‘L Arlechí NOTISJARE BERGAMÀSC

del dé de ‘ŋcő Sabad ol 1 de Utuver del 2016

Societas Cremonensis “Arlechín batòčo, òrbo de ‘na gamba e zòto de un òčo!” A cűra del Sèrǧo Xigànt Viva Venésja An I www.teradesanmarc.altervista.org e viva nőmer söl an 4 teradesanmarch@lifegate.it San Marc! nőmer progr. 4

1

Santį del dé

Santa Teréxa de Lisieux, vèrgen/maèstra

Iŋcő ‘la se festèǧa Santa Teréxa de Lisieux, Santa Terexina, Maèstra dela Céxa, cjamada ol ‘picol fjur’ o Terésa del Gexű Bambí. Santa Teréxa ‘l’è conosida cóme la santa patròna di misjú e la protetura di fjurér. Àl se cőnta ső che póc dé prima de mőr, Santa Terexina ‘la fè a tőtį öna promèsa: «À paseró ol mé paradíx a fà del bé söla tèra» e ‘la xontava che i grasje oteǧnide per chiuŋcye àl‘l’avès pregada ‘į sarès vegnide xó a cascada söla tèra compàǧn d’öna pjőva de rőxe. «Indel cőr dela Céxa, mé mader, mé à saró ‘l amúr», ‘l’è chèsta la definisjú che‘la dava de sè stèsa chèsta santa che’la fè del amúr la sò intréga vocasjú. E pò amò: «la carità ‘la me dè la cjav dela mé vocasjú», ‘la scrivè la santa; «à capè che se la Céxa ‘la g’à ü’ còrp componíd de divèrse partį, ‘l òrghen pjő nesesare, pjő nòbel de tőtį àl ghe maŋca mią… à capè che’la Céxa ‘la g’à ü’ cőr e che chèst àl brűxa de amúr». E fò d’sura: «À capè che ‘l amúr ‘l è tőt, che‘l brasa fò tőtį i tép e tőtį i lőg, indöna paròla, che ‘l amúr ‘l è etèrno». Öna santa che‘la völiva ès tőt, ‘la völiva ès gyerjéra, misjunarja, apòstola e che invése ‘la intüè la fórsa del amúr. Granda Santa, pícola ma granda.

Teréxa Martin – isé ‘l éra ol sò nòm de batéxem – ‘la nasè indel an 1873 ad Alençon in Fransa e xa de xúvena – a cyindex aǧn – ‘la entrè indel Carmélo de Lisieux. ‘L’éra isé xúvena che per pödí ès risevida ‘la fő nesesarja la dispènsa del Papa, öna dispènsa che lé ‘la oteǧnè pròpe a Róma del Papa in persuna. La sò cőrta véta ‘l’è stadįa pjéna de atį d’amúr e ‘l’è stadįa caraterixada dela semplesetà. Teréxa ‘la dixiva de sè stèsa de völí ès indi ma’ de Déǫ cóme ol sò pasatép, compàǧn d’öna balina sènsa nisű valúr che‘la se pől bötà per tèra, rüxà condü’ pé e bandunà indü’ cantú dela strada. Öna véta straxordenarja la sò, exemplàr per l’ümiltà e a’ per ‘l eròęg sito che‘la dimostrava indel soportà i soferènse fíxeghe e moràį. Ol racónt dela sò

