Fefac Nº 2

ENTREVISTA

FefacFederació d’Associacions de Farmàcies de Catalunya

Gener 2016 | Nº 2

Competència es queda sola en el seu atac contra el model

Novetats del nou Conveni

Col·lectiu

Evitem que altres establiments facin servir la simbologia de la farmàcia

Canvis en la Llei del Medicament: Fi del límit dels descomptes

Nou full de ruta de l’empresarial: cap

a una farmàcia més sòlida i de futur

FEFAC3 | Gener 2016

04 Presentació. Remar en la mateixa direcció

08 Actualitat FEFAC. El nou full de ruta de l’empresarial

14 Actualitat FEFAC. Inspeccions a parafarmàcies

16 Actualitat FEFAC. Col·laboració de la Federació Empresarial per millorar la

vida de les persones

17 Actualitat FEFAC. Hartmann i FEFAC units perquè les farmàcies puguin

esdevenir Centre de Referència per a consultes saludables

18 Actualitat FEFAC. Campanya ‘Frena el sol, frena el Lupus’

20 Actualitat FEFAC. FEFAC als mitjans de comunicació en defensa de la

farmàcia

22 Actualitat FEFAC. Associa’t a FEFAC

23 Actualitat FEFAC. Els nostres valors

24 Actualitat del sector. La farmàcia debat sobre liberalització

28 Actualitat del sector. S’acaben els descomptes de laboratoris i

distribuïdores

28 Actualitat del sector. El mercat farmacèutic augmenta al 2015

28 Actualitat del sector. Creixement de medicaments hospitalaris

30 Gestió. Nou Conveni Col·lectiu de Farmàcia de la Província de Barcelona

32 Gestió. El que cal saber sobre la venda online de medicaments

36 Gestió. Requisits per a la implantació d’un servei comptant amb l’equip

38 Gestió. Dermocosmètica i el valor professional

SUMARI

36

24

16

8

Hem escollit la imatge que il·lustra la portada d’aquest número de la revista FEFAC perquè remar tots junts en la mateixa direcció és la clau per afrontar la major part dels reptes que es plantegen actualment en el nostre sector. Aquesta idea de tenir clar cap a on cal dirigir la defensa

de la farmàcia és la que ha regit la configuració del Pla Estratègic que ha elabo-rat AFB i que també guia l’actuació de la Federació Empresarial. Aquesta eina, que estableix les línies bàsiques del treball dels pròxims anys, ja ha començat a desenvolupar-se, tal com mostren els projectes que des de FEFAC s’estan duent a terme i que veureu en aquesta revista: Des de la potenciació del canal farmàcia, a l’activitat de Responsabilitat Social Corporativa, passant per la tasca de comu-nicació i informació constant.

La mateixa idea de remar tots junts es plasma en la resposta als reiterats atacs de la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència contra el model de farmàcia vigent (tema que tractem en aquest número), basats en arguments exclusiva-ment economicistes, que topen amb una xarxa de farmàcies que es caracteritza per una eficiència aconseguida gràcies a un sistema regulat que té com a ga-rants de la salut a professionals sanitaris independents com són els farmacèutics. Aquests han sabut demostrar de manera unitària el seu compromís i responsa-bilitat envers la salut de la població en moments d’extrema gravetat financera, sense deixar de donar servei als seus pacients ni fer-los servir com a hostatges.

Aquest és un valor comú a la professió, el mateix que ha d’ajudar a fer front a la dura competència que suposen per a les farmàcies altres canals no regulats de venda de productes relacionats amb la salut i el benestar. La farmàcia podrà continuar diferenciant-se i ser un referent de salut únicament actuant com a col·lectiu unit, que basa la seva aportació en aspectes com la professionalitat i el consell farmacèutic, sumat a la qualitat del producte i on el millor preu no equival a obtenir el més adient per a la persona en cada moment. Aquesta idea es plasma molt bé en mercats com el de la dermofarmàcia, segons es va posar de manifest en la Jornada celebrada pel Consejo General i que recollim en aquesta revista.

Des de FEFAC, pensem que com a Federació Empresarial tenim la missió d’aglutinar els esforços individuals que esteu desenvolupant cadascú des de les vostres farmàcies i exercir de catalitzador per reforçar aquest valor que tenim com a sector. Això és el que esperen els propis associats, tal com veureu en aquest número: “Vull una empresarial forta perquè és la millor defensa i repre-sentació dels interessos empresarials de les oficines de farmàcia davant les admi-nistracions públiques i la societat civil”.

Si pertanyeu a FEFAC, a través de cadascuna de les associacions provincials que la formen (AFB, AGFE , AFET i AFELL), us agraïm que ens doneu aquesta força que necessitem per lluitar per la farmàcia i us demanem que continueu confiant en l’empresarial. A la resta de titulars, us proposem que veniu a remar amb nosaltres.

Consell de RedaccióAntoni TorresIgnasi MarcetMarta GentoEsteve AlsiusOscar DoñateCarme Rigall

DireccióAurora Carricondo

Coordinació, redacció i produccióLucía Gallardo

Adjunta a produccióMontse Ruiz

Suport dissenyKaminsky

EditaFEFAC

C/ Casanova, 84, Entr. 1a08011 BarcelonaTel. 93 323 24 22Fax. 93 454 61 [email protected]

Producció Editorial

D.L B-17069-2015

FEFACPRESENTACIÓ

Remar en la mateixa direcció

FEFAC Gener 2016 | 8

ACTUALITAT FEFAC

El full de ruta de l’empresarial: cap a una farmàcia sòlida i de futur

El Pla Estratègic d’AFB també ha servit de base per definir l’acció de FEFACL’AFB va iniciar durant l’any 2014 una

intensa tasca que va derivar en un Pla Estratègic, elaborat amb la consultoria Momentum, que busca concretar les

línies d’actuació de l’empresarial fins a l’any 2017 i que també ha servit de base per definir l’acció de la federació empresarial de Catalun-ya, FEFAC.

Per a l’elaboració del Pla, es va comptar amb els diferents agents del món de la salut, per obtenir la visió i opinions de cadascun d’ells. Amb aquest objectiu, es van celebrar ses-sions participatives de treball amb titulars de farmàcia i amb representants farmacèutics, dels col·legis, de l’Administració, la distribu-ció, SEFAC, la indústria farmacèutica, la classe mèdica, empresarial, experts en economia, periodistes, etc. Les seves reflexions sobre la situació actual i el futur del sector van con-tribuir a tenir una visió de 360 graus per con-figurar les línies bàsiques del document que regirà les actuacions de l’empresarial durant els pròxims anys.

Els membres de les juntes directives de les altres tres empresarials que conformen la Federació, AGFE (Girona), AFET (Tarragona) i AFELL (Lleida), es van reunir el 25 de novembre amb els d’AFB per conèixer el desenvolupament del Pla i posar en comú les línies estratègiques a seguir per FE-FAC, en la voluntat que aquesta sigui cada cop més integradora.

L’objectiu del Pla és, principalment, treballar or-denada i planificadament per una farmàcia sòli-da i de futur, amb un paper més definit en el sis-tema sanitari i habilitada per potenciar i reforçar la seva aportació a la societat, tant en termes de salut com econòmics.

El propòsit d’aquesta eina també és definir el servei que presta als titulars associats, per tal de resultar una empresarial més útil per la millora

de la gestió de les seves farmàcies i augmentar la representativitat de l’empresarial. Per assolir-ho, fixa les bases de l’organització interna de l’empresarial, tant del seu personal com dels membres de la seva Junta Directiva.

El Pla ha estat el resultat de mesos de feina, d’anàlisi del sector i de la pròpia empresarial, i en la seva elaboració s’ha comptat amb les opi-nions tant d’experts i persones representatives del món de la farmàcia com dels propis titulars d’oficina de farmàcia, que amb els seus punts de vista ens han ajudat a disposar d’un document amb unes línies de treball que l’AFB ja ha co-mençat a desenvolupar.

Comptar amb els associatsSegons consta al propi document, “l’AFB posa al centre de la seva activitat els seus

AFB va presentar el seu Pla Estratègic a personalitats del món de la salut i la farmàcia i del món empresarial.

FEFAC9 | Gener 2016

ACTUALITAT FEFAC

L’objectiu és treballar ordenada i planificadament per una farmàcia sòlida i de futur

associats i la defensa dels seus interessos”, i considera que són una peça clau en la de-finició i desenvolupament de l’estratègia. Amb aquesta idea, i en compliment dels valors de transparència i proximitat que pensem que ha de tenir una empresa-rial, estan previstes reunions per pre-sentar als socis el Pla Estratègic i obtenir un feedback per part seva.

Els que estiguin interessats en participar en aquestes reunions, ho han de comunicar a la Federació, per telèfon (93 323 24 22) o bé per email ([email protected]). Un cop es disposi d’un llistat de socis apuntats, es fixarà el dia i hora de celebració de la xerrada.

Punts bàsics del Pla Estratègic d’AFB (2014-2017)Missió, visió i valors:Un dels aspectes més destacats del Pla ha estat definir la missió de l’empresarial en l’entorn actual, que és la següent:

Defensar els interessos empresarials de les oficines de farmàcia i impulsar la implementació de serveis de salut útils per a la societat, per tal d’ajudar-les a assegurar la seva viabilitat futura i solvència,

Dr. Josep Brugada (Hospital Clínic), Cristina Contel (ACES) i Javier Vilda (Associació Barcelona Salut), assistents a la presentació.

• Interactuant amb l’Administració i les altres institucions relacionades amb el món farmacèutic per tal que con-siderin la farmàcia com la solució de proximitat per al manteniment i mi-llora de la salut de les persones.

• Posant de relleu davant del ciutadà el valor que li aporta poder disposar d’un professional sanitari independent i coordinat amb el sistema sanitari.

Aquesta missió es desenvolupa amb una visió concreta, que ha de permetre ajudar a les farmà-cies en els següents punts:

• Assegurar la seva viabilitat futura, esde-venint empreses rendibles i solvents en un entorn competitiu.

• Orientar-se tant als pacients com als ciu-tadans sans.

• Evolucionar cap a models de negoci ba-sats en un sistema retributiu mixt (Admi-nistració, mútues i usuaris).

• Integrar-se i coordinar-se més amb els diferents recursos del Sistema Sanitari.

• Mantenir i millorar la seva professio-nalitat.

