NUNCA MÁIS

La nostra companya d’Ateneu KNL (na Nel·la) ha escrit aquestes interessantsnotes sobre el què és la globalització. Per la seva extensió, hem dividit aquestacol·laboració en dues parts.

Què és la globalització?«La globalització no és altra cosa que el nomque se li dóna a l’etapa actual del capitalisme.Ni més ni menys. No canvia res d’essencial enles societats capitalistes existents. Sempre hanestat, i en la globalització també, societatsbasades en l’explotació d’unes persones peraltres. Només les formes han canviat, es vanadaptant a les necessitats i oportunitats decada època. De la mateixa manera que l’ésserhumà evoluciona contínuament des del seunaixement fins a la mort, el sistema capitalistava adoptant formes diverses en la sevaevolució. Però el sistema és el mateix. Laglobalització és el nom de l’etapa actual delcapitalisme que vivim.»

Miren Etxezarreta

Capitalisme i mercatLa confusió creada pel discurs dominantentre els conceptes d’«economia demercat lliure» i «capitalisme» és lacausa principal de la perillosatendència a relaxar les crítiquesvers les polítiques que s’estanposant en pràctica1. Elcapitalisme s’ha consolidatcom al control oligopòlic queexerceixen certs grupsmitjançant l’exclusió d’altres,convertint-se el capitalisme realen just el contrari queconstitueix el mercatimaginari.

Els «centres» han permès l’establimenta certes regions d’una hegemonia nacionalburgesa. L’Estat burgès assumeix un paperefectiu quan controla el procésd’acumulació. La resta del territori esdenomina «perifèria». Les perifèries esdefineixen simplement en termes negatius:són regions que no s’ha establert com acentres del sistema capitalista global. Pertant representen països i regions que no

controlen en l’àmbit local el procésd’acumulació2. Les perifèries no són sinònimde societats precapitalistes, fins i tot quan escontrola la maquinària industrial, atès que jano es controla el procés d’acumulació.

En la seva expansió global, elcapitalisme real ha contribuït sempre queaugmenti la desigualtat entre els pobles. Ésel producte de la lògica immanent del’acumulació de capital. El racisme ha estatla conseqüència inevitable

d’aquest sistema. Sesuposa que laglobalització ofereixuna oportunitat alspaïsos que acceptinel repte inherent isàpiguen integrar-sede forma intel·ligentdins del sistema.Però veurem queaixò no es dóna;per contra,l’exercici denoves formes de

dominimonopolista

exercit sobre totel sistema perpart del centreexplica la creixent

polarització idesigualtat

entre els pobles. La lògica d’aquesta formade globalització consisteix ni més ni menysen l’organització d’un apartheid a escalaglobal3.

Globalització i imperialismeEl discurs ideològic dissenyat pels governsper guanyar-se el consentiment dels poblesque conformen la Tríade del centre (EUA-Canadà, Unió Europea i Japó), esfonamenta ara en l’«obligació d’intervenir»

LA GLOBALITZACIÓ (I)

que suposadament en troba la justificació enla defensa de la democràcia, els drets delspobles i l’humanisme. El cinisme delllenguatge emprat és prou obvi4. Encaramés: els EUA porten a la pràctica unaestratègia dissenyada per assegurar-sel’hegemonia absoluta mitjançant unademostració de força militar que du laconsolidació de l’estela (nord-americana) ide la resta de socis que conformen lamencionada tríade. Segons aquest nouconcepte estratègic de l’OTAN (conegutcom a doctrina Clinton), la missió de l’OTANha d’estendre’s, en termes pràctics, a totaÀsia i Àfrica —recordem que des de lapromulgació de la doctrina Monroe el dretd’intervenir al continent americà va quedarreservat als EUA—, això suposa admetreque en realitat l’Aliança Atlàntica no és unaaliança defensiva, sinó un instrument d’atacal servei dels Estats Units. Aquesta missióse centra en lasuposada defensad’enemics tanvagues com «novesamenaces», «criminternacional»,«terrorisme», o laperillosa «adquisiciód’armes» per partd’alguns països almarge de l’OTAN.Això permet justificarqualsevol agressióque sigui útil alsEUA. Clinton no vavacil·lar a parlard’«estats canalles»que haurien de seratacats de «modepreventiu», senseaclarir en quèconsistia la canalladaen qüestió5.

Des de l’èpocadels «pares fundadors» de la nació (i de laConstitució), els EUA estan convençuts dela inspiració divina que els acompanya. Enconseqüència, plantegen l’hegemonia nord-americana com a una necessitat «benigna»i font de progrés per la seva pràcticademocràtica. Així, l’hegemonia americana,la pau mundial i la democràcia quedenunides com a termes inseparables.

