BUTLLETÍ GENT DEL MASNOU 3a. època núm. 238, febrer 2007

febrer 07 5/2/07 09:42 Página 1

Pintor Domènech Farré, 13-15 · 93 462 80 00 · 08320 el Masnou

PATENTS, MARQUES, DISSENYSMarcel·lí Curell i SuñolAgent de la Propietat industrial

Al Masnou: Sant Felip, 31

A Barcelona:Passeig de Gràcia, 65 bis

T. 93 487 51 66 · Fax 93 488 03 21mail@curellsunol.es

A v. J o a n X X I I I , 1 4 9 3 5 5 5 1 3 3 2 · 6 7 8 9 2 5 7 0 5e l M a s n o u

Blas AznarServei de reparació DVD, TFT, LCD, Vídeo, Hifi

SERENASERENANOTENota’n l’estil

TALLERS MASNOUGenís Oliveras, S.l.Exposició i venda: Àngel Guimerà, 14.Taller: Puerto Rico, 28Tel. Fax: 93 540 31 57 EL MASNOU

febrer 07 5/2/07 09:42 Página 2

3

CONVOCATÒRIAASSEMBLEA GENERALORDINÀRIA DE L’ANY 07

D’acord amb el que disposen els esta-tuts de Gent del Masnou, es convo-quen les Assemblees GeneralsORDINÀRIA i EXTRAORDINÀRIA peral diumenge, dia 22 d’abril del 2007, ales 12 del migdia, al local social, carrerDoctor Agell, 9.

(Informació pàgina 29)

GENTDEL MASNOU

Butlletí mensual de Gent del Masnou,associació cívico-cultural, recreativa i esportivainscrita amb el número 7.669 al registre d'asso-ciacions de la Generalitat de Catalunya.

Equip de Redacció:Palemó Anglès - Joan Bosch - Joan Casals -Joan Muray - Esteve Pujol

Portada: Cartell de Carles Fontserè fet durantla Guerra (1936-1939)

Correcció: Esteve Pujoll

Disseny i muntatge: Taller de publicitat

Publicitat: 93 555 80 06

Imprimeix: Jobagraf

Tiratge: 3.500 exemplars-*********

Paper ecològic de 90 g

Edita: Gent del MasnouDipòsit legal B. 29.758-87

GENT DEL MASNOUDr. Agell, 9Tel. 93 540 39 29gentmas@suport.orgwww.gentdelmasnou.org08320 El Masnou

L'entitat Gent del Masnou no es fa responsable,necessàriament, del contingut dels articles signatspels seus col·laboradors.

Sumari35

1112

1414151617171823242627293032

El 25 de novembre passat, en el marc d’una jornada de treball oberta a la participacióde tots els masnovins, es va celebrar el Segon Fòrum d’Educació del Masnou, ambl’objectiu de seguir desenvolupant el Projecte educatiu del Masnou, altrament conegutcom el PEM. En el decurs de la mateixa jornada es presentà l’exemplar núm. 1 delButlletí del PEM, publicació periòdica que anirà informant de les activitats i projectesque es duguin a terme a l’entorn d’aquest projecte educatiu.Aquesta lloable iniciativa auspiciada per la Regidoria d’Educació de l’Ajuntamentdel Masnou, a la qual som convidats a participar tots els masnovins, sigui a títol indi-vidual o com a membres d’algun grup, associació o entitat de la vila, va iniciar laseva caminada fa poc més d’un any a l’entorn d’un seguit de reunions i contactesamb persones vinculades amb el món educatiu i associatiu de la vila. El resultat detot plegat es materialitzà en un complet informe, a tall de diagnosi, en el qual que-daven reflectides les principals mancances o necessitats que, a parer del grupimpulsor, caldria reconduir per fer del Masnou, en la mesura del possible, un modelde convivència en tots els ordres: comunitats de veïns, escoles, clubs, associa-cions, famílies, comerços, empreses, al carrer, en la pràctica esportiva i l’oci, etc.No es tractava de fer volar coloms ni de fer un estudi de cara a la galeria o perquedar bé, ni tampoc d’elaborar un plec inabastable d’intencions que pogués sonara música celestial. Es tractava de posar els peus a terra, de prendre consciència demanera ordenada de tot allò que sovint manifestem en converses informals, decanalitzar tots aquells neguits o inquietuds que suren en l’ambient, de contrastaropinions dels professionals de l’ensenyament i de la gent del carrer.Amb aquest ambiciós projecte al davant i la diagnosi damunt de la taula calia posar-se a treballar tot seguit per evitar que passés a dormir el son dels justos en qual-sevol. prestatgeria o calaix.Així, sense deixar-ho refredar, s’han format diferents “equips educadors”, oberts atothom, amb la finalitat de dur a terme les primeres accions a curt termini que abas-ten àmbits tan diversos com: la gent gran, les noves tecnologies, acolliment als nou-vinguts, festa de suport als mestres, itineraris pel Masnou, etc.Des de Gent del Masnou, com a entitat adherida al PEM i conscients que l’educacióintegral passa per crear una xarxa de complicitats entre tots els estaments de lasocietat civil, fem una crida a tots aquells socis i simpatitzants que ho desitgin a ferpinya a l’entorn d’aquest projecte. Qualsevol que vulgui rebre una major informacióo estigui interessat a formar part d’algun dels “equips educadors”, pot adreçar-sedirectament a la Regidoria d’Educació, a Ca n’Humet, Fontanills, 77, telèfon 935405 380, adreça electrònica educacio@elmasnou.net, o bé pot facilitar les sevesdades a Gent del Masnou.Us hi sumeu?

El President

VOLEU PARTICIPAR EN EL PEM?Editorial

EDITORIAL...........................................................................................BÚSTIA OBERTA.................................................................................RASCA I PICA per Ramon Serra i Roca...............................................EL CONFLICTE BASC per Joan Camps.................................................CRÒNIQUES:

Exposició de Nadal per Joan Muray ..............................................Homenatge a Carles Fontserè per Joan Muray ...........................Desmitificant Lluís Companys per Esteve Pujol...........................Visita a Can Teixidor per Rosa Pagès ...........................................

TEATRE CAPITAL per R.M. Isart i M.J.R. Lucas....................................ARRAN DE SÒL per Pledebuit ............................................................HISTÒRIES DE LA VILA per Joan Muray...............................................CORAL XABEC per Esteve Pujol...........................................................GAIREBÉ TOT AIXÒ ÉS VERITAT per Carles Maristany ......................MOTS ENCREUATS per Xavi Cardona .................................................EL PRIMER CUIRASSAT per Josep Condeminas ...............................GENT DEL MASNOU INFORMA.........................................................FOTESES per Joan Bosch ..................................................................LA NOSTRA MARINA per Palemó Anglès i

Del 3 al 23 d’aquest mes

de febrerpodeu gaudir a lasala de Gent del

Masnou de l’exposició

“El Quixot”amb il·lustracionsde Batllori Jofré(del fons Batllori -Teià)

febrer 07 5/2/07 09:42 Página 3

El Masnou: Prat de la Riba, 4 · T. 93 555 04 60Teià: Passeig de la Riera, 14 · T.93 540 14 52

PASTISSERIA · CONFITERIA

Itàlia, 31 · Tel. 93 555 35 64 · El Masnou

Pastisseria Degustació Granja

Pere Grau, 59 · Tel. 93 555 06 61El Masnou

Pastisseria

Antiga Casa Pagès fundada el 1927

pastisseria bomboneria

Enviï dolços arreu d’Espanya amb el servei INTERPASTEL

Mestres Villà 87-89 · Tel. 93 555 20 89 · El MasnouSant Miquel, 21 · Tel. 93 540 33 59 · El Masnou

Navarra, 100 · Tel. 93 555 34 75 · El Masnou

Forn de pa i Pastisseria

El nostre pa de cada dia

Dijous GrasI per a la Quaresma, bunyols o brunyols

De les pastisseries del Masnou

15 de febrer C o q u e s d e l l a r d o n s

febrer 07 5/2/07 09:42 Página 4

5

llores en les escoles imoltes altres actuacions ensón un clar exemple.Quant al motiu de l’escrit,les obres a les quals fareferència van ser efec-tuades per l’operador detelecomunicacions AL-PIper tal de poder fer arribarla fibra òptica a la centralde Telefònica, situadaenfront de la plaça Ducd’Ahumada.Una de les condicions queva posar l’Ajuntament aAL-PI per tal de poder exe-cutar aquestes obres vaser que incloguessin la ins-tal·lació de tubs que enspermetés connectar ambfibra òptica tres dels edifi-cis municipals on es con-centraran la major part delsserveis adreçats als ciu-tadans: l’Ajuntament, elnou edifici a construir alsolar ocupat per l’antic edi-fici de Correus i l’EdificiCentre. A més, AL-PIs’havia de fer càrrec d’efec-tuar aquesta connexió, quepermetrà una comunicaciómolt més ràpida i econòmi-ca entre els serveis exis-tents a tots tres edificis.L’escrit comenta que lareposició del tram de calça-da afectada per aquestesobres no s’ha fet de mane-ra correcta i això és bencert. Però hi ha una raóque explica aquest fet.L’any passat, el governmunicipal va considerarnecessari procedir a lareurbanització del c/ JosepLlimona, de la PlaçaJaume Bertran i del tramsdels carrers BuenaventuraBassegoda i Roger de Florque voregen l’antic edificide Correus, per duesraons: perquè l’estat de laurbanització d’algunsd’aquests espais ja eralamentable abans de lesobres esmentades i perquè

dos escrits. Vull acabaragraint el tarannà de totsdos escrits que, evident-ment, he entomat com aconsells o crítiques cons-tructives.Atentament

Màxim Fàbregas i AñañosPortaveu del GM d’ICV-EA

------------------------------------

HO LAMENTO I DEMANODISCULPES

Sr. President,Malgrat el que s’afirma enun escrit publicat en larevista del passat mes degener, vull deixar constàn-cia que tots els membresdel govern SÍ som capaçosd’entendre que la majorpart de les observacionsdels vilatans es fan pervoler ajudar el govern en laseva tasca d’aconseguir elmillor per al nostre poble.Aquesta afirmació, quealguns consideraran gra-tuïta i buida de contingut,ben segur que és comparti-da per tots els nostres ciu-tadans i ciutadanes quehan vist com, al llargd’aquests ja gairebé quatreanys de govern d’esquer-res, s’han atès moltes deles demandes i suggeri-ments que han exposat al’actual govern, així commoltes altres que haviendemanat de governs ante-riors. La urbanització detots els carrers del sectordels Pinetons, la soluciódels problemes de filtra-cions que patien des de famolts anys alguns veïnsdel Casc Antic, la reurba-nització del c/ Sant Pere,l’arranjament dels solarssituats a Amadeu I i al c/Vallromanes, l’adequacióde la segona pista de l’IESMediterrània, la reserva deplaces d’aparcament perals discapacitats, les mi-

MERCAT VELL

Sr. President,El motiu d’aquestes líniesés respondre, en part, alsdos escrits publicats a larevista del passat mes degener relacionats amb elMercat Vell.L’execució d’aquest pro-jecte és esperada per tot elmunicipi, però fonamental-ment pels habitants delCasc Antic, des que l’anticMercat del Masnou deixésde funcionar com a tal,l’any 1996. Una vegadafinalitzades les obres cor-responents, el municipi dis-posarà de 45 places d’a-parcament (que podencontribuir a impulsar elcomerç existent a la zona ia facilitar l’aparcament perals veïns, ja que duplicaranles que fins ara existien almateix lloc), d’un pas sub-terrani accessible (quecomunicarà el passeig ambel port esportiu i podrà serutilitzat per tothom, tingui ono problemes de mobilitat)i d’una gran plaça públicade més de 800 m 2 que,situada enfront del mar,esdevindrà un lloc privile-giat per a l’esbarjo de totsels nostres vilatans.La reutilització de l’antigacoberta, proposada en undels dos escrits, era total-ment inviable ja que aques-ta era d’uralita, materialaltament tòxic.Comparteixo amb elsautors dels dos escrits lanecessitat que el Masnou

disposi de llocs coberts oque es puguin cobrir tem-poralment si fos necessari,on es puguin desenvoluparactivitats com les que enells s’esmenten en cas demal temps.És cert també que el recursno pot ser sempre ellloguer de carpes. Per això,el govern municipal, delqual formem part, té enestudi dos projectes: enprimer lloc, al pressupostmunicipal d’enguany hi hauna partida per a l’adquisi-ció d’unes estructures quepermetin el cobriment dediferents espais públics(Passeig Roman Fabra, c/Agricultura, Plaça deRamón i Cajal... i futuraPlaça del Mercat Vell) quanaquests hagin d’albergaractivitats. En segon lloc, ital i com comenta un delsescrits, el pressupost de2007 també conté una altrapartida per a la construc-ció, en els terrenys situatsal costat dels que ocuparàla nova fàbrica de DOGI,d’una nau polivalent demés de 1500m2, que podràacollir des de la pràcticad’activitats esportives comel patinatge i altres, fins ala celebració de concertsjoves, balls, sardanes, eldinar dels avis, ... quan lescircumstàncies ho acon-sellin. Crec que aquestsdos projectes permetranatendre, en un futur properi en òptimes condicions, lamajor part de les necessi-tats que consten en aquests

