Textos del Manuscrito Llabrés

51
MANUSCRITO LLABRÉS Gabriel Llabrés y Quintana (Binissalen 1858 - Palma 1928)

description

En 1887 D. Gabriel Llabrés Quintana descubre un manuscrito del siglo XVI que contiene piezas teatrales, en Catalán y Castellano, que se representaban en las iglesias en algunas fiestas.Se recogen en este archivo los escritos de D. Gabriel Llabrés sobre este manuscrito publicados en varias revistas entre 1887 y 1915

Transcript of Textos del Manuscrito Llabrés

  • MANUSCRITO LLABRS

    Gabriel Llabrs y Quintana (Binissalen 1858 - Palma 1928)

  • Contenidos:

    Gabriel Llabrs: Un hallazgo literario interesante, Boletn de la Sociedad Arqueolgica Luliana, 2 (1887-1888), pgs. 53-55 Gabriel Llabrs: Consueta de Sant Jordi, Boletn de la Sociedad Arqueolgica Luliana, 3 (1889-1890), pgs. 57-63 Gabriel Llabrs: Repertorio de consuetas representadas en las iglesias de Mallorca (siglos XV y XVI), Revista de Archivos, Bibliotecas y Museos, 5 (1901), pgs. 920-927. Gabriel Llabrs: Consueta del Juy, Revista de Archivos, Bibliotecas y Museus, 6 (1902), pgs. 456-465. Gabriel Llabrs: Consueta de la representatio de la Tentacio que fonch feta a Nro Sr. XPt., ara novament feta per lo reverend fra Cardils, mestre en Theologia, Revista de Archivos, Bibliotecas y Museos, 9 (1905), pgs. 127-134. Gabriel Llabrs: Consueta de la nit de Nadal, Boletn de la Sociedad Arqueolgica Luliana, 15 (1914-1915), pgs. 38-46.

  • 53

    UN HALLAZGO LITERARIO INTERESASTE.

    La corta pieza dramtica que contiuua-cion reproducimos, forma par te de las cua -renta y tantas que contiene un precioso libro manuscri to que la casualidad ha puesto en nuestras manos, y que no tardar en ver la luz pblica. La circunstancia de ser estas COPLAS de actualidad con motivo de las solem-nidades prximas pasadas de Semana Santa, n ter in preparamos su impresin, vamos adelantar los lectores del BOLETN noticia de las obras que contiene tan interesante hallazgo literario.

    El manuscri to est escrito de la letra de lt imos del siglo XVI, tal vez por un Miguel Pascual, pues una de las composiciones lleva al final este nombre y estas palabras: Ville Buger 1599. Ent re las composiciones figuran cuatro piezas castellanas, una del Santsimo Nacimiento de Nuestro Seor... por Bartolom Aparicio autor casi desconocido; un dilogo entre un Doctor y un Bachiller; otra llamada La Pastorella representada en Valencia, y un Aucto del Nacimiento, coloquio peregrino elegantsimo, etc. , e tc . , compuesto por Juan Timoneda que tambin creemos desconocido poco menos.

    Las otras composiciones son todas ca ta la -nas, y si bien se notan en ellas bastantes fra-ses y palabras insulares, obsrvanse en cam-bio en la rima y en ciertos giros y voces rasgos argaicosy aprovenzalados. A casi todas las int i tul el autor del libro Consuetas. Versan sobre estos asuntos:

    2, de la Nativilat de N. Senyor. 2, deis Pastorrells. 3, de la Adorado deis Reys. 2, sobre la Temptao de J. C. 1, de La Cena. 3, del Dijons Sant. 4, del Ditendres Sant. (') 3, del Devallament. 1, de la Resurecd. 1, del Juy. 1, de Ses animes. 2, de Llatzer.

    (1) Una de ellas es la que publicamos.

    2, del Fillprodich. 2, de Sant Jordi. 2, de Sant Cristofol. Y 1, de A braham, Jacob, Tobies, La Sama-

    ritana, Judit; S. Mateu, S. Pau, S. Fransech, S. Crespi, y la de Za danca de la mort.

    H aqu continuacin lo que se cantaba en el descendimiento de la Seo. An hoy mismo quedan reminiscencias de esta r ep re -sentacin no solo en la misma Catedral si que tambin en los pueblos de Mallorca. Y basta de Prlogo.

    " C O M E S DEL D E D A L L A V E H T DE LA C R E U , Q.UES F A CADE ANY E N LA S E O D E MALORCA.

    Comensa ST . PERA, y diu to de plant.

    ST. P E R A .

    0 doloros y que far! o t a ma vida plorar 0 dsolt y mes que trist axf he negat a Jesu Chris t ! 0 variable y traidor dexar axi a mon Senyor! gCom haguere altri servit que de ell qui 's Deu me so parti t? Be poria io breuet iar que ab ell volia mort pasar: confus ne rest e terualment de hauer cornes tal felliment: bon dexeble li so estt en temps de la prospitat: pero el raues; mudantse el temps y dexarlo, tt fonch ensemps. No 1 dexi que res non tengues ni que mal trectat me Aagues; que lo poder ma volgut dar de obrir los cels y tencar .

    / moslre les claus. De quets filats vells y dolents viuia io ab prou tu rmen t s ,

    I mostre los filats. y ell am fet dispensador dels cofrens d infinit trsor. No m resta mes sino morir, com pens que ia mo dix ayr dient :Ans quell gall sentiras trs vegades ma negaras .

  • Be fonch propheta vertader, y io dexeble ment ider : per vn poch de por que tengu t a n t e perdut masqui de mi. Valent fuy si m Aagues dur t q u a n t la hagueren prs y lligat: a rencan t aquest colteli meu lleui 1 orella a un iueu. Morsenyor dixPera que fas? Car si fas mal, tambe n Aauras. Y com a Deu tot sobira, a Malcus 1 orella torna.

    Apres el peu de la creu ajenollat, diu:

    Perdo, perdo Deu uos deman. Si be lo meu peccat es g ran , car pels peccadors sou vingut , y per darnos vere salut .

    Alses S T . IOAN y volta la creu y din en son plant:

    O trist perdut y sens conort! O perseguii de mala sort.! Dolor me llena el sen t iment tal Senyor he (sic) mestre perdent O mestre dois, y ques stat aques t cas de tal nouitat axi ns h . 8 u e u dexat Seor com a ouellas sens pastor, e sino quens eu volgut dar la vostra mara per repar? No crech que mes duras lo mon ni quan tes creatures son. Mare de Deu, Verge sforsau he ^ostras dolors mesurau; si bes mort lo que eu pari t vos, mort es per rembre eis peccadors.

    Diu la MARIA en son plant:

    O a t r ibulade mare nade (*) sols pera t rebal l ! Puis he perdut fili e pare , trista lo cor mi defall.

    S T . IOAN.

    Leuau mare , nemlo mirar ans que 1 porten a soterrar , y mesuran lo dol que feu, mostrau que sou mare de Deu.

    Nacida.

    L A MARIA.

    O plena de amargura! lo meu conort qui n sera? que 1 se o Deu tor de na tura mon fili en cieu mort s t a !

    L A MARIA anant deues el cadefal: Perdut he fili sensa pare , consebut per 1 Esperit engenra t el cel sens mare , e ternai Deu infinit. 0 fili bondat sobirana, quauta cari tat mostrau! Per saluar na tura humana en la creu uos mort peniau. 0 fili meu senyor y pare! Ques stat aso de uos? Com dexau a vostra mare triste ab tan grans dolos.

    Apres seuenprop la creu la MARIA y J O A N -

    Parlexense ONICUDEMUS y IOSEPH, y trobantsc en lo creuer dels bancs (sic) anant deues P I L T

    diuen a quatre veus.

    Puis Iesus perdut Aauem, condennat a mort tan dura , a Pilt lo demanem que lin donen sapul tura .

    Diuen a PILT a quatre veus: Seor, vos no ignorau com dema s festa de honrar ; dons Iesus vos nos doneu perqu 1 pugam soterrar.

    PILT a to de ALME LAUDES:

    Mol so content d atorgar nobles barons lo que voleu. Dons anaulo a deual lar vosaltres mateixs de la creu. E donauli loch condeseut, que sens dupla hom era Aonrat, mes per satisfer a ma gent , en darl i mort so stat forsat.

    Responen fenili gracies: Del gran do que ns aueu dat , gracies vos fem seor: segons nostra potestat, vuy lin sera feta honor.

    Mudanse: Nos lin darem sapul tura, no tal com a ell per tany;

  • puis la mori ab tanta cura prs per nos ha ab tan t afany

    Tornade: Puis de lots es Redemptor . .y p e r n o s tant be ns precura, cascu ab se pensa pura doner a ell laor.

    Partexeuse y van a le creu y fan una conten-platio, dient:

    0 Jesus y redenptor nostre, sentent ia t a gran tort, per la culpa que nos vostra en la creu vos penjau mort.

    Diu NICODKMUS a IOSBPH a to (*) de:

    O Susana care muller.

    Seor Ioseph pujau primer que vos tal honor maraxeu, y a Jesus , Deu vertader lo bras dre t li desclauareu {sic).

    J O S E P H .

    Nicodemus vos no m Aonreu ment re Jesus t ingam deuant , que eli sol es qui Aonrar se deu, que deuan t eli no meresq tan t . Absent (sic) los dos puiarem, tant quan t porem deuotament , y a Jesus omnipotent lo bras dret li desclauarem.

    Pujan los dos per les escales y contemplant lospeus diuen un duo (sic).

    Claus diuinals qui Aeu t ingut aqnell que 1 mon no pot tenir , el trsor de nostra salut , les claus son quens poden obrir.

    Quant son al costai diuen: Costat ubr t de colp cruel que u n s el cor t rauessat h a , la porta es uberta del cel la quai lo veli Adam tanca.

    Quant son al cap: Cap diuinal y com stau, tot t renessat fins el ceruell"? los peccats d altri vos portau ab tu rmen t de modo nouell .

    (*) Al tono de OSusana cara mujer... Esle verso era probablemente de alguna cancin popular que tendra su tonada propia, como aun hoy la tiene entre otras sta.-

    A io ciutat de Napoli ni ka una press la vida mia, 4ic.

    55

    UNA PROCESIN DE ROGATIVA EN EL SIGLO XIV.

    ! 1 5 9 0 - )

    Die et anno predictis (quarta madii anno a nalivi tate Domini M CCC XC sexto) retuli t se Berengarius Moragues, preco publicus ci-vitatis Majoricarum, mandato dicli honorabi-lis locum tenent i s fecisse die piesenti per loca assueta dicte civilatis preconizationem se-quen tem.

    Ara hojats que fa assaber a tot hom g e n e -ralment lo honorable en Berenguer de Monla-gut , donzell, locht inent del Noble Moss. Ra -mon Dabeyla cavalier e conseller del senyor Rey e Governador del rgne de Mallorques, que com per ell, e per los honorables J u r a t s de la universi tat e regne de Mallorques, sie stat d termint que dema, que sera diven-res, sia feta solempna processo en la qual tothom clam merse homilment a nostre s e -nyor Deus J h u . Xpst . que per la sua miser i -cordia e pietat nos vulla levar la epidemia que vuy es en lo dit Regu de Mallorques, e hage merce de nosaltres pecadors qui per nostres peccats som posata en tan gran p e s t i -lencia, la qual processo es ordonat ques fessa,

    Dit asso abaxen lo crucifici y iots lo teen diu S T . J O A N .

    Joseph prech uos que aliueu y a la mare el lili mostreu, qu n poch lo puga al menys lenir puis en la creu 1 han fet morir.

    Posan lo Jesus a la falda de la MARIA y diu NICODEMUS a to de ETERNA RERUM.

    Vullau vos mare aconortar , si be tal fili aueu perdut , que ell es mort pera donar a tot lo mon vera salut .

    Tenint la MARIA lo Jesus a la falda diu a son plani:

    Les mans teniu foradadas el costat de sanch vermeil , tantes nafres vos han dades que no pareu gens Aquel l !

    F I N I S .

    G. LLABRS.

  • T O M O I I I . A R Q U E O L G I C A L U L I A N A . LMINA L I V .

  • plettnoe la 0 o etesii

    Hrqteolgica I^nliana PALMA 25 ABRIL DE 1889.

    S U M A R I O .

    Nmero dedicado a San Jorge.

    I. Consueta de Sant Jordi [del siglo X V I ] . II. Nuestra lmina. San Jorge patrn de los

    caballeros en el reino de Aragn, por G. Ll, Lmina L I Y . Xilografa de Sant Jorge.

