s amb les altres forcesa l’Ajuntament.

És possible que la representacióal Ple quedi fragmentada des-prés de les municipals. Creu queaixò és beneficiós per a la ciutat?Ho considero positiu perquè és elque decideix la ciutadania. En aques-tes eleccions municipals el ventall departits és molt ample, sobretot perl’esquerra, com Ciutadans (C’s) oCanviem.

Ciutadans, d’esquerres?C’s és un partit que es mimetitzaamb el territori, i a L’H és evident queel seu cap de llista era militant delPSC. Per tant, les polítiques que im-plementarà són totalment d’es-querres. Ho porta a l’ADN.

Tem que C’s els pugui treure vots?No. Tenim aspectes en comú, comara la defensa de la unitat d’Espan-ya, però ells tenen altres visionsque no compartim.

La seva última campanya sobre els‘kebab’ o els pisos pastera ha cau-sat polèmica. Són més impor-tants per al PP els ‘pita’ i els ‘xauar-mes’ que no pas altres qüestions?Hem fet reunions amb els veïns dela ciutat que ens han fet arribar lesseves queixes i nosaltres ho hemconvertit en propostes.

En aquest sentit, proposen exigircinc anys d’empadronament peraccedir a ajuts...No traurem les ajudes bàsiques,sinó les complementàries. Tot i així,tampoc les negarem: només caldràque els que vénen s’esperin 5 anysper rebre-les. De tota manera, aques-ta mesura serveix tant per a una per-sona que acaba d’arribar d’un altrepaís com per a una altra que pro-vingui de qualsevol altre municipi deCatalunya.

També volen impedir la “prolife-ració” de kebabs i locutoris...És que això provoca la creació deguetos, que al seu torn genera pro-blemes de convivència. Volem feruna ordenança per limitar i espaiaraquest tipus d’establiments, per-què si no es crea la sensació de gue-to comercial. Tanmateix, no tanca-rem els que ja hi ha, perquè són le-gals. Amb aquesta mesura volem in-tegrar aquestes persones.

Creu que aquesta “recepta” ba-dalonina funcionarà a L’H?Sí. Badalona i l’Hospitalet tenen lesseves diferències, però territorial-ment tenen moltes similituds. I la re-alitat ha donat la raó a l’alcalde Al-biol i a la seva fórmula.

L’alcaldessa Marín assegura queen els últims 4 anys l’Ajuntamentha estat “gairebé l’única admi-nistració” que ha estat al costat deles famílies amb dificultats. Quinbalanç fa vostè de la legislatura?Tenim un govern exhaurit, cansat isense idees noves que ha intentatestirar al màxim possible l’obra fa-raònica de la plaça Europa i s’ha obli-dat dels barris de la part nord. És clarque s’ha de donar impuls a la plaçaEuropa, però sense deixar de ban-da els barris de la ciutat que neces-siten resoldre els seus problemes.

Quina seria la seva primera deci-sió si guanyés les eleccions delmes de maig?Fer una auditoria per saber la situa-ció econòmica de la ciutat i, a par-

tir d’aquí, fer un replantejament deles polítiques de l’Ajuntament. Amés, volem rebaixar les despeses entemes de protocol i també abaixar-nos el sou a tot l’equip de govern.

Una de les qüestions latents és lasituació dels mitjans de comuni-cació públics. Una ciutat com L’H hauria de teniruns mitjans públics plurals perquèels ciutadans poguessin saber tot elque passa. Un dels símptomes de lamala gestió del govern municipal ésaquesta qüestió.

Quina és la seva proposta al res-pecte?Apostem per reobrir Ràdio l’Hospi-talet de manera immediata, que haservit de planter de grans profes-sionals. Volem uns mitjans de co-municació públics plurals, on hihagi, per exemple, debats sobrel’estat de la ciutat on l’oposició puguidir la seva. Cal també fer més pluralel Diari de l’Hospitalet, que s’ha con-vertit en el pamflet del PSC on es volvendre les seves fites i meravelles.

“La proliferació de kebabs i locutoris provoca

guetos comercials”


Sonia Esplugas / candidata del PP a l’alcaldia

Entrevista

Sonia Esplugas rep Línia L’H en plena polèmica per la nova campanya dels populars riberencs sobre pisos pastera, kebabs i seguretat, on s’assegura que la

“recepta” d’Albiol de “mà dura” a Badalona “funciona”. Sobre les eleccions del maig, Esplugas es marca l’alcaldia com a objectiu de la seva formació.