La increïble acceptació que aquestprojecte ha rebut de l’opinió públicaeuropea, ja que l’americana és tan ingènuaque no suposa cap obstacle, és unacatàstrofe terrible. El problema és que lespoblacions occidentals estan convençudesque com que els seus governs són«democràtics» són incapaços d’actuar de«mala fe», cosa reservada als sanguinarisdictadors asiàtics.

Les perifèriesLes perifèries marginades no compten ambcap projecte ni estratègia pròpies. Són elspoders imperialistes els qui pensen per ells iels qui tenen la iniciativa de concebreprojectes que afecten aquestes regions. Elterme «marginats» suggereix que aquestspaïsos han quedat fora del sistema global,però com hem vist no és així, sinó que estan

integrats d’una formapassiva. Sabem queÀfrica ja va quedarintegrada en elsistema global durantla fase mercantilistadel primer capitalisme.Això va consistir en elsaqueig de les terresde conreu i delsboscos, sensegarantir elmanteniment de lescondicions naturalsper a la reproduccióde la riquesa. Avui endia la integració delspaïsos marginats enel sistema global hadonat com a resultatuna «modernitzacióde la pobresa» queresta patent als barrisde barraques plens detreballadors sense

feina i camperols sense terres.A tot el que hem dit caldria afegir que el

terme «competitiu» s’utilitza actualmentd’una forma confusa quan s’empra en el plamicroeconòmic. Mentre que, ara per ara,són els grans sistemes de producció,l’eficàcia de conjunt dels quals dota lesempreses que els componen de la capacitatde competir.

Centres i monopolisEls centres per mantenir la seva posiciódominant a escala global van areestructurar-se en torn de certes àrees«fonamentals», abandonant sectors sencersde la producció industrial que quedaràrelegada a les perifèries, però sempremantenint-ne el control.

Els centres s’aprofiten, com ens mostraSamir Amin, dels cinc monopolis l’acció delsquals s’han articulat del mode més efectiupossible. Són els següents:

- Monopoli exercit en lesàrees de tecnologia. Exigeixdespeses gegantines isense ajuda estatalaquest monopoli no podriamantenir-se.

- Monopoli sobre elcontrol del fluxos financers.L’alliberament del’establiment de lesprincipals institucionsfinanceres ha dotat aquestmonopoli d’una eficàciasense precedents. Aquestsistema es basa en el dogma dela lliure apreciació del valor de lesdivises en el mercat, fonamentat enles teories del mercat que considerenque els diners són una mercaderiacom a altra qualsevol, aixícom aquella que fa referènciaal dòlar com a divisa universal.Aquestes teories no tenen cap basecientífica, i en aquestes condicions, laglobalització financera, lluny de suposar unavanç, únicament genera una inestabilitatpermanent.

- Monopoli d’accés als recursos naturalsdel planeta. Els perills que l’estúpidaexplotació d’aquests recursos presenta peral planeta, reforcen el significat del monopolique exerceixen els països econòmicamentdesenvolupats, l’única preocupació delsquals és impedir que altres adoptin lesseves pràctiques de dilapidació.

- Monopoli exercit en el camp de lescomunicacions i dels mitjans. Contribueixena l’homogeneïtzació de la cultura mundialque transmeten en els seus nivells mésbaixos i obrin les portes a noves formes demanipulació política, essent ja un dels

factors principals de l’erosió del concepte ide la pràctica de la democràcia occidental.

- Monopoli de les armes de destruccióen massa. L’absència d’un control globalrealment democràtic sobre el desarmamenttotal, fa impossible combatre aquestmonopoli totalment inacceptable.

Sorgeix així una nova jerarquia dedistribució de salaris a escala mundial quecol·loca en situació subordinada lesindústries de les perifèries tot relegant-les al’estatus de subcontrates. Així coml’ofensiva de l’OMC (Organització Mundial

de Comerç) d’integrar l’agricultura en unmercat mundial obert i no regulat està

destruint els intents delspaïsos del Sud de

garantir la sevaseguretat

alimentària, i llançacents de milionsde pagesos enbraços de lapobresa, els

organismesglobalitzadors

actuen com siels interessos

comercialsconstituïssin els

únics drets legítims.En aquests

context, l’OMC il’OTAN, com asubstituts de lesNacions Unides,

són els principals instruments del noudesordre mundial.