    C O N S U E T A DE S . ' J O R D I [ ' ] la qual ha menester tres cassadors, lo vn portara

    ballesta y los dos arch, y din lo primer rasador parlan!.

    CASSADOR 1.

    Amichs de mi molt amats, vn poch uos voldria dir, que anassem a cassar per nostra uida recrear y aquella diuertir.

    CAS. 2.

    Antimaco molt be dieu, consertem nostron arreu

    CAS. 3. Andronico molt be me par, fages prest sens mes tardar.

    Are descobren lo drach. CAS. 1.

    Que es lo que veig venir ab vna tan gran furia?

    CAS. 2.

    Ahont es? que descobrir no hu puch ab la uista mia.

    [1] Treta d'un cdice de ultlms del seglc XVI del qual la harem parla! en el toni. II pag. 53. d'aquesl B0M.KT1.

    Ao V.Tomo III.Nm . 100.

    CAS. 3. No ueys en aquell endret... vn drach ...segons mon parer.

    CAS. 1.

    Hiscam hic, que p o r m ha fet al dcscobrirlo '1 primer.

    CAS. 2.

    De parer so que aci 1 esperem tots aiuntats.

    CAS. 3. Y si ve. . . tirerem li de tretas vns quants remats.

    CAS. 1.

    Sus; parau uos la ballesta, y jo ab aquest arch meu per cert li traure la uista.

    CAS. 2.

    O germans mirau que feu! Arremet lo drach, v din lo malcix CAS.

    A teir, assi germans; si fugim tots som perduts.

    Prcu lo drach lo 3 cassador, y din lo CAS. 3.

    O lias y no 111a aiudau: en mans del drach so caygut!

    CAS. 1. J o ho us ho digui: que sperau? no ueys que tot es perdut?

    CAS. 2. O la gran desaventura que ns ha seguida aquest dia.

  • 58 CAS. 2.

    Coni nos cu fet gran seruey.

    Are cui rea y diuen an el rey.

    CAS. 1.

    Molt alt y poderos rey, a la tua cxsalsitut denunciam vii gran noucll la qual nos ha esdeuingut.

    CAS. 2.

    A nosaltres aquest dia anant a cassar al lach, discorrent aquella via hauem encontrat vn drach.

    CAS. 1.

    Lo qual lanse per la boca flames de foch fms el cel, ouellas y bous derreca ab ale pudent y cruci.

    CAS. 2.

    Mes nos ha esdesuingut, que volentlo sperar vn home hauem perdut, lo qual li beni vist menjar.

    Are se dona vn calp al front y din la rey.

    R E Y .

    0 male sort, y que sera de mi, si asso es ver! Tot quant es deuorara desminuint ni011 poder.

    Grida lalgutrir

    Algutzir. ALGUTZ1R.

    Scnvor. R E Y .

    Algotzir rcal,man vos que '111 (acati armar la gent, y ab nimo valeros, anau; y tots de present en tot cas del 111011 fareu que muyra aqueix gran drach, lo qual diucn trobereu de Libia a prop lo lach.

    A L G O T Z I R .

    So coment de bona amor d' obeir ton manament: per lleuarvos tal dolor fereni vostro manament;

    CAS. i .

    N0 us digui quo oradtira, sperarlo, gran seria.

    CAS. 2.

    Tal cosa anemnios n' a dir a n el senyor nostro 'n rey.

    CAS. i .

    Jas pora proti penedir si no hy dona ara remey.

    Are tUticii vii duo.

    0 grans Deus de niagestat gracias vos fem senyor quins lieti guardat del gran drach, sempre us sereni scruidors.

    Are l'ini ni rey, y 1/// 011 el parler.

    CAS. 1.

    Didime, senyor porter, porcni parla ab lo rev?

    CAS. 2.

    No hi som per nostron mester, ans per fer liti gran seruey.

    P O R T E R .

    0 0 1 1 1 veniu tant alterats; hi ha alguna nouitat?

    CAS. 1.

    Per so som asi pujats.

    CAS. 2.

    l'eunos p!er, siau cuytat.

    Lo parler parla ab lo rev y dui

    P O R T E R .

    .Molt illustrissim seiior, dos homens liic a arribats, los quals, seguii tur lenor par los bagen encalsats: licensi bau demanade per perlar ab ta alteza.

    R E Y .

    Digau que ls cs atorgada anau hy ab gran presteza.

    P O H T E R a u eh cassaJors.

    I. entrar es a vostron plcr axis ho mane lo rey

    CAS. 1.

    0 gernia, Deu uos proper,

  • suplicam la magostad de uos molt poderos rey que stigau ben dcscansat prenint Io millor remey.

    Algulur a il els canallas.

    Sus! cauallcrs libians, sforauos prestamcnt, preniu armas en las mans y cascu sia valent: anem Io drach a matar qui destroeix nostra gent, v vullau uos sforar per axir de tal turment.

    Are uan a inalar lo drach y coin son all lo drach arrenici per cils, y dia

    V ALGOTZIR.

    No temau rcs, valent geni, a punt stiga cascu; que io crech seguramcnt morra sens morir aigu.

    Are jan la batalla y lo drach los desbarata a lots

    A L G O T Z I R .

    O gran Deu, y que s estt? tot stich sbelcit car nunca 1 he uist nafrat y cada bu 1' ha ferit.

    VN CAUALLER.

    No crech sia drach asso, mas dimoni deu esser, car mes fort te lo cuyr que la llauna del aer

    Are uan an el rey y diuen a concert:

    O desuenturats de nos! que sera d est animal? los Deus nos faen secors en aquest terrible mal

    Are uan an el rey, y diu

    L' A L G O T Z I R .

    Molt screnissim senyor, per complir ton manament, so anat ab gran furor contre el drach ab esta gent.

    VN CAUALLER.

    Lo qual es axi faros, e tant cruel y terrible, que ha morts a molts de nos ab lo seu ale horrible.

    , 5 9 A L T R E CAVALLER.

    No crega te xselsitut may tal cosa sia stade; que mes fort te lo escut que la cuyrassc llaunada.

    Lo rey a t de: clcrne reruin

    R E Y .

    0 trist de mi, desuenturat, los Dcus m bauran dsempart, que vn animal tan farest ma destroesca manilest! 0 terrible pcstilencia! 0 desuentura la mia, axi s perdra me regcnia el poble tant que tenia: dieu cauallcrs y fills, quin conseil dau a n' asso: -per squiuar tais perdis doneumi prompte rah.

    I. CAUALLER.

    Lo remey que se n spera es que dexcm la ciutat, ans que la bestia fera nos destroesca y eus mat.

    LO R E Y .

    Molt estich cert admirt, de vn tan mal desliber: quins acullira de grat en son rgna sens diner? perdrias la senyoria de nosaltres, mes auant; algun, forat hic vendria e aso no pot durar tant: per so vull, orden y man, que tt hom ensaculeu, tant lo petit com lo gran, a sach y a sort lo traurcu: dar ne heu vn de cade dia al drach ab vna ouella; posauhi tambe ma filla; ab tt que vull molt aquclla.

    I. CAUALLER.

    Ab tt la lley sia fort nosaltres la seruarem, liurant nostros fills a mort; y per uos comcnscrcm.

    R E Y .

    So content, prest escriuiu tots los noms de cada hu,

  • 6o LO R E Y , a t de pasiotte.

    ] 0 trist de mi, o dsolt! quc n cal tenir lo nom de rey, los Deus crech me han oblidat! 0 lias quin sera '1 rcmey!

    Diu a n els cauallers parlant.

    Dieu no serc absent de tal sort per ser senyor? Preniu mon or y argent, no senta tanta dolor.

    I. CAUALLER.

    Puis la lley gnerai es, preniu conort com fem nos.

    R E Y .

    Anau, que no m farc res, ni m procureu tais dolors.

    Altre CAUALLER.

    Senyor: si vos recusau lo que haueu ordenat, cremarem vostro n palau, ab quants son, sens pictat.

    A L T R E CAV.

    Gustau vn poch la dolor que tots nosaltres sentim: no ns curam gens de trsor sino del que proueim.

    R E Y .

    ^Al menys non donareu temps de vuyt dies per plorar ma filla y io en semps: prech uos vullau m ho torgar.

    I. CAUALLER.

    Axo vos concedirem, mas ella te de morir; passt dit temps tornerem puis n ho poreu contradir.

    Are lo rey resta ab se filla y ahra-santla diu, en lo: passio.

    R E Y .

    0 trist de mi tant doloros: ma filleta veniu ensa que fare io sens uos; lo cor crech ma sclatara.

    LA FILLA a lo de plant.

    0 lo meu seuyor y pare io us preg no us congoxeu: car contenta so desd' arc

    algutzir, carrech preniu de donarmen tot orn hu.

    Are scriuen los noms, y Iraucn vn fadrinet y aprtenlo al drach, y din a ta de: plant de Maria [?]

    F A D R I N E T .

    O cauallers libians, de mi no haureu piatat? Per vostras propias mans me voleu dar a n el drach? O cauallers sforats, virtuosos y gentils, no vzeu tais crueltats posantme en mans tats vils.

    Los cauallers cantan vn duo.

    I. CAVALL.

    Fill vullau uos sforzar en lo treball queu de passar; vos sabcu que som forats en dar los qui son liurats.

    LO F A D R I N E T .

    Puis tal dcsliber havcu, de volerme al drach dar: suplique us quan puch, aneu a mon pare aconortar, a ma marc, pe semblant, donareu mos besa mans, aquella aconsolant no pens en mos treballs tants.

    Are l ligan a n el pal, y lo drach ve a menjarlo, y los cauallers torntil an el cadefal trauen la filia del rey a sort: y lo algul\ir va deuant lo rey y din

    A L G U T .

    Senyor no puch proferir, de anuig, lo perqu vinch, lo cor me cuida surtir, com tal noua a dirtc tinch.

    R E Y .

    Per nouitat gran que sia dieu ho, preniu sfors.

    ALGUTZIR. O senyor la vostra filia es exida a sach y a sort, pera ser al drach liurade y tots criden ab gran veu, dient: puis la ley heu dade que sia per tots arreu.

  • 6 I

    de per quant me manareu, puis la lley heu decretade: que si io cert no moria moririem tots arreu.

    R E Y : passio.

    Jo creya filia casar uos ab algn gran rey o princep: pera poder regalar vos, puis que no tinch fili que m' heret; lo contrari veig mesqui que us tin de dar per spos vn drach pie de cruel veri, y io restar dolors.

    LA F1LLA.

    Oh lo meu parc dulcissim, no puch dir quan me desplau, vostro n anuig amarissini; als Deus ho acomanau.

    R E Y .

    Oh quan mes stimaria are de prsent morir, breu sera la vida mia lo fi prest desig sentir.

    Ara loscaullers tornea y din un: parlant.

    I. CAV.

    Senyor lo temps es arribat, faces segons nos eu promes, no ns sia mes desnegat lo que per lley dictt es.

    R E Y .

    Feuma pler, a mi preniu; dexau la sanch innocenta.

    I. CAUA.

    Senyor, vos nos deteniu.

    FILLA.

    Senyor pare, so contenta.

    Are lo rey giras a la filia abra-cando diu a lo de: passio.

    R E Y .

    Filia no s pot mes escusar la tan gran desditxa en uos, lo drach uos ha conquistar per esser lo vostre spos: abraaume: filia veniu, preniu tots vostros ioyells, perdes tot, puis vos moriu, las pedras finas y anells.

    LA LILLA a to de: punge lingua.

    Mon pare, contenta so, en senyal de comiat daume benedicti; lo meu pare tant amat, demneus de tot perdo si en res vos he anutjat.

    Lo rey en to de: plani de inaria (?)

    R E Y .

    O quan trista departida, del tot sciate mon cor. Passant pena fora mida mon viurescra lamort .

    Are aporten la filia an el pal y anaiit, ananl diu: plani.

    LILLA.

    O cauallers de bondat! Quin deslibcr es aquest? volermc donar al drach sabent que io no hu meresch.

    Ara le ligan an el pal y deuant ella diuen un duo.

    CAU.

    Senyora filia en Deu siati, vostro morir ens dcsplau nosaltros anam el rey sercar hy hem algun remey.

    Ara sen au en el rey y diuen un duo.

    O senyor rey preniu conort puis la filia perduda haueu, sententiade a grcu mort, pregam que us aconorteu.

