8/16/2019 La desmesurada vida de Ramon Llull
1/4
en els 700 anysde la seva mort
L A
D E S
M E S U R A D A
V I D A D
E
R A
M O N
L
La de Ramon Llull (1232/33-1316) va ser una biografia del totsingular i irrepetible. Cap als trenta anys va renunciar a unasituació confortable a la cort de Mallorca, va abandonar lafamília i va canviar de vida per dedicar-se a escriure i a pro-moure la reforma universal. Volia reordenar el conjunt delcristianisme i convertir tots els infidels. La magnitud delsobjectius, de la qual era molt conscient, no el va desanimar.
Va idear un sistema, que va anomenar Art, per trobar i argu-mentar la Veritat. Va cercar incansablement el suport delsgovernants europeus, va exposar el seu sistema a la univer-sitat i va escriure centenars de llibres. També va fer diverses
estades al nord d’Àfrica per disputar-hi amb savis musul-mans, plantejant una forma de diàleg que el converteix enun precedent destacat del diàleg interreligiós actual.
Després de la seva mort, els seus lectors es van multipli-car, com també el seu ascendent com a pensador. Van sorgirgrups de lul·listes per tot Europa. A França, Itàlia, Castellao Alemanya, i fins i tot n’hi ha notícies en diversos païsoseslaus i a Rússia. O bé al Líban. No hi ha hagut cap altre es-criptor en llengua catalana que hagi exercit una influènciadurant tant de temps i en una extensió geogràfica tan àmpliacom ell. Hi ha milers de testimonis d’obres seves, manus-
crits i impresos, en biblioteques de tot el món. Les sevesobres es van començar a imprimir ben aviat, i avui continuasent l’escriptor en llengua catalana que genera més biblio-grafia arreu del món.
En ple segle XXI, quan fa just set segles de la seva mort,Ramon Llull encara té moltes coses a dir.
8/16/2019 La desmesurada vida de Ramon Llull
2/4
C R O N O L O G I A D E R A
M O N L L U L L > > >
1232-33 Naixement a Mallorca > 1257 Matrimoni amb Blanca Picany > 1263 Conversió a la penitència > 1265 Entrevista amb sant Ramon de Penyafort > 1272-74 Lli
v a a b a n s d e v i a t j a r a T u n i s > 1 2 9 4 A N à p o l s ; T a u l a g e n e r a l ; v i s i t e s a M a l l o r c a i B a r c e l o n a > 1 2 9 5 - 9 6 A R o m a ; D e s c o n h o r t , A r b r e d e c i è n c i a , P r o v e r b i s d e R a m o n 1 2 9 7 - 9 9
S e g o n a e
s t a d a a P a r í s ; A r b r e d e fi l o s o fi a d ’ a m o r > 1 2
9 9 E s t a d a a B a r c e l o n a ; D i c t a t d e R a m o n > 1 3 0 0 - 0 1 E s t a d a a M a l l o r c a ; C a n t d e R a m o n > 1 3 0 1 - 0 2 V i a t g e a X i p r e ,
A r m è n i a M e n o r i J
e r u s a l e m ; R h e t o r i c a nova > 1303-05 Viatges a Gènova i a Montpeller, i potser París > 1305 Liber de ascensu et descensu intellectus, Liber de fine > 1307-08 Estada a Bugia (
L’any 1274, estant Llull en oració a la muntanya de Randa, va tenir unaintuïció genial, que va interp retar com un do diví. Va concebre l’Art, queés un sistema de base logicomatemàtica per trobar i demostrar la veritat.
Aquell mateix any v a esc riure la pr imera de mo ltes versi ons d el se u sis-tema. A partir de llavors, totes les seves activitats van estar orientades adifondre’n el coneixement i a assegurar-ne la perdurabilitat. L’Art havia depermetre argumentar les veritats de Déu i de la creació, evitar actituds ex-cessivament materialistes en els cristians i afavorir la conversió dels infi-dels. És també una via d’aproximació mística a la divinitat.
any 1 , estant u en orac a a muntanya e an a, va ten r u1 t u e r a
Ramon Llull va néixer a Mallorca cap al 1232-1233, molt poc després de la conquesta cristiana. A l’illa hi havia una presència palpable de les tresgrans religions monoteistes de la Mediterrània.