Totes les cartes adreçades a la Bústia Oberta -encara que es publi-quin amb pseudònim o inicials- cal que portin les dades personalsdels seus autors: nom, cognoms, adreça, núm. del D.N.I. i signatura.L'extensió no excedirà de vint ratlles mecanografiades a doble espai;en cas contrari, la Redacció podrà abreujar-les.Gent del Masnou no es fa responsable del contingut de les cartes;seleccionarà les que siguin d'interès general i no mantindrà corres-pondència amb els seus autors.

febrer 07 5/2/07 09:42 Página 5

Dies en què les farmàcies del Masnou estan de guàrdia FA

RMAC

ÈUTIC

S DE

L MAS

NOU 24 hores al seu servei

Febrer 2007

Els serveis de guàrdia són de 9 del matí a 9 del matí El dissabte a la tarda està oberta només la farmàcia de guàrdia

AYMAR (Maricel)

FÀBREGAS OCATARIERA VIAYNA (M.J.Cardona)

Almeria, 14

Navarra, 68

St. Domènec, 1

J.Llimona, 22 (Enfront C.Nàutic)

Prat de la Riba, 23

Tel. 93 555 03 81

Tel. 93 555 19 79

Tel. 93 555 33 08

Tel. 93 555 08 55

Tel. 93 555 04 03

Març 07dijousdivendresdissabtediumengedillunsdimartsdimecresdijousdivendresdissabtediumengedillunsdimartsdimecresdijousdivendresdissabtediumengedillunsdimartsdimecresdijousdivendresdissabtediumengedillunsdimartsdimecres

1 23456789

10111213141516171819202122232425262728

ViaynaOcata AymarAymarFàbregasRiera AymarViaynaOcataFàbregasFàbregasFàbregasRiera AymarViaynaOcataViaynaViaynaFàbregasRiera AymarViaynaOcataRieraRieraFàbregasRiera Aymar

ViaynaOcataOcataOcataFàbregasRiera AymarViaynaOcataFàbregasFàbregasFàbregasRieraAymarViaynaOcata ViaynaViaynaFàbregasRieraAymarViaynaOcata AymarAymar FàbregasRieraAymar

dijousdivendresdissabtediumengedillunsdimartsdimecresdijousdivendresdissabtediumengedillunsdimartsdimecresdijousdivendresdissabtediumengedillunsdimartsdimecresdijousdivendresdissabtediumengedillunsdimartsdimecres

123456789

10111213141516171819202122232425262728

febrer 07 5/2/07 09:42 Página 6

7

el govern té la intenció queaquests espais esdevin-guin espais d’ús prioritariper als vianants. Per això, afinals de 2006, s’encarregàla redacció del corres-ponent projecte, ques’aprovarà inicialmentabans de la fi del mes defebrer, i per això no s’haobligat momentàniamentl’empresa a fer la reposiciótal i com contempla la nor-mativa ja que, d’haver-hofet, al cap de no gairetemps les màquines torna-rien a aixecar la calçadareformada.Lamento i demano dis-culpes al Sr. Godàs si nova ser ben atès quan es vadirigir a l’Ajuntament per tald’exposar el seu suggeri-ment, però vull deixar cons-tància que una de les carac-terístiques de les tasquesque realitzen els treba-lladors municipals és lacorrecció en el seu tracteamb els nostres vilatans.Per últim, agraeixo al Sr.Godàs el seu interès i laseva col·laboració amb elsdiferents governs munici-pals, posats de manifest enmoltes ocasions i l’animo aseguir en aquesta línia jaque coincidim amb ell en lavoluntat d’aconseguir elmillor per al nostre mu-nicipi.Atentament

Màxim Fàbregas i AñañosPortaveu del GM d’ICV-EA

------------------------------------

CAVALCADA DE REIS

La policia, molt diligent,dos dies abans de la caval-cada dels Reis va posarsenyals als carrers per onhavien de passar les car-

General Solchaga (avuiJosep Llimona) hi havia labarberia del Sr. Massanas iels núms. 7, 8 i 9 estavenocupats per l’edifici de laSocietat Casinet.Aquestes activitats varenanar desapareixent o can-viant d’ubicació de mica enmica, de tal forma que capals anys seixanta ja no enquedava cap i és naturalpensar que els convilatansdel Masnou, des d’ales-hores, anessin fent servir elnom del meu avi per ano-menar la plaça, si és queno ho feien ja abans.Com a nét i descendentdirecte de Jaume Bertran iEstapé, vull aclarir que vaser capità de la marina delMasnou i tingué el bergantí“Amalia” com a vaixellfamiliar, en el qual vadesenvolupar la seva car-rera, en companyia del seupare, Pau Bertran iMaristany, el seu oncle,Grau o Gerard Bertran iMaristany, i el seu cosígermà, Grau BertranEstapé, (tots Capitans decal Gerro).Afegir que en el Masnoudecimonònic i de laprimera meitat del seglevint, fou força conegut, jaque, a més de la sevatasca nàutica, també fouOficial Primer del’Ajuntament, Cronista dela Vila, Jutge de Pau, Socifundador de la CasaBenèfica i Secre-tari de laJunta General de laSocietat Casino delMasnou.A més, era un home a quitant podies trobar a lestertúlies dels senyors queseien al Camí Ral devantdel Casino com acom-panyant a casa els últimsclients que anaven a fer uncafè al vespre als locals delCasinet, del qual també era

rosses. Però ningú no es vapreocupar fins mitja horaabans que comencés elrecorregut de comprovar sihi havia vehicles esta-cionats que no complissinles ordenances.Un dels punts més conflic-tius del recorregut és alcarrer Mestres Villà, unamica abans d’arribar a laplaça d’Ocata. Gràcies alscontenidors i al canvi devorera en l’estacionamentdels cotxes allí s’ha creatun autèntic coll d’ampolla.Això va provocar un tap tangran que va tenir aturada lacavalcada durant mitjahora per falta de previsió iper la poca visió dels quiho van organitzar. Semblaser que no sabien que, desque es va produir el canvid’estacionament en aquestindret, fins i tot el butanerté feina per passar-hi!

Valldeperas---------————-----———

ACLARIMENT

Senyor President,En relació a l’escrit del Sr.Jordi Godàs publicat a Gentdel Masnou, en el seu exem-plar de gener 2007, sota el títol“Manca d’eficàcia”, coincideixoamb ell quant a la poca curaestètica que s’ha tingut entapar les canalitzacions que esvaren fer a la plaça de JaumeBertran i en el carrer de JosepLlimona, que encara han deixatmés malmès l’estat del pavi-ment d’aquests sectorsEn canvi m’ha cridat l’atencióel paràgraf en el qual es refe-reix a la “plaça de Can Míliudels Ous” com a nom popularde l’actual plaça de JaumeBertran, que ell esmenta enels termes “plaça Bertran perals forasters”.Aquest comentari crec que potdonar peu a interpretar que el

nom de Plaça de JaumeBertran és una denominaciórecent o que correspon a unapersona poc coneguda pelsmasnovins. I res més lluny dela realitat.En aquest sentit vull aclarirque la Plaça de Jaume Bertranes diu així des dels anys 50del passat segle XX, quanl’Ajuntament del Masnou,aleshores presidit pel Sr.Francisco Leonarte Rivera,notari de la Vila, la va dedicaral meu avi. Abans, tot el tramque inclou el carrer JosepLlimona i la mateixa plaçatenien un sol nom: calleSan Francisco a l’any1905, calle General Sol-chaga a l’any 1943, perexemple. Per tant, estemparlant d’una denominacióque té una antiguitat dequasi seixanta anys.Altra cosa és que finsaleshores la mateixa plaçafos coneguda amb deno-minacions diferents, a ni-vell popular, en funció deles famílies que hi vivien ode les activitats comercialsque s’hi desenvolupaven.Així al segle XIX s´havia ditla “Plaça de l’Hostal de CalRamon” perquè hi haviahagut una fonda en el núm.5.Al començament de la se-gona meitat del segle XX,en el núm.1, hi vivien elsgermans Bertran (de cal’Indià), propietaris de lavinya en la qual hi havia elpi i el garrofer de l’Indià. Enel núm. 2 la família Bertran-Collell (de can Bargilet), lameva. En el núm. 3, hihavia la impremta i papere-ria de la família Llop. En elnúm. 4, hi havia el garatgedels vehicles de la fàbricade gasoses Fernández. Enel núm. 5, hi vivia la famíliadel Sr. Emili Torruella, quetenia un despatx d’ousd’aviram. En el núm. 6, hitenia el taller de llauner elSr. Peretó Roca. Just a lacantonada amb el carrer

febrer 07 5/2/07 09:42 Página 7

Botifarres d’ou i faves amb cansalada, pasta amb llard i

pinyons, peres amb vi, botifar-rons llegums guisats, mandon-guilles, carns, caves, pollastre

farcit, llom, ous i llardons.

15 de febrer, Dijous Gras

MENJARS PREPARATSPOLLASTRES A L’AST

VINS I CAVES EMBOTITS SELECTES

Navarra, 100. 93 555 14 82 EL MASNOU

Romà Fabra, 18 · 93 555 73 95 El Masnou

Rosa Mari

Polleries CaçaMercat Municipal

Parades 7 i 29

93 540 01 8093 555 70 95

www.polleriatorres.es

Mercat Municipal93 540 12 39

Et convidem a visitar la nostra pàg. web

www.carnisseriaanna.comT’agradarà!!

Mercat Municipal · 93 540 11 37

Mercat Municipal

Elaboració pròpia

93 540 87 62

Mercat Municipal

Màxima qualitat en els seus productes

93 540 10 61

Mercat Municipal · 93 540 39 38

LLEGUMS CUITS · FRUITES SEQUES APERITIUS

Leonor MuleroCARN ECOLÒGICA

YolandaV E D E L L A I P O R C

Per a una alimentació sana i equilibrada

FRUITES I VERDURESComandes a domicili

Collita pròpia

Mercat Municipal93 540 03 52

febrer 07 5/2/07 09:42 Página 8

anys hem patit humilia-cions, mirades demenyspreu, prepotència,amenaces i moltes, moltesmentides; però això S’HAACABAT, per fi ahir li varenensenyar com sortir per laporta i li varen recordar queels valors d’Alcon noanaven en aquesta direc-ció.Gràcies als qui han lluitatper demostrar als VIP’s deF.W. les maquinacionsd’aquest senyor. Tambégràcies a Alcon perdemostrar-nos que té unapolítica de no a la por isense humiliacions per aningú.Un record per a tots elscompanys, gent moltpreparada, que s’han que-dat pel camí. Els qui encarahi som, segur queafrontarem aquesta novaetapa amb una forta i reno-vada il·lusió.Senyor acomiadat per“mala persona”, que Déu eltingui on vulgui, però aixòsí... ben lluny de nosaltres.

Una del poble

Per acabar, vull dir quecrec que aquest projecteés una aposta clara perdonar al Masnou unequipament que significaràun pas important a la con-versió d’aquesta vila en unpoble realment viu i no unpoble dormitori; cal, doncs,felicitar el govern municipali en particular el regidor delPSC, el Sr. Folch.