    Are ne S1- fiordi a canali ab vn ca-nali blaucb a la donzella, y diu a to de: veni creator.

    S' . J O R D I .

    Digau donzella perqu stau axi lligade stretament, cn equeix tant doloros pai? Haueu fet ningn mancament?

    La donzella a to de: veni creator.

    DONZ.

    Caualler, prest fugiu dassi nous ditingau, feuma pler pera desliurar a mi noy baste vostro poder.

  • 02

    S' . J O R D I . D' asi no tinch departir, fins sapia vostro treball, per so no us teniau descobrir a qui us potier be, no mal.

    LA DONZELLA. Asi custuma vu dracb venir que destroeix moka gent, per aquell he de morir y so posada en turment.

    S1- Jordi a la de: aime laudes.

    S 1 . J O R .

    Ma lilla en res no dupteu io us promet prts desliurar comanau uostota a Dcu: no cal may desconfiar.

    Are ue la dracb mues la doncella y din eu la: -vcxilla.

    DON/.

    Fugiu: fugiu, bon caualler car lo drach ue 'ni deuorar, baste prou vostro voler, saluaus si us poreu saluar.

    S' . J O R D I aime laudes. No us spanteu: fiau de Dcu que prest lo veureti morir; lent nos lo scnyal de la creu, no temau lo scu venir.

    Are S1 Jordi pega la lansada an cl dracb v aprs deuala del cauall v desliga la doncella; y din.

    S' . J O R .

    Prcniu la cinta que portail y ligaule an cl coll seu, detras aquella portan, feu ho y gens no us altereu.

    Ara liga la dracb, y diu la

    DON/..

    O bon caualler de Dcu moites gracias uos fas, per quan desliurade m' heu de mort y de semblant cas.

    S' . J O R D I .

    Dau a Jesucrist lahors, de on proseieix tt be, y seruiulo de bon cor.

    LA LILLA.

    l'are quan manat senyor.

    Are iienen deuers la datai en la dracb ligal, derrera derrera, y lo rey y tota la geni fuig y diu

    S'. J O R D I .

    Perqu fuiges poble flaeh? teniuos no haiau paor per desliurar uos del drach m' ha trames Dcu, mon senyor.

    Ara sou datant lo rex y diu la fi lia a son parc.

    PILLA.

    Senyor pare, veus asi aquest caualler gentil qui per desliurar a mi s' es post en grau perill.

    A S'- Jordi.

    Mes uos prega carament, que del tot mateu lo drach ab aquesta ma gent, perqu cstigam descansis.

    S

  • 63 rccordau uos de 1 que dich. Jesucrist uos tinga-en pau y us vulla dar goig complit

    Are sen ua SJ lord i y cauoleo y lo rev fti fer vmt crido.

    Per contentar al gran Deu tacam nos tots cristians, bateix. se tot hom arreu, cascu do lo nom scu,

    y viscam com a germans.

    R E Y . Puis Jcsu Xpt. aquest dia nos ha Ileuat tal dolor; cantem tots ab alagria donantli de tot laor.

    Tots cantan! a lo de: auanl auanl. Loem tots a Deu iuntament ab tot nostron poder flacb: sens nostro mcreximent nos ha desliurats del drach. La trra staua perduda cade hu de nos molt flacb, Deu etern la ha remuda per la sua gran pietat. A S. 1 Jordi comenemnos prenintlo per aduocat; puis nos lleua tal dolor alliberantnos del drach. [a]

    F G Li..

    NUESTIxA^ LMINA

    S. JiRGE PATRN DE LOS CABALLEROS EX EL REINO BE ARAGN

    Lminas hay, que como la presente, solo pueden interesar como datos pa-ra la historia del arte del grabado, por estar desposedas, mancas de verdadero valor artstico. Su ejecu-cin tosca, su dibujo incorrecto, poco valen, no ser como dato para engro-sar la coleccin xilogrfica de graba-dores mallorquines que nos hemos propuesto hacer, ya que contamos aqu con un nmero considerable de modelos, que entre buenos y malos no deja atrs otras regiones. En el extranjero, se han hecho ya coleccio-nes de esta clase de grabados, con las cuales se presta singular servicio la historia de la imprenta. Pocas casas editoriales habr de seguro, que pue-

    [a] De iiquell iliinoni mal v al : iu el Manusc 11.

    dan presentar como la de Guasp, un repertorio tan nutrido, glorioso r e -cuerdo de la importancia que tuvo en los pasados siglos. T o d o s ellos con el t iempo y paciencia los iremos r e -partiendo, y llegarn formar un l -bum tan notable como el de la i m -prenta de T r o y e s FYancia; y otros: y puesto que la falta de mrito y hasta de antigedad de dicha lmina, ha de dejar descontentos tal vez algunos de nuestros abonados, intentemos de-cir algo siquiera sobre la imagen de San Jorge patrn de la caballera aragonesa.

    E n 1201 se cre la orden de San Jorge de Alfama institucin que tuvo verdadera importancia antes de tener la aprobacin pontificia.

    Valencia. Catalua primero, y despus Aragn, prestaron benvola acogida los acogidos tal bandera, algunos de cuyos caballeros a c o m -paaron la conquista de Valencia J a i m e I, quien les recompens sus servicios sealndoles algunas alque-ras en las inmediaciones de aquella ciudad. A los nueve dias de tomada la plaza, se dedic un templo San Jorge, siendo el segundo que se ben-dijo despus de la iglesia mayor, [a] Aquella advocacin dur poco, y la iglesia convertida en breve en parro-quia, llamsela San Salvador.

    L a orden en Valencia tena un Prio-rato, con jurisdiccin exenta desde el i5 de Mayo de i3j3 fecha en que fu aprobada aquella por bula del pontfi-ce Gregorio XI . Con esta aprobacin cannica , no se consigui la impor-tancia que era de esperar para la vi-da de la nueva orden, puesto 27 aos ms tarde, en 24 de Enero de 1400], el papa aragons Benedicto XI11 la incorpor la de Montesa, en vista del corto nmero de sus individuos, y de lo reducido de sus rentas. E s de advertir que buen nmero de ellas las tenan en las islas de Mallorca y Menorca , segn dicen los historiado-res valencianos.

    No obstante, la desaparicin de la j Escoluno: 1(1*1. lie Videncia.

  • 6 4 las Ordenanzas de la caballera de Mosent San Jordi. [a]

    Desde esta poca en que fu a p r o -bada pontificiamente la orden de San Jorge, vino siendo el patrono de la antigua Diputacin de Catalua. Los deliciosos restos del arte gtico que quedan aun existentes en Barcelona en el palacio de esta corporacin, pa-recen demostrarlo. Aquel frontis de la calle del Obispo, con su precios-simo medalln, en que hay esculpido el infernal dragn y el santo caba-llo, aquel primoroso patio, la sober-bia escalera, la capilla con su riqusi-mo frontal [obra del X V I ] , y las re-liquias que en ella se conservan de San Jorge, prueban que desde remo-ta fecha estuvo todo el edificio pues-to bajo su advocacin. E l dia de su festividad, se celebra en aquella ele-gante capilla solemne funcin re l i -giosa, y en los patios y en la vecina plaza bulle la muchedumbre popular por celebrarse alli la muy concurrida

    fiesta de las flores, reflejo supervi-viente de los torneos con que en tan sealado dia honrara su patrn la nobleza catalana.

    La ciudad de Barcelona lleva des-de muy antiguo en los cuarteles de su escudo la cruz de San Jorge cifra de este santo y de su orden, y ambos despiertan y evocan en el pecho de todos los hijos de la fuerte Catalua el recuerdo de un pasado glorioso cuyo renacimiento asistimos.

    [Concluir.] G . L L .

    E R R A T A capital, aunque tan evidente que con seguri-dad la habrn subsanado ya los mas de nuestros lectores, es la que se nos desliz en la nota que puso la Redaccin alarticulode D. Jos M. Qua-drado publicado en el nmero anterior. Alli se dice haber sido escrito este artculo en 1884, pa-ra el peridico La Palma y bien sabido es que era en 1840 cuando sali luz esta interesante revista.

    Y ya que rectificamos, algo hemos de decir res-pecto del nmero que lleva la lmina de S. Ber-nardo, que dice lm. XLI I I debiendo decir L i l i .

    [a] Publicadas en el tomo V de la Col. de d c. Ind. del Archivo de la Corona de Aragn.

    IMPRENTA DE GUASP.

    orden, la histrica compaa del Cen-tenar de la ploma ballesteros de la ciudad de Valencia tuvo por largos aos por patrono San Jorge .

    Teruel.En 1262 D. J a i m e I, fun-d la cofrada de Caballeros de T e -ruel, siendo, segn dicen, el m o n a r -ca su primer cofrade. Sea lo que fue-re en una de las iglesias de aquella ciudad, hay un retablito con una an-tigua pintura del rey, contigua la imagen de S . Jorge. De ambas cosas, de la cofrada, del tiempo en que se hizo el retablo y del coste de esta pin-tura, nos enterar elcronicn [indito} del curioso caballero teruelano Don J u a n Gaspar Snchez Munyoz. Dice as:

    Itcm, fueron empezadas las ordinaciones y el libro de la companya de los cavalleros de sant Jorge de Teruel por el rey donjayme de Aragn, que gan Valencia en el anyo 1 2 3 8 , el qual rey don Jayme di la dicha confradia. L. % de renta sobre el peaje de Teruel [antes que las ordinacio-nes se hiziesen, del libro que agora tienen] segn parece por el priviligio que les dio, dado en Exea a dos de deziembre de 1 2 7 3 , y, losconfadrcs de la dicha conpanya instituyeron vna misa, cada dia que dixiesen, en sant Miguel, y dieron al Vicario y clrigos de la dicha yglesia, el usufruto de tres pie-zas en la Molatilla, que agora son huertos, y otras cosas segn parece por la institucin hecha a xiij de jenero de 1 3 6 0 not. Francisco Lope^ de Lafo^..y>

    tem, para el dia de la Circunscizion de nuestro S o r Jhu. Xpo . del anyo de i 5 25 , seh izo y asent el retablo de sant Jorgue de la capilla de los Caballeros, en sant Miguel de Teruel, el qual pint maestre Jernimo de pintor, y cost de fusta 5 5 0 $ , y de pintar 2 .000.

    Catalua.En todo el Principado cataln abundan los recuerdos que atestiguan la popularidad que tuvo este santo, siendo varios y distan-tes los pueblos que llevan su nombre : hecho que tambin se repite en Gali-cia y Asturias. Se extendi la devo-cin que inspirara, en las centurias XIII y X I V , siendo uno de los que ms la secundaron el ordenancista monarca Pedro IV, quien le hizo smbolo del estamento militar. D-ganlo sino, los varios estatutos que en prosa redactara por su propio puo entre ellos los famosos versos dirigi-dos su h i j o D . Martin de Sicilia y

  • 9*0 REVISTA DE ARCHIVOS

    REPERTORIO DE CONSUETAS>

    REPRESENTADAS EN LAS IGLESIAS DE MALLORCA

    (SIGLOS XV Y XVl)

    El manuscrito desconocido de que voy ocuparme lo considero digno del

    mayor aprecio, si no por sus bellezas literarias y mrito intrnseco, por la

    luz que arroja sobre lo que fueron las representacil)nes en los templos en la

    ltima poca, por los autores de que nos da noticia, por el gusto que revela,

    por el modo como se verificaban, y, en fin, porque descubre una multitud de

    detalles completamente desconocidos por la escasez de monumentos litera-

    rios de esta clase y de aquellos t iempos.

    Encontr tal presea en un archivo parroquial de la isla de Mallorca en el

    mes de Max-zo de 1887. Es un volumen en 4. menor, escrito dos colum-

    nas de letra de fines del siglo xvi, todo de una mano, manchado por la hu-

    medad, que ha destruido la escritura en algunos puntos, desencuadernado,

    aunque bien cosido, y con seales evidentes en las hojas de haber sido muy

    manejado. Ha estado foliado desde muy antiguo y le faltan en la actualidad

    la portada y una hoja del principio, empezando en el folio 3 con el verso lo

    que cumple fer mi, y acabando en el 235 con este otro: jesiis sangonosos y tibers.

    E l folio 235 vuelto, ltimo del cdice, no tiene nada escrito, y s nicamente

    algunas cantidades sumadas, indicio de haber servido de cubierta desde muy

    lejana fecha.