Aquest fet va marcar-l o profundament, i explicala seva preocupació per la conversió dels no cris-tians. Malgrat tot, les tres primeres dè cades de laseva vida van desenvolupar-se dins del que eraesperable en el seu estament. Com a cortesà del’infant Jaume, va exercir càrrecs a la cort, es vacasar i va tenir fills.
amon u va n xer a ar
. EL CANVI DE VIDA Arribat als trenta anys, cap al 1263, la seva vida vapatir un canvi radical. Ell el qualificava de «con-
versió a la penitència». Després que Jesucrist seli aparegués a la creu, va decidir que havia deconsagrar-se a la seva causa, i va dedicar nouanys a formar-se per escriure «el millor llibrecontra els errors dels infidels». També va adquirirnocions d’àrab, suficients per escriure i disputaren aquesta llengua. Va ser llavors que va començara escriure. D’aquest període, destaca l’inaugurali extensíssim Llibre de contemplació, redactatprimer en àrab, després en català i posteriormenttraduït al llatí.
L’aspecte més vistós de l’Art són les figures, que permeten visualitzar grà-ficament possibles combinacions de conceptes. Altres elements nuclearsdel sistema són els principis, que estableixen relacions entre el ls (dels qualsels més destacats són les dignitats divines, o atributs de Déu, recollits a laFigura A: la bonesa, la grandesa, l’eternitat, etc.); o bé l’Alfabet, que serveixper representar simbòlicament mitjançant lletres els principis i les figuresde l’Art.
Un dels àmbits amb què s’associa l’Art més habitualment és el de lesdisputes religioses. L’Art havia de permetre que aquestes discussions esfonamentessin en argumentacions lògiques i racionals, i no en els textossagrats.
Alhora que ser veix per parlar de Déu i de les seves dignitats, l’Art ser-veix així mateix per investigar sobre la realitat, creada per Déu. Els seusprincipis esdevenen útils per a qualsevol branca del coneixement —d’aquíque Llull redactés aplicacions de l’Art a múltiples disciplines—, fins al puntque pot ser interpretada com un mètode universal de coneixement. Una
ciència universal.
Llull va anar tres vegades al nord d’Àfrica, per disputar-hi amb savismusulmans. En les disputes, prescindia de les autoritats de cada reli-gió, és a dir, dels textos sagrats (la Bíblia, el Talmud, l’Alcorà), semprecontrovertits i sotmesos a interpretació, i s’esforçava per argumentar laseva posició mitjançant l’Art. Volia demostrar que els dogmes cris-tians, i singularment la Trinitat i l’Encarnació, no compartits per les altresreligions, eren necessaris. Entre les estratègies d’acostament als mu-sulmans, és sobretot remarcable la que va adoptar el 1293 a Tunis: vaassegurar que es convertiria a l’islam si li demostraven que era la fe veri-table. Setmanes més tard, el van expulsar quan ja tenia un grup de tunisiansdecidits a batejar-se.
Llul a anar tres ve ades al nord d’ frica er dis utar-hi ambr es v d a d d a r i t - i
«Fe il·lumina veres carreres amb amar e argument amb entendre»
p o r t d e l r e i F r e d e r i c ; L l i b r e d e c o n s o l a c i ó d ’ e r m i t à > 1 3 1 4 - 1 6 A T u n i s , d e d i c a o b r e s a l s o l d à . M o r e n t r e e l d e s e m b r e d e 1 3 1 5 i e l m a r ç d e 1 3 1 6 a l s 8 4 a n y s .