Rafael Sainz Alvarez------------------------------------

LA MATANÇA DEL PORCALEGRA EL POBLE

Com a treballadora d’Al-conCusí m’agradaria tenirparaules per poder explicarel que s’ha viscut avui al’empresa. Feia anys queno es respirava tanta emo-ció, alegria i estat de tran-quil·litat, avui, ens hemsentit “alliberats”. Podriaescriure molt i explicarmolts detalls, però es fariainacabable així com difícilde fer entendre el fet quepuguin existir personesamb una ment tanmaquiavèl·lica. Durant

Folch.L’exposició va ser moltcompleta, a més a més,amb l’ajut de fotografiesque van il·lustrar el plenari iel públic assistent.En primer lloc, es tractad’un projecte encisador, jaque converteix la zona onestarà situat i per extensióla resta del municipi, real-ment en un pulmó, evident-ment necessari en qual-sevol municipi de les ca-racterístiques d’aquestavila.En segon lloc, l’espai ques’habilitarà per a l’ade-quació del Parc Vallmorade cinquanta mil metresquadrats crearà un espaiample, on es podrà ferdiverses activitats comanar amb bicicleta, passe-jar tranquil·lament, realitzarespectacles a l’aire lliure,tal i com va explicar el Sr.Folch.En tercer lloc, aquestaremodelació suposaràinversions econòmiquesper adequar la zona amb elresultat d’una millora addi-cional que constituiràaquest projecte.En quart lloc, és veritat quesignificarà l’augment demembres de la policialocal, manteniment, etc., laqual cosa és necessària acausa de la magnitud delprojecte. No puc entendrel’abstenció del grup muni-cipal de CiU per aquestaraó, ja que també suposacreació de llocs de treballtant públics com privats, ésa dir, de nou, negocis quefaciliten el desenvolupa-ment del municipi, i per tantés evident que es necessi-ta manteniment i vigilànciai altres serveis.

soci, com fent un cigarretassegut al Bar La Cala, a laPlaça de la Llibertat. Degran se’l coneixia com “elSenyor Jaumetó”, donatque tenia un tracte moltafable amb tothom.El meu avi va viure a lacasa núm. 2 des de l’any1890 quan es va casaramb la meva àviaFrancesca Collell i Truch(de Can Bargilet) fins a laseva mort l’any 1945, i onjo mateix i la meva famíliamantenim la nostra resi-dència, els nostres vincles iel respecte i afecte pelcapità Jaume BertranEstapé, “pel SenyorJaumetó” i per tot el seu lle-gat.Així doncs, el nom de laplaça és àmpliament cone-gut i de profunda arrelmasnovina, a l’igual quealtres carrers del poble queduen el nom de capitansde la Marina del Masnou(Gibernau, Pagès, Maris-tany, Mirambell, Comellas,etc.) que perpetuen el seurecord i el de les sevesfamílies en la història de lanostra Vila.

Agraint la publicació d´a-quest aclariment, rebi lameva cordial salutació.

Josep Ignasi Bertran Gurri -------------------------------------------

PARC VALLMORA,ARA SÍ

Vaig assistir al darrer plemunicipal on es va presen-tar el projecte de remo-delació del Parc Vallmoraper part del govern munici-pal i més concretament pelregidor socialista Enric

9

“Voluntaris a prop teu”

Som el nou grup de la Gentdel Masnou amb ganesd’apropar-nos a qui ho

necessiti.Anima’t i fes-te’n voluntari ijunts farem una bona feina i

en gaudirem tots plegats.TRUCA’NS: sabem que entens ganes. No t’ho pensis

93 54039 29 Gent del Masnou

febrer 07 5/2/07 09:42 Página 9

SUBMINISTRAMENTS PER A LA CONSTRUCCIÓ

Distribuïdora en gres i ceràmica:Saloni,Aparici, Gres Catalán, Gres Breda,Porcelanatto, etc.SANITARIS - AIXETES

Magatzem al MasnouJoan XXIII, Camí d’Alella(sobre l’autopista)Tel. 93 555 81 56

Magatzem i oficines AlellaRiera Principal, 48-50Tel. 93 555 97 53Fax. 93 555 95 96 · Alella

ExposicióEscultor Llimona, 9Tel. 93 540 37 69Alella

R E L L O T G E R I A - J O I E R I A

Aprofiteu els últims mesos de descompte en tots els nostres articles.

14 de febrer Sant Valentí

25% de descompte.

C/. Barcelona, 9 Tel . 93 555 07 76

Camil Fabra, 58 · Apartat de correus, 2Tel 93 497 70 00 · Fax 93 497 70 10

febrer 07 5/2/07 09:42 Página 10

Què li passa, al suposat partit independentistaERC? Ara resulta que el catalanisme ha de serdiferent perquè puguin donar bona imatge a lesEspanyes (són ordres d’en Montilla?) i fer elnumeret submís de catalans autonòmics. Tant elsagrada el poder que canvien de discurs? Amb quinprojecte van aconseguir els vots i per què no ensdeien tot això abans de les eleccions?Molt senzill. Amb mitges veritats i mitges mentidess’aconsegueixen millors resultats electorals, que enel fons és l’únic que importa a segons quins polítics.Dins dels partits hi ha molta gent que viu de la políti-ca i es forma un nucli dur on la cosa que importa noés la teòrica defensa del ciutadà o del País, siguiaquest el que sigui. La raó que mou el partit és lapròpia supervivència i si, un cop toquem poder, s’hade canviar el discurs, doncs es canvia i aquí pau idemà glòria; i la colla d’imbècils que ens voten hoseguiran fent perquè en el fons la massa ésgregària i avui es caguen en la mare que et va parir,però d’aquí a quinze dies ja no se’n recorden.Tenia jo, il·lús de mi, una certa i mai no dissimuladasimpatia pels republicans; però escoltant els dis-cursets posteleccions, tinc clar que m’estanempenyent amb violència (verbal naturalment) capal vot en blanc, perquè, a votar, hi continuaré anantsempre, molta gent hi va deixar la pell i per respectecal mantenir la democràcia; i això no treu queaquest sistema ha de seguir endavant malgrat lesfebleses humanes de segons qui, que il·luminat perla seva vanitat ens vol dir negre on abans havia ditblanc.L’obsessió per governar (remenar les cireres bàsi-cament) ens porta aquests canvis de criteri de lamassa manaire. Si ets líder d’un partit que es mousobre el 15% del vot, per què no et mantens íntegreamb el teu discurs, encara que això vulgui dir quemai no seràs un partit majoritari, ergo mai no tindràsun president de la Generalitat?Però ui ui ui, aquestes fotos de portada, aquestcotxe oficial, aquestes barretades pertot arreu,aquests sopars amb el bo i millor de les finances idel món empresarial, aquest donar l’opinió a cosestan estúpides com les passarel·les de moda, i vos-altres allà enmig de dones cadavèriques i amb carade mala llet, que caminen posant els peus com si elcervell no els donés bé les ordres per moure’s.Home, si es miressin amb els ulls de la gent que elsha votats, potser llavors (i no n’estic del tot segur)els cauria la cara de vergonya; i si a sobre arribessina fer autocrítica, se sentirien les perso-nes més mis-erables del planeta i acabarien mirant-se al mirall i

dient: Som uns impostors.No tinc ganes ni em ve de gust que el partit pel qualtinc simpaties ideològiques sigui el que guanyi, siguiel més gran o sigui l’hòstia; tan sols li demano unacosa molt simple: Que sigui coherent amb el quediu, tant si són verdes com si són madures, però ellss’entossudeixen a pactar i agenollar-se amb l’an-títesi de les seves teories per un miserable i terrenalplat de llenties.Quins collons haver de defensar un Estatut deCatalunya, quan ens van demanar que votéssimque no. Com podeu estar moralment amb un go-vern que el va impulsar i a sobre ara haureu dedefensar el que abans us volíeu carregar.El Sr. Carod ara ha de ser bo davant l’espanyolitat;com es pot ser tan fals i tan hipòcrita?En aquest món de mones de la política, hi captothom i em sembla bé tenir un President nascut aAndalusia, un partit com Ciutadans de claríssimatendència espanyolista, el que sigui sempre que elpoble ho vulgui. De totes les mogudes el que notrobo acceptable són els canvis de camisa id’ideologia. Si un és fatxa o espanyolista o inde-pendentista, que arribi al final, que es mantinguiferm en la seva posició. No vull que guanyin “elsmeus”, només vull que no m’enredin, que siguinnets en el seu discurs i sobretot que es mantinguinen les raons donades, guanyin o perdin eleccions.La gent i sobretot els joves necessiten veure icreure en l’autenticitat de la gent que els governa.Que siguin nobles, que diguin una cosa tan senzillacom “ens hem equivocat”, que mantinguin en elsseus simpatitzants o votants l’orgull de poder dir:Les eleccions no han anat bé, però ells s’han man-tingut rectes en el seu ideari, han respectat tot elque ens havien dit i, si no hi ha millors resultats, ésperquè som els qui som i potser no n’hi ha més.Això i res més demanaria als meus representants; i,si a sobre fossin gent amb humilitat, podria mirar elfutur amb esperança, un futur en el qual neces-sitarem alimentar més el cervell que l’estómac, iaquesta gent ha de ser un far per ajudar-nos-hi i nouns esculls per fer-nos naufragar, com massa sovintfan.

11

RASCA I PICAPer Ramon Serra¡

febrer 07 5/2/07 09:42 Página 11

-Fa un gran respecte escriure sobrel’atemptat a l’aeroport de Barajas,sobretot pels dos assassinatscausats. Aquesta acció criminal con-verteix ETA en el primer aliat de lestesis de la dreta espanyola i ensaboca al sofriment d’una altra llargacontesa electoral, més crispadaencara que les que hem viscut des del’atemptat de l’11M del 2004. No ésfàcil de fer aquesta crònica sense fer-se un embolic, ja que l’amnèsiacol·lectiva ha fet oblidar que ETA és elmonstre avortat pel franquisme, queel mateix Aznar, en un impuls incon-trolat, va ennoblir amb el qualificatiupolític de Movimiento de Liberación.Com a ferm combatent de la pena demort i de qualsevol acte violent, emrepugna l’assassinat de ningú ni quesigui per executar la sentència alpitjor criminal confés, encara que hagiestat un dèspota com SaddamHussein. Aquells qui clamen pel man-teniment o la instauració de cadafals,paredons, cambres de gas o sofisti-cades injeccions letals, haurien d’as-sumir l’ofici de botxí i així, en lloc dedemanar una justícia constitucionalassassina a sang freda que ensembruta les mans de sang a tots, esdeclaressin sicaris de la seva pròpiaperversitat. No vull donar idees,perquè és massa evident que la folliacol·lectiva pot lapidar o linxar a tort i adret. Però, coneixent la covardia indi-vidual que enerva les multituds, segurque els opositors a fer aquesta feina acara descoberta serien molt pocs i, sise’ls permetés la macabra caputxa del’anonimat, aquests psicòpatespatològics confirmarien la seva poten-cialitat d’assassins a sou i nodeixarien cap dubte de la seva vilcovardia.Del terrorisme i els seus saions pensoexactament el mateix, ja que en unacte gratuït o venjatiu maten un éssero uns quants de prèviament selec-cionats o, indiscriminadament, a totsaquells qui l’atzar situa en el radi delsefectes col·laterals de la seva acció

criminal. Se’m posa carn de gallinaquan recordo la bomba posada a lacruïlla dels carrers Navarra i JoanXIII, (18 · 7 · 1988) que si no va matarningú del Masnou va ser de puraxamba. Per això penso que l’esforçque s’ha fet a Catalunya per neutra-litzar aquests actes i ara a Euskadiper apropar-se a ETA tot temptejant lanegociació de pau; és semblant alsavenços complexos i lents que s’hanfet i s’estan assolint per a l’abolició dela pena de mort arreu del món.El paral·lelisme és evident i, en amb-dós nobles objectius, cal contempo-ritzar el que és irreparable i racional-itzar les causes originals. D’una parttenim la dreta partidista ancorada anegar qualsevol justificació política alconflicte d’Euskadi, postura que dónael millor brou de cultiu perquè unabanda de criminals s’apoderi delsarguments incontestables que, al’igual que als catalans, preocupa alsbascs, en la seva majoria pacífics icontraris a la violència d’ETA. D’altrapart, són minoria però prou nom-brosos els bascs que no repudienaquesta violència; però, reconeguem-ho!, es tracta de ciutadans directa-ment afectats i ferits en el seu orgullpatriòtic, donat que el fenomen terro-rista ha esquitxat avis, pares, fills,néts i germans, o merament amics depresos sotmesos a un sistema peni-

tenciari arbitrari que, per ser-ho,confe-reix a cada reu empresonat lanaturalesa i condició antidemocràticade pres polític. Si aquesta mateixadreta nacionalista, tan torera, no volcedir un pam del botí de la conquestadel franquisme (fem memòria delspapers de Salamanca), és fàcil enten-dre que en la seva avidesa deretornar al poder, s’obcequi en el dis-curs pervers de posar en el mateixsac criminals i patriotes, sobretot sisón bascs o som catalans, quan úni-cament som ciutadans democràticsque reivindiquem pacíficamentdesenvolupar els trets nacionals dife-renciats que defineixen la nostra cul-tura, la nostra política, la nostra econo-mia i, com a protecció d’aquests dretsinalienables davant tanta manipulaciópartidista, hem d’exigir la garantia deldret d’autodeterminació.En un escrit anterior carregava lestintes sobre l’actual partit en el gov-ern, criticant severament Zapatero pelseu art, aquesta habilitat d’insi-nuarfalses promeses per entabanar inter-locutors que respecten les regles delque és políticament correcte i quecortesament ni tan sols li han dit men-tider a la cara quan s’ho mereixia.Però cap càntir pot anar eternament ala font sense trencar-se i, conse-qüentment, Zapatero ha errat gosanttractar ETA amb la seva habilitat tan