    Contiene 49 piezas dramticas, algunas incompletas, la mayor parte de

    las cuales da su autor copista el nombre de consuetas ( i ) , y que no son

    (1) Coi/efl. es palabra catalana anticuada que equivale funcin acostumbra-da de rbrica. Este nombre pudo pasar, por extensin, significar representacin teatral en da, festividad sitio acostuml)rado, tomndose de la voz primitiva con-sueta, voz con que era designado el libro de las ceremonias c'i de ritual eclesistico en las Iglesias Catedrales. Tal ocurre con los de la Catedral de Mallorca, en donde exis-ten Sendos cdices de la consuela antigua y de la nueva, sea de los ceremoniales antiguo anterior al xvi y nuevo posterior; libros interesantsimos para la litur-gia y para la historia local, cuya impresin tiene acordada el ilustrado actual Obis-po de aquella Dicesis. I^as palabras consueta, hoy arcaica, y consuetud proceden de las latinas consuetum (acostumbrado) y consuetudo (costumbre), habiendo te-

  • BIBLIOTECAS Y MUSEOS 92<

    otra cosa que obras dramticas, de mejor peor gusto y artificio, escritas

    casi todas en lengua catalana, y que solian representarse en las iglesias con

    motivo de solemnes festividades.

    El ndice de las que contiene dicho manuscrito, que copio con suma fide-

    lidad, es el siguiente:

    I.(Consueta per le nit de Nadal.) 2.Consueta fer le nit de Nadal uagen (pasen) .ij.

  • 921 REVISTA DE ARCHIVOS

    25.Del Descendimiento de la Cruz. 26.Consueta del sacrifici de que Abram volia fer de son fill Isach. 27.Consueta del dijous sant 28.Consuela del diuendres snnt 29.Repreientaci de la uida de 5.* Francesch 30.Consueta de S.* Jordi 31.Consueta del glorias Sant Jordi: comens lo prolech 32.Consueta del glorios Sant CristofoL. .. 33,Consueta del martiri de S.' Cristofol 34.Constuta de la historia de Tobies ^.Consueta del Rey Asnero,.,., 36.Representado de la mort, prolech 37.Representado per la nit de Nadal 38.Consueta del ditjous sant 39.Consueta del diuendres sant 40.Consueta molt saludable per nostres animes 41.Consueta del deualhment 42.Representado per lo dijous de gena 43.Consueta del diuendres sant 44.Consueta de la conuersi y uida de 5 . ' Matheu 45.Consueta de S.* Crespiy S.' Crespinia, germans filis d' un rey Sarray, 46.Representado de la uida de Sant Pera 47.Representado de Judith 48.Representado de la conversi del beneuentnrat sant Pau, treta en part de la

    stta historia y lo demes per considerations. 49.Representado del devallament de la creu.

    La Variedad y abundancia de tales obras tratando idntico asunto 6 u^-

    ment nos parece denunciar las representaciones nns antiguas, ms frecuen-

    tes y, por tanto, ms favorecidas del pblico ( i ) .

    (1) Tales son, por ejemploi

    Asuntos de l. vida, de Jess.

    Nacimiento de Jess, que tiene 6; nmero 1, 2, 3, 6, 44 y 37 Adoracin de los Adoracin de los

    pastores, kt

    Tentacin de Jess, Jueves Santo, Viernes Santo, Descendimiento, Resurreccin,

    ;yes, ~ ^

    a; a 2 ;

    4; 4; 4; I ;

    5 y3 7 y 8 9 y 10 9, 7, 38 y 4 o, 28, 39 y 43 21, 25 4 ' y 49 22

  • BIBLIOTECAS Y MUSEOS ^^

    Las de vidas de santos se nos figuran de poca ms reciente y moderna,

    parecindonos que no se remontarn las ms antiguas ms all de la primera

    mitad del siglo xv, entendiendo que aparecieron en pleno florecimiento de

    las Cofradas gremiales de los oficios, que solan menudo sostener entre

    s pugilatos de podero pujanza. Por encargo de ellas probablemente d e -

    bieron componerse las de San Jorge, patrn de la Cofrada de Caballeros,

    que reverdeca en los primeros aos del reinado de Carlos V; la de San P e -

    dro, patrn de los pescadores; las de San Cristbal, de los curtidores; la de

    San Crispn, de los zapateros; etc. , etc.

    Salvo alguna que otra, travs de cuyas enmiendas, reformas adiciones

    escnicas y de lenguaje se transparenta mayor antigedad, entiendo que casi

    en su totalidad son obra, si no en todo, en parte, de un coleccionador mallor.

    Asuntos del Antiguo Testamento.

    Abraham, que tiene i; nmero j6 Jacob, I; i i Tobas, tj 34 Rey Asuero, i; 35 Judith, I ; 47

    Asuntos del Evangelio,

    El hijo prdigo, que tiene 2; nmeros 13 y 14 La Samaritana, i; i5 Susana, i; 16 Lzaro, 2; ? y 18

    Asuntos de fidas de Santos.

    San Francisco, que tiene 1; nmero l San Jorge, San Cristbal San Mateo, San Crispn, San Pedro, San Pablo,

    "^

    2 ;

    2 ;

    I;

    M M ;

    Asuntos varios.

    30 y 31

    3 y 33 44 45 46 48

    Doctor y bachiller, que tiene t; nmero 4 Juicio nal, t; 11 Muerte, >; 3^ Animas, i; 40

  • 9i4 kEVlSTA D ARCHlVO

    qun de mediocre gusto inspiracin, cuyo nombre suena hoy por primera

    vez, llamado Miguel Pasgual. As parece desprenderse de la firma y fecha

    que sigue al Fiuis de algunas de ellas, tales como son: la primera, truncada

    en un principio, en cuyo final se ve despus del nombre antedicho la s i -

    guiente data: Michadis Pasqual, uille buger (i), anno 1599; la segunda lleva al

    final las iniciales de nuestro autor, M. P . , y la data 13 Jan. 1599; la novena

    lleva nicamente despus del Finis la de 1598, si bien se declara despus del

    ttulo que fu representada el ao anterior, sea en 1597.

    L a s obras aqu contenidas reciben los nombres de consuetas, cables, auctos,

    obras y represeHtacions, eitando en la siguiente proporcin: COSM

  • StfiLttCAS V MS06 925

    De otra obra firmada rstanos dar cuenta, y es la nm. 10, intitulada Con-

    sueta de la representado de la tentado que fomh feta a nostro S," Xpt. ara nova-

    inent feta per lo reverend para fra Cardils mestre en Iheologia.

    Tres piezas que no acab el autor no las dej sitio el copiante: la n-

    inero 28; la 46, comenzada copiar y con diez hojas en blanco para comple-

    tar sil transcripcin, y la 49, ltima del manuscrito, que nicamente contie-

    ne una pgina escrita.

    Son tambin de notar la 29, dividida en seis cuadros, que el colector llama

    spays (espacios entreactos), y la 22, en la que el copista declara al princi-

    pio de la obra que aparecen en ella veinte personajes, hecho que acusa una

    tendencia la mayor tramoya y aparato escnico, ya notado en otras, en las

    cuales se declara que hay que levantar dos catafalcos tablados, etc. , e tc .

    Tales producciones revelan una tendencia artstica ms compleja por parte

    de los autores fin de contentar el gusto del pblico, avezado ya frecuen-

    tar los corrales y casas de comedias existentes en casi todas las ciudades

    populosas de Espaa en los ltimos aos del reinado de Felipe II ( i ) . Las re-

    presentaciones dramticas, que en la Edad Media aparecieron en un princi-

    pio en los claustros de las Catedrales y en el interior de los templos coa la

    representacin de los sencillos Misterios, y ms tarde de los autos sacramen-

    tales, tenda ahora salirse del recinto sagrado para tomar carta de natura-

    leza en los teatros profanos.

    Uno de los caracteres tpicos de aquellas piezas primitivas, que seguan

    la forma tradicional primaria, es el de ser cantados los versos de las primeras

    escenas. Estos cantos debieron ajustarse al canto llano 6 gregoriano de las

    iglesias, pues as vemos que se apuntan en algunas de ellas advertencias

    como las que siguen: dice en la nm 10: dir S. Juan viniendo de la sacrista

    cubierto con una piel de camello y desnudo de pies y brazo, cantando ab t de

    piant (en tono de llanto); en la nm. 12: Comienza Jacob y dice sus hijos

    en tono de eterne rernm; en la nm. 13: Comienza el hijo prdigo en tono

    de alme laudes; en la 16 habla Jacob Samuel en el mismo tono anterior;

    en la 17 Marta en tono de vexilla, indicndose en otras, adems de los men-

    cionados, el tono de Vtni creator, el de rabi (rabia), el dsecce ianda, etc., etc.

    Tales representaciones debieron ser compuestas por y para eclesisticos,

    (t) De las aficiones mostradas por los pueblos de la costa de Levante esta dase de espectculos, es buena prueba el hecho de estar escrito en cataln y en letra y lenguaje del siglo kiv un fragmento de misterio, que public Quadrado en La Unidad Catlica, semanario impreso en Palma de Mallorca por los aos 1872.

  • 9i6 REVISTA DE ARCHIVOS

    quienes estaba confiada su representacin ante el pueblo, estando vedada

    en absoluto la intervencin de mujer alguna, al menos en la Dicesis mayo-

    ricense. No obstante de tales precauciones, tomadas muy cuerdamente por

    Obispos y Cabildos, y encaminadas que no se cometiesen irreverencias y

    profanaciones en el desenvolvimiento de los asuntos bblicos y religiosos en

    su conjunto, ni en la caracterizacin interpretacin de los personajes repre-

    sentados, debieron llegar estos espectculos revestir un carcter tan pro-

    fano irreverente, que hubieron de ser prohibidos por los Obispos. Opino

    que las ltimas representaciones de esta clase de espectculos en las dicesis

    y pueblos ms humildes y apartados del Diocesano, entre cuyos sencillos y

    rsticos moradores no deban despertar tales escenas y dilogos, hijos de un

    arte ingenuo, sencillo y balbuciente, la irrisin y la mofa que entre la turba

    ms culta de las grandes ciudades debieron tener lugar en las postrimeras

    del siglo XVI. As nos explicamos compilara Miguel Pasqual en un puebleci-

    to de Mallorca tales representaciones, que haban sido prohibidas en 1594

    por el Prelado de la Dicesis, oriundo de Valencia, D. Luis Vich y Manri-

    que, causa de los abusos irreverencias que daban lugar.

    No sabemos si la subsiguiente traslacin de aquel Prelado al Arzobis-

    pado de Tarragona volvieron autorizarse: lo que s es cierto que remi-

    niscencias de ellas han llegado hasta nuestros das, puesto que aun hoy en

    la misma Iglesia Catedral hace su aparicin vestida de ngel y canta en len-

    gua vulgar la Sibila durante la Misa del Gallo de Nochebuena, y en la ce-

    remonia del descendimiento el da de Viernes Santo un do entonado en

    latn por dos sacerdotes representando Jos de Aritmatea y Nicodemus, ves-

    tidos con la tnica romana, con martillos, tenazas y escaleras, llevan cabo

    la ceremonia cantando el Chrisii, etc. (i).

    Lo que s es indudable que las representaciones de misterios y autos

    consuetas, como les llama nuestro coleccionista, tuvieron su mayor apogeo

    por lo que Mallorca se refiere, y creemos que en esto seguira la corriente

    de las comarcas de Catalua y Valencia durante todo el siglo xv y comienzos

    del siguiente; habiendo empezado generalizarse mediados del siglo XiV,

    con ocasin de la solemnsima y popular festividad del Corfius Christi. Mas

    acaso cuando se propagaran con mayor incremento fuera por los aos 1410

    1430, perodo durante el cual adoptaron las ciudades que ya no lo tenan

    (t) Esta ltiiua ceremonia se Verifica an todos los abosen benisalem, pueblo ^ 1 autor.

  • BIBLIOTECAS Y MUSEOS $17

    al Santo ngel de la Guarda como patrn tutelar, celebrndose con grande regocijo y fiestas populares semejantes adopciones. En esta poca es cuando aparecen en Valencia las famosas rocas pasos costeados por las Cofradas, para cuyo cmodo trnsito por las vas pblicas hubo necesidad de ensan-char alguna estrechsima calle de tan morisca ciudad.

    Del ao 1420 queda memoria en los libros de Sacrista de la Catedral ma-yoricense de ciertos gastos hechos para la representacin de tales consuetas.