«Disputar per autoritats no ha repòs»
8/16/2019 La desmesurada vida de Ramon Llull
3/4
e contemplació > 1274 Il·luminació de Randa, Ars compendiosa inveniendi veritatem > 1274-76 Llibre de l’orde de cavalleria, Doctrina pueril, Llibre del gentil e dels
T e r r a e s a n c t a e >
1 3 0 9 - 1 1 C a m p a n y a a n t i a v e r r o i s t a a P a r í s >
1 3 1 0 D o c um e n t un i v e r s i t a r i a p r o v a n t l ’ A r s
b r e v i s > 1 3 1 1 D i c t a l ’ a u t o b i o g r a fi a V i t a c o e t a n e a ; P h a n t a s t i c u s ; a s s i s t e i x a l C o n c i l i d e V i e n a d e l D e l fi n a t
e s t a d a a P a r í s ; L l i b r e d e m e r a v e l l e s , a m b e l L l i b r e d e l e s b è s t i e s > 1 2 9 0 A r s i n v e n t i v a v e r i t a t i s > 1 2 9 1 - 9 2 L l i b r e d e p a s s a t g e , s o b r e l a c r o a d a > 1 2 9 3 C r i s i d e p o r a
ia) > 1308 Naufragi davant Pisa; Disputatio Raymundi christiani et Homeri saraceni, Ars generalis ultima, Ars brevis, Ars Dei > 1309 Liber de acquisitione
A més de convertir els infidels, Llull volia reformarels cristians. Amb aquest objectiu, va escriuretextos narratius, poesies o diàlegs en català, perals laics que no sabien llatí. L’ús d’elements lite-raris facilitava l’accés als continguts doctrinals.El Llibre de l’orde de cavall eria s’inicia amb una
narració cavalleresca, i va situar en un contextnarratiu, amb bellíssimes descripcions, la dis-puta religiosa del Llibre del gentil e dels tres savis.El Blaquerna i el Llibre de meravelles són obresproperes a la novel·la, alhora que farcides de lesidees i els continguts que Llull volia difondre.L’ Arbre de ciència és un text enciclopèdic, en elqual, però, no va renunciar a la literatura: formapart de l’obra l’ Arbre exemplifical , compost debreus narracions que converteixen els contin-guts científics en relats literaris. En altres oca-sions va servir-se del vers per presentar els seusobjectius i anhels, com en els poemes autobio-gràfics Desconhort i Cant de Ramon. Tot i la inne-gable qualitat literària dels textos escrits per Llull,no el preocupava que la seva producció perdurés,
sinó que contribuís a la salvació del proïsme.
m s e convert r e s n e s, u vo a reo t s o
Llull era conscient que, per dur a terme els objec-tius que s’havia marcat, necessitava suports detota mena. Es va entrevistar amb diversos papes,va demanar ajuda a reis i governants europeus,i va exposar el funcionament de l’Art a la Univer-sitat de París. Els seus viatges també el van dur alMagrib i a la Mediterrània orie ntal.
Llul ra conscient ue er dur a terc u
En els darrers anys de la seva vida, va aconseguir que la Universitat deParís reconegués la utilitat de l’Art i que l’Església es comprometés a fundar
col·legis de llengües per formar missioners seguint el model de Miramar.L’aportació lul·liana que més ha perdurat, però, ha estat l’Art, per la qualvan interessar-se nombrosos pensadors posteriors, a través dels qualsLlull va continuar influint en el progrés científic, inclosa la combinatòriainformàtica.
n ls darrers an s de la seva vida va al a e i
Llull, després d’abandonar una confortable existència a la cort, va dedicarmés de cinquanta anys a la causa de Jesucrist. Va escriure centenars de
llibres i va viatjar incansablement, sempre amb l’objectiu de difondre l’Arti els beneficis que podia aportar. Quan tenia més de vuitanta anys, encara vaembarcar-se cap a Tunis una tercera vegada. Tot i les dificultats i els contra-temps, tot i la incomprensió de la gent i la manca de suports, mai no va re-nunciar als seus objectius. I això que sabia que eren difícilment assolibles.
lul des rés d’abandonar una confortable existència a la cod a d b e t
«Home pacient no és vençut»
t r e s s a v i s > 1 2 7 5 L ’ i n f a n t J a um e s ’ i n t e r e s s a p e r l e s o b r e s d e L l ul l i e l c r i d a a M o n t p e l l e r > 1 2 7 6 F un d a c i ó d
e Mi r a m a r > 1 2 8 3 R o m a n ç d ’ E v a s t e B l a q u e
r n a ; A r t d e m o s t r a t i v a > 1 2 8 7 V i s i t a R o m a
> 1 2 8 7 - 8 9 P r i m e r a
1 3 1 2 - 1 3 A M a l l o r c a e s c r i u u n c i c l e d e s e r m o n s > 1 3 1 3 D i c t a t e s t a m e n t , i n s t i t u i n t t r e s d i p ò s i t s d e l l i b r e s > 1 3 1 3 - 1 4 E s t a d a a M e s s i n a ( S i c í l i a ) , b u s c a nt
8/16/2019 La desmesurada vida de Ramon Llull
4/4
Top Related