El Pla Estratègic també fixa els valors sobre els que es sustenta l’AFB:

• Proximitat al farmacèutic-empresari.• Vocació de servei i atenció als socis.• Proactivitat i innovació al servei de la

societat.• Col·laboració estreta amb els dife-

rents stakeholders del sector.• Transparència i retiment de comptes.

Objectius estratègics:S’han dividit en tres blocs:

A. Reforçar la viabilitat empresarial de les oficines de farmàcia.L’AFB considera que la difícil situació finan-cera del sector de les oficines de farmàcia, derivada de les mesures de control de la despesa i endarreriment en els pagaments per part de l’Administració, fa que sigui in-dispensable mirar endavant i avançar cap


ACTUALITAT FEFAC

a un nou model d’oficina de farmàcia rendible i solvent.

Aquest nou model de futur s’ha de construir a partir d’una sèrie d’oportunitats que cal saber aprofitar:• Canvis en les necessitats de salut de la po-blació degut un augment de l’esperança de vida i un increment del nombre de pacients crònics, sovint amb una baixa adherència als tractaments.

• Increment en la conscienciació i coresponsa-bilitat de la població per protegir i millorar la salut i el benestar d’un mateix.

• Necessitat de canvis estructurals en el Sistema de Salut, forçats per una demanda creixent d’atenció sanitària i protecció de la salut en un context de recursos cada cop més escassos.

Aquests factors han de permetre a les oficines de farmàcia posicionar-se com un element clau en el Sistema de Salut, aportant valor a tots els seus integrants (ciutadans, pacients, Ad-ministració i Indústria-Distribució Farmacèutica).

En definitiva, les oficines de farmàcia han d’evolucionar cap a un nou model de negoci viable econòmicament que contribueixi a:

• millorar la salut de la societat en general (no només dels malalts).

• reduir la despesa pública en sanitat.• aportar valor al seu principal proveïdor, la in-dústria i la distribució farmacèutica.

L’AFB s’ha fixat en el seu Pla Estratègic participar activament en l’assoliment d’acords estratègics, en la definició de projectes innovadors i en les negociacions que afectin al model futur de les oficines de farmàcia. Per aconseguir el posicio-nament desitjat, cal estrènyer i sistematitzar la relació amb els principals grups d’interès (el que es denomina stakeholders) i en particular amb la indústria i la distribució farmacèutica, d’una ban-da i amb l’Administració, d’una altra banda. B. Millorar el posicionament de l’AFB

En el moment actual, en el que cal replantejar no només el model de negoci de les oficines de farmàcia, sinó també abordar importants transformacions en el Sistema de Salut, l’AFB vol ser un dels actors principals. Donat que és l’única entitat que defensa exclusivament els interessos empresarials dels farmacèutics titu-lars d’oficina de farmàcia, hauria de participar de qualsevol decisió que afecti a l’esdevenir futur de les oficines de farmàcia.Per tal de poder exercir aquest rol cal guanyar representativitat dins el sector, i això passa per

Josep Maria Padrosa (director general CatSalut) i Montserrat Alavedra (Departament d’Empresa i Ocupació

de la Generalitat), amb el president de FEFAC.

Antoni Torres (FEFAC),amb Josep Pla (vicepresident COFB) i Paqui Moreno (presidenta SEFAC Catalunya).

La missió de l’empresarial és defensar exclusivament els interessos de les oficines de farmàcia i impulsar la

implementació de serveis de salut útils per a la societat

FEFAC11 | Gener 2016

ACTUALITAT FEFAC

augmentar el nombre d’oficines de farmàcia associades. Per assolir-lo, cal comunicar la seva missió i valors que ens diferencien respecte altres entitats que ens representen, en estar centrats exclusivament en els interessos de l’oficina de farmàcia, i la importància de dispo-sar d’una Associació forta que es converteixi en un interlocutor clau amb els principals agents del sector (Administració, indústria farmacèuti-ca, mútues, associacions de pacients,...).En aquest sentit, un altre factor important és l’obtenció de recursos privats estables que permetin a l’AFB desenvolupar projectes concrets conjuntament amb les oficines de farmàcia associades i ajudar a millorar la salut global de la societat.En aquest apartat l’empresarial també s’ha fixat impulsar la comunicació externa per arribar als ciutadans i als diferents stakeholders, ja que les oficines de farmàcia juguen i jugaran segurament encara més en el futur un important rol social i cal posar en valor el seu paper davant la societat.

C. Ser útils als socisUn dels reptes que planteja el Pla Estratègic és potenciar l’orientació cap als socis i incremen-tar el valor que l’AFB pot aportar a cadascun dels associats.L’AFB es planteja reforçar la cartera de ser-veis oferts augmentant les prestacions dels actuals i identificant aquelles necessitats de les oficines de farmàcia associades no cober-tes actualment, per tal d’establir-ne de nous, sempre enfocats a millorar la gestió em-presarial de les oficines de farmàcia i sen-se solapaments amb l’oferta col·legial.Un altre aspecte important és la comuni-cació amb els associats, buscant que la seva participació activa tingui més pes. L’ús de les xarxes socials o la creació d’espais de reflexió i diàleg amb els associats per tal de generar opinió dins el sector haurien de ser fets habituals.

Donar a conèixer el Pla EstratègicEl passat mes de juny, l’AFB va reunir els stake-holders que van participar activament en l’elaboració del Pla Estratègic per tal de compar-tir amb ells el Pla Estratègic, explicar breument algunes accions que ja s’han posat amb marxa, i obtenir feedback per part dels assistents.

D’altra banda, el 3 de setembre es va celebrar un altre acte amb la voluntat de donar a conèixer el Pla Estratègic de l’empresarial per als pròxims anys a personalitats dels diferents àmbits del sector.

El president de FEFAC, amb el secretari general de

PIMEC i president de la Plataforma Multisectorial

contra la Morositat, Antoni Cañete.

Conrad Casas, gerent en funcions de l’Agència de Salut Pública de Barcelona, amb Rosa Puig i Marina

Oriol, de la Junta d’AFB.

Antoni Torres, amb Vicenç Calduch, president de

Fedefarma, a la presentació del Pla Estratègic.

Es treballa per comunicar la importància de disposar d’una empresarial forta que actuï d’interlocutor clau amb els principals agents del sector


ACTUALITAT FEFAC

Inspeccions a parafarmàcies per possible apropiació de la terminologia i

símbols de la farmàcia

FEFAC presenta a l’Agència Catalana del Consum casos d’establiments que podrien

incomplir la norma amb la seva visualització

FEFAC està portant a terme una acció que té com a objectiu defensar l’oficina de farmàcia i els usuaris davant l’apropiació que determinats establiments de venda

de productes de parafarmàcia realitzen de la simbologia i la terminologia pròpies de la far-màcia.

Un cop consultats els assessors legals, la Fede-ració va considerar que dirigir-se a l’Agència Catalana del Consum era una de les millors opcions davant la proliferació d’establiments de productes de parafarmàcia que fan servir en els seus rètols, o bé creus o bé denominacions com ‘farmàcia’, ‘-farma’ o ‘pharma-‘ podent-se identi-ficar amb les senyals pròpies de la farmàcia. Es va plantejar una consulta a aquest organisme, que va respondre afirmant que els rètols ficticis presentats per FEFAC podien induir a error als consumidors respecte el tipus d’establiment i constituir una infracció en matèria de consum, assenyalant que “s’hauria de formalitzar la de-núncia corresponent”.

Per tal de procedir a realitzar aquesta acció, des de FEFAC es va demanar als titulars de farmà-cia associats a l’empresarial que fessin arribar aquest tipus de rètols, a partir dels quals s’ha presentat una denúncia que afecta a 17 esta-bliments (15 de la província de Barcelona, 2 de Girona i un de Tarragona).

Entre els arguments exposats per la Federació Empresarial es troba que els casos presentats poden induir a l’usuari a confusió, que els porti a entendre que els establiments referits són ofi-cines de farmàcia degudament autoritzades en les quals s’hi dispensen medicaments i produc-tes sanitaris amb totes les garanties establertes a la legislació. Per tant, es considera que aquests establiments poden vulnerar la Llei 3/1991, de Competència Deslleial.

L’Agència Catalana de Consum ha comunicat a FEFAC que han portat a terme una campanya d’inspecció de dues voltes, requerint a aquells establiments que incomplien els requisits ge-nerals del sector, la regularització i adequació a

la normativa vigent, en un termini determinat. “Si transcorregut el termini, no han ajustat la seva activitat a la normativa, s’iniciarà el corres-ponent expedient que pot esdevenir sancio-nador”, assenyala.

El cas de FarmapriceUn soci de l’empresarial va posar en coneixe-ment de FEFAC que la parafarmàcia Farmapri-ce, situada a la Via Augusta de Barcelona, utilit-zava el prefix “Farma” en el seu nom, així com una creu a l’entrada del seu local amb una creu blanca. Basant-se en els arguments exposats en aquest article, els serveis jurídics de FEFAC es van posar en contacte amb els responsables d’aquesta parafarmàcia per demanar el cessa-ment de l’ús del rètol comercial, en el que es combinava la llegenda ‘Farmaprice’ amb una creu blanca, així com la utilització dels referits símbols distintius, fent constar en els rètols co-

mercials el prefix “para-“, per tal d’evitar confu-sió als consumidors.

Com a resposta a aquest requeriment, els ser-veis jurídics d’aquesta parafarmàcia van comu-nicar a FEFAC la seva decisió de no modificar els rètols i els símbols distintius. Des de FEFAC, es va insistir amb els mateixos requeriments, tot i que la parafarmàcia va mantenir la seva posició. Cal dir que Farrmaprice es troba en procés de tancament.

D’altra banda, des de la Federació s’ha de-tectat parafarmàcies xineses que també po-drien estar en una situació d’irregularitat. En relació a aquests casos, ha tornat a sol·licitar la col·laboració dels associats, demanant-los que enviïn fotografies d’aquest tipus d’establiments, amb la seva ubicació, a través de l’email [email protected].


ACTUALITAT FEFAC

La Federació Empresarial col·labora amb organitzacions per millorar la vida de les persones

Tal com s’explicita al Pla Estratègic de l’empresarial, la funció de la farmàcia està íntimament lligada a la voluntat de millora de la vida de les persones,

la seva salut i el seu benestar, també dels més desfavorits, i que aquesta vessant social és un valor intrínsec de la professió.