    Hora es ya que digamos algo de lo que tenemos averiguado acerca de autor transcriptor del manuscrito que nos ocupa. Del llamado Miguel Pas-qual sabemos que era Presbtero en 1618 y deba estar adscrito una de las parroquias de la ciudad de Palma, 6 tener beneficio en aquella Catedral.

    El nico dato que tengo de l es que fu uno de los testigos del testa-mento otorgado en dicho ao por el fundador del Colegio de la Sapiencia, D. Bartolom Llul, de gratsima memoria.

    Todas estas obras y noticias tngolas p)or inditas, y nicamente he dado conocer en el Boletn de la Sociedad Arqueolgica Luliana la sealadas con

    los nmeros 21 y 30. GABRIEL LLABRS.

    Gceres ao de Noviembre de IQOI.

    DOCUMENTOS

    THEATRO DE LOS THEATROS

    (Continuacin) (1).

    ARTCULO SEGUNDO (a)

    xamtnanse todas las circunstancias de la Comedia moderna, y prubase qu combiene en todas con los regocijos que permiten los Santos Padres y Sacros Cnones, y, por consequentiam, que es acto indiferente.

    D.o Pedro Caldern de la Barca, Capelln de honor de Su Magostad y de los seores Reyes nueuos de Toledo, fu quien dio decoro las tablas y puso norma la Comedia de Espaa, as en lo airoso de sus personages,

    (i) Vase el nmero anterior, (a) Folios j6 y siguientes.

  • 40 REVISTA DE ARCHIVOS

    C O N S U E T A DEL J U Y

    (Nmero 11 de la Coleccin.) (1)

    Per recitar la present Consueta se fara un cadefal gran quan pora en la cape-Ha mes el mig de la Iglesia, algn tant enfora, y detras dell sen Tara un altre iunt a nel mateix ques puge de un al altre, en lo qual poseran les coses seguents:

    Primo vna cadira de respailes molt ben empaliade, com a tribunal de jutge, mes tres cadires de cuyro, mes dos trompetes y alguns, per quan sera manester, mes y poseran una creu sens crusifici, dos vexillas ab ses astes, posat en tera per quan sera menester.

    En lo cadefal mes baix nos posara cossa ninguna: baix dest cadefal, sis pora: hage vna boca de infern, sino, posar y han una cortina para taparlo baix de dit cadefali Lo tal loch sera lo infern.

    Los personatges entreran de la manera seguent: Primer entre S.* Miquel uestit de ames, ab vna spase tirade, lo cap portera

    descubert, ab una gorra de vellut y cadena de or el coll. Apres entreron dos custodis, costat per costat, vestit ab camis y dalmatigues blanques, ab la ma dreta spases tiradas y ab le scherra vna corona real; apres entreran Ip Ihs. y Maria. Lo Ihs. vest de la manera seguent: ab gipo de seti blanch, calsesy calsons del mateix, en la qual roba faran los plagues de alguna cosa veimella, aportera demunt esta roba cape blanca, al cap corona, com te acustumat, ab le ma spase tirade; la Maria ricament uestida com a reyna; y desta manera puiran los set el cadefal mes alt; lo lesus se esentera en la cadira en palide la Maria el seu costat a le part dreta, apres S.* Pere, derer S. Joan, tots a le matexa part; los angelt restaran drets, S.' Miquel deuant lo Ihs, mirantlo a le care, los custodis el costas ab puntant mes enfora, mirantlo Ihs; apres entreran tres saluats con a homens de penitencia, en saltiris en las mans. Apres entrera la Superbia vestide com a rey, ab ceptra y corona; apres la Enuege, ben uestida ab ulleres; apres a la dreta la Gola, ben uestida, ab algunes coses de meniar. En la scherra la Ira, armada ab cuyrases y al cap ceruellera; apres la Luxuria, vestida com a dona, ab un mirall, y en sua dreta anira la Auaricia, vestida en roba larga, en tinter.

    (I) Vase el nmero de Diciembre de 1901, pg.

  • BIBLIOTECAS Y MUSEOS 457 41 la cinta, ab vna bossa en la ma, ab alguna cosa que puga fer remor de dner

  • 458 REVISTA DE ARCHIVOS

    Are diu lo saluat \ a to ie malalt.

    SALVAT. I

    Los seis a mi em par que sotn del gran judici general.

    SAL. 2

    Los quals promes Deu eternal hauie de donar el mon.

    SAL. 3

    Y per lo tant, Deu, mon Seor, sfor9 deman a te bondat.

    SAL. I

    Qiie puga io dexar peccat sois vuU a uos, mon creador.

    SAL. 2

    De les offenses contra uos me pese, Seor, molt greument.

    SAL. 3

    Oh Seor, Deu omnipotent, no mireu ja nostres errors.

    Are diu U Luxuria a lo ie alme laudes.

    LUXURIA

    Seors, spay en los treballs a mi be en semble ques deu dar.

    AUARICIA

    Posible sera el temps mudar, no teen sempre durar mals.

    PEREZA

    Yo crech que tots teniu sabut lo quen Agipte es ua seguir.

    SUPBRBIA

    Y quant Cristo volgue morir.

    ENUEGE

    Nos dons molt nou lo deuengut.

    Are diuen los Salvats a con^ert.

    SALVATS

    Nons semble gens lo que heu parlat,. ablo que es en nostres mans, girau uos a Deu mos germans, guardau no resten enganats.

    GOLA

    Massa cuydado en vn poch del que no haueu de pagar.

    IRA

    Cascu per si conta haura dar, cascu a se olla fase foch.

    /re abrirn la iglesia y diu la

    LUXURIA

    Jam par lo sol ueig recobrar aquella su resplendor,

    AVARICIA

    y la luna lo seu claror,

    PERESSA

    Fornem nos ne a reposar.

    Are diu S.' Miguel en son ( , fent son acatament an el Ihs.

    S.' MIGUEL

    Seor, nostre deu infnit, sta complit lo a nos manat, al mon los seis baueni dat, en que mane sie seruit.

    Ihs a to de yeui, Creater Spirliu,

    IHS

    Lo mon en foch heu de abrasar, puis sta fret per charitat, haucnt jo tant p< r di obrat

  • BIBLIOTECAS Y MUSEOS 459

    amor a mi may vol mostrar. Sta el mon pudent pe peccat, donant tan male intectio que nos comporte anar jo sens que sia primer purgat. Los mals homens y peccadors y obstinis ab lurs errors comensen ser ja castigats, hon cometeren lurs errors. Los peccadors malspenidents, lo que de pena han de pagar, puis impunit res pot restar, punit sera per tais turments. Los S." y juts de mi amats uos man a tots me conforteu, que no senten lo turment greu, puis contre mi no han errat. Desta manera sens tardar tollo uiuent ma matereu, a just ni mal perdonareu no rest a uida res creat. Complit aquest mon manament, manareu tots ressuscitar, per de lur vida cont dar, ab so de trmpete greument. Dins en la val de losaphat alli vull sien aiuntats, puis per Uurs culpas y peccats prop alli fuy io sententiat.

    Are diu S.' Miguel; vexilla.

    S.^ MIGUEL

    Lo vostre manament, Sor, cumplirem tot com es manat, de tot siau Seor loat y don uos tot lo mon honor.

    Are tiraran algunas arca-busadea y la Superbia a lo alme diu.

    SUP.

    Oh valguens Deu, y ques est foch qui en lo mon enees sta,

    cosa crech que no restara que sia ja ni molt ni poch. De les millors cases qui son fu per mi he los meus honrar vanint la trra tremolar caygude son no nuil mes mon.

    ENUEGB

    Mes no veyeu altre pesar tant nos tant angustiats, veiam los altres descansis, mes crech que es lo mal obrar.

    GOLA

    Lo delicat beure y meniar cercat per mi diligentment, la vida dells sois mes turment, prepos molt ferm lo deiunar.

    Cert inimich vaig a sercar, ab qui molt tens ha questich mal vull esser amich leal, perdo le vaig a demanar.

    LUXURIA

    Le llealtad oe cast sperit puis no he sabuda guardar, me carn promet de castigar, dar mal delit per despedit.

    AUARICIA

    De molts ays ha que so tingut a molles satisfations, passant confessos en rahons, vaig a sercar a qus degut.

    PERBSA

    Yo som stat tant negligent en oir missas y sermons y en criar mos filis minyons, ab tot prepos ser diligent.

    (Are dirn loa saluats: auaitt atant^

  • 46o REVISTA DE ARCHIVOS

    SALU.

    Nos serueix Deu del esmenar, del quismoven per vil dolor, solament mos vol per amor deix el peccat qui vol peccar.

    A concert mes planyent.

    Oh Pare, etern Deu, tnon Seor, sim fora a m atorgat dius la trra ser amagat, fins fos passat vostre furor. Nos recordeu de mos peccats uenint lo mon uos aiutjar,

    - no uullan comptes remirar, ni mirar mes iniquitats. De mort eterna ens desliureu en aquest jorn tant amargos, a cell y trra tremlos per lo rigor que vos mostren.

    Are los saluats y damnats cauran morts , y entrarsen han detraa el cadefal, is mu-daran desta manera: los sal-uats ab camis, y demunt ca-patn de color ciar y en lo cap cabelleres negres y benes el front, y en ditas benas vna creu vermella ; los dcmnat* vestts ab sotanes negres, en el cap cabelleres blanques o negres o roges y entretant ques fera aso, los angels so-naran les trompetes, y quanj conexeran csser vestts los personatges, dir S.* Miguel a to de l^exilla.

    S / MIC

    Prestament morts en continent ^os sperits haiau cobrats, sereu deuant Deu presentis lo qual ve a fer lo justiament.

    Are tots puiaran al cade-fal, y ixen los dables de in-

    : fem y diu Lwsfer.

    LUCIFER

    Eya furias infernis lo ques manat oit haueu, are es hora que proclemeu quantre los imichs mortals.

    BELZABUCH

    Los processos de tots quants son los homens tenim en les mans y segons lurs demerits grans, pochs nos scaparan del mon,

    LUCIFER

    Desque se mare els ha parits, de mal obrar y mal pensar per molt sie secret peccar tot y esta ben aduertit.

    BELZABUCH

    Lo jutge qui sempre ha usat clemencia ab ells viuint, rigor dix vsara (morinl) a donar lo mon judicat.

    LUCIFER

    Anem correns masse ens torbam.

    BBLFAGOT

    Anem deprest, nons detingam, puis hauem fet nostros deuers, vinga Ihome en nostros poders.

    Are sen pugen alt el cadefal mes baix y du.

    S / MIG

    Tots los homents ia congregats son dins la val de Josaphat, conforme, Seor, heu manat alli se stan tots aiuntats.

    Ihs, a to d* yeni creator.

    IHS

    Los angels tots pasan deuant

  • BIBLIOTECAS Y MUSEOS 461

    de los maiors fins los manors y qualseuol S.' glorios me magestat acompaant. De la ma fortpassio las insignias portereu, y deuPtit tot la vera creu, nostre standart y gran pao.

    Are S.' Mig. pendra la creu, V cadehu deis custodis vna de les vexillas, y vindran fins a le vorera de] cadefal, y acos-taran axj com stauen,

    IHS

    Vos altres quiu sequit mi, uenint lo mont regenerar, com a jutges vos vuU sentar, puis jo axius ho promet. Vos, mare ma, el costat meu,

    "com a reyna vniversal, pera donarnos honra tal a ma drete vos sentereu.

    Dit ai;a se asenten y dluen los saluats a concert.

    SALUATS

    No mirau tots la magestat de nostre Deu y creador, de anyell manso que hereu, S.', en leo brau stau mudat. Puis nostre rey veyem venir com a seruidors afectats, conuindra tots ia aiuntats, aquel anar a recibir. Los nostres S." predescessors ab los nuuols veig claretiant, sa Magestat acompaant conuindra tots aiuntarnos.

    Are sen pugei los saluats en lo cadefal mes alt y age-nollats deuant lo lesus diuen,

    SALU

    Sor., benvingut vos siau, com nostre Deu y Redemptor,

    y nostre vertader Senyor, oiu nostre clamor, sis plau. Ab est furor ser indicats. Seor nosaltres no vullau, de nosaltres mar9e haiau, no mirant les flagilitats.

    Are diuen los demnats alme laudes.

    SUPERBIA

    Qyi son estos que alli stan, ab lo rey ab ten gran honor, ab tot que ve ab tal furor molt descansats semble que uan.