Perfil | Sonia Esplugas, l’altra nova cara a l’escenari riberencSonia Esplugas va ser nomenada presidenta del PP de l’Hospitalet el setembre de l’any passat,

després d’haver estat regidora a l’Ajuntament des de l’any 2007. Esplugas és veïna de Santa Eulàlia –on el partit ha inaugurat la seva seu recentment– i es presenta per primer cop a unes

eleccions com a cap de llista, rellevant Juan Carlos del Río, cap de files des del 2003.

“Nosaltres

apostem per reobrir

Ràdio l’Hospitalet

de manera

immediata”

| 20


Comarca

Requerir mà d’obra especialit-zada, oferir perspectives de con-tinuïtat i desenvolupament pro-fessional, salaris més alts que lamitjana dels sectors productiusi un volum de contractes fixos su-perior, fa de l’impuls a la indús-tria una estratègia per generarocupació de qualitat. D’aquestamanera, mitjançant el projecteOcupació a la Indústria Local, laDiputació busca afavorir la com-petitivitat de les indústries arre-lades als territoris que tenen ca-pacitat d’ajudar a pal·liar l’atur.

El projecte de la Diputacióbusca la col·laboració amb elsmunicipis, i té l’objectiu de tirarendavant projectes d’ampli abasta les comarques de la demarca-ció. Per això, les propostes delsterritoris s’adreçaran a municipisamb una massa de població mí-nima de 30.000 habitants i ésprobable que els governs localshagin de treballar plegats per pre-sentar els projectes de millora del’ocupabilitat i la inserció laboralde persones a l’atur, amb especialatenció a les majors de 45 anys,les menors de 34 i les aturades dellarga durada.

L’activitat productiva indus-trial de la demarcació és diversai, en molts casos, els sectors s’i-dentifiquen amb un territori en

concret. D’aquí que, com a tretestratègic de la convocatòria,dotada amb dos milions d’euros,els projectes focalitzaran els es-forços en sectors que formenpart d’un sistema productiu local,és a dir, en activitats localitzadesen un entorn en concret on em-preses del mateix sector, perproximitat i característiques co-munes, poden cooperar, generareconomies d’escala, disposard’alta flexibilitat productiva i demà d’obra relativament abun-dant i especialitzada.

A més, la Diputació vol cen-trar els projectes en els sistemesproductius locals, un criteri, as-segura, que pot ajudar a aug-mentar la contractació. Un altreelement important és la forma-ció que rebran les persones in-closes als projectes, que podrà seraplicada a diferents empresesdel mateix sector estratègic. Enaquest sentit, les empreses queformin part de la iniciativa hau-ran participat en la planificaciód’aquesta formació, que combi-narà teoria i pràctica.

De fet, per fer augmentar l’o-cupació caldrà fer un diagnòsticde les necessitats de mà d’obraespecialitzada que tenen les em-preses dels sectors industrials es-collits en cada territori, per acon-seguir els perfils escaients. Així,Ocupació a la Indústria Local,preveu posar la formació a l’abastd’unes 800 persones i assolirunes 500 insercions laborals.


ENTREVISTA4Mireia Solsona,vicepresidenta primera de la Di-putació de Barcelona, sintetitza lalínia de treball prioritària de l’Àreade Desenvolupament EconòmicLocal, de la qual és responsable,amb la idea de “lluitar contra l’atur”.Segons Solsona, l’estratègia delsgoverns locals per encarar-s’hiamb èxit passa per “conèixer lesnecessitats de les empreses, aju-dar-les a créixer i formar les per-sones sense lloc de feina per cobrirels perfils que requereix el teixitproductiu”. El projecte Ocupació ala Indústria Local té l’objectiu derespondre a la fórmula.

La Unió Europea apunta que laindústria es troba al cor del noumodel de creixement de l’euro-

zona. ¿Com hi contribueix elnou projecte d’impuls a la in-dústria local de les comarquesbarcelonines?Europa ens demana que tornemla mirada a la indústria i un pro-jecte com “Ocupació a la IndústriaLocal” és exactament el que fa:apostar per enfortir els sistemesproductius locals, és a dir, els clús-ters industrials forts de la demar-cació amb capacitat de créixer. I,també, amb capacitat de generarllocs de treball estables i qualificats.