12

EL CONFLICTE BASCPer Joan Camps i Ortiz

febrer 07 5/2/07 09:42 Página 12

13

ofensiva a la intel·ligència. La respos-ta d’ETA no s’ha fet esperar i ha volatpels aires una part del faraònic aero-port de Barajas que, dient-ho senseembuts, si el comparem a l’aeroportdel Prat, és l’evidència incontestablede l’abús de poder practicat pels go-verns de Madrid, centralistes, barrutsi acaparadors, que hem tingut finsara.Zapatero no pot seguir ofenent degest i de paraula muntant-nos comu-nions amb rodes de molí i, menys,actuar atemorit pel timbal de lesenquestes que no li són favorables.Encara que l’animadversió contraCatalunya i Euskadi sigui tan rendibleelectoralment, ha d’assumir el paperde President de catalans i bascs, laqual cosa l’obliga a actuar amb autori-tat i equitat, fent discriminació positivasi és necessari, ja que ha d’adonar-seque els seus vaivens fins ara noméshan posat de manifest la seva debili-tat i ha mostrat massa indicis decovardia.Tot i això, crec que al mig d’aquestpanorama tan decebedor hi ha unallum al final del túnel si atenem dosdels arguments que ha deixat aquest

frustrat intent per la pau: d’una part,ETA ha errat la seva estratègia fentsang al mig de les runes que ha deix-at a Madrid, de tal manera que la mortde dos equatorians ha estat acciden-tal, fet que els ha desmantellat l’e-fecte polític, coercitiu i espectacularque pretenien obtenir. És obvi quel’assassinat accidental dels qui sis-temàticament assassinen sense mira-ments és un atenuant molt minso;però, davant d’aquesta confrontacióviolenta de derivacions bèl·liques ipotencialitat de guerra civil, és el clauardent que permet al govern Zapateroarmar-se de les forces de flaquesaque li resten al mig del fracàs i,traçant un nou full de ruta, avaluïobjectivament les connotacionsestrictament polítiques del problemaque són les que reivindica la ciutada-nia pacífica del poble basc i que sónles úniques que ha d’atendre, si voldesarmar els terroristes del discurspolític i intel·lectual, absolutamentlegítim, que l’arrogància de la dreta,en no voler cedir el clam de la ciu-tadania pacífica, ha servit amb safatad’argent a ETA conferint-li el caràcterde Moviment d’Alliberació.

Hi ha una altra alternativa, potsermés eficaç, que el govern de Madridposés el conflicte sobre la taula delParlament Europeu, atès que ETAcontinua campant amb patent decors a França, on s’organitza i s’ar-ma, quan els atemptats només elsexecuta a Espanya. L’europeïtzaciódel conflicte polític que reclama laciutadania a Euskadi, també aCatalunya, destaparia les arbitrari-etats que els successius governs deMadrid, emparats pel marro deixatper la dictadura, volen mantenir i per-petuar des de la instauració de lademocràcia. Davant tot això, perme-teu-me donar idees: si el partidismeespanyol, dretà i esquerrà, segueixaprofitant-se del llibre de ruta delfranquisme, aleshores no quedaràmés remei que siguin els Parlamentsd’Euskadi i de Catalunya, junts oseparats, els qui acudeixin alParlament Europeu perquè ens pro-tegeixi dels governs que ens véneno, si ens falta el valor de fer-ho,només ens quedarà la fe delscreients, a veure si el seu Déu deixade gandulejar i ens empara.

Vols fer-te soci de Gent del Masnou?BUTLLETA D’INSCRIPCIÓ

Nom i cognoms:.........................................................................................................

Adreça:....................................................................... DNI: .....................................

Data de naixement:............................................ Telèfon: .....................................

Nom i cognom cònjuge / parella:.............................................................................

Adreça electrònica (e-mail) ......................................................................................

Quota anual: 25,50 € (Revisable anualment amb l’IPC)

DOMICILIACIÓ BANCÀRIA........................................................................................Autoritzo el pagament de les quotes de Gent del Masnou amb càrrec al meu compte / llbreta:

Banc / Caixa......................................... Adreça ........................................................

Núm. de compte / Llibreta Entitat / oficina / D.C. / núm. de compte

........... ................ ............... ..........................

El Masnou...........de..................de.................

Signatura autoritzada

Talleu i feu-nos-ho arribar per correu o personalment al carrer Dr. Agell, 9 - 08320 el Masnou

febrer 07 5/2/07 09:42 Página 13

14

El passat 27 d’abril, junt a JoanCasals, president de Gent delMasnou, vaig tenir el goig de conè-ixer aquest artista català, CarlesFontserè i Carrió (1916-2007).Fou al Parlament de Catalunya, onens havia convidat el seu president,per a la presentació del llibre “Cartellsde la Col·lecció Fornas“, al qual espodien veure reproduïts els cartellsque Josep Fornas havia anat col·lec-cionant al llarg de la seva vida i delsquals féu donació al fons patrimonialdel Parlament Català.Fontseré, als seus noranta anys,desprenia vitalitat, estava per tot elque fos Catalunya i així ho demostràformant part activa de la Comissió dela Dignitat, anant personalment, fins itot a Salamanca, a reinvindicar el queés nostre, exposant-se a la fúria dels

Cròniques.Exposició de NADAL – 2006MPer Joan MurayVocal de Cultura

En record de

CARLES FONTSERÈun gran català, una gran persona i un gran artista

Carles Fontserè en una fotografia, la qual té com a fons el cartell que il·lustra laportada d’aquest butlletí.

Enguany, a l’exposició que clou l’any iobre el nou, com ja és habitual d’unsanys ençà hem tingut una magníficamostra de modelisme, titulada“MAQUETISME NÀUTIC I FER-ROVIARI”, del masnoví JOAN PONSI GARCÍA.A la mostra, s’hi podien veure repro-duccions a escala de diversos vai-xells, de pesca i de transport, i duesbarques de pesca del Masnou, una

d’elles, la “Mariana”, dels pescadorsValls de “ca la Mariana”.L’altre apartat del mateix autor era fer-roviari, amb diversos trens d’abans,algun d’ells ben nostrat, com el ferro-carril que el 1848 va fer el primerrecorregut de la península ibèrica,entre Mataró i Barcelona. Tambéaltres trens que els més granspodíem recordar, com aquells defusta o els de càrrega.

Tot el material de Joan Pons és deprimera i aconsegueix una quasi per-fecció, a la qual es recrea la vista iporta al pensament records d’altrestemps.Darrerament Joan Pons ha fet uncarro de transport de bocois, d’a-quells que eren tirats per diversesmules, per encàrrec del Museu delsCubs de Montbrió del Camp (BaixCamp), on es pot veure entre un muntd’interessants peces relacionadesamb la vinya i el vi.L’altra part de l’exposició nadalenca,la formaven les joguines antigues,que any rere any ens porta TOMÀSPLA, del MUSEU DE LA HISTÒRIADE LA JOGUINA de Sant Feliu deGuíxols. Enguany, i per fer conjuntamb la mostra de modelisme nàutic iferroviari, ens ha portat un estol dejoguines de caire nàutic i de trens,que omplien les nostres vitrines i queferen la delícia dels menuts que lesveieren i la nostàlgia dels grans queles admiraren.Per això, des d’aquestacrònica i en nom de la Junta Directivade Gent del Masnou donem les grà-cies a Joan Pons i a Tomàs Pla, perfer-nos gaudir amb les meravellesque ens cediren per a l’exposició.

febrer 07 5/2/07 09:42 Página 14

15

Crò

niqu

es més exaltats. A la mateixa ciutat,però, va trobar una recompensa, jaque un grup de ciutadans salaman-quins demòcrates crearen una pàginaa Internet, amb motiu dels norantaanys de l’artista, demanant que lienviessin felicitacions, tot rebutjantl’anticatalanisme dels seus represen-tant municipals.Fontserè fou escenògraf, il·lustrador idibuixant de publicitat, però va sobre-sortir especialment com a cartellistadurant la guerra civil (1936-39), de laqual ens va deixar un ampli i esplen-dorós ventall de cartells, la majoriarequisats pel règim franquista i queencara romanen a Salamanca.De resultes d’aquella guerra i de larepressió posterior, Fontserè vahaver de marxar a l’exili, primer aFrança i després als Estats Units. ANova York, hi va romandre vint-i-tresanys, dels quals i de la seva prolíficamà va sorgir una exposició defotografies d’aquella gran urbs, inau-gurada a Barcelona pocs dies abansde la seva mort i que encara vasupervisar personalment.Al Parlament de Catalunya, on, entrealtres, poguérem veure i escoltarFontserè, ens va meravellar el seudinamisme i claredat de pensament,que ni els anys havien minvat. Al finalde l’acte, encara gosàrem prendre-liun xic de temps i vam demanar-li queens dediqués el llibre, cosa que féuamb molt de gust a tots els qui aixípensàrem. A la dedicatòria i a la sig-natura es pot veure el traç àgil i decid-it del gran dibuixant que era, sensecap tremolor per causa de l’avançadaedat que tenia.Fou un plaer conèixer personalmentuna persona, un català, com ell,d’aquells que podem dir a boca plenaque era de pedra picada i de primeraqualitat.Descanseu en pau, Carles, i que elvostre esperit segueixi, si és possible,vetllant per la nostra Catalunya.

Per Esteve Pujol i Pons

Enric Vila és un masnoví, curtit entasques periodístiques, doctor enperiodisme, llicenciat en història con-temporània i agosarat a l’hora dereplantejar la realitat i el mite d’algútan simbòlic per a Catalunya com elpresident màrtir Lluís Companys.A la tarda del dissabte 27 de gener, ala sala d’actes de Gent del Masnou,ens va parlar del seu llibre, publicatno fa gaire i ja força controvertit, LluísCompanys. La veritat no necessitamàrtirs.En una exposició condensada ens vaassabentar de la gènesi del llibre, elsmodels que havia tingut en compte al’hora d’escriure’l, l’estructura, laintenció, les sorpreses que haviatingut mentre l’elaborava, les conclu-sions personals que ha traspassat al’obra i fins i tot l’esbós d’una certaantropologia política passada i actual.Tot un rècord en tan poca estona. Calreconèixer que Enric Vila no és pasuna persona que parli a poc a poc!I encara ens en va fer tastar algunparàgraf per fer-ne més boca.Va seguir-hi, com és costum, uncol·loqui amb els assistents on l’autorva poder aclarir i refermar els puntsde vista exposats en el llibre. Hi haviaqui ja l’havia llegit; em sembla que a

tots els altres ens va venir el desig dellegir-lo.Malament rai quan tenim por a la ve-ritat perquè pot desmuntar vellsmites, ideologies consolidades, certe-ses tranquil·litzadores, paradisospoètics. Amicus Plato, sed magisamica ueritas, deia el clàssic: Plató ésamic meu, però n’és més encara laveritat.Ens convenen estudis seriosos quevagin obrint camí a la veritat històrica,que ens hi vagin aproximant lenta-ment… encara que de vegades ensdolgui!