La globalització i els seusòrgans de control

Les negociacions del GATT (Acord Generalsobre Aranzels i Comerç) determinaren desde 1995 (Ronda d’Uruguai) l’establiment del’OMC. Aquestes negociacions es produïrendins d’un context asimètric i no transparent.Els països econòmicament desenvolupatsvan acudir amb un acord pretractat persimplement completar-lo. En aquest momentl’OMC inclou un total de 142 països. Entrara formar part d’aquest club implica acceptarun paquet de 15 acords comercials, entreells l’AGCS (Acord General sobre Comerç

de Serveis). Aquest acord tracta d’alliberarprogressivament tots els sectors de serveis icobreix totes les lleis, regles pràctiques iprocediments que afecten elsubministrament de serveis d’un país. Encas de denúncia d’un estat membre a altre,l’OMC i els seus tribunals podran aixecarlimitacions i drets en qualsevol aspecte.L’AGCS no només cobreix elsubministrament transfronterer de serveis ol’ús d’un servei forà dins del país, sinótambé la presència comercial i de personesfísiques relacionades amb elsubministrament d’un servei. Aixíproporciona amplis drets i proteccióals inversors estrangers. Peraccedir a aquest voraç mercat elpaís obre un sector als proveïdorsestrangers de tots els païsosmembres de l’OMC, això inclou laprohibició de limitar el nombre deproveïdors, el valor de lestransaccions i el nomb re i sumatotal de les operacions. En unsistema així es fa impossibleprotegir la distribució a petita escalaenfront de la competitivitat de lesgrans cadenes6. En aquest context,que un país intenti limitar l’extraccióo refinatge de petroli o gas, o limitarel nombre o la longitud delsoleoductes o gaseoductes podenser declarats actes il·legals per auna empresa que se senti amb dreta accedir a un mercat. En aquestcas el país demandat haurà d’oferir unseguit d’alternatives i adoptar aquella quemenys mal faci als interessos comercials delsector forà.

També s’ha de mencionar els TRIP(Drets de la Propietat Intel·lectualrelacionats amb el Comerç). Aquestssoscaven els esforços dels països en viesde desenvolupament per a revisar elsrègims de patents. Les disposicions delsTRIP beneficien directament la indústriabiotecnològica i l’agroindústria occidentales,com ara patents de microorganismes ovarietats de plantes manipuladesgenèticament. Són una rèplica de la Llei depatents dels EUA, la jurisprudència de laqual no estableix clarament quan unproducte o un procés és no patentable. Elscriteris per a la sol·licitud de patents per

invencions són que siguin noves, quecomportin una activitat inventiva i que siguinsusceptibles d’aplicació industrial. Tambéqueda implícit que l’inventor hagi de seridentificable, quedant descartats així elsconeixements i innovacions dels poblesindígenes, destruint d’aquesta manera elsdrets i les formes tradicionals de vida de lescomunitats. En definir convenientment iarbitràriament els treballs dels laboratorisdel Nord com a creadors de «derivats noobvis» i d’un «procés sofisticat per extreure,

aïllar o sintetitzar el principi químic actiu delsextractes o composicions d’una planta oanimal», s’han atorgat patents sobrediversos usos i processos, han usurpat elconeixement dels pobles indígenes en quèes basen aquests processos i els han furtatels seus drets7.

Alguns dels efectesambientals actuals

- Es calcula que si la destrucció dels boscostropicals humits continua al mateix ritme queara, l’any 2010 hauran desaparegut lameitat dels boscos que quedaven en 1990.- Al llarg de la història s’han cultivat irecol·lectat uns set mil tipus de plantes per aaliment. D’aquestes, actualment vintespècies proveeixen el 90% de l’aliment del

CAPITALISME™

LA REALITAT DE LA TELEVISIÓUna prostituta fumant descansant l’esquena a la paret. Un picapedrer que pren alèassegut a la bastida. Cinc filipins que juguen a bàsquet. Un jove que pinta un graffiti. Unvellet que s’esmorteix en un banc. Dos estudiants que es besen damunt la gespa. Unempresari que corre darrere un taxi. Un comerciant que treu el cap per respirar. Tot aixòseria la fotografia del que acabo de veure. Podríem anomenar-lo realitat.

Però, sembla que la realitat és altra. La mare d’un torero que torna ammarit. Una «tia 10» que sospira pel meu desodorant. El futbolista que, cabepasseja amb un descapotable. L’exconcursant de Gran Hermano que es cEls embolics de la nova Miss Espanya amb un banquer. L’últim iogurt convertirà en el cos més envejat.