Per aquest motiu, la Federació desenvolupa una destacada activitat de Responsabilitat Social Corporativa. En aquest marc, man-té convenis de col·laboració amb diferents organitzacions, com són Banc Farmacèutic, l’Associació Catalana del Lupus Eritematós (ACLEG), l’Associació Celíacs de Catalunya o, a través d’AFB, Oncolliga-Fundació Lliga Catala-na d’Ajuda Oncològica.

Facilitar l’accés als medicamentsUn dels objectius d’aquests acords és contri-buir a difondre les iniciatives d’aquestes ins-titucions i animar les farmàcies a participar. Aquest és el cas de la 9a Jornada de Recollida de Medicaments organitzada per Banc Far-macèutic, que es celebrarà el pròxim 20 de febrer. A través d’aquest projecte, es recap-ten fàrmacs no subjectes a prescripció mè-dica per a persones sense recursos o en risc d’exclusió social.

Les farmàcies que vulguin participar s’han d’inscriure al web www.bancofarmaceutico.es. Si ja s’ha participat en edicions anteriors, només cal confirmar la participació del far-macèutic entrant a l’Intranet http://intranet.bancofarmaceutico.es. Un cop inscrits, i en el correu electrònic que es faciliti, les farmàcies rebran un llistat dels medicaments sol·licitats per l’entitat assistencial de la seva zona i aco-lliran un o dos voluntaris el dia de la Jornada, que animaran els ciutadans a comprar els medicaments sol·licitats en benefici d’aquells que no poden fer-ho.

Tal com informen des de l’ONG, és important destacar que únicament es recolliran els me-dicaments que les entitats assistencials hagin sol·licitat prèviament, ja que d’aquesta mane-ra es focalitzen esforços en cobrir necessitats reals i concretes de les persones sense recur-

sos o situació d’exclusió social. Així mateix, en compliment de la legislació vigent, els medi-caments que es recullen no són usats, sinó que són comprats pels ciutadans a les farmà-cies per garantir la seva qualitat i bon estat.

Les farmàcies que participen en la Jornada de Recollida de Medicaments ho fan sense ànim de lucre, fent un donatiu econòmic a l’ONG Banc Farmacèutic en finalitzar la Jornada. Els donatius es destinen a pal·liar la pobresa far-macèutica a través de nous projectes de l’ONG com el Fons Social de Medicaments. Per resol-dre qualsevol dubte, us podeu adreçar a Banc Farmacèutic, a través del telèfon 93 321 02 44 o via email: [email protected].

Associació Catalana de Lupus EritematósLa col·laboració amb l’Associació Catalana de

Lupus Eritematós té com a objectiu contribuir a difondre aquesta patologia, així com ajudar els pacients a controlar millor la seva malaltia. Això últim és el que es pretén amb el projecte ‘frena el sol, frena el lupus’, que facilita als malalts l’accés a fotoprotectors de qualitat. Aquesta iniciativa s’està desenvolupant amb el suport de Ferrer, Alliance Healthcare i Fedefarma.

El compromís mostrat per FEFAC envers la llui-ta d’ACLEG per millorar la vida dels pacients amb lupus s’ha vist reconegut per aquesta As-sociació, que el passat dia 21 de novembre va proclamar soci honorífic al president de la Fe-deració Empresarial, Antoni Torres, “per la seva gran tasca i dedicació als pacients amb lupus”.

Associació Celíacs de CatalunyaFEFAC té un acord de col·laboració amb l’Associació Celíacs de Catalunya, amb l’objectiu de millorar el benestar i la quali-tat de vida dels celíacs. Això s’aconseguirà oferint a les farmàcies eines per a la millora de l’atenció que reben aquestes persones. En aquest sentit, l’acord preveu el desenvolupa-ment d’activitats formatives i informatives di-rigides als farmacèutics, que busquen contri-buir a l’increment de la detecció de la malaltia i a potenciar el consell sobre els productes més adequats per als celíacs.


ACTUALITAT FEFAC

El conveni contempla la realització d’iniciatives de difusió de la celiaquia, amb la finalitat de millorar el coneixement sobre la mateixa i conscienciar a la població sobre les necessitats d’aquestes persones.

En el marc d’aquesta col·laboració, està pre-vist celebrar pròximament una jornada di-rigida a farmacèutics i pacients, en la qual experts en celiaquia parlaran dels aspectes claus en la detecció i com es pot contribuir des de les farmàcies al diagnòstic precoç i la millora de la qualitat de vida del celíac.

OncolligaL’Associació de Farmàcies de Barcelona té signat un acord amb la Fundació Lliga Ca-talana d’Ajuda Oncològica, amb l’objectiu de desenvolupar iniciatives d’ajuda als pa-cients amb càncer i els seus familiars. Amb aquesta col·laboració, es contribueix a do-nar a conèixer els serveis que ofereix Onco-lliga i a conscienciar i informar la població sobre aquesta malaltia.

En aquest marc d’activitats, s’han editat durant l’any 2015 tres fulletons informatius

sobre els serveis d’aquesta Fundació, el càn-cer de pròstata i el de mama, i s’han enviat a les farmàcies associades a l’empresarial, per tal que aquestes els entreguessin als seus pacients amb càncer o els seus fami-liars. Aquesta acció, desenvolupada amb el suport de Janssen i Fedefarma, pretén que, des de les farmàcies, s’ofereixi als usuaris que ho necessitin informació de qualitat sobre aquesta malaltia, els factors de risc, el diag-nòstic, tractament i mesures de prevenció. Tot això contribuirà a millorar el coneixe-ment de la població sobre aquest tipus de càncer, així com la seva detecció. Els titulars associats a AFB que estiguin interessats en disposar d’aquests fulletons s’han de po-sar en contacte amb l’empresarial.

Des de FEFAC es con-sidera que “aquest ti-pus d’accions reforça a les farmàcies com a agents sanitaris i les visualitza com el col·lectiu compromès que som i implicats amb la salut dels nos-tres pacients”.

HARTMANN i FEFAC s’uneixen per reforçar les farmàcies com a centre de referència per a consultes sobre hàbits saludablesL’acord, que té una durada de dos anys, potenciarà el vincle entre la farmacèutica alemanya i

les 1.600 farmàcies catalanes adherides a la Federació

El grup farmacèutic alemany HARTMANN, amb seu a Catalun-ya, i FEFAC van signar el 14 de desembre passat un acord té com a objectiu treballar conjuntament per la millora de la qualitat de vida de les persones i situar la farmàcia com a

punt primari per a resolució de problemes de salut menors i con-sultes sobre hàbits saludables.

El conveni de col·laboració és el punt de partida per començar a es-tablir vincles més directes entre HARTMANN i la Federació Empre-sarial. L’acord preveu el desenvolupament de formacions dirigides als professionals de les farmàcies, per tal de dotar-los d’eines per a la gestió de categories i l’augment de la rendibilitat, així com ampliar coneixements que permetin oferir un millor consell als pacients so-bre aspectes en els quals HARTMANN és experta com a companyia líder, com la cura de ferides o l’atenció a problemes de la gent gran com la incontinència urinària.

Per tant, HARTMANN i la FEFAC treballaran conjuntament en l’assessorament, difusió i atenció farmacèutica a pacients no hospita-

litzats amb malalties cròniques. Altres accions previstes en el conveni estan relacionades amb la potenciació de la farmàcia com a centre de referència en primers auxilis. L’acord també contempla el desenvolu-pament a les farmàcies de campanyes sanitàries de sensibilització diri-gides a la població.

Jordi Salvia (Hartmann), Marc Pérez (Hartmann), Antoni Torres (FEFAC) i

Berta Nialet (AFB), durant la signatura del conveni.


ACTUALITAT FEFAC

Des que es va posar en marxa la cam-panya ‘frena el sol, frena el lupus’, el passat mes de juny, ja són 164 les oficines de farmàcia que s’han

incorporat a la iniciativa. El projecte té com a objectiu facilitar als pacients amb lupus l’accés a fotoprotectors de qualitat, a un preu molt reduït. Aquests productes són fonamen-tals per a aquests malalts, ja que els rajos del sol (UV-B) són una de les causes que més fa empitjorar la patologia.

Fedefarma se suma a Alliance

Healthcare amb la seva incorporació al

projecte

La campanya ‘frena el sol, frena el lupus’ compta ja amb la participació de 164 farmàcies

També es va comptar amb la presència de la presidenta del Col·legi de Farmacèutics de Gi-rona, Rosa Sacrest, i membres de la seva junta directiva, així com els integrants de la junta de l’Associació Gironina Farmacèutica Empresarial, presidida per Albert Arqué.

La taula rodona va estar integrada, d’una ban-da, per la presidenta de l’Associació Catalana

de Lupus (ACLEG), Pilar Lucas; per Javier Ca-sas, director general d’Alliance Healthcare, i Vicenç Calduch, president de Fedefarma. Es van oferir dues conferències, una a càrrec del Dr. Gerard Espinosa, especialista del Servei de Malalties Autoimmunes de l’Hospital Clínic de Barcelona, titulada ‘Autoimmunitat i lupus: Mites i llegendes’ i una altra d’Antoni Torres, president de la FEFAC, sobre com des de les

La jornada dedicada a la campanya ‘frena el sol, frena el lupus’, va reunir una seixantena de persones, sobretot

farmacèutics i pacients.

El Dr. Espinosa, del Servei de Malalties Autoimmunes de l’Hospital Clínic, va explicar les principals

característiques del lupus.

La campanya ha estat impulsada per la Federa-ció d’Associacions de Farmàcies de Catalunya (FEFAC), junt amb l’Associació Catalana de Lu-pus Eritematós (ACLEG) i amb la col·laboració de Ferrer, Alliance Healthcare i Fedefarma, que s’ha incorporat a la campanya, el que perme-trà ampliar el projecte i aconseguir que arribi a més pacients i més farmàcies.

Els pacients adscrits a ACLEG poden acudir a alguna de les farmàcies participants a adquirir quatre tipus diferents de fotoprotectors de la gamma Protextrem de Ferrer aproximadament el 50% del seu PVL, que són distribuïts per les distribuïdores, sense que cap de les parts ob-tingui benefici econòmic d’aquesta transacció.

Jornades informatives a les quatre provínciesFEFAC ha celebrat quatre jornades informati-ves a Barcelona, Tarragona, Lleida i Girona, per presentar la campanya a pacients i farmacèu-tics i informar sobre la malaltia. L’última va tenir lloc el passat dia 4 de novembre al CaixaForum de Girona, sota el títol ‘El lupus com a paradig-ma de les malalties autoimmunes i el paper de les farmàcies en la millora dels malalts’. Hi van assistir una seixantena de persones, en la seva major part farmacèutics i pacients amb lupus.