Per concretar, quina és la in-dústria capaç de generar ocu-pació al nostre entorn? La diversitat és característica delsnostres territoris, de manera queels projectes de millora de l’ocu-

pabilitat poden tocar des de l’ac-tivitat vitivinícola al Penedès i eltèxtil a l’Anoia a la indústria de l’au-tomoció i el metall del Baix Llo-bregat, passant per la indústria

agroalimentària al Berguedà iOsona i un llarg etcètera. El po-tencial de la indústria manufac-turera a la demarcació de Barce-lona és realment alt.

Un dels eixos centrals del pro-jecte és la col·laboració publico-privada. ¿La crisi ha obligat la Di-putació a treballar amb aques-ta fórmula? Fa més de vint anys que els ajun-taments dissenyen polítiques depromoció econòmica i ocupació.Per fer-ho cal conèixer els agentsvinculats al teixit empresarial del te-rritori. No podem reduir l’estratè-gia a la urgència de la conjuntura.Ara bé, a ningú se li escapa que lacrisi força que la concertació siguimés efectiva. Per això, a l’Àrea deDesenvolupament Econòmic hemposat en marxa diversos progra-mes al costat de PIMEC i CECOT.

Quina part del projecte d’impulsa la indústria local depèn del tre-

ball amb l’empresariat dels te-rritoris?Els governs locals hauran d’en-tendre’s amb les empreses dels di-ferents sectors per detectar quinsperfils professionals busquen ino troben, analitzar els llocs de tre-ball amb futur i formar les perso-nes a l’atur d’acord amb el diag-nòstic. La iniciativa busca implicarels agents dels sectors productiuslocals en les diverses fases delprojecte i que els ens locals lide-rin la construcció d’espais de co-operació. La voluntat va més en-llà de l’èxit del projecte. Busquemestablir bases per a la col·labora-ció publico-privada com a estra-tègia per al desenvolupamentdels territoris a mitjà i llarg termi-ni. És una inversió de futur.

“Europa ens demana que tornem la mirada a la indústria”Mireia Solsona, vicepresidenta primera de la Diputació de Barcelona

Comunicació | La Diputació, a les xarxes socialsPer tal de saber més sobre els diferents projectes i iniciatives que posa en marxa la Diputació de Barcelona, l’ens supramunicipal ofereix informació al seu perfil

de Facebook (facebook.com/DiputaciodeBarcelona) o al compte de Twitter @economieslocals, de la seva Àrea de Desenvolupament Econòmic Local.

La indústria arrelada als territoris,oportunitat per a l’ocupació de qualitat

“El potencial de

la indústria

manufacturera a la

demarcació és alt”

Cava a Sant Sadurní d’Anoia (a dalt). Foto: Josep Cano

La indústria automobilística és una de les més importants al territori (a baix). Foto: iStock.com

21 |

ComerçlíniaL’H 23 febrer 2015

Per Sant Jordi, la ciutat s’ompleno només de roses i llibres, sinóque també de gastronomia100% riberenca. Avui arrencauna nova edició de la ruta gas-tronòmica Primavera de Tapes,una activitat emmarcada en lesFestes de Primavera on hi par-ticiparan 43 establiments, quehan elaborat una tapa especialque oferiran fins diumenge 26,i que acompanyaran amb unacervesa o copa de vi, tot per unpreu de 2,5 euros.

El Primavera de Tapes pro-posa, a més, 3 concursos dife-rents. El primer va destinat alsestabliments participants, queopten a quatre guardons: la tapamés popular, escollida pel pú-blic; la tapa més saborosa; latapa més creativa i la tapa i ser-vei de qualitat. Els altres dos vanadreçats als ciutadans: el de latapa més popular, en el qual

hauran de triar la seva tapa pre-ferida mitjançant una butlleta departicipació, i el concurs de fo-tografia, a través de la pàgina deFacebook LHospitaletdetapes.