Desmitificant Lluís Companys

febrer 07 5/2/07 09:42 Página 15

16

Crò

niqu

es

El passat 3 de desembre, un diu-menge al matí, ens vam reunir unestrenta persones per fer aquesta visita.Mentre arribaven els visitants, vaig ferun tomb pel pati de la masia i em vaigquedar una estona a la barana delbaluard per gaudir de la bonica vistapanoràmica. Per llevant el port i elpoble, de front el mar fins a l’horitzó, ide ponent totes les poblacions voramar fins a Montjuïc, que es veia béper ser un dia clar. De sobte escolto laveu d’en Joan Muray, l’artífex del fetque puguem conèixer la històriad’aquesta masia, que ens reuneix atots.Visitem i seiem a la capella de laMare de Déu de Montserrat, i ensexplica un munt de detalls del tempsde la guerra civil, l’intent de pro-fanació de la tomba, els domassosque se salvaren per pèls, etc.En sortir, veiem el galliner, quin goig!Si en feia de temps que no vèiem avi-ram com aquell.Després el safareig amb rajoles a lesparets i l’escut del comte de Llar. Alcostat hi ha l’antiga comuna, per auns coneguda, però els joves quasino en saben l’ús.Comença el recorregut per les tresplantes de la casa. A l’entrada,grandiosa, en Joan ens comenta elgruix de les parets, uns seixanta cen-tímetres. A la primera planta, el salóamb retrats dels Planella: el comte,un bisbe de Barcelona del segle XIV iun inquisidor del segle XIII.Passem per sales, cambres, recam-bres, sales i alcova, admirant llits,calaixeres, arques, llantions, etc.; elssostres amb antigues bigues ijàsseres molt ben conservades tot i laseva antigor.La biblioteca amb llibres en diversosidiomes, molts en llatí, mostra palpa-ble de la saviesa dels seus darrerspropietaris. En sortir-ne, veiem la granterrassa, amb la curiositat dels seusrellotges de sol, però de tarda, ja quedóna a ponent.Després veiem la resta de cambres,

del darrer pis, amb mobiliari de dife-rents èpoques, bonic i ben conservat.Seguim i passem per un menjadordes d’on se surt a una galeria ambarcades, des d’on gaudim de laplacidesa de la bassa del molí.Després ens porta a l’hort i la font.Altra vegada quedem extasiats veiental natural cols, enciams, escaroles,raves, etc.Tornem a la planta baixa i en Joanens porta ara al celler, amb olor de vii de fusta. Ens ensenya el passadíssecret. Impressionant! Quins ama-gatalls deu haver tingut?Al celler, a la part que és auditori,seiem i ens explica detalladament lahistòria de Can Teixidor. Des de l’ori-gen romà, les defenses medievals,fets de diferents guerres, els propi-etaris que ha tingut, el testament delcomte de Llar, que va permetre quees pogués seguir gaudint d’aquestagran casa i les seves vivències. Totaixò, amanit amb les seves pinze-llades d’humor, que en fan molt mésamena la dissertació.

De debò que ha estat una visita ambun gran contingut cultural. Tots vamquedar molt sorpresos de la històriaque hi ha dins aquelles parets.Mentre me n’anava vaig recordar que,a començaments dels anys norantadel segle passat, en Miquel Humet iArgemí, que coneixia un dels Hereusde Confiança del Comte de Llar, vademanar permís per anar-la a visitar;acompanyat d’en Joan i jo ho vam ferun dissabte al matí. Ens va rebre moltcordialment la Ma. Teresa Colomé,que amb el seu germà Joaquim sónels masovers, com ho foren els seuspares.Aquell fet fou el començament de l’es-tudi que en faria en Joan Muray a par-tir d’aleshores, classificant i catalo-gant tot el llegat històric de la casa idescobrint-ne de nou, fet que va prop-iciar el llibre “CAN TEIXIDOR. XXSEGLES D’HISTÒRIA VIVA”, id’aquesta manera ens ha fet conèixera tots, tant els qui l’hem pogut visitarcom els qui no, la bonica història decan Teixidor.

VISITA CULTURAL A CAN TEIXIDORPer Rosa Pagès i Arenas

febrer 07 5/2/07 09:42 Página 16

17

Abandonats. Abandonats de la mà de Déu. Els disbarats i lesinjustícies omplen els nostres cabassos de compatriotes, –oconciutadans que diu el destrempador Montilla. La pàtriadesfigurada. L’Espai Escènic Brossa presenta fins al 4 demarç El jardí abandonat, de Santiago Rusiñol. Jo sóc delparer que els plàtans de la ciutat ja no parlen el català perquèalgú va tapant-nos la boca sense que es noti. No sabem inte-grar els aires càlids en la nostra mar mediterrània?Del 5 de febrer a l’1 de març una actriu i directora impressio-nant com la Sagrada Família –abans no caigui a terra perl’encaparrament polític–, la Marta Angelat, dirigeix alVillarroel Teatre Unes veus, un text de Joe Penhall, que ensplanteja els límits que separen la bogeria del seny. Que rela-tives poden arribar a resultar les coses, oi?Condemnables. Tota la raça humana, perquè cada dia sommés esquerps, més insociables, més egoistes, menysdetallistes i perquè somriem poc. El Teatre Romea presentadel 8 de febrer i fins al 8 d’abril Plataforma de MichelHoullebecq, amb direcció de Calixto Bieito. Segurament,per forma i per text, serà un espectacle me-morable.Una mica d’emoció enmig de tanta misèria humana i com-portaments detestables: el Teatre Tantarantana acull del 13al 25 de febrer el Cicle de Teatre Físic i Dansa.Del 8 de febrer al 4 de març la Sala Tallers del Nacional(TNC) acull l’obra Temps real d’Albert Mestres (1960), unautor molt interessant, que experimenta amb les formesteatrals i un virtuós i joganer de la llengua catalana, ambdirecció de Magda Puyo. Algú està arraconant la llengua ivolen que la notem com si fos un tractor en un camp erm,com si fos una sibella d’una sabata antiga de cuir. Em sen-tiu? Cada dia volen que la parlem pitjor. En Mestres no ho fa,ans al contrari.Abandonats. I tranquils a fi de no posar-nos nerviosos.Salvador Espriu es remena mort a la seva cadira, neguitós.Mentrestant Oriol Broggi li estrenarà Primera històriad’Esther, fins al 4 de març a la Sala Petita del Nacional(TNC).

Teatre capital(La cartellera barcelonina)

Per Rosa M. ISARTMa Josep R. LUCAS

AbandonatsEncara que estem al febrer, el tema que vull comentar ésde tot l’any, tot i que em va passar pel magí de ca en und’aquests dies de festa, pràcticament uns quinze (sobretotper a la mainada, i saltejats per als ganàpies), que elsbípedes us atorgueu cada any en temps de fred.Era una tarda d’aquelles que vosaltres acostumeu a estarpanxacontents, farts, a l’entorn d’una taula i envoltats defamília (encara que, en el fons, molts preferirien estar méstranquils i no haver d’aguantar certs pesats).Vaig sortir a fer un tomb per la vila, a tot el llarg del CamíRal, de punta a punta, i ja sabeu que nosaltres, els cans,necessitem, de tant en tant un arbre o pal per aixecar lapota. Aquí és on vaig començar a reflexionar.I què vaig pensar?, doncs que hi ha molts espais on, pelque es pot deduir, manquen arbres. Fet que es pot com-provar observant els trossos, de tant en tant, que n’hi hauns quants de seguits. Aquests es troben a una distànciaaproximada d’uns 5 o 6 metres entre l’un i l’altre.Aleshores, quan em trobava més o menys allà on diem elcul d’Ocata, vaig decidir fer el recorregut sencer al llarg detot el poble, al cap i a la fi havia de tornar al punt on emtrobava. I apa, xino-xano fins a l’altra punta, fins passadala riera d’Alella.Ja que havia vist cada quan hi ha un arbre, vaig anar cal-culant els espais “desarbrats”, que, com ja he dit, sónmolts i no n’entenc el perquè.Quan vaig haver passat la riera ja no vaig seguir comptant,perquè allà la vorera és molt estreta i no dóna per posar-hicap arbre, ni que sigui escarransit.Vaig quedar esmaperdut, no sols pel tip de fer càlculs, sinóper la llarga tirada, ja que el nostre poble és força allargas-sat, i hom, sobretot si és un ca potacurt com jo, queda ambun pam de llengua fora.El nombre d’arbres que vaig calcular que manquen pertenir un Camí Ral ombrejat és de CENT CINQUANTAaproximadament, que ja són arbres.I apa, tornem a fer rutllar el meu pobre magí. Vaig fer-meunes quantes preguntes, com: tan difícil és posar aquestnombre d’arbres?, tan costós resulta?, tan poc surten elsnostres administradors per no veure-ho?, tan poca vistagasten?, per què no hi posen remei els anomentats verds? I ara, com és natural en mi, a qui no agrada fer crítiquessense donar idees, consells, suggeriments, etc., doncs enfaré algun, per si el volen aprofitar.Senyors que maneu, que no sabeu el que us ho agrairienels de quatre potes com jo!?, que no sabeu com us hoagrairien els bípedes com vosaltres de poder passejar al’estiu, amunt i avall sota un “tendal verd”!? Doncs apa,encarregueu els arbres necessaris i potser a les propereseleccions tindreu més vots. Bup, bup.

Arran de sòlPer Pledebuit

Presentació d’El jardí abandonat, de Santiago Rusiñol, a l’Espai EscènicBrossa.

Foto

graf

ia d

eJo

rdi S

alin

as

febrer 07 5/2/07 09:42 Página 17

18

Els anys 40 es va formar al Masnouaquest grup o associació excursio-nista, un grup mixt, un xic agosaratper a l’època, però que, tot i no serd’una forma oficial, va funcionar untemps fent les excursions dominicals ialguna que altra sortida més llu-nyana, com la que fou una mena defundació, l’anada i estada a la Vall deNúria el 1943.Deixem que siguin les paraules d’undels seus membres qui ens en facicinc cèntims. Després ja ho ana-litzarem i ampliarem amb més con-tingut. Ens diu Joan Maresma iPujadas:

“Cap als anys quaranta del seglepassat, una colla de joves, molts diu-mengers, al sortir de missa primerateníem per costum anar a esmorzar ala muntanya.

Anàvem a Sant Mateu, a CanGurguí, a Vallromanes...

Sempre a peu i no gaire llunyperquè tots plegats no teníem nigaires diners ni gaire menjar. Ensacontentàvem amb un entrepà i alguntall, i no gaire, i per beure, aigua d’al-guna de les fonts d’aquestes con-trades.

No sé qui ni com va ésser queens vam batejar amb els del clau deganxo. Fins i tot en Joan Vendrell,que treballava de mecànic, ens va ferun clau de ganxo per portar a la sola-pa; i en Ramon Cubells ens féu elbanderí, que era de color blau cel i albell mig l’inefable clau de ganxo.

Érem joves i plens de ganes deriure i fer gatzara.

Una vegada vam anar dos dies aMontserrat i passàrem la nit al ras al’ermita de Sant Miquel.

Un de la colla, ple d’ironia, portavael menjar dins d’una capsa, al damuntde la qual hi havia unes lletres gransque deien: “Comida para pájaros”. Era

en David Isern, de “cal Titit” a.c.s.D’aquesta anada a Montserrat va

sorgir la idea d’anar al santuari deNúria.

Durant una any vam fer guardiola.A dues pessetes cada setmana enrecaptàrem 104, tot i les dificultats, jaque en aquells temps distreure duespessetes del pressupost familiarcostava una mica.

