8/13/2019 Proves PAU 9

1/3

COMISSI GESTORA DE LES PROVES DACCS A LA UNIVERSITAT

COMISIN GESTORA DE LAS PRUEBAS DE ACCESO A LA UNIVERSIDAD

PROVES DACCS A LA UNIVERSITAT PRUEBAS DE ACCESO A LA UNIVERSIDAD

CONVOCATRIA: JUNY 2011 CONVOCATORIA: JUNIO 2011

HISTRIA DESPANYA HISTORIA DE ESPAA

BAREM DE LEXAMEN

1. Descriviu el tipus de fonts utilitzades, sobretot el primer text (1 punt).

2. Identifiqueu les idees principals dambds textos i situeu-les pertinentment en el nucli temtic corresponent (2,5punts).

3. Expliqueu, en poques paraules, els conceptes lliurecanvisme i proteccionisme (2 punts).

4. Descriviu la vida poltica i les principals mesures de reforma del sistema poltic a Espanya a principis del segleXX. Utilitzeu per a aix les fonts que shan de comentar (2,5 punts). Desenvolupeu quins aspectes de les poltiqueseconmiques i quins factors van condicionar levoluci de leconomia espanyola en el perode de 1880 a 1930 (2

punts).

PRIMERA OPCI

Document 1

El senyor Alfons XIII per la grcia de Du i la Constituci Rei dEspanya;A tots els que vegen i entenguen aquesta llei, sapieu: que les Corts han decretat i Ns sancionat el segent:Article 1r. En els contractes per compte de lEstat per a qualsevol classe de serveis i obres pbliques seranadmesos nicament els articles de producci nacional. No obstant aix, El Govern podr disposar quesadmeten proposicions de la indstria estrangera pels motius segents:

Primer. Per imperfecci del producte nacional, declarada desprs de practicar anlisi o assajos ambintervenci dels interessats.Segon. Per notable deficincia del cost del producte nacional en el lloc del seu dest amb relaci al producteestranger.Tercer. Per reconeguda urgncia, que no pot satisfer la indstria espanyola.Quart. Per no existir la producci nacional respectiva.

Llei de protecci a la indstria nacional, Gaceta de Madrid, 15 de febrer de 1907.

Document 2

La protecci enfront de lexterior s la mesura que de manera ms insistent i imperativa van reclamar lesorganitzacions empresarials a lAdministraci. No obstant aix, cobert aquest objectiu, als industrials espanyolssels va plantejar el problema de com mantenir uns nivells de beneficis acceptables sent tan dbil i pocdinmica la demanda interior (a causa de lendarreriment agrari).La soluci vindria per la via de lajuda directa de lEstat, ja siga mitjanant exempcions i privilegis fiscals, atravs de primes i ajudes, o per mitj de compres pbliques. Un exemple caracterstic daquesta tendncia sla Llei de Foment dIndstria de 1907 (que es repetir, corregida i augmentada, el 1917). Abans de continuar,cal dir que en la resta de pasos succea alguna cosa pareguda.No obstant aix, i tal com succeeix amb la protecci aranzelria, el que caracteritza a Espanya s la intensitat iamplitud amb qu es recorre a aquestes mesures dassistncia als sectors industrials, sempre que no tinguenun cost directe en els pressupostos pblics. I tamb es distingeix perqu les mesures i plans governamentalsno fomenten en absolut estructures de costos ms competitives.

Albert Carreras i Xavier Tafunell, Historia econmica de la Espaa contempornea , Crtica, Barcelona, 2004, p.196.

8/13/2019 Proves PAU 9

2/3

BAREM DE LEXAMEN

1. Descriviu el tipus de fonts utilitzades en els textos (1 punt).

2. Identifiqueu les idees principals dels textos i situeu-les en el seu context histric i en el nucli temtic corresponent(2,5 punts).

3. Expliqueu, en poques paraules, els conceptes involucionisme i aprofunditment democrtic (2 punts).

4. Expliqueu el procs de la Transici Democrtica i el paper dels partits poltics i les institucions en la seua

consolidaci, incidint en les dificultats per a construir una societat democrtica, basant-vos en els textos (2,5 punts).Mencioneu els canvis poltics que es produeixen en la Transici Democrtica en comparaci amb el rgim deFranco (2 punts).

SEGONA OPCI

Document 1

Ens proposem governar sobre la base de tres principis que he de proclamar categricament: La pau social, s a dir, laseguretat ciutadana []. La unitat nacional, que senforteix amb la diversitat dels nostres pobles []. El progrs, com a

instrument al servei de la justcia [] que ens obliga a lluitar contra les diferncies que privilegien certs grups i marginen

altres.El Govern complir i far complir la llei. No permetrem cap actuaci al marge de la Constituci, i els que pensen que

poden violentar-la trobaran una resposta rigorosa per la nostra part []. Ni el terror, ni els intents involucionistes desviaranla decisi del Govern de fer complir la Constituci [].Treballarem amb tenacitat per a aplanar els obstacles que encara soposen a la nostra plena integraci en les Comunitats

Europees, i creiem que no ser pretensis aconseguir ladhesi dins de lhoritz donat per la present legislatura [.

Selecci del primer discurs dinvestidura com a president del Govern pronunciat per Felipe Gonzlez desprs del triomfelectoral del 28 doctubre de 1982. Publicat enABC, 1 de desembre de 1982.

Document 2

Els socialistes propugnaven una aprofundiment democrtic que UCD, pels seus orgens franquistes, mai arribaria aaconseguir, segons ells, i requerien un judici sense palliatius dels implicats en el 23-F. Per al mateix temps, es

mostraven moderats en els seus plantejaments institucionals i socioeconmics, que excloen les nacionalitzacions, tantemudes per la burgesia financera.Vertaderament els resultats electorals van significar un gegant rebuig popular als colpistes i al seu singular allegat que elque ells volien era el millor per al poble espanyol. El PSOE va obtenir una victria que va sobrepassar tots els supsits:

10.127.092 vots (el 47,26% del total: 202 escons). [] Aliana Popular va arribar fins als 5.548.335 vots (25,89%: 107escons). En canvi, UCD es va esfondrar definitivament: 1.323.339 vots (6,17%: 11 diputats) [].Els socialistes no havien portat per si mateixos la democrcia, encara que havien contribut eficament al seu triomf; els

corresponia ara assegurar-la []. Laccs del socialisme en poder al cap de cinquanta anys es produa sense traumes niviolncies de cap gnere: la continutat, garantida per la Corona, era el mxim xit del model espanyol de transici a lademocrcia. Moltes persones ha escrit Gilmour van contribuir activament a lxit de lempresa: poltics, sindicalistes,

periodistes, empresaris, acadmics i alguns generals. Per sense el rei no hauria sigut possible [].

Carlos Seco Serrano, Historia de Espaa (12).El rgimen de Franco y la transicin a la democracia (de 1939 a hoy),

Planeta, Barcelona, 1991, p. 454.

8/13/2019 Proves PAU 9

3/3

3