Entre els ciutadans que hiparticipin se sortejaran diversospremis: un sopar per a duespersones al restaurant Spiral,

una nit d'hotel i esmorzar per adues persones a l'Hotel SB Pla-za Europa i tres menús-degus-tació per a dues persones al res-taurant del Centre de Formaciód'Hostaleria. A més, els mercatsdel Centre i de Bellvitge oferiranel cap de setmana tapes elabo-rades pels paradistes.

A la ruta participaran 40 establiments de la ciutat. Foto: Arxiu

Arrenca avui una nova edicióde la Primavera de Tapes

Aniversari | 40 anys del Mercat de BellvitgeBellvitge està enguany d’aniversari, per partida doble. El pròxim diumenge 26 d’abril el

Mercat de Bellvitge celebrarà un esdeveniment per commemorar el seu quarantè aniversari. Els assistents podran gaudir d’un vermut amb tapes d’1, 2 o 3 euros. El Mercat de Bellvitge

vol celebrar així les seves quatre dècades en funcionament des que va néixer l’any 1975.


L’agència estatal xinesa per a les exportacions, a la ciutatECONOMIA4L’agència estatalxinesa que certifica les expor-tacions al país oriental s’ha ins-tal·lat a la ciutat. Es tracta de laseu europea de l’empresa CCIC,la qual estarà a partir d’ara alDistricte Econòmic de la ciutat.

Al nou laboratori de certifi-cacions per a Europa, que es vainaugurar recentment, s’exami-nen i certifiquen els productesque s’exporten al mercat xinès.Segons ha explicat el consistori,l’agència estatal xinesa certifi-carà productes del sector de

l’automoció “al centre econòmicde la ciutat de l’Hospitalet”.

Per a la ciutat, segons expli-quen fonts municipals, es trac-ta d’un impuls important enl’àmbit econòmic i estratègic.L’alcaldessa Núria Marín ha ditque el citat Districte “ofereix a lesempreses una ubicació estratè-gica i uns espais difícils de tro-bar en altres indrets de l’àreametropolitana”, i també ha des-tacat “la potència de la plaçad’Europa i el conjunt del Dis-tricte Econòmic”

Inauguració del nou laboratori de CCIC. Foto: Ajuntament

Esports| 22


Si parlem amb els més grans dela casa, de ben segur que recor-daran els duels Barça-Madrid definals de la dècada dels 80, per-sonalitzats en una lluita entre elblaugrana Audie Norris i el blancFernando Martín.

Norris –o Atomic Dog, com elva batejar el seu company a Por-tland, Mychal Thompson– és ac-tualment l’entrenador assistent alBaloncesto Sevilla, però té fortsvincles amb Catalunya, i aquestmes de juliol, tornarà a visitar elnostre país.

I és que l’expivot de Missis-sippi dóna nom al campus de bàs-quet que es va presentar el pas-sat 30 de març i que se celebra-rà al Poliesportiu Municipal Gor-nal entre el 6 i el 17 de juliol.

El campus consistirà en dues

sessions de 5 dies, la primera del6 al 10 i la segona del 13 al 17 dejuliol. Cadascuna d’aquestes con-sistirà en xerrades i clínics orien-tats a millorar els fonaments delsjugadors d’entre 6 i 18 anys.

Tots aquells qui vulguin ins-criure-s’hi podran triar entre

l’opció interna, que consisteix afer les activitats més un allotja-ment complet o un campus ex-tern, que inclou el berenar i el di-nar. El cost mínim de la inscrip-ció és de 295 euros, però els ju-gadors dels clubs de bàsquet de laciutat gaudiran d’un descompte.

Norris és entrenador assistent al Sevilla. Foto: Twitter (@atomicdog14)

Audie Norris apadrina uncampus de bàsquet a la ciutat

» L’exjugador blaugrana organitza una estada per a infantsel pròxim mes de juliol al poliesportiu municipal del Gornal

Collblanc i CB Hospi, alcapdavant de la Lliga EBA

BÀSQUET4Tot i que viuen mo-ments de forma diferents, l’A-racena-Collblanc i el CB l’Hos-pitalet continuen al capdavant dela classificació del grup C de lafase regular de la Lliga EBA.

L’Aracena continua líder, toti que els de Collblanc arrosse-guen una mala ratxa que els hadut a perdre els darrers quatrepartits de la competició. La da-rrera d’elles va ser a domicilicontra l’Isports Salt, un dels

equips en millor estat de formade la categoria. L’Aracena bus-carà retrobar-se amb la victòriaen la visita del CB Cornellà.