véta ‘l è scritį indi pàgine aütobjogràfeghe dela ‘Stòrja d’ön’ànima’ pöblicade dòpo la sò mórt e tradüxide in tőte i lèŋgye, ch’į contribüè a fala conòs e amà in tőt ol mónd. La sò speretüalétà ‘la fő imitada e cjamada col nòm de ‘la pícola vią’ overoséą la strada dela semplesetà e di pícole cóse exebide a Déǫ condün amúr sènsa límiti. La sò aütobjograféą ‘la testimònja öna cosjènsa marűda del’ašéxi místega che‘la se manifèsta cóme infansja spiritüàl, cóme eroéxem coŋcyistàd indel abandú seré che‘l denòta fidűča, compàǧn d’ü’ scjetí in bras ala mader. Teréxa ‘la gh’iva scuvríd ol sèns profónd di paròle del proféta Ixaíą: «Cóme öna mader ‘la carènsa ol sò scjetí isé à ve consoleró, ve porteró söl mé cőr e ve teǧneró söi mé xenőǧ» àliscrivè ol proféta, e ‘la comentava: «Maį paròle pjő tèndere e armonjuxe ‘į và fadį deventà pjő contéta la mé ànima.» «L’asensőr che‘l g’à de solevàm ‘nfina al Cél», ‘la scriviva Teréxa, «‘į è i vòstį bras o Gexű. Per chèst à g’ó mią bixòǧn de crès. Al cuntrare mè che à rèste pícola.» Teréxa ‘la vivíd in manéra eròęga chèst abandú ac indel córs dela malatéą – la tübercolóxi – che‘la consömàd a ónse a ónse ol sò còrp. E mią méno duluruxe ‘į è stadįe i soferènse moràį ch’į se xontè a chèle fíxeghe düxide de spès ai ‘ŋcomprensjú intèrne al Carmélo.

‘L Arlechí Sabad ol 1 de Utuver del 2016

2 Bèrghem de sura

Teréxa ‘l’acetè tőt condü’ soríx e ‘la ofrè i sò soferènse per la conversjú di pecadúr e per i bixòǧn dela Céxa per «Getà rőxe ső tőtį, söi ǧőstį e söi pecadúr». ‘La comprendè che a ‘stó mónd ‘la gh’è dóma öna ròba de fà: «Getà a Gexű i fjur di picoį sacrefése e től coi carènse», ‘la scrivè, e che: «Patí col amà ‘l’è la pjő pűra di ǧòje», «ol sentéristrétį del Cél ma fadį deventàd fasel indel praticà sèmper i virtű pjő őmele.» Ol sò mesàǧo ispiràd al’őmela confidènsa col amúr mixericordjúx del Pader e al cömpimét amurúx di pícole cóse, ‘l éra mią ü’ sentimét infantíl ma öna vira sjènsa capase de condűx ai vète dela contemplasjú.

Àl fő per chèst che Ǧovàn Paǫl II ol 19 de Utuver del 1996 àl‘la nominè Maèstra dela Céxa Öniversàl per la sò dutrina spiritüàl. ‘La fő la tèrsa fómna a risév chèst unúr dòpo Santa Caterina de Sjéna e Santa Teréxa d’Àvila. Nóter àn conòs i esperjènse delispéret de Santa Terexina séą grasje al sentenér de lètere e séą ai preghjére e poęxéę scritįe de lé e rivade ‘nfina al dé de ‘ŋcő. Ol ‘Càntico d’Amúr’ ‘l’è öna di tante poęxéę scritįe dela Santa del Lisieux. Ü’ pas siǧnificatív de chèsta poęxéą ‘l è chèst: «La mé véta ‘l’è fò che ün atem, ön’ura che‘la pasa. La mé véta ‘l’è ü’ dé che‘l fóbja, Té t’àl sét o mé Déǫ; per amàt söla tèra à g’ó mią che ‘l iŋcő e ‘l adès. À té vőle bé o Gexű e vèrs de Té la mé ànima ‘la se vólta. Mé dóls apòǧo. Per chèst, mé őneg dé. Réǧna söl mé cőr, dam ol tò soríx, negót d’óter te domande per iŋcő. Siǧnúr à te vőle vèd sènsa vèl e nivol. Mé amò exiljada, lontana de Té, laŋgyése e domande che‘l me sięs mią scondíd ol tò amàd vix. Prèst à guleró per cantà i tò lódi cyand ol dé sènsa tramónt àl se sarà distendíd söla mé ànima. Alura à canteró, canteró söla lira di angeį: ‘l etèrno iŋcő.»