ACTUALITAT FEFAC

Celebrades 4 jornades informatives a les diferents capitals de província per presentar la campanya

Javier Casas, director general d’Alliance Healthcare; Pilar Lucas, presidenta d’ACLEG; Antoni Torres, president

de FEFAC; Eva Caleya, directora de Dermofarmàcia de Ferrer; i Vicenç J. Calduch, president de Fedefarma,

Durant la signatura del conveni.

oficines de farmàcia es pot ajudar a aquests pacients a través dels serveis i dels coneixe-ments del farmacèutic.

En totes les jornades informatives celebra-des a les diferents províncies s’ha comptat amb la implicació de metges experts en lupus. Així, a part del Dr. Espinosa, la pre-sentació a Barcelona es va dur a terme amb la participació del Dr. Ricard Cervera, cap del Servei de Malalties Autoimmunes de l’Hospital Clínic de Barcelona. A Tarrago-na, amb la Dra. Olga Araújo, responsable

Els mitjans de comunicació de les diferents províncies s’hanfet ressò de la jornada informativa celebrada al Caixaforum per

presentar la campanya ‘frena el sol, frena el lupus’ i formar a pacients i far-macèutics sobre la malaltia. Diari de Tarragona, La Mañana, Diari de Giro-na, Diari ARA, TV3, Televisió de Girona i Ràdio Girona, entre d’altres, han reco-llit informació sobre com pateixen els malalts aquesta patologia i la implica-ció de les farmàcies.

de la Consulta de Malalties Autoimmunes de l’Hospital de Sant Pau i Santa Tecla; i a Lleida, amb Dolors Domingo, adjunta del Servei de Medicina Interna de l’Hospital Ar-nau de Vilanova i responsable dels malalts de lupus.

Nova webEl projecte pilot ‘frena el sol, frena el lupus’ compta amb una nova web (www.frenalu-pus.com), que té com a objectiu oferir in-formació sobre la iniciativa i possibilitar la comunicació amb les farmàcies participants i els pacients.

A través de la pàgina, que té la seva adap-tació a dispositius mòbils, es pot accedir a tota la informació sobre la iniciativa, i mit-jançant un mapa estan geolocalitzades les farmàcies a les quals les persones amb lu-pus socis d’ACLEG poden acudir a per el seu fotoprotector. La web també conté un llis-tat i dades de contacte de les associacions de pacients amb aquesta malaltia existents en tota Espanya.

Així mateix, el lloc web possibilita la comu-nicació amb les farmàcies, de manera que aquestes poden gestionar les comandes realitzades pels pacients a través de la intra-net habilitada per a aquest fi. La campanya també es troba en xarxes socials, on disposa de compte en Twitter @FrenaSol i Facebook ‘frena el sol frena el lupus’.


ACTUALITAT FEFAC

Des de la Federació Empresarial es con-sidera imprescindible comunicar a la societat, les administracions públiques

i la resta d’agents, l’aportació de les oficines de farmàcia, les iniciatives que desenvolupen i la situació que travessa el sector. Amb aquest objectiu, realitza una acció dirigida als mitjans

de comunicació, per tal que s’hi facin ressò de tota aquesta realitat.

Aquesta tasca s’ha fet sobretot en relació al retard en el pagament de les factures, que ha ocupat portades de diaris i ha obert els espais informa-tius de televisions i ràdios. Altres qüestions que

han centrat l’aparició de FEFAC en la premsa ha estat la defensa del model actual de farmàcia da-vant l’atac de la Comissió Nacional del Mercat i la Competència (CNMC), el debat entre formacions polítiques organitzat per la Federació o la seva acció per evitar l’ús inadequat de la simbologia i terminologia pròpia de les farmàcies.

FEFAC als mitjans de comunicació per defensar la farmàcia

Columna ‘Farmàcia de Guàrdia’ a El Periódico de Catalunya

Una de les línies e s t r a t è g i q u e s de l’empresarial

és donar visibilitat en-tre l’opinió pública de l’aportació de les farmà-cies a la societat i al sis-tema sanitari, mitjançant el consell farmacèutic, les proves de detecció de malalties i participa-ció en campanyes sani-

tàries. Amb aquest objectiu de promoure la imatge del sector com a agent sanitari, manté un acord amb l’Associació Barcelona Salut (ABS), entitat de promoció dels hàbits de vida saludables, a través del qual el diari El Periódico de Catalunya dedica un espai del suplement mensual ‘Salut i Medicina’ a iniciatives desenvolupades a les farmàcies

de cara a la prevenció i millora de la salut de la població.

L’any 2015, aquesta columna ha estat dedi-cada a temes molt diversos, com el projecte ‘la farmàcia, el cor de barri’. Aquesta inicia-tiva, impulsada per AFB i L’ABS, amb el pa-trocini de Ferrer, AXA i Alliance Healthcare, preveu la instal·lació de desfibril·ladors a les farmàcies per fer-los servir en cas de mort sobtada. Un altre dels projectes de FEFAC que han centrat durant el 2015 aquest espai és ‘frena el sol, frena el lupus’, que facilita als pacients amb aquesta malaltia l’accés a foto-protectors de qualitat, gràcies a l’Associació de Lupus de Catalunya, Ferrer, Alliance Healthcare i Fedefarma.

Altres qüestions tractades en aquest espai de El Periódico de Catalunya és el seguiment

farmacoterapèutic que es desenvolupa des de les farmàcies, la detecció del VIH-sida o la seguretat que ofereix la xarxa de farmàcies pel que fa a la qualitat dels medicaments, en contraposició a la venda il·legal. El paper en la prevenció de malalties com el càncer de pell o l’aportació de la farmàcia en consells sobre la cura dels nadons també han estat recollits a la columna, així com l’acord entre FEFAC i l’Associació Celíacs de Catalunya per ajudar. Un dels articles més destacats reco-llia la resolució aprovada de forma unànime pel Parlament de Catalunya per impulsar la farmàcia comunitària.

Recordem que, arran de la col·laboració amb Barcelona Associació Salut, els asso-ciats a FEFAC tenen un descompte del 50% a la subscripció diària a El Periódico de Ca-talunya.


ACTUALITAT FEFAC

Vols conèixer què és FEFAC i què t’oferim?

Estàs interessat en donar-te d’alta a la teva empresarial? (AFB, AGFE, AFET o AFELL)

Qui som?La Federació d’Associacions de Farmà-cies de Catalunya (FEFAC), fundada l’any 1990, és l’organització empresarial que representa els farmacèutics propieta-ris d’oficina de farmàcia de Catalunya. Està formada exclusivament per titulars d’oficina de farmàcia.

La FEFAC reuneix les quatre associacions empresarials catalanes: Associació de Far-màcies de Barcelona, AFB; Associació Gi-ronina Farmacèutica Empresarial, AGFE; Associació de Farmacèutics Empresaris de Lleida, AFELL; i Associació de Farmacèu-tics amb oficina de Farmàcia de Tarragona, AFET. Els associats representen prop del 60% de farmàcies de tot Catalunya.

FEFAC és una entitat sense ànim de lucre i d’inscripció voluntària que té com a prin-cipals objectius la defensa i el desen-volupament de les oficines de farmàcia des de la vessant empresarial, profes-sional, de col·laboració amb les Adminis-tracions sanitàries i de servei a la població. Amb aquest objectiu, col·laborem amb els diferents agents del sector (entitats col·legials, indústria farmacèutica, organit-zacions empresarials, associacions de pa-cients, societats científiques, etc.)

Treballem per tal de fer arribar a les institucions i a l’opinió pública l’aportació sanitària, econò-mica i de responsabilitat social que realitza el nostre sector a la població i al sistema sanitari, així com les nostres necessitats i reivindicacions.

Què podem fer per tu?Negociem el Conveni Col·lectiu, que és la norma per la qual es regulen les condicions de treball, els salaris, horaris i avantatges socials dels nostres empleats per disposar d’unes con-dicions de treball el més adaptades possible a les necessitats presents i futures.

La teva opinió és important. A través del nostre web www.fefac.cat tens diverses op-cions per dir la teva. Totes les informacions que publiquem tenen obert un apartat per-què publiqueu els vostres comentaris, que responem. I si et preocupa algun tema o has detectat quelcom en el sector que ens vul-guis comunicar, fes-ho (El Semàfor del soci). Ho investigarem i desenvoluparem les ac-cions oportunes.

Conferències i formacions gratuïtes sobre els temes que més t’interessen com a titular: laborals, fiscals, legals,...

T’assessorem gratuïtament. Tens algun dubte o consulta sobre qualsevol aspecte

de la gestió de la teva farmàcia? T’ho re-solem ràpidament i et posem en contacte amb els nostres assessors dels diferents àmbits, que atendran de forma gratuïta les primeres consultes.

Posem al teu abast els millors proveï-dors de serveis. FEFAC té acords amb 16 empreses que t’ofereixen els seus serveis i productes al millor preu per a la millora de la gestió de la teva farmàcia: Protecció de dades, prevenció de riscos laborals, creació de pàgines web, seguretat, etc.

Estaràs al dia de tot el que passa al sec-tor. T’informarem diàriament de les nove-tats que t’afecten directament i tindrem amb tu una comunicació directa i oberta.

T’atenem de manera personalitzada i molt propera. Posa’ns a prova. Truca’ns de dilluns a divendres de 9 a 8 de la tarda i veuràs que sempre tenim una resposta per a tu.

Defensem el desenvolupament de la farmàcia, treballem per recuperar i am-pliar les nostres competències i respon-sabilitats i actuem perquè les Administra-cions compleixin les seves obligacions de pagament.

Envia’ns per fax (93 454 61 77) o per email ([email protected]) les següents dades que et demanem i ens posarem en contacte amb tu:Nom i cognoms del titular:

Tel. Mòbil: email:

De conformitat amb el que disposa l’article 5 de la LO 15/1999, de Protecció de Caràcter Personal, s’informa a la persona que empleni aquesta butlleta, que les dades facilita-des, quedaran incorporades a un fitxer amb la finalitat de poder comunicar-li les diferents ofertes i serveis que puguin ser del seu interès. En aquest mateix sentit i tant sols a nivell de canalitzar-li sense cap compromís els seus serveis i tarifes, aquestes dades seran comunicades a les empreses amb les que tenim signat un acord de col·laboració. Mitjançant l’emplenament i tramesa d’aquesta butlleta, la persona interessada dóna el seu consentiment pels tractaments de les seves dades d’acord a allò esmentat anterior-ment, que s’inclouen en el compliment de les finalitats del Servei Integral de Protecció de Dades. El Responsable d’aquest fitxer és la Federació d’Associacions de Farmàcies de Catalunya, domiciliada a Barcelona, carrer Casanova, 84-86 entl. 1a C, davant el qual es pot exercir en els termes establerts en l’esmentada normativa el dret d’accés, rectificació, cancel·lació i l’oposició respecte de les dades incloses en el fitxer esmentat.


