El teatre de postguerra:

Joan Oliver i Salvador Espriu

Context històric Una desfeta per a Catalunya

El franquisme

La cultura catalana

Espanya s’estabilitza

El teatre Es recupera el Teatre

Característiques del teatre

Salvador Espriu Introducció

Reflexió

Joan Oliver

Introducció

Obres, fets, figura pública

Conclusió

Índex

Una desfeta per a Catalunya

Guerra Civil espanyola

Anul·lació programa iniciat en la Renaixença

Continuïtat pel Modernisme i Noucentisme

Procés d’espanyolització

Decaïment literatura catalana

El franquisme

Pohibició de l’ús de la Llengua Catalana

Ridiculització del català

Supressió organismes catalans

Règim franquista

FINAL GUERRA CIVIL INTEL·LECTUALS EXILI

La cultura catalana

La cultura

Cultura pública Cultura de d’exil·li Cultura clandestina

A Catalunya es conreava cultura en català i en castellà.

Espanya s’estabilitza

Anys 50 S’inicia un període d’estabilitat del règim

Anys 60Etapa de liberació

Manifestacions

Creació sondicats (CCOO)

Tancades d’intel·lectuals

Anys 70

Mort del General Franco

Proclamació Príncep Joan Carles I com a rei d’Espanya

Implantació sistema democràtic

Restauració Generalitat

Llibertat Constitució del 78

http://www.youtube.com/watch?v=yRUppeq9AY0

1975 Recuperació gènere teatral

Orientacions teatrals

Tradicional Renovador

Es recupera el teatre

Implantació sistema democràtic

Situacions

absurdes

Absurd Europeu

Situacions polítiques

i socialsPersonatges sense psicologia

Incapaços de comunicar-se

Crítica a la societat

Característiques del teatre

Introducció a Salvador Espriu Espriu neix a Santa Coloma de Farners el juliol de

1913

El 1933 visita Egipte, Turquia, Palestina, Itàlia i Grècia, aquests països tenen un paper important en la seva obra

Espriu es relaciona amb Bartomeu Rosselló-Pòrcel i amb Carles Riba

Escriu obres de teatre com “Primera història d’Esther” “Les cançons d’Ariadna” o “Ronda de mort a Sinera”

Les musicacions que fa el cantautor Raimon d'algunes de les seves obres contribueixen a la popularització d’Espriu

Rep el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes, la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya, i la Medalla d'Or de la Ciutat de Barcelona

Els seus espais geogràfics tenen com a noms: Lavínia (Barcelona); Sinera (Arenys); Konilòsia(terra de conills-Espanya); Alfaranja (Catalunya) o Sepharad (península ibèrica).

Mor el 1985 a Barcelona

Reflexió d’Espriu

http://www.youtube.com/watch?v=4gyRdWYVI

yQ&feature=related

Narrador, dramaturg, traductor, peri

odista i poeta.

Neix el 29 de novembre de 1899 a Sabadell.

Forma part d’una família de la burgesia industrial i del món dels intel·lectuals.

Estudia el batxillerat i més tard Dret a la Universitat de Barcelona.

Era una persona inquieta i rebel, i no estava a favor dels codis socials burgesos.

Estableix una forta amistat amb escriptors benestants i forma l’anomenat Grup de Sabadell, un grup marcat pel rebuig a la burgesia.

També organitzen actes com els Anti-Jocs Florals i creen la editorial La mirada per tal de difondre la literatura catalana a Sabadell i al Vallès.

A partir del 1923, escriu poemes i petits contes al Diari de Sabadell.

El 1928 publica , Una tragèdia a Lil·liput

El 1934 publica el seu primer

poemari, Les decapitacions.

Signa amb un pseudònim poètic :Pere Quart (Pere, un dels noms de

bateig, i Quart, perquè era el quart d’onze germans).

Durant el conflicte de la guerra civil espanyola

s’implica intensament en:

- la lluita antifeixista

- presideix l'Agrupació d'Escriptors Catalans

- la Unió General de Treballadors (UGT)

- organitza el Servei de Biblioteques del Front.

El 1939 s’exilia a França, Buenos Aires i Santiago

de Xile on resideix nou anys.

Torna a Catalunya el 1948, on troba un país

derrotat i empobrit pel franquisme.

Poc després d’arribar, la policia registra casa seva i

el posen a la presó. Uns mesos ,més tard mor la

seva dona.

Contribueix a la fundació de l’Agrupació Dramàtica de Barcelona.

Un cop casat en segones núpcies, viu encara de col·laboracions a la revista Destino, amb el pseudònim de Jonàs .Més tard dirigeix l’editorial Proa.

Publica les seves traduccions d'obres d’escriptors francesos,italians...

Partidari d’un teatre d’autoria catalana, no obté l’èxit esperat com a dramaturg. La seva obra més important es considera que és Ball robat.

Es converteix en una figura pública i la seva actitud

honesta i contestatària el fan veure com un símbol

de la lluita antifranquista.

És com una mena de "patriarca" per als més joves i

participa activament en actes de protesta com els

de "La caputxinada" (1966) —una tancada de

diversos intel·lectuals al convent dels Caputxins de

Sarrià, a Barcelona—.

Finalment :

L’any 1970 és distingit amb el Premi d’honor de les Lletres Catalanes.

Finalitzada la Dictadura i restaurat el govern de la Generalitat i el Parlament de Catalunya, continua mantenint una posició crítica i insubornable, fins a l’extrem de rebutjar la Creu de Sant Jordi de la Generalitat.

Mor el 19 de juny de 1986 a Barcelona.

Conclusió

Conclusió Durant els anys de postguerra i a conseqüència de la

dictadura de Franco, a Catalunya es produeix una caiguda de la cultura, de la literatura i del teatre català, el qual comença a iniciar la seva recuperació després de la mort del dictador al 1975.

El teatre de postguerra critica a la societat de la época i presenta situacions absurdes.

Els dos grans dramaturgs del teatre català són Joan Oliver i Salvador Espriu