Atÿalità del mónd

La gyèra in Sirja e in Iràc

In Sirja la sitÿasjú ‘la sighéta a ès crítega e tràgega: mórt e distrüsjú ‘į è dré a cancelà la sità de Alèpo indel nord del paíx. ‘L exèrcet de Assad, chèl di ribèį antigovernatív e chèl del ISIS. ‘į è dré a scuntràs sènsa trégya col caöxà daǧn, dulúr e pericoį ai sivíį, e suvertőt a chèį sènsa diféxa: scjetí, fómne e ansjà che‘į è costrenxídį a fobjà vèrs la Türchíą e l’Eüròpa. Intàt ol nőmer di vítime sivíį àl è in costànt aömènt ső töįddú i fróntį dela sità contendida.

Jér almàŋc du baréį-bómba xǧaventàdį d’ü’ raid aèreǫ ‘į è scjopàdį vexí al maǧúr ospedàl de Alèpo indü’ cyartér controlàd di ribèį anti-Assad. Öna persuna ‘l’è mórta e tante ótre ‘į è restade feride. ‘L ospedàl ‘l è adès daneǧàd in manéra gréva a’ perchè la strütűra ‘l’éra xamò in part fò de servése a caöxa àmo di bombardamèntį di dé pasàtį.

In ‘stó fratép in Iràc ‘į sighéta a brüxà di istalasjú de petrőle vexí ala sità de Mosul e incendjade di militàntį del ISIS in fűga ü’ mix fa indela xòna. I sfórs di militàr iraché per controlà i fjame ‘į è falídį e ol főm àl sighéta a ‘ndà ső e spantegàs aturen col iŋcÿinà tőta l’areą. In pjő che caöxà ü’ pericol per la salűte di sivíį, ol főm àl raprexènta ac ön’arma de diféxa perchè ‘l impedés ai aèreį del exèrcet iraché de pödí gulà e bombardà i postasjú del ISIS. ‘L exercet del ISIS in chèst momènt àl è in ritirada sö tőtį i fróntį e prèst àl se troverà a düxí difèndes del atàc portàd dela coąlisjú internasjonàl con a capo i Stati Ünídį e la Rősja ala sità de Mosul che‘la raprexènta la capitàl del stat ixlameg. Saràl fórse ‘l asàlt finàl e la réxa di cőntį? Àl sarès mèį che tőt àl fenès adès, che vergű àl se faghe ‘n banda per lasà che i pòpoį ‘į sięs padrú del sò destí in manéra democràtega e che‘į pőde comensà a lavurà per recostrüí i sità e fondà nőv statį sivíį indóve i confesjú reliǧuxe ‘į vive insèma in pax. Ma tőt chèst, pőr colvès sèmplex de dí, de capí e de fà capí, àl è dóma utopéą.

Crònaca locàl

An I – nőmer 4 ‘L Arlechí

Bèrghem de sóta 3

’L ENAC e ‘l pja de xonixasjú acűstega

Àl va ‘nnàtį ol bòta e rispòsta tra i sindec e ‘l ENAC dòpo la denunsja ala procűra dela Repűblica de banda di 8 cümű ch’į è dré a spetà amò ol pja de xonixasjú acűstega del teritòre del Ènte Nasjonàl del’Avjasjú Sivíl. La rèplica de chèst őltem ‘la dix che i ritàrdį ‘į è stadį düxídį ai sitadí stès ch’į và mią prexentàd in tép i docümèntį relatív al entità dela popolasjú penalixada del gul di aèreį. Söla cyistjú iŋcő ‘la è stadįa fadįa öna conferènsa stampa pjötòst infoghéta. Carte ala ma’ i aministradúr di cümű de Öre al Sére, Sà San Paǫl, Baǧnadega, Mexàt, Grasòbe, Bólgher, Brűxa e Serjàt ‘į a rimarcàd che ‘l ritàrd àl è dóma de impütà al ENAC e che la ǧöstificasjú insinüada àl è dóma ü’ pretèst per scansà i sò cólpe. Segónd la comisjú che‘la raprexènta i cümű ‘l invjamènt dela procedűra de xonixasjú (VAS) ‘la sarès düxida partí èntro ol 9 de setèmber isé cóme prevést dela normativa méntre al 21 nisőna procedűra ‘l’éra xamò stadįa fadįa diventà üfičàl del ENAC. Con tőt chèst ol probléma del nőmer di sitadí sogètį al pja ‘l è amò de ès cjaríd perchè l’ARPA, l’Agensíą Reǧonàl del Ambjènt, iŋcaricada de förní i dati al ENAC, ‘la g’à amò de aǧurnà i dati dela popolasjú locàl di 8 cümű al 2016.