    ENUEGB

    No son estos que algn temps teniem tots en tant menyspreu, are entre los filis de Deu los veig mesclats anar en semps.

    GOLA

    Lo bon cami de veritat, errat hauem sens mes duptar ab nosaltres may claretiar ha seaiat sol de bondat.

    IRA

    Acaminant per los camins de perdicio y maldat, traballs sens par em comportants, a Deu innorant trist mesquins.

    SUPERBIA

    Las honras grans tingui el mon.

    AURICIA

    Y multitud gran de ducats.

    LUXURIA

    Y los plahers a mi donats, totes estas coses hont son.

    PEREZA

    G>m ombre ses passa ia tot, tant poch no es en lo mon durant

  • 462 REVISTA DE ARCHIVOS

    mort uius poch virtut obrant amagar res a Deu nos pot.

    Are diu lo Ihs, a son to.

    IHS

    Ca deprest en continent de tots se lige lo pro9es, lo que cadeu ha comes aqus diga publicament

    Lucifer a to de almi laudes.

    LUCIFER

    Seor, suplich te magestat an equest punt sia oit, nom Ueues, Seor infnit, lo per mos treballs elcanfat.

    BELZABUCH

    Vos diguereu en vostre ley que qualseuol qui peccara del tal lanma morir, oyume donchs, puis sou just rey.

    BELFAGOR

    De alguns cert jo no dich res qui scaparan de mes mans, mes destos qui han peccat tants, requer mirat sia el proces.

    LUCIFER

    Veig aqui publichs peccadors, lo qual ninguns poden negar, conforme Uey nos pot portar, seis deguen vns ten grans honors.

    Are diu lo Ihs a son to.

    IHS

    Custodi VOS que responeu a lo que se sta obiectat per lo dimoni allegat, digau vos ja que preteneu

    CUSTODI PRi er. a to de ytxilla

    Seor, lo allegat proces

    trobara star uarallat per penitencia borrat, com per vos, Seor, manat ses

    CUSTODl 2

    Justa precmatica real dient, aquell qui plorara de memoria borrara, tot lo que hauras comes de mal.

    BERSABucH, alme

    Destos requer te magestat quels mane a ell de posar per testimoni vuU donar aquell mateix son aduocat.

    BELFAGOR

    Per testimoni mes donam tot y qualseuol element, y per saberse certament fms a uos Seor allegam.

    LUCIFER

    Com a confus no pot dir res, mes uos Custodi quey, dieu, digau ia si res preteneu.

    CUSTODI I, seguint lo to.

    Dich renuncie a nel proces.

    IHS, ion to.

    Vosaltres los meus assessors, stas sententias mirau, y en ellas tots armau puis se US deuen vnstals honors.

    MARA a to de Eterne rerum.

    Vostres iuis no poden faltar de conortar tots en veritat.

    s.' PERA seguint lo to.

    Per aser uos suma bondat.

    S.' JOAH

    Qyils pot dexar de aprouar.

  • BIBLIOTECAS Y MUSEOS 46}

    IHS, a to de yeni, Creator.

    Yo rey deis reys vnuersal, ates lo que prouat sta, centre los de le scherra ma pronuncy rententia tal. Qpe sen vagen los maleits esser cremats de foch etern ab lo llur princep del Infern, sens ia mes esser consumits. Menjar y beure mhan negat, nessescitat tenint ne jo; stant malalt y en preso ninguns me hauen uisitat.

    SUPERBIA, ato de altne laudes.

    Y quant. Seor, vos hauem vist aquest treball a uos pessar, qui certament, sens mes duptar, uos haguerem tots mol seruit.

    iHS a son to.

    Tot lo queu dexat de valler a nel pobre nessescitat en moa compte sta asentat, per mon amor se hauia fer.

    Enuege, agenollade dcuant lo Ih>, a to de alme laudes.

    ENUEGE

    Per aquella fort passio y tants treballs per nos passats no uulUau que siam demnats, hiam de uos remisio.

    IHS

    Tot lo temps que viscut haueii per vosaltres fuy aduocat, perqu el proces fora mudat, ningn Ttvoty alcansereu.

    Gola agenollade dcuant la Mara.

    COLA

    A UOS, Seora', reclamam per lo ventre qui la portat,

    y mamellas qui lan lletat, perdo. Seora, demanam.

    MARA, ato de eterne rerum.

    A mon fll mos virginals pits pregan t per tots stat mostrat, y vosaltres may smenats, anau uosne donch maleits.

    Luxuria agenollade deuant Cusiodi.

    LUX.

    Custodi, qui tan treballat haueu per nos el mon uiuint, feu que per nos intercedint del inimich siam liurats.

    CUSTODI PRI, a to de vexilla.

    Dieu maluats nos recordeu quant poch oireu mon parer.

    CUSTODI a

    Seguint semprel de Lucifer a ell donch tots siau liurats.

    Auaricia agenollai deuant los S'

    AUAR.

    Oh S." amichs de Deu etern, los nostres molt gran aduocats, pregau per vostres afectats que liurats siam del infern.

    5 . ' Pere a to de eterne reram.

    sJ' n.

    A nostre uida conformar la nostre ja mes heu volgut.

    S / JOAN

    Conforme donch com heu uiscut, eternament heu de penar.

    Are se alcen los demuatf din Superhia alme laudes,

    SUPBRBIA

    Puis Lucifer he indtt

  • 464

    ab mon superbo presumir, puis a ell he volgut seguir, ab ell dech esser io demnat.

    ENUEGE

    De tot lo be tingui pesar, alegrat me so de tot mal, o infern me sera loch tal ahon sois hy veure penar.

    GOLA

    La ma carn may afligir, io no volgui en deiunar, ius es la vege castigar, en lo infern sens may finir.

    IRA

    Ya mes consent lo perdo a nel quim va injuriar, no dech are perdo sercar, puis no meresch lcansarlo.

    LUXURIA

    Tant bestial so stade jo. ab lo meu viure tant carnal, uoler lo loch celestial esent tant pur non tinch raho.

    AUARICIA

    Lo cor tingui tant indurit en lo pobre nessescitat, hauent lom Deu acomanat, que no es iust sia oit.

    PEREZA

    Los dans los quals io he donats tant sois per esser negligent tenint en lo mon regiment, just es en mi ser castigats.

    SUPERBIA

    Maleyt sia qui m ha engenrat, y ialeyts mos predessessors, de els tingui los punts de honors, per los quals yinch esser demnat.

    REVISTA DE ARCHIVOS

    EMUEGE

    Sien los S.i* tots maleyts, puis de molts deis lo ben obrar al mon nos dona tant pessar y are treballs infnits.

    GOLA

    Maleyt sia mon Creador, y quant per mi ell ha creat, puis de tot he tant abusat, hiu pagare ab tan dolor.

    IRA

    Maleyts sien tots mos parents, y mos amichs y valedors, per afauorir mos errors sufrir io eterns turments.

    LUXURIA

    Maleyta sia quim par, maleyta quim va alletar, per volerme tant mal criar, me uenen tants de dans a mi.

    AUARICIA

    Maleyts sien tots mos infants, maleyts sien mos hereters, per aiuntarlos molts diners me uenen a mi tans de dans.

    PERESA

    Maleit sia el jorn que nasqui, y tot lo temps que he viscut, per hauerlo io tant perdut, iu pagare tan car masqui,

    LUCIFER

    Oh bon Ihs. seor etern.

    BBLSABUCH

    Puis stan ia sententiats.

    BELPAGOR

    Mane que sien castigats.

  • BIBLIOTECAS Y MUSEOS 465

    IHS, sequint lo to.

    Anau uos ne junts al infern.

    Are encadene tots los dem-nats ils trnuen de le Iglesia afires diu lo Jess an els sa-luats, Veni creator.

    IHS

    Ueniu ja beneuenturats del Pare Etern per eretar lo regna vos va aperellar ans que los cels focen creats.

    La Mara y los altre S," Angeh y saluats agenolleme deuant lo Ihs. y diu la Mana a lo de quem trra t>.

    MARA

    MQ fill, per tots mos seruidos gracias vos vuU donar, puis los heu volgut preseruar de tots los perills y errors

    s / MiQUEL seguint lo to.

    Per los pobles los quals tingu io, Seor, en lo meu gouern, hauentlos uos guardats dinfern, gracias son fetas per mi.

    CSTODi pRi er .

    Per lo triumpho alcan^at centre linimich maleit, uos lo am, Seor infnit, puis tenim aquell condemnat.

    CUSTODI 2

    Per nostre sanch, Deu, mon Seor,

    aquest sperit tant perdut per nos altres ells es vensut, gloria a uos mon Creador.

    S.' PERE

    Puis a mi fonch acomanat per uos Seor aquest corral, hauent lo uos guardat de mal per mi Seor siau loat

    S / JOAN

    Per mi Seor foren seruit destos uos esser conegut, hauent lo dimoni venfut, loat siau Deu infmit.

    yire diuen a concert los saluats.

    SAL

    Per lo que nos es atorgat a uos, Seor, tots adoram, car molt be tots consideram esser sois per vostre bondat.

    Ate se alfen toli y sen tornen ab o mateix ordre que son uinguts entre les angels y los S" y diuen.

    Vostres seruicis meritar no porien vns tais honors, quals donau. Seor glorios, en paga de tant poch obrar. Vlls may han uist ni alcansat, ni orellas may han oit, ni cor de home ha presumit lo quens tenia aperellat.

    FINS

    Por el considerable nmero de personajes que figuran en esta obra, lo de-talladas que son les instrucciones que da el autor acerca de las entradas y sa-lidas de los mismos, los trajes, que parecen de la poca de Carlos 1, y el empleo de algunas palabras castellanas, como estos, por aquess, algn tantenfora, por un tros poch en/ora, me persuado de que es un arreglo abreviado del castellano de

  • 4 6 6 REVISTA DE ARCHIVOS

    la poca en que los autos sacramentales estaban en su apogeo, y el hbil manejo

  • C O N S X J E^OTJL DE LA REPRESENTATIO DE LA TENTACIO QUE KONCH FETA A NKO. SU. XPT.,

    ARA NOVAMENT FETA PER LO REVEREND PARA FRA CARDILS, MESTRE EN

    THEOLOGIA. >

    Es manester que vinga S. Joan vestit ab na pell de camell y los brassos descu-berts y deseis de eames y de peus. Diga cantant ab tu de plant. Es manester que vinga de la sacrestia.

    S JOAN.

    Pcnediu, vos, pobl de Deu, alcanfareu lo regne seu. los pccats sern perdonis, los mals y las iniquitats. Jo so la gran veu predicant, y anequest desert cridant que tots se uullen batexiar y las iniquitats dexar. Preparau, vos, puis ha de venir aquell qui us ha de redemir; los puis y plants se ygualarn, las montaas se aplanarn.

    Es manaster que los rabis vingan vestits vn aprs altre y dir ab to de Alm.

    Enseal me lo que far, y lo modo en que viur, per co que tots los meus peccats per Deu me sien perdonis.

    S. JOAN.

    Donau los vestits y meniar y feu vos are batetiar.

    LO JUEU. i

    A aperallat so prestament de fer lo vosiro document, donchs neteiiau mesi us plaur en nom de aquell que vindr.

    Are Sanct Joanfagel agenollar y ab un vaxell de uidre lansali aygua sobre lo cap y sern fetas aqu maleix vnasfonts; diu S. Joan mig to de Alme laudes.

    S. JOAN.

    Jot beteige per Deu seuir en nom de aquell qui a de uenir.

    Es mester que sia aqui vn altre jueti, quis diu lo publica vestit com galana y digue en to de Alme laudes.

    LO PUBLICA.

    Vostro serm escoltal, y plu me be lo que perlat, vullaumedons mes instruir com pore io a Deu seruir.

    Diu. Sant Joan ab son to.

    S. JOAN.

    Feu lo que Deu vos a manat, perqu us perdo vostro pcccat; y per mi batetiat siau, perqu millor viure puscou.

    I Es el nm. lo de la coleccin. Vase el nmero de Diciembre de 1901, pg. 920.

  • 1 2 8 REVISTA DE ARCHIVOS

    LO PUBLICA,

    Cosa es snela sertament seguir lo vosiro enseament; batetjau me, puis a mi piau, y Deu per mi tosiemps prcgau.

    S. JOAN en mig tu de Alm.

    Jo t. beleig per Deu seruir, lo qual sertament a venir.

    4 menester que sian aqui /s dus batet-iats y diga lo v a I altre perlant.

    JUEUS.