El dia a dia és una realitat que transformem en recloure’ns davant televisor. Ha de convertir-se la televisió en un lloc d’abstracció? Els qui ocutelevisius han de saber que juguen amb la salut de la societat a la qpertanyen. El govern de José Luis Rodríguez Zapatero va nomenar un gruperquè s’ocupés en el futur de la «salut» de la televisió. D’entrada aplauperò també esperem no trobar-nos davant d’una mera operació de màrquimpotent enfront dels interessos econòmics.

Esperem...Ch

món, i només tres d’elles (blat, blat de moroi arròs) la meitat de l’aliment mundial.- En 1996, el 25% de les aproximadament4.630 espècies de mamífers i l’11% de les9.675 espècies d’aus corrien un riscsignificatiu d’extinció total.- L’ús de plaguicides a tot el món provocaentre cinc i tres milions i migd’enverinaments aguts anuals.- Prop del 20% de les z ones àrides del mónes veuen afectades per la degradació, cosaque amenaça els mitjans de subsistència demés de mil milions de persones8.

KNL

Notes1-5. AMIN, Samir: ¿Globalizacion o apartheid aescala global. Text presentat en la ConferènciaMundial Contra el Racisme, de Durban, Sud-àfrica (28 d’agost – 1 de setembre de 2001).www.nodo50.org/csca/agenda2001/samir_amin-durban-01.html

6-7. ARMBORST, Stefan: «Liberalizar ycomercializar todo bajo el sol», en El Ecologista,núm. 28, especial “Globalización y medioambiente”, nov. 2001, pp. 9-13.

8. GURDIAL, Singh Nijar: «Amenaza a labiodiversidad: acuerdos internacionales pera elexpolio genético de los pueblos del Sur», en ElEcologista, núm. 28, p. 28.

b el seu tercerllera al vent, esanvia de casa.màgic que em

la pantalla delpen els espaisual ells tambép de persones

dim la mesura,eting que sigui

ristian Mestres,

Què et proposem?Que no consumeixis marques d’empreses que tenen a veure amb la guerra i aquellsque l’impulsen, les marques que sostenen l’economia dels USA i el seu atac criminala l’Irak. No posis benzina a la BP o la Shell. No vagis a veure pel·lícules de Hollywood.Substitueix-les per altres marques o per altres formes de consum més sanes irespectuoses.

Per què?Perquè una guerra sempre és un negoci per alguns, i volem assenyalar-los. Ladestrucció comesa pels exèrcits USA i UK a Iraq, Afganistan (i els que vinguin), estàdirectament relacionada amb les economies i les faccions polítiques extremadamentproperes als grups empresarials transnacionals que governen els USA, UK i l’Estatespanyol. Tots els diners que guanyen les filials d’empreses USA a Catalunya oEuropa, donen bona part del poder als qui avui fan la guerra. Per això hem de deixarclar que nosaltres NO volem pagar ni un cèntim a les empreses que impulsen laguerra. No cedeixis poder amb les teves compres o amb els teus estalvis.

L’èxit d’altres boicotsno és la primera vegada que es planteja un boicot. Greenpeace va evitar que laShell enfonsès una plataforma petrolera. La Nestlé va ser denunciada per la difusióletal dels seus productes a països del Sud (campanya BabyMilk Action) i recentmentOxfam ha aconseguit que renuncii a reclamar un deute milionari a Etiòpia. I aCatalunya, s’ha obligat a Pascual a comprar llet catalana... Les empreses en totsaquests casos han acabat rectificant i reculant un cop que detectaven una certadevallada en la seva facturació.

Materials de difusió massiva (díptics, articles, criteris, guies, alternatives,...):podeu trobar-los a www.boicotpreventiu.org, o al Casal d’Associacions Juvenilsde Barcelona (C.Ausiàs Marc, 60, Barcelona). Contacte: boicot@debtwatch.orgo 901515253. Important: Per anar més enllà d’un boicot individual, fem una crida al’acció descentralitzada i col·lectiva per a promoure’l.

PrEventIu

www.boicotpreventiu.org

sI l’economia és la causa de la guerra:no l’alImentIs amb les teves compres!