Evèntį ‘Ndel nòm dela Mader

A Gromlóng (Gromlongo), près la céxa parochjàl stasira ai 9, ‘la se teǧnerà öna raprexentasjú teątràl dela rasèǧna deSidera rivada chèst an ala XIV edisjú. Àl se trata d’ü’ spetacol-letűra teątràl tiràd fò del romànx de Erri De Luca che‘l pórta ol stès titol.

‘Sa élistàdį ol “Fiat” de Maréą (Miriàm in ebraęc, Marìa in italjà) se mią ol vjax indel còrp mésteg/materjàl dela véta stèsa? E la stòrja del part de Gexű (Jashu in ebraęc, Gesù in italjà) e Maréą asistíd dóma del “Cél”? Tat e tat la fórsa femníl pűra e capase de creà e rasà amò ‘ŋcő in manéra pericoluxa; öna fórsa che‘la vènx ol mónd col conseǧnà ala stòrja i sò fjőį. Maréą ‘l’è colé che‘la ‘ndè cuntra la lège sivíl e moràl del sò tép per strènxes, indela sò solitűdine/iŋcyjetűdine tőta femníl de Mader, ai sò convinsjú.

Ol spetacol àl è ün ünivèrso tónd, ü’ sércj sacro indóve ‘į pirla Lé, ol Fjől, ‘l Anunčo del angel e Ǧőxep (Joseph in ebraęc, Giusèppe in italjà), ‘l òm che‘lispèta ol frőt del mistér. La vux ‘l’è la cűna del mesaǧo öniversàl marjà che‘la inaügüràd la Cristjanetà: ü’ cöntà ső ol dervís fórt fortènt dela véta indel còrp femníl.

Boletí del tép Imponí de àcya e ü’ falí de pjőva

Àl continÿa ol dominjo proloŋgàd e persistènt del anticiclú ma condöna cyac sitÿasjú de instabeletà düxíd al

arív d’öna pertörbasjú atlàntega de débola intensità prevésta per la matina de ‘ŋcő che‘la porterà di pjőve sparse sö tőta la provinsa. Con tőt chèst a’ per ol rèst dela xornada ol tép al sarà nivolúx condöna cyac xberlöǧada del sul indel dopomexdé. Ol miǧluramét vèrs ü’ tép solív àl se vederà dóma dümínica vèrs mexdé con fórte scjaride indel córs del xornada. Indela xornada de lönedé i turnerà i condisjú de seré e de stabeletà amosférega. Per iŋcő àl rèsta bas ol risčo de

‘L Arlechí Sabad ol 23 de Lőį del 2016

4 Bèrghem de sura

temporàį e siŋcyàį in montaǧna e in vixinansa di rilév prealpí ma posíbele pjőve a carater de scròl in divèrs momèntį dela xornada.

La carta di tempradűre indel ségyet ‘la móstra cóme l’ólta presjú prexènt ső cyaxe tőta l’Eüròpa la mantèǧna stàbeį valúr carateristeg del periǫdo de 20-23°C.

La sitÿasjú méteǫ, metida in rilév dela someansa del satèlite MeteoSat, ‘la móstra l’areą de ólta presjú söi setúr nord-ocidentàį di Alpi e chèla de basa presjú tra l’Ibérja, l’Italja e i Balcà col frónt de nívole dela pertörbasjú prónt a scavalcà i Alpi. A’ la carta gràfega ‘la paléxa chèsta sitÿasjú con di valúr de ólta presjú iŋgyàį sö tőta l’Eüròpa mediteraneą.