ACTUALITAT FEFAC

Els nostres valorsEn qualsevol de les nostres accions, pre-

val la defensa d’un sistema sanitari de qualitat, amb l’atenció centrada en

el benestar i la salut, oferint serveis i productes orientats a tots els ciutadans i a la promoció de les bones pràctiques.

Treballem per una farmàcia professional, propera a la població i per una atenció i servei que garanteixi l’accés del ciutadà a

la seva medicació de forma igualitària. Així mateix, per aportar elements de gestió que millorin la rendibilitat a la farmàcia.

La federació empresarial, conscient que el col·lectiu es troba en un moment deci-siu, vol ser facilitadora del canvi i de les adaptacions que han de possibilitar un fu-tur estable i sostenible i una atenció sani-tària òptima.

El fet d’estar formada exclusivament per far-macèutics amb oficina de farmàcia fa que si-guem l’única organització que ens representa com a tals, i aquest fet ens diferencia de la resta d’organitzacions que engloben els pro-fessionals de la farmàcia de manera més àm-plia i amb interessos legítims però no sempre coincidents amb els nostres.

Treballem per potenciar la vessant social i solidària de la farmàcia, doncs entenem que ens mostra com el que realment som, un col·lectiu compromès, i alhora ens serveix com a salvaguarda de la nostra professió.

Antonio VivesSóc de FEFAC perquè penso que és necessari fer sentir la nostra veu d’una manera organitzada per fer front als problemes impor-tants que patim dia a dia. Sóc dels que pensa que ‘la unió fa la força’, per al bons i els mals moments. Vull una empresarial forta perquè crec que necessitem que sigui sana, dinàmica i unida, amb la qual ens sentim representats, recolzats i protegits.

Miquel Àngel TovarSóc de FEFAC perquè de-fensa amb fermesa i sensa-tesa els interessos de l’oficina de farmàcia, informa diligen-tment dels fets més relle-vants, proporciona serveis d’interès, ofereix informació actualitzada sobre aspectes legislatius i organitza activi-tats informatives i formatives interessants.Vull una empresarial forta perquè és la millor defensa i representació dels interessos empresarials de les oficines de farmàcia da-vant les administracions pú-bliques i la societat civil.

Rosa AlsiusSóc de FEFAC perquè vull una organització que defensi els meus interes-sos empresarials davant els complicats temps que vivim actualment i perquè lluiti per una farmàcia amb un rol important dins el sis-tema sanitari.Vull una empresarial forta i organitzada perquè d’aquesta manera podrà defensar la farmàcia davant atacs importants i amena-ces de grans lobbies amb interessos contraposats.

Alegria IsernSóc de FEFAC perquè gràcies a la Federació Em-presarial estic informada al dia de tot el que passa al sector de la farmàcia Vull una empresarial forta perquè els titulars d’oficina de farmàcia units som més forts, i per aquest motiu necessitem ser més cada dia. A més, les perso-nes que treballen a FEFAC són gent compromesa i que lluita per tots els titu-lars són gent compromesa i que lluita per tots.

Per què ets de FEFAC?Hem preguntat a diversos socis sobre els motius pels quals pertanyen a FEFAC i per què volen una Federació forta.


ACTUALITAT DEL SECTOR

La Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) va celebrar el pas-sat 2 de desembre un acte per debatre

sobre el seu informe titulat ‘Estudio sobre el mercado distribución minorista de medicamen-tos en España’, a través del qual fa una sèrie de recomanacions per liberalitzar l’oficina de farmàcia.

La CNMC forma part de l’Estat, però no del Govern, i la seva funció és consultiva, és a dir, proporcionar estudis perquè l’Executiu pren-gui les seves decisions, de manera que no pot actuar des d’un punt de vista legislatiu.

L’estudi, que ja havien fet públic el passat mes d’octubre, no és el primer que ataca el model actual. Amb la idea de dinamitzar el debat, van organitzar l’esmentada taula rodona, a la qual van convidar a representats del Ministeri de Sa-nitat, que sempre ha defensat el model de far-màcia, del Consejo General de Colegios de Far-macéuticos, i de les empresarials de farmàcia, així com a experts economistes i un represen-tant dels usuaris. No obstant això, finalment no va assistir-hi cap representant del Govern ni de la farmàcia, suposadament per no fer d’altaveu d’uns posicionaments contra l’actual model de farmàcia que no comparteixen.

El president de la CNMC, José María Marín Quemada, va lamentar aquesta absència, així com el moderador del debat, Mateo Silos, del Departament de Promoció de la Competèn-cia, que assenyalà que la jornada era el lloc idoni perquè el sector oferís els seus argu-ments. “La pitjor defensa és no venir aquí”, va subratllar. El director del Departament de Pro-moció de la Competència, Antonio Maudes, va afirmar sentir-se sorprès per l’oposició del sector de la farmàcia a liberalitzar aspectes del model, “sense oferir cap tipus d’alternativa”.

Així, la taula rodona va estar formada per Joan Ramón Borrell, professor en la Facultat d’Economia i Empresa de Barcelona, Miguel de la Mano, vicepresident executiu del bufet d’advocats Compass Lexecon, i Jorge Castella López, de FACUA-Consumidors en Acció.

La farmàcia planta a Competènciaen el seu debat sobre liberalització

1. Supressió de les que consideren que són restriccions d’accés al mercat: els mòduls de població i les distàncies mí-nimes obligatòries, tant entre oficines de farmàcia com entre aquestes i els centres de salut.

2. Permetre la venda de medicaments no subjectes a prescripció fora de les farmàcies; permetre la venda de me-dicaments subjectes a prescripció a través de llocs web; i ampliar sense lí-mit de l’actual 10% en els descomptes sobre el preu dels medicaments publi-citaris.

3. Llibertat de la propietat a més d’una oficina de farmàcia i l’eliminació de la restricció a la integració vertical (obrir la propietat a laboratoris i distribuïdo-res) de les oficines de farmàcia.

4. Valorar sistemes de finançament de les oficines de farmàcia alternatius al vigent, en els quals hi hagi una corres-pondència efectiva entre els serveis

prestats per les oficines de farmàcia i la remuneració percebuda per aquestes.

5. Major llibertat en els horaris d’obertura de les oficines de farmàcia.

6. Eliminació de la prohibició de fer pu-blicitat de les oficines de farmàcia.

7. La supressió dels requisits recollits en els concursos de mèrits per a la con-cessió d’autoritzacions administratives per a l’obertura de farmàcies que, se-gons la CNMC, restringeixen la com-petència i no responen estrictament a criteris sanitaris.

8. Promoció de la competència en el subministrament de medicaments a centres sociosanitaris.

9. Eliminació de l’obligatorietat de col·legiació per a titulars i farmacèutics a oficines de farmàcia.

10. Eliminar la reserva d’activitat dels Col·legis de Farmacèutics en la factu-ració i cobrament de les receptes dels medicaments.

Les 10 recomanacions de Competència sobre el model de farmàcia:

La Comissió Nacional dels Mercats i la Competència va acollir en la seva seu la jornada per presentar el seu

estudi que proposa la liberalització de l’oficina de farmàcia.



La CNMC organitza una jornada per presentar el seu estudi contra el model de farmàcia a la qual eviten

assistir-hi el Ministeri de Sanitat i el Consejo General de Colegios de Farmacéuticos

Aquest últim va ser l’únic que va defensar el model actual de farmàcia. Explicà que aquest no genera reclamacions per part dels ciuta-dans que, al contrari, el valoren molt positiva-ment el servei que ofereixen. Per tant, no veu necessitat de modificacions i opina que el valor diferencial que la farmàcia aporta no està reco-llit per l’informe de la CNMC. “No estan venent televisors, sinó medicaments”, assenyalà per explicar que el paper de les farmàcies va molt més enllà. Destacà la seva tasca en el foment de l’ús racional del medicament, així com en el seguiment a persones grans o dependents.

Més enllà del contingut de l’informe ‘Estudio sobre el mercado de distribu-ción minorista de medicamentos en Espña’, cal incidir molt especialment en el fet que les seves conclusions es trac-ten de meres recomanacions al Govern Espanyol, depenent la implementació normativa de les mesures proposades per aquest organisme única u exclusi-vament de la voluntat política que con-corri en cada moment a tal efecte.

Des d’un punt de vista jurídic, cal efectuar dues consideracions rellevants:• En la seva Sentència de 1 de juny de 2010, el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (en la resolució dels assumptes acumulats C-570/07 i C-571/07), va con-cloure que l’actual sistema de distribució minorista de medicaments i productes sanitaris a Espanya (i molt especialment, la regulació relativa a les Oficines de Far-màcia) és perfectament compatible amb el Dret Comunitari. Per tant, més enllà de meres recomanacions polítiques, no existeixen raons jurídiques (derivades de l’ordenament comunitari) que obliguin a modificar el model d’ordenació farma-cèutica actualment vigent a Espanya.

• La Directiva UE 123/2006 per la que es varen liberalitzar bona part dels serveis professionals prestats al sí de la UE, va excloure expressament del seu àmbit d’aplicació els serveis de dispensació de medicaments, la configuració dels quals depenen única i exclusivament dels Es-tats membres.

En conseqüència, la implementació de les recomanacions de la CNMC contin-gudes al seu informe, que comportaria necessàriament l’aprovació de modifica-cions legislatives molt significatives en seu parlamentària, depèn única i exclu-sivament de la concurrència de voluntat política del Govern Espanyol, sense que en l’ordenament jurídic actual s’hi contin-gui cap prescripció que obligui a la seva adopció.

Roger Canals, advocat d’ARCO

presarial, mentre que l’actual només benefi-cia les farmàcies. A més, considera que la libe-ralització que proposen és compatible amb la protecció de la salut pública.