A aquesta sortida, s’hi afegirennoies, cosa que també ho féu més

“CLAU DE GANXO”-un grup excursionista masnoví dels anys 40-

Fotografies 1, 2, 3, i 4 El “CLAU DE GANXO”a les sortides primerenques.

Per Joan MurayHistòries de la vila

1

2

4

febrer 07 5/2/07 09:42 Página 18

19

difícil, ja que en aquells anys, el queara és normal i corrent, el fet que noisi noies estiguin tres dies i tres nits forade casa, d’excursió, aleshores no era

gaire ben vist.Per aconseguir-ho, però, va haver

de venir un home casat, en Gratacós,que va haver d’anar casa per casa de

les noies per tranquil·litzar els pares.Els qui anaren a Núria eren:De noies: Antònia Famadas i Du-

ran, Anna Mayolas i Anguera, laFontova, Camila Mateu, CarlotaMatalí i Pons, Rosa Rosés i Galvany,Paquita Meler, Leandra Duran, MariaTorruella, Teresa Baucells i Estapé.

I de nois: Josep Pujadas i Rossell,Jordi Humet i Argemí, Cesari Alsina iRosés, Joan Vendrell i Giró, JoanMaresma i Pujadas, Ricard Perala iRamentol, Pere Mayolas i Pujadas,Josep Arisa i Oliver, Jaume Sust iSust i Francesc Gratacós.

L’anada va ser “històrica”. Amb 104pessetes vam poder pagar: el viatge,l’estada de dues nits en cel·les, eldinar del dia de tornada a l’Hotel SantAntoni de Ribes de Freser i encara entinguérem prou per pagar l’autobúsd’en Ballester, el que feia la línia entreel Masnou i Badalona, que va haverde venir a buscar-nos a l’Estació delNord ja que havíem arribat tard aBarcelona i no hi havia tren fins alMasnou.

Ara sembla impossible amb unpressupost com aquest poder fertantes coses.

Després férem altres excursions,però sempre a peu i a la vora delMasnou. També recordo que vamanar al castell de Burriac, entreCabrera i Argentona.

I amb el pas dels anys, al fer-nosgrans, als nois els va tocar fer la “mili”i el Clau de Ganxo es va desfer comun bolado; això sí, vam continuar lanostra amistat, que encara és benviva.

El 1968 celebràrem el vint-i-cinquèaniversari de la fundació i anàremaltre cop a la vall de Núria. Tots jacasats i amb fills. I a Cardedeu a undinar al restaurant Les Pungoles.

El 1993, celebràrem el cinquantèaniversari al restaurant can Cambraide Teià.

Fins aquí aquest relat d’un dels mem-bre fundadors d’aquest singular grupd’excursionistes masnovins. Ara,però, hi afegirem un poema en rodolífet per un altre dels fundadors, JosepPujadas i Rossell, oncle de l’anterior ifill del poeta masnoví, Josep Pujadas

Dues de les cançons que cantaven

3

febrer 07 5/2/07 09:42 Página 19

20

i Truch (el Masnou 1876-1938). Elpoema fa un retrat un per un del grup.Diu així:

Jo no sé si tots vosaltresheu mirat amb atencióels que ens hem arreplegatper a fer aquesta excursió.

N’hi ha per a tots els gustos:alts, baixos, prims i gruixutsn’hi ha que tot just s’afaiten i d’altres que són molt peluts.

N’hi ha de molt seriosos,altres riuen dia i niti alguns que moltes vegades estan més bojos que un cabrit.

Hi ha un pagès, també un mecànic,un confiter i dos fustersun trio d’estudiantsi altres tants pixa-tinters.

Noies bones per la casa:renten plats i cuinen bé,escombren, cusen i fregueni fins reguen el carrer.

……

La colla que aquí ens trobemja hem vist el que és un conjunt,però ara ens proposemexaminar-la un per un.

Hi ha un xicot que es diu Cesariempleat al sindicat,amic de gresca i tabolamolt alegre i molt trempat.

Només trobem una cosai és que el seu cognom d’Alsinano està molt proporcionata sa figura tan prima.

Creiem i ho diem formali sense gens de passióque espàrrec en lloc d’Alsinali hauria caigut millor.

……

També hi ha entre nosaltresen Francesc Gratacós,persona casada i parede dos fills, senyors, de dos!

I aquí el tenim satisfetlluny dels fills i la mulleroblidant-se sos mals de cap,igual que el primer solter.

Però l’home no està tranquilsols pensar que aviatha de tornar amb la famíliacom si res no hagués passat.

……

D’un altre que cal parlar-neés de l’amic Joan Vendrell,corpulent, atleta, fort,i tan alt com un camell.

Si tindrà el mal de sant Vitoo serà molt nervióso les puces el pessiguenper totes les parts del cos?

Jo no ho sé, però el cas ésque no està quiet un momento si no fixeu-vos bécom es mou contínuament.

……

També portem un “gentleman”no de nom però sí de fetsi aquest tipus no és altreque l’amic Jordi Humet.

És flemàtic més que en Chuchillfuma amb pipa com si resi també usa monoclecom si fos un lord anglès.

……

Hi ha un pagès que es diu Perala, vermell de cara com tots,de tant d’estar sota el solentre cebes i pebrots.

També entén en bestiarcom tot bon agricultorque tracta amb cavalls i vaquessense tenir gens de por.

……

També hi ha en Ramon Cubells,estudiant, que a Terrassaha acabat el darrer curssense tenir cap carbassa.

Però deixant a part l’estudies veu ben bé a simple vistaque el xicot té a dintre seucondicions per a ser artista.

Ja que imita els germans Marxi altres artistes de pesamb tanta gràcia i saleroque no els ha d’envejar en res.

……

Hi ha també en Joan Maresmaportaveu dels confitersque està fent l’aprenentatgede l’ofici a Granollers.

I és clar, entremig de sucre,de crema i de massapàpassa una vida tan dolçaque sovint s’ha de purgar.

……

Hi ha l’Arisa i en Mayolas;dos aprenents de fusterque a pesar d’ésser molt jovesja s’han llançat al carrer.

I empaiten algunes noies(el nom ens l’hem de callar)amb tal garbo que el Tenoriores li té pas d’envejar.

……

També a última horaun jove se’ns ha agregat que és el company Jaume Sust,hereu de cal Calafat.

……

I per últim hi ha, senyors,el vostre amic que subscriuque d’aquests versos dolentsés el primer que se’n riu.

Però us demano amb tot els corque d’ell tingueu compassiói si hi veieu moltes faltesdigneu-vos donar-li el perdó.

……

Com que ja hem dissertatsobre la part masculina

febrer 07 5/2/07 09:42 Página 20

21

ara donarem un cop d’ulla la secció femenina.

No faré com amb els homesun estudi separatpuix el parlar de les donesha sigut sempre exposat.

Que s’ha de tenir prudènciaque no fos cas que desprésde dir algunes veritatsalguna se m’enfadés.

Les noies que aquí han vingutcom tots podeu comprovarsón sens cap mena de dubteel millor que al Masnou hi ha.

Són simpàtiques, alegres,guapes, fines, rialleres.i entre tantes qualitatstenen la d’ésser solteres.

“són deu noies per casar”que a Núria han volgut pujar.

“Hi ha la Rosa, la Paquita”,“la Camila i l’Anita”.“O... E...”“la Maria i la Mercè”.

“Hi ha la Leandra Duran”“i la Teresa de l’estanc”“i la Carloteta”,“també hi ha l’Antonieta”.

Cop de cap, doncs, amics meus,aneu mirant la paradai després ja em sabreu dirsi n’hi ha alguna que us agrada.

L’ocasió no deixeu perdre,ara és hora d’escollir,però això sí, deixeu-ne unaque la guardo per a mi.

J.P.R.

LA NOSTRA COLLA

Fins aquí les dues aportacions de dosdels seus membres; però ara fem-neun repàs, ja que hi ha detalls que noes poden deixar passar.Formar un grup excursionista, encara

que no fos d’una forma oficial i queles excursions fossin sortint de missa,en aquells anys de postguerra eratota una aventura i més tenint, comtenien, NOM, CANÇONS iPOEMA/RODOLÍ en català.I si aquest grup era, com diríem ara,

mixt o sigui format per nois i noies,encara pitjor per veure’l amb mésmala intenció.Passats els anys, i tal com diu el seucronista, la bona relació i amistat vatraspassar anys, lustres i dècades i vafer que es retrobessin, tot i que fos

Programes del vint-i-cinquè i cinquantè aniversaris

El grup quan va celebrar els cinquanta anys i a la fotografia de sota amb tots els qui assistirena l’àpat.

febrer 07 5/2/07 09:42 Página 21

per celebrar aniversaris de fundació,com fou el cas del VINT-I-CINQUÈ,l’any 1968, encara en plena dictadu-ra.Per a aquest aniversari feren unaexcursió fins a Cànoves, al VallèsOriental, tal com podeu veure a lail·lustració del full de ruta.I pel CINQUANTÈ aniversari, l’any1993, tots ells ja més granadets i ambalgun que altre que dissortadament jano hi podia ser, anaren més a prop, aTeià, com podeu veure també al cor-responent programa.

Abans deia que la bona relació d’ami-stat ha traspassat el temps, peròencara em descuidava dir que aques-ta amistat ha saltat una gran barrera,ja que després de la darrera cele-bració hi ha hagut canvi de segle i demil·lenni, i els qui hi són conserven, ique per molts anys, l’amistat.Aquesta història ens hauria passatdesapercebuda si no hagués estatper un altre dels seus membres, enJordi Humet, que, en fer l’any passatl’exposició institucional de Gent delMasnou, que era sobre SENYERES

DEL MASNOU, va oferir-nos el ban-derí de l’agrupació, que guardavacurosament; i a partir d’aquí anàremdescabdellant-ne la troca. La històriano sols ha d’estar formada de gransfets, també les coses i els fets mésmenuts la configuren i són potser mésentranyables.

FONS CONSULTATSJordi HumetJuan MaresmaConcepció PagèsJosep Pujadas

22

Cada divendres de 20.30 a 22.30 Rock, tango, cha-cha-cha, vals, fox, pas doble,

mambo, etc…Places limitades. Preu parella: 75 €

Inscripcions i informació: a Gent del Masnou Dr. Agell, 9

de 6 a 9 del vespre.Tel 93 540 39 29

Organitza: Vocalia Recreativa

XXXIII Curs de Balls de SalóFebrer-Abril 2007

del 2 de febrer al 27 d’abril

3a Ballada del CalçotAudició de sardanes amb la Cobla Ginesenca

Diumenge 18 de febrer a les 12 del migdia al pati del Casino del Masnou

A les 14 Gran Calçotada SardanistaA les 16 1a.Trobada d’Acordionistes del Pirineu

Venda de tiquets a: Rellotgeria Fama, Navarra, 46, 93 555 06 96La Barberia, Pere Grau, 110, 646 07 77 40