    Seruiscam tots al gran Deu ab se veritat sobirana, y fa^am lo qu el! nos mana, dar nos ha lo regne seu.

    Diga lo publica parlant.

    PUBLICA.

    Per aquest loan Baptista nosaltres som batetiats, en nom del Deu del altisme de nostros peccats mundats.

    o Jueu, parlant dos bordons,

    L ) JUEU.

    Fafam innides gracias a nei qui ha de venir.

    LO PUBLICA, dos bordons.

    Per saiuar natura humana, los Sancls Pares redemir.

    Are cantern los dos las cables seguents,

    Ho donay [Ah Donayl inmens sens par, gracias grans vos fem, seor, quins eu volgut demostrar la nostra saluaci.

    co.

    De aqui auant vos seruircm, tenint vostra ley sens mentir, los documents tots seruarem per Joan dats fins al morir.

    Are es menester que Jess vinga per la sglesia amunt depers alia on sesfet lo ba-tisme y dir les presents cobles lo

    JESS.

    Puis per redemir lo peccat Deu eternal me a nuiat, cossa conuenient ser fa^a lo que manat me ha.

    CO.

    O quin cam tant traballos, tant pie de sospiros y de plors, que entre s homcns he de passar per lo linatge huma saiuar.

    Arribat que ser a S. Joan dir can-tant lo

    JESS.

    Lo temps nostro la es vingut per mostrar Deu la virtut, e per quant me tinch a batetiar, batetiau me sens mes tardar.

    Diu S. Joan agenoltat.

    S. JOAN.

    Cossa es sert de gran temor que jo batetge mon Seor;, per vos dech aser batejat, puis me aueu fet y criat.

    LO JESS.

    Jo ant tinch de humiliar y lo auangeli predicar per tant esser batetjat, puis que pIau a ma voluntat.

    S. JOAN.

    No placa a ta voluntat que io a tu sia ingrat, per complir lo teu manamcnl batejar t e molt prestament.

    Dirs. Joan ab mig to de alme laudes, agenollar se a lo Jess.

    Vos Seor siau batetiat en nom de 1 alta Trinitat.

    Es mester que Deu lo Pare stiga a un cadefal ab sos angels los que el volar, y trmela vna coloma feta ab vn artifici que vinga sobre lo cap de Jess com se fer lo baptisme, y dir Deu lo pare ab to de Veni creator.

  • BIBLIOTECAS Y MUSEOS 1 2 9

    DEU PARE,

    Aquest es lo meu till amal ab lo qual jo m so alcgrat, obeiu a son manament pera uiure eternalmeni.

    Are sen tornar la colunia de Deu lo Pare y to Jess an el desert afer oraci, y S. Joan dir las cobles seguents:

    S. JOAN.

    Veus lo anyell inmacuiat qui morra per lo peccat, lo qual pecca lo veli Adam, per lo qual en tristor stam. Jo US he ab aygua batetial, mas aquel! vos batejar ab le sperit que usder, per lo qual sereu tots mundats.

    Assent Jess al desert fa oraci.

    (En el ms. queda un blanco hasta final de columna.)

    Es mester que sian aplegis set dimonis y tingan consell del modo que se a de temptar lo Jhs, y aiustant y 7noltas pe-rrorreccions ' deis peccats mortals.

    Primo y haur Bel^abuch, qui aguay-tar lo Jess.Alberich, capita de ira. Maimona, capita de la auaricia.Alme-dehu, capita de la luxuria vestit com vna galant donzella.Starot, capita de la pereza.Belfagoi, capita de la gola y Lucijer, maior de tots.

    Comensa Alberich, capita de la ira, ab vna spasa nua en la ma, y diu a Lucifer, qui sta asegut en my dells, ab vna gran cora y vna corona en lo cap, a son cade-fal, y diu Alberich a to de Alme laudes.

    ALBERICH.

    Hoiu me, princep Lucifer, lo gran mal que fet auria, fent los homens mol de mcl fer, segons de costum tenia. Molta gent he abquirida ab mas grans illucions, fent a molts perdre la vida

    I Peroraciones.

    por vnas pocas de rehons. Bandetiats y bandolers, y qui tais afauorexen, percials y homeyers, tots quants son, me obexen.

    Res pon

    LUCIFER.

    Bona retribusio prestamenl te sera dada, mas puis que trobes seho pega a tots la martelladc.

    Entre Maimona, capita de la auaricia.

    .MATMONA.

    Hoiu me, seor Lucifer, hoiu les noues que us apon, puis que meu feu tresorer de quanl se guanya a tort. Marrados y colectors, molts balls entren en ma dangc, ladres y agaballadors, de tots tinch bona speran^a. Munto fas de vsures, de notaris y juristes, de sastres y moliners, ja stan tots en nostre lista.

    Kespon

    LUCIFER.

    Traballa quant mes poras en augmentar lo teu mal, y lo guardo ne auras en lo gran pou infernal.

    Entre Almedehu, capita de la luxuria.

    ALMEDEllU.

    Leuade de la castedad a les mes gentilsdonzelles, feent les cauro en peccat, luxuriant a naquelles. Y tinch rriolls coromponaris, que tinch ia embarassats, y en lo mon grants desueris, que pera axo he causat. Viudes y dones casades, totes me han obeit,

  • i3o REVISTA DE ARCHIVOS

    dexant les dones eirades, de la qual so ben seruit.

    liespun

    LUCIFER.

    Vostros modos me agraden; io US prech que persauereu, puis que a pochs desagrade, molla de gent guaareu.

    Entre Starot, capita de la pereda.

    STAROT.

    Lucifer, cap de peccat, hoiu que us dir, seor; molla de geni he guanal, puis fera molla honor. Los vns delinch en jugar a billes canes y daus, los alires en redoiar, fent los caure en molis mals. En lo bon joch de pilota per les liu io linch posat, per so de geni bona ilota guaare ab tal peccat.

    Res pon

    LUCIFER.

    Lo leu bon negociar me contenta sertamcni; perseuera en mal obrar, segons vols nostra stament.

    Entre Belfagot, capita de la gula,

    BELFAGOT.

    Sapiau, gran Lucifer, com de geni molt gran cudrilla he posal sois mon poder de aquesta prcsenl villa. Per quant los fas adorar lo lur ventre com a Deu, faent losgallofetiar, irencant dijunis arreu. iVIolts de banquets per los orts fas er y mols grans solassos, per so que ab tais deports los prenga en los meus llassos.

    Respon

    LUCIFER.

    Cossa es en que trop pler; nos cnseu de treballar, fasses lo que se a de fer, perseuereu en tentar.

    Torna dir

    ALBERICH.

    Jo fuy causa que mata a Abel just innocent lo mal Caym son germa ab molt gran atreuimeni. Jo fiu que fos perseguit lo rey Dauit y propheta per Sal, rey molt inich, sens que fes cosa mal feta. A mi non plau la tardanja ni larga dileccio, sino molt pres fer venjanfa en mans, ferro ho basto. Jo so qui les grans ciutats molt prest les fas destroir, y les grans concauitats y pobresa fas venir. Los homens desberelats en les bregues fas morir los altres a lensetiats y molts altres sens mes dir.

    Respon Maimona auaricia

    M A T M O N \ .

    Uels ladres jo so bandcre, guia deis saltatiadors, jo refregi y carrera de tots los mesuradors. Jo he trobade la vsura, y lo mal negociar, ab la qual gran oradura teir de be gran pesar. He trobade la simona en lo speritual, de juraments y falfia tots los meus ne fan cabal.

    .ALMEDEHU: luxuria.

    Jo so cruel pestilencia, destruint lote virtut.

  • BIBLIOTECAS Y MUSEOS r 3 i

    a mi fan g r a n r e u e r e m i a

    toles les genis y traut. En les genis fas grans vltrages, linalges en bordonint, y de herbes molts potalges a molts fas beure souint, l'er la culpa de les mares moits pares fas engaar, puis a nilts ios diuen pares sonsa qu ell may engendrar. Lo diluvi general lo causi en mes maldats, y apres foch infernal iu ploura en sis ciulals. Yo fiu a Dauid peccar, y ha Salomo y Sanso, y Troya enderrocar a total deslruclio.

    ESTAROT: perei^a.

    Deis vellaeos jo so caxa, y gran alberch de tacanys, pochs o ningu nom scapa que nols done jo molts danys. Cami de perdicio y santina de peccat, jo pos en confusio quiscun honie en son stal. Jo fas de Deu renegar y blasfemar de son nom, y los homens en jugar, y qui nou fa molts pochs son.

    BELFAGOT: gola.

    Enemiga so mortal de la noble iuuentut, jo so causa de molt mal, impedint la senectut. Jo fuy causa que peccaren Eva y lo vell Adam, puis que d equell arbre meniaren en que tots nos alegram. A Loth fiu enbriagar, y en ses filias dormir, y lo pobl fiu peccar d Israel y peruertir.

    3 ' HOCATOMOXIII

    r.UCIKER.

    Segons veig mol se augmenta mon infernal principal, puis que la gent se contenta de viure ab lo peccat. Puis no tenim speran^a de cobrar lo qu em perdut, seguiscam nosira vsan9a auorroinl totevirtul.

    Are canta lo Jess en el desert y dir lei presents cables.

    JESS.

    O pare meu omnipotent, lo meu ireball y gran turment, que pas anequest desert, ab ser tal per lo mon qui s pcri. Los diiunis y orations, ' gemechs y tentacin, a tu, Deu, siaapuntal per que 1 om sia saluat.

    Are com lo Ihs. cantar, Hersabuch lo aguaytar y anir a Lucifer y diu.

    BERZABUCH.

    Princep de iniquilat, gran Lucifer, hoiu, seor, lo que se fer.

    Cantant.

    A les genis fas teir pene, juljar lo be y mal, y diuisions causar, ab enuege infernal. A les gents fas mal perlar de la honra proysmai, de que nunca fa esmene, y aso es cas mortal. Jo sens delectado a neis homens fas peccar, puis es ma condicio teir de be gran pesar. Lo dols dich que amargant, y lo be fas dir que mal, jo so veri discipant la natura iumanal. Per so siau auisat, ys prega no stigau trist, vn hom de gran santedat

  • l32 REVISTA DE ARCHIVOS

    a nel desert io he vist. Eil fa molta penitenlia, atligint a son eos mortal, ss hom de gran excellencia y sert que ns fa mol de mal.

    LUCIFER.

    Ya tinch jo relatio de queix home, Belzebuch, dons tingam relutio que 1 vense nosira virtut.

    ALBERICH; ira.

    Si ell es home mortal, ell caura en mons llassos, participant en lo mal y en nostros emberassos.

    MATMONA: auaritia.

    Dupla pos si ell seria aquell Massies promes qui are venir auria, segons lo que scrit es.

    ALMEDEHU: luxuria.

    Aqueix parer es lo meu, puis que ia stan priuals tots los iueus del rey seu, tenim ia emberessats.

    STAROT:pe re

  • BIBLIOTECAS Y MUSEOS I 33

    IRA.

    Vcstiu vos com hermita en (ingiu de sanctedat, y axi no peiiser que li vullan fer maldat

    LUCIFER.

    Be ser com aueu dit, dons are molt prtstamcnt axi si a jo vestir, y anir cautament.

    Are tots los set dimonis vesten Lucifer com hermita y anir deues lo desert, han es lo Jess ab to de Alme laudes.

    No se per cert si Jhs. es lo Massies per Deu promes, en gran dupte nestich posat en contemplar se magestat. Empero aquell tentar, y si u far prest o sabr, y si no u es ser temptat, y en mon poder subiugat.

    Com sia prop Jhs. dir Lucifer Alme laudes.

    De uos per cert tinch pietat de ucureus tant atribulat, tinch o de uos compassio, nos vuilau matar sens rao. f'cra fugir a maior mal, si sou fill de Deu eterna), fcu stes pedrs pa tornar, y de aquellas prest meniar.

    JESS.

    Scrit sta en veritat que I om no ser sustentat de tot sol pa material, mas de pa espiritual,

    LUCIFER.

    Vcniu en mi si a uos plaur, car ningn mal vos ne vindr, per quant volria serlament niquilar vostre cansament.

    .IKSUS

    So molt conten del que dieu tractau me axi com voldreu.

    Are sen van aun loch alt, diu seguint lo to.

    LUCIFER.

    Si fill ets de Deu eternal, lauset de si y no t faras mal, car les angels te'n plomeran y ab les mans te aporteran.