Bu ümúr Arlechí gondoljèr

Pantalú e Brighèla ü dé ‘į s’è metídį decórde per bertexà Arlechí che‘l gh’iva apéna cjapad la ‘patènte’ de

gondolér. Travestídį de türésti per fas mią riconòs ‘į è ‘ndàdį a Rialto indóve ‘l imbarcava i clièntį söla sò góndola. «Bondí sjór barcarjòl, nu gavarésimo bixòǧno de rivàr ala céxa de Sant’Ersiljo contuna zèrta prèsa. Podaràvelo

farne el servizjo?» àl dixè ű’ di du impustúr ch’į saviva bé che chèsta céxa ‘la ghe mią a Venésja. Arlechí àl se trovè sőbet in impàs indel respónd, pròpe perchè àl’la viva maį sentida nominà ma per fà mią brőta figűra, e per pèrd mią i cljèntį, dòpo un atem de ‘mbaràs àl dixè: «Ma cósa ghe vórlo, čò, per rivàr a Sant’Ersiljo?... Delóŋgo el Canàl Grando intun bòto ghe sémo ƶa là!... ‘Ndémo, ‘ndémo, salté sóra che partimo súbito.» «Čò, varda che fortuna, gavérve trovado súbito prónto» àl dixè Pantalú. I du xbefàrdį mascheràdį condű’ griǧnadí söla bóca ‘į saltè ső söla góndola próntį a cjapà per ol cűl ol póver Arlechí cyand àl se sarès scüxàd denàtį a lur per viga mią savíd rivà a destinasjú.

An I – nőmer 4 ‘L Arlechí

Bèrghem de sóta 5

Partídį de là ‘l Arlechí àl comensè a pensà ső indóve che‘la fós maį ‘sta céxa e sènsa pödí fas öna idéą àl pensè de ‘ndà a domandà a vergű e isé àl s’è inventè ü’ pretèst: «Òstrega, che lí me scuxa, ma gò da fermarme per far un bixoǧnéto che no ghe rivo a teǧnír intele braghe, faƶo intun menudo cya al bàcaro, se vualtri ƶentilòmi permeté» esclamè Arlechín de bòto. E Brighèla impó cjapàd dela stisa: «Ghe maŋcarave, faƶa, faƶa pur, ma no’l staga a farse ‘l cichéto, però… gavémo prèsa!» «Reverito sjór, faƶo intun àtomo, vago e vèǧno, grazje» àl respondè Arlechí solevàd de pödí sircà ajőt.

Entràd indel’osteréa Arlechí àl ghe tróva ol sò amíx Bèpi: «Aįlo’ caro el mé Bèpi, cóme ƶéla? Scóltime un fja, són de prèsa, satu fórse indóve che la sią la céxa de Sant’Ersiljo?» E Bèpi impó xbaxíd àl ghe respondè: «Ma, veraménte, Arlechín, no la gò maį sentida nominàr ‘sta céxa. Ma situ seguro de ‘stó nóme?» «Zèrto, zèrto, cusí lí me ga dito i dó sjóri venezjani che gò cya fòra sula góndola, lí ƶé ƶènte dabén, no vòǧo far bruta figura, aǧútime.» Alura Bèpi àl se girè vèrs ol baŋcú e àl domandè al òsto: «Éi’ Tòni, satu se ghe ƶé ‘na céxa de Sant’Ersiljo a Venèzja?» E Tòni: «Sant’Ersiljo? Ma situ driǫ a zavarjàr? No’l ƶé miga un nóme de cya, ‘ndóve ti lo ga léto o fórse ti ga bevudo masa, čò!» E Bèpi: «No stame a coǧonarme Tòni, són sòdo, se te digo cusí…» e pò a vux ólta per fas sentí di ótre persune ch’į éra lé: «Ghe ƶé cyalcedún cya ch’él sa indóve che la sią la céxa de Sant’Ersiljo?» Chèį ch’į gh’iva sentíd ‘į se ultè sènsa respónd vèrs i du amíx e vergű àl fè cyaxe ü’ griǧnadí. E Tòni àl replichè: «Bèpi, mi te ripéto ch’él ƶé un nóme de santo maį sentido de cyéste bande, no sarala fórse ‘na céxa dela teraférma?» E pò ultàd vèrs ü vèǧ sentàd al baŋcú: «Tí, Nane, che ti ga pju ani de nualtri, satu respónderghe a ‘sti dó zavatóni? Ghe ƶéla ‘sta céxa a Venèzja?» E Nane: «Nò me par, maį sentida nominàr ǧnaŋca ai témpi de Cèco Bèpe!» Isé Tòni àl vardè indi őǧ ‘l Arlechín sènsa diga öna paròla e pò àl turnè a biv a góte a góte la sò ‘ómbréta’. Alura Arlechí, che‘l pödiva mią trateǧnís de pjő: «Còrpo de dią, cóme faƶo adèso a distrigarme, Tòni… Va bén grazje ló stéso, vedaró de zercarla delóŋgo vią» E isé àl turnè de fò indóve i du fals šoràs ‘į éra dré a spetà söla góndola.