Agrupació Sardanista del Masnou, 93 555 17 19

Preu del tiquet 15€

Agrupació Sardanista del Masnou

Casino delMasnou

febrer 07 5/2/07 09:42 Página 22

23

Farà 30anys del’InstitutL’IES MEDITERRÀNIA està preparant les festes per

commemorar, l’any vinent, el 30è aniversari.Al començament hi veníeu alumnes del Masnou,Alella, Teià i Badalona. Han anat passant els anys itots vosaltres heu trobat el vostre lloc a la societat.Per a la nostra satisfacció, ara comencen a venir alCentre els vostres fills; i entre l’actual professoratcomptem amb dos antics alumnes.Quan tindrem el programa de festes concretat, vol-dríem convidar-vos personalment, i per aquest motiuposem a la disposició dels antics alumnes unaadreça de correu electrònic, on podeu inscriure-us iaixí rebre les nostres notícies puntualment. Envieu-nos la vostra adreça a:

iesmediterrania@yahoo.esSalutacionsProfessora: Sindi Franco

La nostra coral no vol ser gens estranya a la vida de la nos-tra vila i ho demostra des de fa molts anys. En esdeveni-ments cívics, culturals, religiosos on se la convida, fa sem-pre l’esforç de prendre-hi part. I dic esforç sense petulàn-cia ja que suposa intensificar els assajos, potser incorpo-rar algunes cançons noves i tenir la tensió anímica d’oferirunes actuacions de qualitat dins de les possibilitats quehom espera d’una coral com la nostra.El dissabte 20 de gener, a la tarda, la parròquia de SantPere era plena de gom a gom perquè tenia lloc el trasllat isepultura de les despulles de Joan Roig i Diggle, jovefejocista que havia residit i exercit l’apostolat cristià a lanostra vila i que, als dinou anys, va ser assassinat a l’inicide la guerra del 36. Se’n treballa l’elevació als altars i sem-blava adient d’enterrar-ne les restes al temple parroquialcom és costum en casos semblants.A la celebració litúrgica, molt solemne i molt participada, hivan assistir cristians de tot l’arxiprestat de la Cisa i de l’ar-xiprestat de Mataró, presidits per l’arquebisbe deBarcelona, envoltat per gran nombre de preveres idiaques, així com pel bisbe auxiliar de zona. El record i eltestimoni del jove Joan Roig van convocar molts mas-novins que en coneixien la vida i fins i tot els qui l’havienconegut i estimat. A part de la significació religiosa, emsembla que tenia una profunda rellevància cívica; es trac-ta d’una persona dels nostres temps, apta com a model decompromís, generositat i valentia.La Coral Xabec, sota la direcció de Montserrat Llagosterai amb acompanyament d’orquestra, va cantar el Kyrie, elGloria, el Sanctus i l’Agnus Dei de l’ordinari de la Missa endo menor (KV 65 [61ª]) de W.A.Mozart. A la preparació deles ofrenes, el Sancta Maria Mater Dei (KV 273) també delgeni de Salzburg i durant la comunió l’Ave Verum (K.618)del mateix autor. I les veus dels cantaires es van afegir ales de l’assemblea en la resta de cants litúrgics, sobretoten el salm responsorial Senyor, vós teniu paraules de vidaeterna (D.Cols/A.Taulé) i Salm 18, així com a l’himne Ohmàrtirs del Crist (D.Cols/E.Cabré) durant la processó detrasllat de les despulles.

Que en quedi constància.

LA CORAL XABECI LA VIDA DE LAVILAPer Esteve Pujol i Pons

30Anys

1977 · 2007Aniversari

febrer 07 5/2/07 09:42 Página 23

24

Tots hem llegit, amb pena, la notíciadel decés d’aquell dibuixant, JosephBarbera, que en la nostra joventut vafer-nos passar, primer en el cinema idesprés també al davant de la caixatonta, entretinguts, moments feliços,seguint les aventures de Tom i Jerry,Fix i Foxy, Scooby-Doo, els “Pica-piedra”, o bé de l’enjogassat ossetYogui robant la bossa de pícnic alsvisitants del parc.Bé, si prenguéssim part en un con-curs i la pregunta fos: Qui va escom-brar l’escaleta?, de ben segur quetotes i tots tindríem un premi amb laben encertada resposta: “la rateta”,aquest animal que tants perjudicis hacausat i causa a tota la humanitat,tant pel que menja, destrossa o famalbé, com per les malalties que pottransmetre.Fins i tot a l’elefant diuen que li fa por;a les fèmines, escridassar i a mimateix. aterrir-me si són prou grossesi planten cara.Però, tant l’abans esmentat Barberacom l’altre famós dibuixant WaltDisney (1901-1966) van entestar-se afer-nos veure ratolins d’allò més sim-pàtics, entremaliats, divertits, jocososi a fe que ho van aconseguir.Ara, però, deixeu-me amb dues cur-tes anècdotes desmitificar part delque precedeix, ja que, de no ser així,no restaria tranquil.Aquest cop, per variar, haig d’anaruna altra volta a la mar, una altra voltaals vaixells.Qui no ha vist les estatges d’una nauatracada al moll, guarnides amb unespantalles de llauna o planxa de ferrro,semblants a embuts, encarats a terraper tal d’impedir l’accés de les rates abord?Diuen que les rates, si pressenten unnaufragi, abandonen el vaixell. Itambé és cert que, si per falta de l’es-mentada protecció dues rates s’en-creuen en el trajecte utilitzant l’es-tatge, no passa res; cadascuna es faa un costat de la corda, s’ensumen i

segueixen el seu camí. Ningú no sapsi es diuen alguna cosa...Un professor a l’Escola Oficial deNàutica va contar-nos que, de jove,anant embarcat d’oficial en un vaixell“granelero”, tenien a bord una granquantitat de rates i que per raó de lacàrrega que sovint emplenava la nau:blat, panís o soja, no sabien pas comcaçar-les, ja que, de menjar, n’hihavia pertot arreu. Abeurar-se, però,es feia difícil per la manca d’aigua.Llavors algú va pensar que les rateres“escades” amb trossos de pomapodrien atraure els rosegadors per lagran quantitat de líquid contingut enla seva polpa. Varen provar-ho.La remor; aquell “clac” metàl·lic i secque anunciava el sobtat i inesperattancament de la porteta de la trampaera de llavors ençà una constant abord. La marineria feia un tragí, de lesbodegues a coberta, per buidar elsocupants i llançar-los a l’aigua,immisericordes.I ara ve la segona, sisplau.No tan sols tenen aquest problemaels mercants, també els vaixells deguerra poder patir el mateix mal i aixòsucceí poc abans d’embarcar-me de“timonel señalero” al Vulcano, unminador de l’Armada allà per l’any1951. Era tanta l’abundó de rates que

l’oficialitat va creure convenient incen-tivar-ne la cacera, fent que la dotacióhi prengués part activa.Un dia més de permís allargaria elnormal que pertocava, per cada ratamorta presentada al cos de guàrdia.Els primers dies tot va anar d’allò mésbé. Les rates disminuïen en nombre i,a les llistes amb el nom delscaçadors, les creuetes que l’oficialfeia per peça presentada s’a-llargaven, s’allargaven...Però sempre, a tot arreu, hi had’haver el llest de torn. La picarescano té deturador.Algú va amanyar-se un salabret i, uncop els ratolins havien passat el con-trol oficial i eren llançats al mar, feienuna repesca, els embolicavendesprés amb paper de diari per acce-lerar-ne la secada i, un cop eixuts,tornar-los a presentar.L’oficial, però, un dia va adonar-seque li portaven peces de segona mà.Animalons que ja tenien marcada lacreu corresponent en la llista de bai-xes.Per sortir de dubtes, sense arribar alfons de la qüestió, va fer obligatori ta-llar la cueta a la rata abans de llançar-la a l’aigua.Rates sense cua, no tenien premi!

GAIREBÉ TOT AIXÒ ÉS VERITATPer Carles Maristany

A GAT VELL NO CAL MOSTRAR LA RATA

febrer 07 5/2/07 09:42 Página 24

D E F O T O ’ SL A B O R A T O R I F O T O G R À F I C

A r t i q u a l i t a t f o t o g r à f i c a

Ten

im

les

foto

gra

fies

de

la X

IVtr

ob

ada

de

nad

on

s

14 d

e fe

bre

r S

ant V

alen

tíO

fert

a en

amo

rats

;S

i vén

s a

mb

la t

eva

par

ella

,fo

to

estu

di 1

5x20

gra

tis

OFERTA!! Foto estudi Carnaval

FE

M T

OTA

ME

NA

DE

RE

PO

RTA

TG

ES

Revela

tges c

olo

r en

1 h

.D

iap

osit

ives i

ro

dets

ap

s,

en

24 h

.•

Revela

tge b

/n i

am

pliacio

ns s

en

se l

ímit

.F

oto

s c

arn

et

per

vid

eo

imp

resso

ra s

en

se e

rro

rs.

C e n t r e F u j i R i c a r d V i l l a r r u b i a

C/. Almeria , 27 · 93 540 42 26 www.fujifilm.es

Mestres Villà,101 · 93 555 16 64CAN RAC

15 de febrer Dijous Gras, no te n’estiguis pas

15 de febrer Dijous Gras, no te n’estiguis pas

febrer 07 5/2/07 09:42 Página 25

26

HORITZONTALS:1- Ja portava aigua amoltes cases del Mas-nou quan de la Sorea noen cantava ni gall ni ga-llina (quatre paraules).2- Demanarà de talmanera que resultaràafectada i de molt pocanaturalitat.Molts d’ells espassen tota la seva vidaen un sofà.3- Em barallo fora depolleguera per obteniruna cosa relativa a lafeina. Va esdeveniremperador gràcies auna acció reflexiva.4- Va ser la segonaespècie de dinosaure arebre un nom, que sem-bla haver transmès aalguns hereus. Sen’usen tres o quatre perfer l’allioli. No contesta.5- Arbust caducifoli simètric a un codi d’identificació fiscal.Excepcional manca de regla. Vocal que intervé per un síndicinhibit.6- Forma tautòmera d’algunes cetones idèntica a un llac asturià.Porta a l’inrevés. Fa averanys.7- Mesurat en direcció contrària a l’habitual. L’associemautomàticament al Sr. Esteve. Portal d’Internet que mantéAmerica on line.8- Amenitza l’alta muntanya amb la bellesa de les seves florsblaves i la perillositat del seu verí. El lacònic déu que bronzeja.Normalment explota al final d’una paràbola.9- És una propietat que millora substancialment els atributs d’unhome d’acer. Lletra de la càbala.10- S’ocupa científicament de la part més bèstia de la natura.Pronom enmig de la pilota. Interjecció que s’usa amb escepti-cisme.11- Es triplica en un protozou. Conec. Abella animada pre-colombina. Principi d’una novetat. Principi d’una cerimònia.12- Relatiu al resident olímpic més arrauxat. No ha esdevingutperò esdevindrà.13- Si qualifica un conreu, de ben segur que no és de secà. Ésmés deliciosa obtinguda de la marisqueria que de la ganiveteria.14- Té carp, metacarp i dits, però està a l’inrevés. Va ser laprimera a emetre notícies sense parar.Pila de sorra que amunte-ga el vent. Ho tenen en comú el foll, el moll, el coll i el toll.15- Té cap, però és poc entenimentat i acaba com l’any. No erabàsic per als hippies de Califòrnia.

VERTICALS:

1- L’acció preferida d’unapersona malfaent. Gaire-bé tots els diaris reservenun espai als seus signesde manera quotidiana.2- Hi ha qui la confon ambla fantasia. Personatgefemení amb qui BillyWilder va endolcir la vidad’un gendarme.3- Rei de Babilònia degrandesa comparable a ladel seu nom. Principi depolítica.4- Canoa sense proa.Sónaquells àcids grassos queresulten més mediàticscom a Omega-3 i delsquals la font més rica ésl’oli de llinosa.5- Cadascun dels trossospetits en què es divideix

una cosa en rompre’s. Moix esvalotat que per a molts no deixa deser un gat. De foc, que té la natura del foc.6- A l’inrevés: teixit l’acabat del qual fa unes aigües que canviensegons la llum.Vomita mirant amunt. És apreciada com a begudaper una minoria selecta de Transilvània.7- Antic habitant de la baixa Mesopotàmia amb qui podríem com-partir una remullada a Andorra.Li manca seguretat en ell mateix toti que està ben encaminat per ascendir. El límit natural del rubor.8- Apareix sovint abans de libitum, hoc, infinitum i nauseam.Ondula. Pòquer d’asos. Dóna, lliura sense rebre res a canvi.9- Passejo en expressió infantívola i en companyia de tresbessones. Ja és morè, però segueix prenent el sol. Delegat delPapa que mira al cel.10- Imprescindible per obtenir una bona cocció.Malmena i descon-certa algú amb ultratges, renys i burles. Revolució que s’empeny sipasses el dia.11- Peix de boca grossa i ritme sincopat. Desfilada acolorida.Període de temps llarg i indeterminat.No pot dir fava i omet la sego-na de la sèrie.12- No ho és qualsevol ecologista. Disjuntiva habitual. Preparadaper prendre el sol en aquella caleta a la vora de Sant Pol. Principiarbitrari.13- L’enyoren quasi sempre els seguidors de les dietes asòdiques.Com el gripau blau de la cançó, però en femella i mirant lesestrelles. Revòlver que apunta al cel.14- El de rodalies és el més sovintejat. Rosada. Empari o acceptialgú, especialment a casa seva.15- Individus a qui no agraden les relacions públiques. Ha sobre-viscut als torneigs medievals gràcies a alguna capçalera anglo-saxona.