L’informe aconsella acabar amb el que consi-deren restriccions que perjudiquen la llibertat d’empresa, basant-se en els efectes de la libe-ralització del model de farmàcia a Navarra de l’any 2000, que consideren molt positius, per intentar demostrar que flexibilitzar la regula-ció comporta un dinamisme econòmic i un benefici per al ciutadà.

En la presentació de l’estudi, es va posar de relleu el suposat efecte negatiu de les restric-cions en la regulació de les farmàcies sobre la lliure competència i els propis ciutadans. Segons Antonio Maudes, director del Depar-tamento de Promoción de la Competencia, l’informe es basa en dades empíriques que demostren que una liberalització repercutiria positivament sobre el “consumidor” i sobre el propi sector, que en sortiria reforçat.

Per al president d’aquesta organització, les re-comanacions de l’estudi (supressió dels mò-duls de població i distàncies mínimes, lliber-tat en la propietat de les farmàcies o la sortida dels OTC cap als supermercats) permetrien un marc més favorable a la competència em-

Antonio Maudes, director del Departament de Promoció de la Competència, durant la seva intervenció en el

debat organitzat per aquesta entitat el passat 2 de desembre.

Per al professor d’Economia Joan Ramon Bo-rrell, el problema és que un grup de farmà-cies ben ubicades gaudeixen d’una retribució excessiva, fet que s’hauria d’evitar i dedicar aquests recursos a altres assumptes sanitaris. També pensa que una liberalització permetria competir millor en preus i que el ciutadà tam-bé en sortiria beneficiat d’això.

L’advocat Miguel de la Mano, tot i reconèi-xer que és difícil rebatre els arguments de la CNMC, va apuntar algun punt negatiu de la liberalització, com que no garanteix que a les zones rurals hi hagi una cobertura i que exis-teix el risc de situacions de domini. Respecte els efectes positius, destacà l’augment dels ser-veis farmacèutics, com succeeix al Regne Unit.

Opinió d’ARCO Advocats, col·laborador de FEFAC en

assumptes legals, sobre l’estudi de Competència



El Butlletí Oficial de l’Estat (BOE) va publi-car la Llei de Pressupostos Generals de l’Estat de 2016, que inclou importants

modificacions del Text Refós de la Llei de Ga-ranties i Ús Racional dels Medicaments. Un dels principals canvis legals que afecten el sector farmacèutic i que entraran en vigor l’1 de gener de 2016 és l’eliminació del límit de descomptes a realitzar a les farmàcies per part de distribuïdors i laboratoris.

La intenció del PP era incloure l’obligació que les oficines de farmàcia haguessin d’informar al Ministeri de Sanitat dels descomptes que percebin de laboratoris i majoristes. No obs-tant això, finalment va rectificarà, fruït de les gestions realitzades per la indústria, la distribució i el Consejo General de Colegios de Farmacéuticos. “El Ministeri es va prendre seriosament la rectificació perquè era una exigència no assumible per les farmàcies”, ex-plicà Jesús Aguirre, portaveu de Sanitat del PP

L’evolució del mercat global farmacèu-tic durant l’any 2015 ha estat positiva. Segons l’últim informe de la consultora

IMS Health, la facturació global en medica-ments va créixer durant el mes de novembre un 7,7% en unitats i un 86% en valors.

Pel que fa als productes de prescripció, tant els sufragats amb fons públics com privats, han crescut un 6,9% en unitats i un 7,6% en

Pel que fa al mercat farmacèutic hospi-talari a Espanya, previsiblement crei-xerà un 19,9% aquest any respecte el

2014 en milions d’euros a preu de venda del laboratori, fins a arribar als 7.500 mi-lions d’euros. Aquesta tendència positiva es mantindrà durant els propers anys i arribarà a representar un 45% del mercat

Fi del límit dels descomptes de laboratoris i distribuïdores, a partir del gener

Bones notícies per al mercat farmacèutic: Augmenta l’any 2015

Medicaments hospitalaris

en el Senat. “Va ser el propi ministre el que va explicar a Economia i a Hisenda la necessitat de corregir aquest aspecte”, va afegir.

La Federació Empresarial de Farmàcies de Cata-lunya es congratula pel canvi d’opinió i la gestió que ha comportat el mateix, doncs entén, entre altres coses, que les oficines de farmàcia ja es

regeixen per unes normes comptables per les quals es recullen aquest tipus de dades i, per tant, entén que cal evitar duplicar registres.

Altres novetats en farmàciaUna altra de les novetats que incorpora la Llei de Pressupostos Generals de l’Estat és l’eliminació de la prioritat de dispensació de genèrics en cas d’igualtat de preu. Un altre canvi és l’exclusivitat de l’ús de les sigles EFG per als genèrics. D’altra banda, es fixa que el preu de venda finançat pel Sistema Nacional de Salut pugui ser igual o infe-rior al preu de fora del SNS.

Una altra de les modificacions legislatives d’aquesta normativa és la derogació del co-pagament a medicaments de dispensació hospitalària per a pacients no hospitalitzats. Aquest va ser aprovat pel Govern de l’Estat l’any 2013, amb la ministra de Sanitat Ana Mato, tot i que les comunitats autònomes no el van arribar a fer efectiu.

valors. L’increment del segment de Consu-mer Health encara és més pronunciat, del 10,9% en unitats i 12,1% en valors.

Pel que fa als genèrics, tenen una penetració del 40% en unitats en l’acumulat de l’últim any. A Catalunya, el consum d’aquests me-dicaments és lleugerament superior, repre-sentant el 41,9% en unitats. En valors, el mer-cat d’especialitats genèriques ha crescut un

farmacèutic total per 2019, segons les pre-visions de la consultora IMS Health.L’envelliment de la població, innovacions tera-pèutiques d’ús hospitalari i el cost elevat dels fàrmacs, sobretot en àrees com l’oncologia i l’hepatitis C, seran alguns dels factors que con-tribuiran al creixement. Malgrat això, serà més moderat en els propers anys del que ha estat,

12%, mentre que el de marca ha augmentat un 6,5%.

Respecte els medicaments facturats a oficines de farmàcia amb càrrec al Sistema Nacional de Salut, després d’anys de forta davallada, s’ha es-tabilitzat. Així, en l’acumulat de gener a octubre, la facturació a tot l’Estat va viure un increment del 1,45%, i un 0,55% a Catalunya, segons dades del Ministeri de Sanitat.

per exemple, aquest any amb l’arribada de bio-similars.L’impuls d’aquest any es deu fonamentalment a la introducció dels nous tractaments per a l’hepatitis C. Si es descartessin aquests medicaments, la des-pesa hauria crescut al voltant del 7%. Oncologia, VIH, productes biològics per a malalties autoimmu-nes i hepatitis C concentren el 59% de la despesa.


GESTIÓ

El nou Conveni possiblement haurà d’obrir la porta a una propera unificació de les condicions de treball de tots els

empleats de les oficines de farmàcia de Ca-talunya.

El passat 4 de setembre es va publicar al But-lletí Oficial de la Província de Barcelona el Conveni Col·lectiu d’Oficines de Farmàcia per a la província de Barcelona per als anys 2014 a 2017. Es tracta de la culminació d’un perío-de de negociació amb els Agents Socials en-cetat al desembre de 2013 on les vicissituds pròpies de tot procés negociador s’han vist combinades amb factors externs d’innegable transcendència, però d’indubtable influència en la negociació que, com tots sabem, estan exigint accions decidides d’adaptació de les oficines de farmàcia a un nou context socio-econòmic i sanitari.

En efecte, ens trobem davant la major, més severa i continuada retallada en la despesa pública farmacèutica de les últimes dèca-des, fet que ha requerit replantejar des de les seves bases el propi negoci i servei de les oficines de farmàcia. Aquesta reducció en la despesa pública farmacèutica, segons l’informe del Boletín de Coyuntura del Mercado del Medicamento en España de gener de 2014 que elabora mensualment Farmaindustria, re-gistra un acumulat del 27% de decreixement en quatre anys. Aquesta reducció implica si-tuar-nos al nivell més baix des de 1993 quant al percentatge sobre el PIB que la despesa farmacèutica suposa.

És per aquest motiu que l’oficina de farmàcia ja no pot ser entesa com un servei-negoci que hagi basar el seu funcionament i garan-ties de pervivència únicament en la quota

Un nou Conveni Col·lectiu d’Oficines de Farmàcia de la Província de Barcelona

per als anys 2014 a 2017José Manuel Moya és soci-director de Consultoría y Estudio Legal, Bufete de Abogados, advocat

en exercici, col·laborador d’AFB i FEFAC en l’àmbit laboral i assessor de l’empresarial en la negociació del Conveni Col·lectiu. A través d’aquest article ens explica les novetats del nou acord que regirà les relacions laborals amb els treballadors de l’oficina de farmàcia de la província de

Barcelona, que ha estat molt supeditat a l’actual conjuntura sòcio-econòmica i sanitària.

de mercat que es pugui derivar del sector sanitari públic, sinó que la innovació en les ei-nes de gestió i en el servei ha esdevingut un factor clau que ha d’estar molt present en la presa de decisions quotidianes del titular de l’oficina de farmàcia.

En aquesta línia, i per tal de contribuir a l’estabilitat d’aquest sector, al darrer Conveni Col·lectiu de Treball d’Oficines de Farmàcia de la província de Barcelona ja es van prendre mesures concretes, sobretot en matèria de formació i classificació professional, per tal de possibilitar l’adaptació i la flexibilització fun-cional dels professionals col·laboradors en les oficines de farmàcia.

Essent perfectament conscients dels reptes i d’aquesta situació econòmica negativa, la Comissió Negociadora del Conveni Col·lectiu va afrontar el repte de negociar no només un Conveni que serveixi per lluitar contra els efectes de la actual crisi econòmic, sinó per disposar d’una eina d’adaptabilitat que per-meti afrontar a llarg termini els canvis al sec-tor que la demanda està imposant.

Tant la part empresarial com la part social han assumit aquests reptes amb total respon-sabilitat, compromís i esperit de sacrifici. Per les raons abans esmentades es va afrontar la negociació amb la màxima cautela i preven-ció, fet que explica la inusual durada d’aquest procés negociador.

Així doncs, el passat 29 de juliol es va subs-criure el text de l’acord definitiu del Conveni que, com ja s’ha dit, després dels oportuns tràmits legals, va ser publicat i és aplicable des de la seva publicació al Butlletí Oficial de la Província de Barcelona el dia 4 de setembre

del 2015, amb una vigència de quatre anys; fins al 31 de desembre de l’any 2017.