PrEventIu

Plataforma Aturem la Guerra

BBVA (té part de la propietat d’empreses de la indústria armamentística com GAMESA i ITP) / Caja Madrid(11’2% de la propietat d’INDRA, que produeix carros de combat i míssils) Banco Zaragozano (3,1% dela propietat d’INDRA) / La Caixa (3% de propietat de Deutsche Bank, qui és propietària de l’empresaarmamentísitca Deutsche Aerospace)

Nissan Motor Ibérica (vehicles d’ús militar) / Santana Motor (vehicles d’ús militar) /Iveco (vehicles d’úsmilitar) / Iberia (participa en programes de l’Armada Espanyola i de l’Exèrcit de l’Aire)

El Corte Inglés (Propietària de Informática El Corte Inglés, SA que desenvolupa sistemes d’informacióper a l’àrea de Defensa. És membre del Círculo de Tecnologías para la Defensa y la Seguridad), Telefónica(a través de Telefónica Sistemas participa en programes de guerra electrònica, missatgeria militar,... Ésmembre de l’As. de Fabricantes de Armamento y Material de Defensa de España)

EMPRESA

Philip Morris

PepsiCo

Coca-Cola

Reynolds Tobacco

Esso-Exxon Mobil

General Electric

ChevronTexaco

BP Amoco

Mitsubishi

Ford Motor

Daimler Chrysler

General Motors

MARQUES (filials o participacions immportants)

Marlboro, L&M, Chesterfield, Benson& Hedges, Miller, Kraft (Tang, Saimaza,Suchard, Toblerone, Philadelphia, El Caserio, Milka, Oscar Mayer, Sugus,Cate d’Or); Nabisco (ChipsAhoy, Filipinos, Oreo, Royal, Fruco, Apis, Artiach,DubbleBubble, MarbúDorada, Fontaneda, Apis, Chiquilin, Ritz)

Pepsi, Lipton, Aquafina, Kas, Lays, Ruffles, Doritos, Fritos, Cheetos,Matutano, Tropicana, Quaker, Gatorade

Coca-Cola, Aquarius, Fanta, Lit, Sprite, Minute Maid, Nestea

Winston, Camel, Reynolds

ExxonMobil, Mobil, Esso

GE Capital Services, GE Power Systems, GE Power Controls, GE CapitalInformation Tecnology Solutions, GE APPLIANCES (electrodomestics)

Texaco, Chevron, Havoline, Caltex

BP

Mitsubishi Motors, Mitsubishi Electric

Ford, Volvo, Jaguar, Land Rover, Mazda, Aston Martin, Lincoln, Mercury

Chrysler, Jeep, Mercedes-Benz, Smart, Dodge

Opel, Pontiac, Cadillac, Chevrolet, Vauxhall, Saab, en xarxa amb: Fiat,Fuji-Subaru, Isuzu, Suzuki

IBM / Siemens / Motorola / Dell Computer / Alcatel / Ericsson

FOX / Microsoft / AOL Time Warner (Netscape; Warner Bros, CNN, Time)Walt Disney (The Disney Store, ABC Magazines, Buena Vista HomeEntertainment)

Citigroup / American Express / Credit Suisse

1

!!

!

!

!

2!

!

!

!!

!!

!!!

!

!

SECTOR

ALIMENTACIÓI LLAR

PETROLI I ENERGIAEN GENERAL.

AUTOMÒBILS,TRANSPORTI MOTOR

ELECTRONICA

COMUNICACIÓEmpreses (marques)

BANCAI ASSEGURANCES

EMPRESES ESPANYOLES A LES QUE ELS HI VA LA GUERRA:

BANCA

MOTOR

ALTRESFonts: Revista Opcions (nº 5), www.reachingcriticalwill.org,www.opensecrets.org, www.motherearth.org,www.boycottbush.net, www.corporatewatch.orgi www.peace-action.inbyron.com

PrEventIu

Empreses quebusquen guerra?D’empreses i marques n’hi ha moltes, i no és senzillidentificar-les. També la seva vinculació a la guerradepèn de l’empresa. Prèvia a la campanya hem fetun estudi per a seleccionar les pitjors marques (vegeuel revers) en base a la seva vinculació a la guerra.Els criteris són: nord-americans en general (exceptepetroleres i armamentístiques britàniques iespanyoles), empreses que facin material de dobleús , empreses que hagin ‘invertit’ en la campanyaelectoral d’en Bush, companyies que s’aprofitarande la post-guerra (petroleres, i constructores),empreses que donen suport al règim de Sharon,empreses que s’hagin posicionat entorn de la guerra,empreses que relacionades amb l’exèrcit, empresesque produeixin bens i serveis per consumidorsindividuals.

Criteris (veure “!” a la taula adjunta):

1. Participació directa en la indústria de la guerra (inversió o producció)

2. Finançament de la darrera campanya de G. Bush