«Alóra, caro el nòstro batelante, sémjo un fja pju liƶéri de ànemo adèso?» àl dixè Pantalón condű’ sötél dópe sèns indela sortida. «Pju che de ànemo, de còrpo!» Àl replichè Arlechí che‘l gh’iva comensàd a indispetís. E isé ol xuven gondolér àl turnè a remà col cjód indel có de portala fò nèta indöna cyac manéra. Intàt i du fals šoràs ‘į gh’iva comensàd a parlàs tra de lur in manéra irònega ső cyante céxe gh’éra a Venésja e ső tőtį i nòm di santį ch’į gh’iva dadį indel pasàt.

Put dòpo put, riǫ dòpo riǫ, ol tép àl pasava e Arlechí àl gh’iva amò de pensà fò vergót per tiràs fò d’impàs sènsa ümiljàs denàtį a lur. In chèl ü’ di lur àl saltè ső col dí: «Ghe sémo o ghe maŋca mólto aŋcóra ala céxa? No gèrala vizina?» e intàt àl ghe dè ü’ colp col pé al sò sòčo. De lé a póc, tőt indü’ momènt Arlechí àl dèrma la góndola al ‘saliƶo’ d’ü’ ‘campo’ e ‘l esclamè: «Ecò, sjóri, sémo rivadi a destinazjón: èco la céxa de Sant’Ersiljo!» I du xbefàrdį ‘į se varda condű’ soríx sarcasteg e maléǧn e ű’ de lur àl ghe fa: «Čò, ma cyésta no là ƶé la céxa de de Sant’Ersiljo, là ƶé la céxa de Tuti i Santi!, Indóve ne galo portado?» E Arlechí che‘l saviva bé ‘stó fat e che‘l pödiva adès daga ol fòį de vią ai du impostúr secabale: «Sí, zèrto che sí sjóri, là ƶé la céxa de Tuti i Santi ma ghe trovarà drènto aŋca cyél venezjanazo de Sant’Ersiljo! Reverito Patróni!» I du ‘į restè lé de sas xbaxídį ma àn sè sigűr che ‘į g’avrà mią pagàd ol vjax al főrbo Arlechí.

In cüxina Margotí ala bergamasca

Per cyater persune. Portí a ebolisjú 0,75 liter de brőd, pò versiga 400 gr de semolí xald e mescjí. Portíl a cotűra col sighetà a mescjà per 30 menűdį. Pò üniga 70 gr de bötér, 4 cüǧà de formàį grana gratàd, regolí de sal e mescjí amò con energéą condü’ cüǧà de lèǧn. Prónt ol tőt töí 8 stampí de crème caramel metiga ső ‘l bötér, impaníį con del pa gratàd e distendiga, söl fónd e söi bande, ü’ strat de semolí. Fí pò ü’ strat de gruyère a fetine, metí xó con cűra öna borlina d’őv, salíl, cyarcíl de gruyère e completí ol stampí col semolí. Pasí i stampí in furen a 190°C per 7-8 minűdį, pò sforníl e servíį. Bòn pró fasa!