Novetats més destacadesD’entre els principals canvis, com no podia ser d’una altra manera en un context de cri-si econòmica, els més substancials van en-caminats a l’ajust i contenció de la despesa més significativa i important d’una oficina de farmàcia: la despesa en el recursos humans. Malgrat la comprensible i natural preocupa-ció del sector sindical en el referent al mante-niment dels drets dels treballadors, les parts eren perfectament conscients de la necessi-tat de fer un ajust en aquest sentit.

No sense dificultats, però assumint la respon-sabilitat que com agents socials pertoca en els temps presents, es va assolir un acord per reconfigurar l’estructura retributiva del conve-ni de forma que, mantenint la massa salarial existent ja respecte als treballadors vinculats al sector (garantint doncs els seus drets econò-mics ja adquirits), es produís un efectiu ajust econòmic dels costos salarials futurs a la reali-tat econòmica i financera per la que travessa el sector, establint, a futur i amb caràcter general, 12 mensualitats ordinàries de salari base y dues pagues extres per a la totalitat dels treballadors del sector en l’àmbit del Conveni.

Aquest difícil acord respecte la nova confi-guració de l’estructura retributiva-salarial i d’altres factors com l’absència d’efectes re-troactius en matèria salarial, va possibilitar que, en manteniment de l’equilibri indispen-sable en tota negociació, es pogués establir en favor del treballadors una Gratificació Es-pecial per Signatura del Conveni (GESC) que es regula de forma minuciosa a la Disposició Addicional Quarta del Conveni.


GESTIÓ

Es tracta d’una gratificació de pagament únic, la qual es merita, exclusivament, per a aquells treballadors vinculats a l’empresa durant l’any 2015, tant els vinculats a l’empresa en data de publicació del Conveni com els que es puguin contractar fins a la finalització de l’any 2015.

També en matèria salarial, es reconeix a les empreses la possibilitat d’aplicar el meca-nisme de l’absorció/compensació salarial en còmput anual respecte totes les quantitats econòmiques que, superant o excedint dels mínims reflectits en el Conveni, vinguessin sent reconegudes i/o abonades per les em-preses, així com aquelles quantitats dineràries que les empreses abonin o hagin abonat als treballadors a compte del Conveni a partir de l’1 de gener de 2014, o cada any de vigència del mateix.

En justa contrapartida per l’esforç i la com-prensió sindical en la necessitat d’assolir (en conjunt i durant els 4 anys de vigència del Conveni) una efectiva contenció i moderació de costos laborals, tot i que durant els anys 2014 a 2015 els salaris no han sofert cap aug-ment, per als anys 2016 i 2017 els treballadors gaudiran de significatius increments de salari; augments que s’han acordat segmentada-

ment per Grups professionals i que redueixen les distàncies quantitatives en matèria salarial entre els diferents grups professionals del Conveni.

En matèria de jornada de treball anual, amb-dues parts van acordar la reducció de la ma-teixa a partir de l’1 de gener de l’any 2017, any en què la jornada màxima de treball efectiu es situarà en les 1.804 hores, fet que repre-sentarà, de mitjana, la realització d’unes dues jornades menys a l’any a partir d’aquella data.

La regulació de les durades màximes dels contractes temporals tampoc no ha sofert modificacions, mantenint-se la seva redacció i configuració a la general establerta per a aquestes figures contractuals en l’Estatut dels Treballadors.

La Comissió Negociadora del Conveni també va deixar patent el seu compromís en el re-ferent no només al manteniment de l’actual nivell d’ocupació sinó també a la creació d’ocupació de qualitat. En aquest sentit amb-dues parts reafirmen i recomanen la progres-siva reducció de les hores extraordinàries com a contribució efectiva a la creació de llocs de treball.

José Manuel Moya i Antoni Torres durant la confèrencia celebrada al Palau Macaya de la Fundació La Caixa a Barcelona per explicar les novetats del Conveni Col·lectiu.

Sense suposar cap canvi substancial en matèria de classificació professional i com a conseqüència de les modificacions le-gals introduïdes per la reforma laboral de l’any 2012, es suprimeixen en el Conveni Col·lectiu les mencions a categories profes-sionals, que són substituïdes pel concepte “lloc de treball”, en adequació a allò que disposa l’Estatut dels Treballadors i amb l’objectiu d’assolir una major simplicitat i fa-cilitat d’enquadrament a una determinada escala salarial.

Ens trobem doncs, davant d’un important i valuós instrument legal per a la gestió de les relacions laborals en les oficines de farmàcia de la província de Barcelona que, a més, ve unànimement avalat i subscrit per la totalitat de les organitzacions sindicals i empresarial amb representació en el nostre sector.

Un Conveni que, possiblement, haurà d’obrir la porta a una definitiva i propera unificació de les condicions de treball de tots els em-pleats de les oficines de farmàcia de Cata-lunya.

José Manuel Moya C.Advocat


GESTIÓ

El que cal saber sobre la venda online de medicaments

Les oficines de farmàcia poden vendre medicaments sense recepta a través d’internet des del passat mes de juliol,

a partir de l’entrada en vigor del Reial Decret 870/2013. Després de cinc mesos, en tot Espanya només hi ha 169 botigues online operatives, essent Catalunya la comunitat autònoma que en té més, 64 al mes de des-embre (el 2%).

Molts factors estan influint en aquesta fluixa arrencada de l’activitat de venda online. Entre ells, la indefinició de la normativa, els dub-tes que ha generat i aspectes tècnics que no han facilitat la creació de webs de venda de medicaments. El passat 30 de novembre, Pharma Knowlegde va reunir a experts de l’Administració i de la farmàcia en un seminari per tractar d’aclarir els interrogants sorgits de la regulació i analitzar les oportunitats i els ris-cos d’aquesta nova activitat.

La visió de l’oficina de farmàcia la va oferir Antoni Torres, president de FEFAC, que va plantejar els pros i contres d’aquesta nova opció. Respecte els avantatges potencials, va destacar l‘ampliació de l’àrea de negoci i servei, així com la diferenciació i prestigi que suposa per a la farmàcia, gràcies per exemple a l’oferiment de consell a través de la web i a la possibilitat d’enriquir-la amb continguts propis de qualitat.

Des d’un punt de vista més estratègic, consi-dera que la farmàcia ha d’omplir els màxims espais legals de venda possibles; si no ho fa, l’Administració pot tenir difícil justificar-ho davant altres operadors interessats en aquesta activitat.

Respecte els riscos que comporta l’activitat, es troba la manca de necessitat del ciutadà, doncs la cobertura de farmàcies actualment és quasi immillorable. També va assenyalar que podria ser la porta d’entrada a un nou model de farmàcia, en el qual aquesta capil·laritat podria perdre importància i valor. Així mateix, la venta online de medicaments pot ser el pri-

mer pas per permetre la incorporació de tots els fàrmacs o despertar l’interès de grans ope-radors logístics atrets per aquest mercat.

Dubtes de la normativaAlgunes de les qüestions que presentaven interrogants en relació a la normativa són els medicaments que es poden vendre, entre els quals es troben els homeopàtics, segons ha acordat finalment l’Agència Espanyola de Medicaments i Productes Sanitaris amb les comunitats autònomes.

Un altre dels dubtes existents es refereix a la possibilitat de disposar d’un únic subdomini que englobi tant els productes de parafar-màcia com els medicaments, de manera que puguin compartir cistella de compra. Malgrat les diferents interpretacions de la norma per part de les comunitats autònomes, la decisió final és que pot existir una única cistella a la qual incorporar els fàrmacs i els productes de venda lliure, segons va confirmar durant la jornada Manel Rabanal, cap de la Secció de

Vigilància i Publicitat de Medicaments del De-partament de Salut de Catalunya.

També ha generat confusió l’aspecte en re-lació a la intervenció que ha de realitzar el farmacèutic en la dispensació online. Segons Rabanal, si es seguís al peu de la lletra la regu-lació, seria quasi inviable realitzar aquesta ac-tivitat. El seu consell és que el farmacèutic es posi en contacte amb el pacient un cop s’hagi produït l’ordre de compra. En aquest punt, el president de FEFAC considera que seria útil disposar d’unes pautes comunes sobre com realitzar aquesta intervenció. Tot i que no és obligatori registrar-la, Torres recomana que es disposi d’un qüestionari a omplir pel pacient, que es pot enviar per correu electrònic. Opina que altres eines electròniques, com la missat-geria instantània (whatsapp), haurien de po-der facilitar aquesta comunicació.

La normativa tampoc defineix el nombre d’unitats d’un mateix medicament que poden ser venudes en la mateixa compra. El cap de la

Un seminari de venda online de medicaments organitzat per Pharma Knowlegde que resol

dubtes sobre com crear una botiga virtual i com dispensar a través de la xarxa


GESTIÓ

Secció de Vigilància i Publicitat de Medicaments va aclarir que els fàrmacs han de ser per a con-sum propi, per la qual cosa la venda no hauria d’excedir les tres o quatre unitats. No obstant això, va quedar per resoldre els casos en què són centres geriàtrics o clíniques dentals els que realitzen una compra de major volum.

Durant la trobada, es va donar resposta a altres incògnites com la relativa a si es poden vendre medicaments a altres països. Encara que la legis-lació ho permet, a la pràctica no és viable, doncs cal complir els requisits del país de destinació, com els relatius a l’etiquetatge i el prospecte.

Aquestes i altres qüestions van ser plantejades per Gustavo Ullán, responsable d’AMC Gestión, que va aportar el punt de vista més tècnic, com a expert en creació de botigues online per a farmàcies. Aquesta empresa col·labora de FEFAC ofereix els seus serveis amb unes condi-cions avantatjoses per als socis de l’empresarial.

Barreres A part d’aquests dubtes, que han contribuït a frenar la creació de botigues online, hi ha una sèrie de barreres pròpies, administratives i tècniques. Per a l’oficina de farmàcia, supo-sa entrar en un mercat amb baixa demanda. A més, ha de definir una estratègia online que sigui coherent a l’offline, i requereix s’un aprenentatge específic i una disponibilitat de temps i recursos humans i econòmics. També cal tenir present la gestió de la logística del transport, amb condicions a complir i que im-plica responsabilitats legals.

Els aspectes administratius i tècnics tampoc no afavoreixen la creació de les webs. El for-mulari de sol·licitud d’inici d’activitat no fun-ciona amb determinats navegadors (millor Explorer i Firefox). La impossibilitat de fer pu-blicitat de la farmàcia també representa una barrera al desenvolupament de la web, així com la manca de bases de dades actualitza-des de productes, preus i imatges actualit-zades. En aquest punt, Torres va demanar la implicació de la indústria per fer-ho possible.