    JESS.

    A Deu del cei no dech temtar, ni menys me dech desperar, segons que sta en uerital en 1 escriplura declarat.

    LUCIFER.

    No US anutgeu, veniu asi, no aureu mal, fiau de mi, car o US voldria aconsolar y de tants de treballs llenar.

    JESS. '

    So molt content, deuant pasau, aportau me a on vullau.

    Are van a un loch mes alt y diu.

    LUCIFER.

    De tot lo mon io so seor, a mi totom me fa honor, reys, comptes y emperedors, ais quals a tots fas grans honors. Tots los realmes o us dar, y del mon seor vos far, si vos me voleu adorar, y deuant els meus peus lansar.

    JESS.

    Vesten de mi, gran Satenas, a Deu gran iniuria fas, car Deu deu aser adorat, y no tu, dimoni maluat.

    Y dit aso lo Jess, doner sempenta Lucifer y Lucifer lnns*r las robes de er-mita y fugir y tots los altres lo alepi-deran.

    Dir Deu to pare ab to de Venicreator tremetra los angels a nel Jess ab les vi-das y donar a meniar y diu.

    DEU PARE.

    O angels meus, anau molt prest, y lo meu fill aconsoleu,

  • .34 KEVISTA DE ARCHIVOS

    car lo dimuni vensul es, y c'll de fam sta compres.

    Diga S. Miguel a to de i'exilla.

    S. MIQUEL.

    Deu eternal, ininens seor, io, sirvent teu, a tu ador, puis deus aser adorat, beneit, seruit y loai.

    S. GABRIEL.

    A uos deuen tots obeir y molt diligenlinent seruir, puis ques vostra magcstat beneit, seruit y loat.

    s. RAKEL Vos sou aquel! que de no res eu fet y creat tot quant es, hiu podeu tot liquidar, destroiry rehedificar.

    Are sen van los angels an el y diu.

    S. MIQUEL perlant.

    Puis stau afadigat en obres de peniteniia, es be siau refrescat per trempar vostra dolencia.

    S. GABRIEL.

    La humanitat asumpta meniant vullau consolar,

    puis no ha de se consumpta, ni de uos desesperar.

    S. R \ F E L .

    Donchs meniau lo que us enuia voslre Pareetornal, puis que ab gran valenlia heu vensut lo infernal.

    JESS perlant.

    A mi piau donar posade prenint la refeccio, per que sia amagada nostre incarnasio. Visitau la mia mare, dieu !i com he vensut lo meu inimich sus are ab ma eternal virtut. Aconsolau me aquella, dieu 1 que prest vindr y queiuntamente ab ella lins que sia mort viur.

    Are es menester que tots lun inusichs cu-mensen la present cantura.

    MUSICIIS.

    Te deum laudamus. Lats Deo.

    Por la copia,

    ( j . . L A B R S .

  • 38

    44>Por esto e n s e a b a el Beato Lul io , que la esencia de toda c r ia tura es la fuerza resul-t an t e d e unas esencias parcia les l l amadas Bon-dad , Grandeza , Durac in ( E t e rn idad part ici-p a d a ) , Pode r , Sab idu r a , Vo lun t ad , Vi r tud , V e r d a d , Glor ia , Diferencia , C o n c o r d a n c i a , P r i n c i p i o , Medio , P in , Igua ldad (par t ic ipac io-nes finitas, en mayor m e n o r g r ado , d e los a t r ibu tos de la Div in idad) .

    45 .Estab lec ida esta af irmacin, al pa re -cer d e p o c a m o n t a , vino ensear , de d e d u c -cin en d e d u c c i n todas leg t imas, q u e los consab idos C o n c e p t o s , Ju ic ios y Axiomas estn en la na tu ra leza misma d e nues t ro en tend i -mien to (y t ambin d e todos los seres); estn en el fondo mismo de nues t ro pensamien to , y cons t i tuyen su p rop ia esencia .

    46 .De a q u es, q u e nosot ros , por ins t into na tu ra l , c r eamos ve rdade ro , real y obje t ivo, lo q u e ellos nos d icen . Po r la na tura l s ima co r re -lacin q u e hay en t re la esencia de un ser y sus inc l inac iones y su obrar .

    Essentia A appet i t m o d u m agendi A; et non B.

    4 7 . P o r l t imo, d ice Balmcs, q u e si P la tn hubiese t o m a d o las ideas en este sen-t ido , b ien pud ie ra dec i r q u e son absolu tas , ne-cesarias , e te rnas . . . .

    48.Tales son los calificativos q u e d a el Beato Lul io los C o n c e p t o s , Ju ic ios y Axiomas del c o n s a b i d o Descenso del e n t e n d i m i e n t o .

    49.Dice el a l emn Ivo Salzinger, u n o de los d isc pulos ms a p r o v e c h a d o s de la Escue la Lu l i ana :

    Sc iendum igitur p r im , q u d Pr inc ip ia hujus Ar t i s sun t P r inc ip ia realia, p r imi t iva , substant ia l ia , necessar ia , na tura l ia , absoluta , S i m p l i c i a , real i ter in ter se identificata, univcr-salia, s u m m a , intel lectual ia , infinita, perfecta, d e n i q u e per se nota.

    50.Las p ruebas d e t o d o ello s iguen con t inuac in . (Precursor ntroductoriae in Alge-bram speciosam universalem, vel Artem Magnam univcrsetlem sciendi et demonstrandi Beati Ray-mundi Lulli, Doctor is Ilumina ti et Martyris; cap . I I . E d i c . Mogun t ina , t o m o III , pg . 3).

    S A L V A D O R BOVF.

    Magistral de Urgel

    I

    y lo q u e c u m p l e fer per mi . A i e entren los dos capitans, fent abans aeatamenl,

    y din)

    Original. Aci som, o gran. Lucifer, pera fer vostron m a n a m e n t .

    Lucifer. A(ji so yo, deis dos con ten t , sabent q u e stau a mon voler. Vos, g ran pecca t original , la por ta del mon gua rda ren , peti t ni g ran en t r a r dexareu que no li doneu m o n senyal , per mon vaxall y mon sclau tenint tan tos t aquel l m a r c a t . Y fet axo, dexau lo ent rar , q u e aytal tei r mol t m e plau.

    Original. Seor , a b mol ta volunta t far yo vostron manamen t , no en t ra r n ingun viuent q u e no 1 t inga tantos t marca t per vostron vaxall y sclau, que tantost q u e s dona r , q u e n ing n o m ' escapar , pu is q u e vos seor ho m a n a u .

    Lucifer. D e vn tant leyal seruidor al tre no s pot sperar . Vos Mort aueu a g u a r d a r a b gran c u i d a d o ma honor , q u e n ing se n vage del m o n , volent del meu p o d e r fugir, q u e n o 1 faceu p r imer mori r , sens teir c o m p t e io qui som.

    La mort. Sereu, Seor , en tot seruit . y vos p rome t sobre ma fe. q u e a tot boni io matar , gua rdan t d e die y d e nit.

    Lucifer. Anauvosne . Peti h o coni dich. Originai. Coni h o m a n a u tot se far. La mort. N o cure qui marca t sera,

    G u a r d e s de mi son inimich. ' A r e sen tornan La mori y lo Original n son loch, y

    anantsen din 1 Original a n el Mortal y Venial :

    Original. A qualseuol q u e t i rar a b lo m e u are y tant furis siau a b eli vosal tres dos pera teir lo pres mol t he.

    Mortal. E n d e r r o c a u l o vos seor. Venial. Y dexaunos fer nosal t ros .

    CONSUETA DE LA NIT DE NADAL

  • Original. T o r n a u a h o n s tau vosl tros, y g i iardau be, sens fer remor .

    Are entre A d a m fet un laurador ab son cauech y

    carabassa, dient a to de: Christe qui lu. . .

    O trist d e mi , o desditxat! O poc sebut , p r e sumptuos ! Pera voler mes fer, go ls , q u a n t be t inch pe rdu t y dexat! (O fruyt a m a r c h pie d e dolor! Igran inimich desconegut l q u e pe r tan p o c h hage pe rdu t 1 mior d e m o n Creador ! O cuan t fuy inobedien t , a un Senyor pie d e bonda t , auen t me del m o n m a n d o dat esservit t an t desconexen t

    ( A d diu lo peccat Mortal a lo Venial , a to de: Almt laudes.;

    Mortal. U n h o m e sent, no se qui s es. Venial. Salta, d o n c h s cor ren t pr imer .

    Mortal. Seguix m e tu tantos t derrer . (Ai salten los dot peccats, qui ran rodant A d a m y

    l e g e n r x e n l o , y aprs de regonegut diu lo Venial :

    Venial. Dexal ana r q u e m a r c a t es. (Are torna A d a m en son plant, com qui no ueu res

    y diu en son to:

    Adam. Are uaig fet un t rebal lant per auer pa pera menjar , ab suor la terra he de cauar , fet d e senyor un mend ican t . Sols me resta, trist, vn conor t : q u e Ueu la serpent cas t igar; qui q u a n t r e Satan crear una d o n a mol t mes q u e fort. In imiga , brava , valent , q u e q u a n t r e dell t o s t emps ser, y son c a p malua t li r ompra , pa r t cob ran t d e m o n es tamen t .

    Ai se agenolla A d a m . )

    | 0 Senyor per te g ran m e r c aquel l en lo m o n vulles dar , q u e p rome te re s per des l iurar d e tan gran dan q u e corns he.

    (Parant de cantar A d a m , fari corn qui vulla posar a fer

    f e y n a . Entra Abraam a to de Etcrrte rerum condiltr1.

    O q u a n t e s grac ias senyor te d e c per a tos temps donar , p u i s m e has volgut a to rgar ab m e velleza tal fauor U e d a r m g e n e r a d o pera t o n sertiey y honor , y uoler me dar successor , tans fills d e bened icc i .

    A , : ixein Jo peccats.

    Mortal. A n e m , que h o m e sent venir . Venial. A n e m a regonexer lo prest . Mortal. Dexel , q u e marca t es aques t . Venial. T o r n e m nos ne a recull ir .

    (Torne A b r a a m proseguir son plant al mateix to.:

    Abraam. Mes q u e les strelles sern, segons lo q u e tu ni ' has p roms mos t ran t ton p o d e r q u a n t es ais prsents y tots q u a n s v indran . D e mi vell, pe r ma io r obrar , vols la terra de los meus umplir , ab lo meu sement beneyr les gens que vols mont ip l icar . Vols q u e sien m o s descenden t s duchs , comtes , marquesos y reys, ab nosal t res fer noues leys, y fer tuas las mias gents . Els meus vols fer tu pobl ten, d o n a n t los c i rcuncis i , en seal de haue r de esser de aquel ls g ran Senyor y Den . All veig un agenol lat q u e par a Deu st pregant . Vul l mi anar acos tan t e n t e n d r e sa ncessitt

    (Are arriba A b r a a m ahon st Adam y tiran to del bras di

    Abraam. Alsau senyor no stigau trist, d i g a u m e qu in es vost ron mal .

    Alsantte (Adam dia al ton

    Es m o n t u r m e n t trist y mor ta l , q u e semblant dell may no s es uist. Pe ro d i g a u m e qu i sou vos qui us doleu de ma gran dolor .

    Abraam. Yo so A b r a a m por tan t c lamor ,

    qui vinch a d venlvos p lorar . Adam. H u m a n a l l inage som io,

    mol t ingra t inobedien t , pasan t fam, set y g ran tu rmen t , a Deu menysp rean t sens r a o .

    Abraam. Esforau, ge rm , esforau, D eu vost ro cr im p e r d o n a r segons abans p r o m e s m e ha .

    Adam. G r a n n o u a senyor me a p o r t a u . Deu dix al d iab le malua t , q u a n t a tots nos sentenc ia , q u e u n a d o n a c r ia r la qua l li t r enca r lo cap .

    Abraam. Aquexa a b gran desig sper, aquexa tal d e mi vindr , qui lo mal d e tots cu ra r cob ran t part del s tanient pr imer .

    Are entre Dauit a to d e : Quem Ierra funtus, etc.

    Dauit. O Seor t emps es ia d e da r lo vostro lili q u e ns heu p roms ;

  • 4

    Venial. Anem, que no ns puga fugir. Mortal. M a r c a d a es, vaya fent son plant .

    (La Sibil la p r o s e g u i n e

    Sibilla. En di ta c iutat nexera de vna donzel la sens par, sens pe rd re virginitat , per lo mon s