L’altra cara de la moneda ésel CB l’Hospitalet, que encadenasis victòries consecutives. El blocés la principal força dels homesde Jorge Tarragona, que tenen ala seva plantilla Edgar San Epi-fanio, el fill d’Epi. En la pròximajornada, el CB l’Hospitalet juga-rà a la pista del CB Santfeliuenc.

L’Hospi segueix somiant amb l’ascens a Segona

FUTBOL4A quatre jornades peral final de la lliga regular, el CEl’Hospitalet s’ha guanyat el dreta seguir somiant amb el play-offd’ascens a Segona A.

Els homes de Kiko Ramírezvan tornar de la Romareda ambun triomf sobre el filial del Sa-ragossa (0-1) la setmana passa-da. Els primers 45 minuts vanser força igualats, però l’Hospi vagaudir de les millors ocasions,amb un xut de Peque que va sor-tir alt i un cop de cap desviatd’Alcaraz. Després del descans,el Saragossa B va estirar-se i va

tenir una clara ocasió per avan-çar-se amb un penal. Craviotto,però, va aturar el xut des dels 11metres. Al minut 77, Alcaraz esva refer de l’errada de la prime-ra part amb una falta bombadaque ningú va rematar ni refusar,però que es va colar a la porteria.

Amb aquest resultat, els ri-berencs són a sis punts del play-off quan queden 12 per jugar. Elsegüent partit serà a casa contrael Mallorca B. A continuacióviatjaran a camp de l’Eldense, re-bran l’Huracán i clouran la tem-porada visitant l’Olímpic.

Més de 5.000 participantsen la Cursa Nocturna

ATLETISME4En només sis edi-cions, la Cursa Nocturna del’Hospitalet s’ha convertit en unacita ineludible per als incondi-cionals del runningque arrosse-ga veïns i aficionats al carrer, onpoden gaudir de la prova atlèti-ca. El fet diferencial de córrer alvespre és un dels grans atractiusde la cursa, que enguany va aple-gar gairebé 5.000 atletes.

Álex Rodríguez va ser el mésràpid, en completar el circuit de

5 quilòmetres, per davant deLlorenç Sales i de Brahim Sateh.Per la seva banda, Ibrahim Cha-kir, Mohamed Agouzal i YoussefFateh van ser els primers en ladistància dels 10 quilòmetres.

En la categoria femenina,Paula Batlle va ser la més ràpidaen el circuit curt, per davantd’Albada Blay i d’Àngels Mestre.En els 10 quilòmetres, la bolivia-na Janeth Becerra es va imposara Degitu Jebesa i a Fátima Aouaj.

Natació | Rafa Cabanillas (CNL’H), rècord del món de 1.500 metresRafa Cabanillas, nedador del CN L’Hospitalet, va aconseguir batre el rècord del món de 1.500

metres lliures en la categoria de majors de 25 anys a l’OPEN Masters de Fons a Mataró. Cabanillasva completar la seva bona actuació en aquesta competició amb dos rècords més, aconseguint

la millor marca estatal dels 800 metres lliures i el rècord de Catalunya dels 400 metres lliures.

Pau ArriagaGORNAL

L’actual plantilla del CB l’Hospitalet. Foto: CBL’H

23 | Agenda líniaL’H23 abril 2015

[email protected]

AGENDA MENSUAL

la primera xarxa de periòdics de proximitat del país

366.600 exemplars

difusió controlada per OJD/PGD

línia

línia 21 edicions de proximitat Barcelona · Badalona ·

Baix Maresme · l’HospitaletBaix Llobregat ·Vallès · Turisme

LíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLínia

LíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLínia

LíniaLínia

Periodicitat

MensualEixampleNou BarrisSarrià-Sant GervasiSant AndreuCiutat VellaHorta-GuinardóMar (ed. Castelldefels i entorn)Mar (ed. Baix Maresme)Vallès (ed. Cerdanyola i entorn)Vallès (ed. Sabadell i entorn)CornellàTres (Esplugues i entorn)Nord (Martorell i entorn)l’Hospitalet