El seminari també va comptar amb la partici-pació d’Albert Pantaleoni, gerent del Club de la Farmàcia, que va exposar les diferents eines del Marketing digital per dinamitzar les vendes, re-forçar la imatge de la farmàcia i la confiança amb l’usuari. Els passos bàsics per assolir-ho són estudiar correctament el públic al qual adreçar-se, captar la seva atenció, despertar el seu interès, activar-los i finalment fidelitzar-los.

Medicaments que poden ser venuts a través de llocs web de les farmàcies:

Medicaments d’ús humà elaborats industrialment no subjectes a prescripció mèdica, inclosos els homeopàtics

Quins medicaments no poden ser venuts online:Preparats oficinalsMedicaments no autoritzatsMedicaments veterinarisMedicaments de prescripcióFórmules magistralsMedicaments en situació Especial de dispensació: PDD

Davant els dubtes sobre com configurar la pàgina i el seu contingut i sobre com realitzar el procediment de venda i dis-pensació, el criteri ha de ser el mateix que s’aplica en la venda presencial, segons la cap del Servei de Planificació Farmacèuti-ca del Departament de Salut de Catalunya, María José Gaspar. Tal com va assenyalar, hi ha un gran desconeixement dels titulars de farmàcia en torn als requisits que cal complir, i aquest fet ha alentit la posada en marxa de botigues.

A data d’1 de novembre, a Catalunya hi havia 65 farmàcies registrades per a la venda online de medicaments a través de l’aplicació Distafarma, solament 65 (el 2,05%) havien realitzat la comunicació d’inici d’activitat. D’aquestes, 42 complien

els requisits i han començat amb la ven-da, quatre tenen concedit el logo europeu que els permet realitzar l’activitat però en-cara no l’han inserit a la web, i 19 oficines de farmàcia han sol·licitat l’inici de la venda però encara no compleixen amb els requi-sits fixats per la norma.

Davant un possible no compliment de tots els aspectes legislatius, Gaspar va as-senyalar que l’Administració realitzarà ins-peccions periòdiques als llocs web, però que la voluntat no és, almenys en aquests moments d’inici, perseguir rigorosament les possibles infraccions, sinó realitzar una acció preventiva per evitar un mal ús d’aquesta eina. Tal com va subratllar, cal te-nir present que “la realitat va més de pres-sa que la legislació”.

Com ho valora el Departament de Salut?


GESTIÓ

Implantació d’un servei: només és possible amb la implicació de l’equip

Un servei de valor afegit a la farmàcia només serà un èxit si el personal està implicat, segons es va desprendre del

Congrés d’Autocura celebrat a Madrid que va organitzar Fundamed i Wecare-u, empresa editora de El Global. Una de les taules rodo-nes més pràctiques sobre la gestió d’oficina de farmàcia, patrocinada per Menarini, va ser la dedicada a l’organització dels equips. Mo-derada per Antoni Torres, president de FEFAC, tres titulars de farmàcia van aportar les seves experiències.

Marta Bueno, titular amb oficina de farmàcia a Terrassa, sòcia d’AFB, considera que la far-màcia ha de treballar per desenvolupar ser-veis que actualment estan oferint altre tipus d’establiments que no gaudeixen del mateix valor sanitari ni poden oferir un assessora-ment professional. Segons aquesta coach, si es desenvolupen correctament, els serveis poden comportar un increment gens menys-preable de les vendes, reforçar la fidelització de l’usuari i augmentar la seva satisfacció.

El secret és múltiple, i passa per implantar-lo de manera planificada, comptar amb la impli-cació de l’equip i incidir molt en l’atenció per-sonalitzada, amb una estratègia que captivi al client. Si es fa correctament, es Un altre titular de farmàcia de Catalunya, Jordi Corona, titular amb farmàcia a Mataró i soci d’AFB, va centrar la seva intervenció en la motivació de l’equip, a través d’estratègies com la remuneració va-riable a cada treballador. És important que es tracti d’un sistema comú per a tot el personal i que reconegui els resultats aconseguits con-juntament, però també de forma individual.

Per tal que un servei resulti rendible, és acon-sellable que prèviament a la seva implantació es realitzi un estudi de viabilitat. Respecte el segment pel qual apostar, creu que s’ha de re-flexionar amb calma la selecció del que es vol desenvolupar, doncs no és eficient excedir-se en la diversificació. També veu fonamental fixar un temps determinat per oferir el servei als usuaris, escollir un membre de l’equip per-què se’n faci responsable i fixar reunions de seguiment. Així mateix, cal avaluar els resul-tats del servei, amb indicadors de valoració.

En aquest punt, la realització d’enquestes als clients són un instrument útil.

La comunicació és un factor essencial per a l’èxit del servei, i aquest aspecte va ser ana-litzat per Diego Sarasketa, titular amb oficina de farmàcia a Amorebieta (Biscaia). “La co-municació ho és tot”, va assegurar. Conside-ra que les noves tecnologies permeten que aquesta sigui més ràpida i més eficaç, i per aquest motiu utilitza les eines digitals per a la comunicació amb el seu equip, el que li permet motivar-los i fer-los més partícips dels projectes. Sarasketa recomana aplicacions de missatgeria instantània com Whatsapp i Tre-llo. Aquesta última, que comparteix amb el seu equip, permet organitzar per llistes les di-ferents tasques a desenvolupar a la farmàcia.

Durant la taula rodona, es va posar de relleu que, per obtenir rendibilitat a través d’un servei, és necessari treballar adequadament les vendes creuades i aprofitar el valor afegit que aporta l’oficina de farmàcia i que la diferencia d’altres establiments no sanitaris. Malgrat aquesta ves-sant més assistencial, les habilitats comercials són fonamentals. “Cal ser altament comercial per poder ser altament professional”, va apuntar el president de FEFAC,

Respecte el nombre mínim de treballadors que ha de tenir la farmàcia per poder tirar endavant un servei que funcioni, els participants en el de-bat van coincidir en que no és necessària una estructura massa gran, doncs amb 2 o 3 perso-nes i una bona organització es pot desenvolu-par un servei.

El Congrés d’Autocura organitzat per Fundamed i Wecare-u va comptar amb una taula sobre motivació

d’equips, amb Antoni Torres, president de FEFAC, com a moderador.

Els titulars de farmàcia Jordi Corona, Diego

Sarasketa, Antoni Torres i Marta Bueno, van

configurar la taula sobre gestió de l’equip.

Trello és una app que serveix per organitzar

projectes en taulers i compartir-ho, que pot resultar

útil si es fa servir amb l’equip de la farmàcia.


GESTIÓ

El mercat de la cosmètica en el canal far-màcia ha augmentat un 3% en l’últim any, segons dades de la patronal Stanpa

que es van posar de relleu durant la III Jorna-da Professional de Dermofarmàcia organitza-da a Madrid pel Consejo General de Colegios de Farmacéuticos el 24 de novembre.

La vocal de Dermofarmàcia del COF de Se-villa, Gema Herrerías, va fer servir la mateixa font per afirmar que més de mig milió de consumidors han passat de comprar a al-tres establiments a visitar l’oficina de farmà-cia, buscant el seu consell professional. Per aquesta farmacèutica comunitària, ponent a la taula rodona dedicada a l’atenció farma-cèutica en dermofarmàcia, l’única manera de diferenciar-se d’altres canals és oferir un ser-vei farmacèutic de qualitat. “Hem de passar de vendre productes cosmètics a fer atenció farmacèutica en dermofarmàcia”, assenyalà.

Segons opina, qualsevol farmàcia, per petita que sigui, pot oferir aquest servei. Les claus per assolir-ho amb èxit són la formació i mo-tivació de l’equip, disposar d’un espai diferen-ciat, encara que sigui petit (“és més important l’actitud que els mitjans”, assegura), una ges-tió dels productes, per categories, i treballar el servei de cara al pacient.

Fixar un procedimentPer fer-ho correctament, cal establir un Procedi-ment Normalitzat de Treball (PNT) que sigui se-guit per tot l’equip. Aquesta eina ha d’incloure, d’una banda, com es comunicarà el servei al pa-cient. També és necessari tenir present el corres-ponent compliment de la Llei de Protecció de Dades. La realització de la primera visita tindrà una duració d’uns 30 minuts, mentre que les de seguiment seran d’uns 15 minuts.

Tal com va explicar Herrerías, si la farmàcia vol diferenciar-se i fer una intervenció pro-fessional, ha de treballar sobre la informació de salut del pacient, revisant el seu historial farmacoterapèutic i registrant dades sobre els seus problemes de salut. També cal tenir clars els criteris de derivació al metge, així com els de derivació de l’auxiliar al farmacèutic.

La diferenciació en dermocosmètica cal buscar-la en el valor professional

Un cop realitzat l’anàlisi del pacient, cal elabo-rar un pla d’actuació. Aquesta experta reco-mana disposar d’una fitxa per a cada pacient, amb els consells, productes indicats i data de la propera revisió.

L’única via per competir amb altres canals és realitzar una atenció farmacèutica de qualitat,

segons els experts reunits a la III Jornada de Dermofarmàcia

El Consejo General va reunir la professió en la seva III Jornada Professional de Dermofarmàcia.

Tomás Muret (COF de Balears), Núria Bosch

Sagrera, (COF de Barcelona) i Gema Herrerías (COF

de Sevilla)

A la taula rodona dedicada a l’atenció far-macèutica també va participar el vocal de Dermofarmàcia del COF de Balears, Tomás Muret, que coincideix amb Herrerías en que els passos fonamentals per oferir un bon servei són la formació, treballar bé el mos-trador i tenir un espai reservat per atendre el pacient.

De la mateixa manera, considera que l’element diferenciador és el consell far-macèutic, que en moltes ocasions no s’hi ofereix. Va posar èmfasi en el treball de l’equip. “Si cuides els tus empleats, ells cuidaran els tus clients”, va afirmar parafra-sejant a l’empresari J. Willard Marriott. Per Muret, cuidar-los és donar-los seguretat, i això passa per formar-los i disposar de pro-tocols de mostrador. Aquesta eina també ajuda a oferir una imatge de professionali-tat, i tot plegat es transforma en rendibilitat per a l’oficina de farmàcia, subratllà aquest expert.

Fefac Nº 2

Documents

Transcript of Fefac Nº 2