M o t s e n c r e u a t sPer Xavi Cardona Núm.19Solucions a la pàgina 30

febrer 07 5/2/07 09:42 Página 26

27

Durant una breu estada a Anglaterravaig visitar la ciutat de Portsmouth i,molt concretament, el seu port, onvaig tenir l’ocasió de visitar un vaixellhistòric: el “HMS Warrior”, el primervaixell de guerra amb compartimentsestancs i casc de ferro.Per fer front als avanços navalsfrancesos, els anglesos van construirel “Warrior” i, quan va ser botat l’any1860, era el més innovador i poderósvaixell de guerra del món. En realitatera un híbrid, ja que utilitzava tant laforça del vent com la del vapor, iagafava una velocitat punta de 17,5nusos. El seu primer capità es deiaArthur Cochrane, un bon marí i unlíder nat, segons les cròniques. El“Warrior” tenia un total de 705 tripu-lants, inclosos oficials, i anava armatamb 34 canons, alineats a estribord ia babord, 26 d’avantcàrrega i 8 deretrocàrrega.Després de 22 anys de servei actiu vaser retirat, però no desballestat deltot, perquè primer va ser utilitzat coma taller flotant i, més tard, com adipòsit d’olis a Milford Haver. L’any1979, 119 anys després del seullançament i, com es pot suposar, enun estat lamentable de conservació,va ser traslladat a Hartlepool pertornar-lo a la seva configuració origi-nal. La seva acurada restauració va

durar vuit anys i va costar més de vuitmilions de lliures esterlines. Sensdubte, la més costosa restauracióque s’havia fet mai a un vaixell.

Actualment és propietat del “TheWarrior Preservation Trust”, una soci-etat independent i que no rep capajuda estatal. Precisament perpertànyer a una societat privada, s’hipermet una gran varietat d’activitats abord. El dia que jo el visitava s’hi ce-lebrava un casament a coberta. Lanúvia duia el tradicional vestit blanc iel nuvi vestia l’uniforme de marí ques’estilava el 1860.El port de Portsmouth té altresapartats d’interès com museus, ten-des d’articles i llibres de temesmarins, tant per a professionals comper a turistes, així com, possiblement,la seva principal atracció, el “Victory”,el vaixell de l’Almirall Nelson, mera-vellosament ben conservat i instal·laten un dic sec. Per donar prova de l’in-terès i respecte que els anglesostenen a tot al que fa referència a lescoses de la mar i, en especial, aaquest vaixell, el “Victory” encara figu-ra en la llista de vaixells en actiu de la“Royal Navy”. Tot un detall.

EL PRIMER CUIRASSATPer Josep Condeminas

febrer 07 5/2/07 09:42 Página 27

28

Carnaval 2007 MsnRua diabòlica

dissabte 17 de febrer a les 9 del vespre sortidade l’Altell de les Bruixes

Bruixes i bruixots, dimonis, esperits, éssers de la nit, us esperem a la Rua Diabòlica.

Tothom hi és convidat!Guarniu les vostres façanes, portes o balcons per al pas

de la Rua. No sopeu, sortiu al carrer i veniu amb nosaltres a menjar la manduca de bruixa i visca la gresca!

Recorregut:

Fontanills, Tomàs Vives, Sant Felip, Maristany Noms, Santiago Russinyol, Mestres Villà, Pl.d’0cata, Jaume I, Esplai del Àvis de cal Ros de les Cabres, i Altell de les Bruixes,

Ho organitza:Colla de Diables del Masnou

Ho patrocina

Hi col·laboren:

Can Rac, Forn i PastisseriaBautista,

GraneriaColo

mé,

Past

isse

ria Miquel,

SerralleriaTallada,

Materials Homs,

Matalass

eria

Gra

u,

LaFruita,

De Fotos i Celler del Mar.

Fo

tog

rafi

a,M

aria

Gila

ber

t.D

isse

ny,T

alle

r d

e P

ubl

icit

at

febrer 07 5/2/07 09:42 Página 28

29

i n f o r m a

Del 3 al 23/2“Il·lustracions del Quixot”, dibuixos d’Antoni Batllori

Del 24/2 al 16/3Mostra d’art de F. Selvaggio

Gent del Masnou

Col·leccionisme PLA

QUES

CAVA

Exposicions

TROBADA MENSUAL D’INTERCANVIDE PLAQUES DE CAVA A GENT DELMASNOU (cada segon dimecres de mes, de 7 a 9del vespre al local social) Properes trobades:Dimecres 14 de febrerDimecres 14 de març

Presentació llibre

CONVOCATÒRIAASSEMBLEES GENERALS ORDINÀRIA i

EXTRAORDINÀRIA DE L’ANY 2007

D’acord amb el que disposen els estatuts de Gent delMasnou, a través de la present es convoquen lesAssemblees Generals ORDINÀRIA i EXTRA-ORDINÀRIAper al diumenge, dia 22 d’abril del 2007, a les 12 del mig-dia, al local social, carrer Dr.Agell, 9.

ASSEMBLEA ORDINÀRIA

Proposta d’ordre del dia:1/ Lectura i aprovació, si escau, de l’acta de l’Assembleaordinària anterior.2/ Presentació i aprovació, si escau, de l’estat de comptesde l’exercici 2006 (*)3/ Presentació i aprovació, si escau, del pressupost per al2007 (*)4/ Presentació de la memòria de l’any 2006 i projectes peral 20075/ Suggeriments i preguntes

(*) L’estat de comptes del 2006 i el pressupost del 2007 seran, a partir deldia 17 de febrer, a disposició de tots els socis al local social per a la con-sulta i estudi previs.

D’acors amb els estatuts, es poden presentar, amb elsuport mínin de 10 socis, al·legacions i mocions a la pro-posta de l’ordre del dia de l’Assemblea Ordinària i incloure-hi nous punts fins a 30 dies abans (17 de març, data final)del dia de celebració de l’Assemblea, mitjançant escrit adre-çat a la Secretaria de l’Associació.

ASSEMBLEA EXTRAORDINÀRIA

Ordre del dia: 1/ Punt únic:Renovació dels càrrecs de Vicepresident, Tresorer,Vocalia Cívica i Vocalia Recreativa.(*) (*) D’acord amb els estatuts, per presentar candidatures a qualsevol delscàrrecs de la Junta Directiva caldrà el suport del President, la mateixaJunta Directiva, o bé d’un mínim de 10 socis. A tal efecte, el Cens actualde socis restarà a la Secretaria de l’Associació a disposició de tots elssocis interessats a presentar-se com a candidats.

Cordialment,Joan Casals i Agustí

President de Gent del Masnou

Vols fer teatre?T’agradaria descobrir el que ets capaç

d’expressar amb el teu cosi la teva veu?

Ets dels qui agradajugar a ser un altre?

No ho dubtis.Vine i… actua!Cursos de teatre per a

nens, joves i adults

627 63 00 82 (Oriol Colomer) 676 33 41 44 (Aina Ripol)

PRESENTACIÓ DEL LLIBRE-E (electrònic):GAIA 2148 (assaig novel·lat de la història del’Univers i la Vida) d’Antoni FerreroDissabte 17 de febrer a les 7 de la tarda al localsocial de Gent del Masnou

COL·LOQUIS AL CAPVESPRE“Un espai de diàleg i convivència”

Dilluns 5 de MARÇ del 2007 a les 8 del

vespre a la sala d’actes de Gent del

Masnou.

SOLIDARIS O SOLITARIS?

Ponent: Mª Assumpció Rovira

Organitzen: Escola Sagrada Família i

Escola La Immaculada.

Col·labora: Gent del Masnou

febrer 07 5/2/07 09:42 Página 29

30

FotesesPer Joan Bosch

• Es diu Pep López Matamoros i, desde la Llei d’Estrangeria, no gosa sor-tir de casa.

• Una fotesa facilitada per l’amicFrancesc Rossell. Un mestre va pro-posar als alumnes el dibuix d’un po-llastre. Quina va ser la seva sorpresaen contemplar sobre la taula dibuixatsuna munió de pollastres plomats,sense coll ni potes, a punt de ficar-losa la cassola.

• És un pesat, a tort i a dret presumeixque ja té noranta anys; al cap i a la fino en té ni un; ja se’ls ha gastats tots.

• En Just tot just s’acaba de jubilar.Embuster, mentider, gandul i eixeritcom sempre, arriba a casa i saluda lamuller:–Saps?, el metge m’ha prohibit fer

feines de cap mena, ni tan sols parartaula.–Doncs, noi, estem ben arreglats; a

mi m’ha dit el mateix – diu la dona,que de tonta res de res.

Coses del dos mil; màxima actualitat:–I tu, quants anys tens?–Acabo de complir els cinquanta.–Caram, noi, no em pensava pas quefossis tan vell.

• No t’encaparris, per més queexigeixis peres al roure, no et donaràres més que glans.

• Simbiosi. Les revistes del cor esnodreixen glorificant personesafamades i aquestes mamen a dolld’aquelles.

• En un autobús un guenyo a un tu-rista:–A la dreta veurà la Sagrada Família

que està a l’esquerra.

DITES I REFRANYS POPULARS• S’ha acabat el bròquil.

• Meló i casament, qüestió d’encerta-ment.

• Peus de porc, tenen gust de poc.

• Arròs covat, per al gat.

• Menja bé i caga fort i no temis pas lamort.

• Per menjar massa picant, molts alcementiri van.

• Amor de vella, aigua en cistella.

• Abans de dir que sí, pregunta-ho alcoixí.

• Les núvies d’avui són les sogres dedemà.

• L’olla i la dona, reposada.

• No té pa i vol criar ca.

• Qui no sigui català, en beure degalet la pitrera es tacarà.

Solucions a l’encreuatde la pàg.26

TEIXITS - MERCERIA - TALLER D’ARRANJAMENTS

Gran varietat de

disfresses infantils.

Teixits, maquillatge

i complements

ISABEL I NEUS

FONTANILLS, 2 · 93 540 26 19

febrer 07 5/2/07 09:42 Página 30

WWW.ELMASNOU.COMinfo@elmasnou.com

el seu negoci@elmasnou.com ?

Creació i manteniment de pàginesServei de traducció Català / English

Servei de promoció ”Banners publicitaris”

Jordi Viñas Tremols 686 07 87 34

Ceigrup 93 555 69 03i m m o b i l i a r i e s

S e r v e i s i m m o b i l i a r i s e n g e n e r a l

Administració i venda de pisos, cases i rústiques.

Propietat horitzontal Assessoria jurídica

FF PP

FFFinques PPPuig S L

Mossèn Jacint Verdaguer, 14 · El Masnou Tel. 93 555 10 60 / 17 61 • info@finquespuig.net

- Administració de comunitats de propietaris- Advocats especialistes en dret immobiliari

Fontanills, 13 • 08320 el Masnouwww.meslloc.com

Finques MesllocLligonya Cayetano

Admin. 4772 Col. 2102

SALA AUTOMOCIÓ• MECÀNICA I ELECTRICITAT DE

L’AUTOMÒBIL• PNEUMÀTICS• ALINEACIONS • AIRE CONDICIONAT

C/. Xile, 1. Tel 93 540 42 04 • El Masnou

Àngel TenaJOIERVenda directa al públic.

Barcelona, 28 · El Masnou · 93 555 64 51E S P E C I A L I S T E S E N D I A M A N T S

febrer 07 5/2/07 09:42 Página 31

32

Co

l·lec

ció

exv

ots

Ber

gan

tí-g

ole

ta”P

RÍN

CIP

E”

Berg

antí-

Gol

eta

“PR

ÍNC

IPE”

cons

truï-

da a

Vila

ssar

de

Mar

l’an

y 18

56 p

el m

es-

tre d

’aix

a Jo

sep

Sust

.To

nes

229,

eslo

-ra

94,

màn

ega

28,p

unta

l 13

.Co

man

dare

n aq

uest

vai

xell

els

capi

tans

mas

noví

ns:

Jaum

e Pa

gès

i ?,

Tom

àsFà

breg

as i

?,i J

aum

e M

itjan

s.

Per P

alem

ó An

glès

i Sa

la

febrer 07 5/2/07 09:42 Página 32