QuinzenalSantsSant MartíGràciaLes CortsBadalona

SetmanalVallès (ed. Vallès Oriental)

Tirada

180.35015.02515.02515.02515.02515.02515.02515.02515.02510.02510.02510.02510.02510.02510.025

150.25015.02515.02515.02515.02515.025

36.0009.000

Total 366.600

14 mensuals5 quinzenals1 setmanal

180.350150.25036.000

[email protected]

FINS AL 8 DE MAIGMatí-Tarda Exposició de pintura: No vull dor-

mir, de Susa Torres, una pintora en contínuarecerca de noves tècniques de pintura. LlocCentre Cultural Collblanc-La Torrassa.

A PARTIR DEL 27 D’ABRIL15:30 El dilluns 27 d' abril a les 15:30 hores s'o-

bre el període d'inscripció als cursos bàsics d'in-formàtica. Requisits: tenir el carnet de la bi-blioteca i estar donat d’alta a les Aules Mul-timèdia.Lloc: Biblioteca de Bellvitge.

FINS AL 27 DE MAIG19:00 Taller: Ioga suau per a tothom a càrrec de

Gerard Oncins. Activa el teu cos i la teva mentfent ioga de manera suau. Cal portar roba cò-moda i estoreta o manta.Lloc: Biblioteca deBellvitge.

FINS AL 28 D’ABRILMatí-Tarda Exposició de Poemes Visuals: Así no

se Construye la paz, de Migé S. Aparicio. Tipusd'entrada: Lliure. Lloc: Centre Cultural Bell-vitge (al passadís de la 2a planta del CentreCultural Bellvitge).

FINS AL 29 D’ABRILMatí-Tarda Exposició: Artesanies, de María

Luisa Mandje. L’artista, de Guinea Equatorial,va arribar a l’Hospitalet fa 39 anys. Utilitza for-mes d’expressió com el patchwork i la tapis-seria. Lloc: Centre Cultural Sanfeliu.

DISSABTE 25 D’ABRIL20:00Nit de Foc Infantil amb Skamot Diabòlik

de Santa Eulàlia, Diables del Club Bellvitge,Diablons i Tabalers d’ESJEP, el Patunyetes, Tocde Foc de la Bòbila i Folcat Diabòlic.

DIMARTS 28 D’ABRIL18:00 L’hora del conte: The Grimm Blues Brothers,

a càrrec de Santi Rovira. Sessió de contes clàs-sics a ritme de rythm&blues. Tipus d'entra-da: lliure. Activitat adreçada a nens i nenes.Lloc: Biblioteca Plaça Europa.

DIUMENGE 26 D’ABRIL12:00 Partit de futbol de l’Hospi a casa contra

el RCD Mallorca B del grup 3 de segona divisióB. Es tracta de la jornada número 35 de la lli-ga de futbol.

CULTURA INFANTIL ESPORTSEXPOSICIONSTALLERS

Del 24 al 30 d’abril la majoria de lesescoles bressol i llars d’infants de la ciu-tat, públiques i finançades amb fonspúblics, realitzaran les Jornades de Por-tes Obertes. Consultar horaris i esco-les al web de l’Ajuntament.

Jornada de portes obertes a les escoles bressol

Del 24 al 30 d’abril

AGENDA MENSUAL

Programa pràctic orientat al desen-volupament de departaments im-port-export. Es faran dues sessions decinc hores de durada, de nou del matía dues del migdia. Lloc: Edifici GornalActiva.

‘Role-playing’: operació complerta import-export

Del 28 d’abril al 5 de maig

Les colles de diables de L’Hospitalet se-ran els protagonistes de tancar els ac-tes de les festes de Primavera d’en-guany omplint els carrers d’espurnesde foc al compàs dels tabals.

Nit de Foc per tancar les festes de Primavera

Dg. 26 d’abril a les 20:30

Activitat infantil que es realitza alllarg del 2015. Consisteix en dos tallersd'una hora de durada al mes. Organitza:Escacs L’Hospitalet, que formen partde la Federació Catalana d’Escacs.

Escac al Rei!: activitatper als més petits24 d’abril i 22 de maig

| 24 Pròxima edició: 18 de maiglíniaL’H 23 abril 2015

Linialhospitalet 23

Documents

Transcript of Linialhospitalet 23