L’ART CLÀSSIC.ROMA

EL CONTEXT HISTÒRIC La cultura romana es desenvolupa entre els segles VIII a.C. i l’any 476 d.C. Tres períodes: monarquia (753-509 a. C.), república (509-31 a.C.) i imperi (31 a.C.-476 d.C.) Van implantar la seva llengua i cultura en tots els territoris ocupats però la vanenriquir amb elements de cada lloc . ECLECTICISME

INFLUÈNCIES: - El propi substrat llatí: llengua, sentit pràctic o funcionalisme i esperit

militar o imperialisme. - La cultura i art etruscos del centre i nord de la península itàlica: realisme i

culte a avantpassats - La cultura i art grecs del sud (Magna Grècia) i dels propis regnes

hel·lenístics quan els conquereixen: filosofia, religió, literatura i art

La religió politeista romana està clarament basada en la grega (els mateixos déus canviant els noms), però incorpora el culte als avantpassats dels etruscos, el culte a l’emperador com un déu i elements de les religions mistèriques orientals (tolerància religiosa)

El cristianisme anirà guanyant pes des de finals del segle I d.C. i acabarà substituint el politeisme anterior: l’any 313 Constantí declara el cristianisme religió oficial de l’Imperi.

INFLUÈNCIES I PRECEDENTS: L’ART ETRUSC.Aportacions a l’art romà en arquitectura: Ús de l’arc i la volta (procedents d’Orient), de la fusta i

la rajola com a materials constructius.Model de temple (a partir del temple grec): sobre podi, amb una sola entrada i cel·la dividida en tres parts.

- Ordre toscà: columna amb fust llis i base i capitell geomètrics, arquitrau llis, fris senzill sense triglifs ni mètopes i cornisa

Importància dels retrats. Realisme en els rostres (derivat de les màscares funeràries de cera). Decoració escultòrica dels sarcòfags.

La pintura etrusca era funerària (parets de tombes), es feia al fresc (influència en Roma)i té una clara influència grega i oriental (línies, desproporció,...), però és més realista

INFLUÈNCIA ART GREC.Influència especialment de l'època l’hel·lenística,a través de la Magna Grècia (sud d’Itàlia)Prenen l’ús dels ordres arquitectònics (afegint-ne dos més), els models per a alguns edificis

(temples, teatres,...), l’ús d’estructures arquitravades i els models oficials d’escultura (fan nombroses còpies directes

Art pragmàtic, funcional, propagandístic i commemoratiu: l’art és per a fer propaganda d’aquell qui paga. Monumentalitat i colossalisme.

CARACTERÍSTIQUES GENERALS DE L’ART ROMÀ.

““Si te haces escultor, no serás más que un Si te haces escultor, no serás más que un peón, agotarás tu cuerpo (…), no percibirás peón, agotarás tu cuerpo (…), no percibirás más que un salario vil y módico (…), no serás más que un salario vil y módico (…), no serás más que un obrero, un hombre perdido entre más que un obrero, un hombre perdido entre la multitud, arrodillado ante los grandes, la multitud, arrodillado ante los grandes, humilde servidor de los que poseen la humilde servidor de los que poseen la elocuencia; vivirás como una liebre destinada elocuencia; vivirás como una liebre destinada a ser presa del más fuerte,. Y, aunque llegues a ser presa del más fuerte,. Y, aunque llegues a ser un Fidias o un Policleto, aunque a ser un Fidias o un Policleto, aunque realizases mil obras maestras, lo que se realizases mil obras maestras, lo que se alabará será tu arte, y entre aquellos que lo alabará será tu arte, y entre aquellos que lo contemplen no habrá uno solo que desee contemplen no habrá uno solo que desee emularte, ya que, por muy hábil que seas, emularte, ya que, por muy hábil que seas, siempre serás considerado un artesano, un vil siempre serás considerado un artesano, un vil obrero que vive del trabajo de sus manos.” obrero que vive del trabajo de sus manos.” LUCIANO, siglo II d. C.LUCIANO, siglo II d. C.

Art realista, especialment en l’escultura (retrats) i la pintura .

Anonimat dels artistes, considerats artesans: allò que importa és el nom del mecenes.

Característiques generals de l’arquitectura romana Materials més consistents i barats: rajola, fusta, el formigó o morter romà (opus caementicium: pedres o grava, arena, calç i aigua), pedra (carreus),...Utilitzen cinc ordres arquitectònics: els tres ordres grecs (dòric, jònic i corinti), l’ordre toscà etrusc i l’ordre

compost inventat pels romans (capitell amb fulles d’acant corínties i volutes jòniques)

Utilitzen tant el sistema arquitravat com l’arc de mig punt, les voltes de canó i d’aresta i les cúpules d’influència etrusca (més dinàmics), combinant-los moltes vegades en una mateixa construcció més dinàmica, equilibrada i sòlida

Importància dels enginyers-arquitectes anònims (no són considerats artistes) que busquen solucions molt pràctiques a tots els problemes constructius que es plantegen

- Importància dels espais i de l’arquitectura civil. - Tipologia: religiosa (temples i construccions funeràries), habitatges, oci (teatres, amfiteatres, circs i termes) commemorativa (arcs de triomf i columnes),

administratius (basíliques) Obres públiques (calçades, ponts, aqüeductes…)

L’URBANISME. P.57.L’urbanisme grec influeix en el romà Es planifiquen les ciutats de nova fundació seguint el model del campament romà: a partir de dos carrers principals perpendiculars anomenats cardo (nord-sud) i decumanus (est-oest), es dissenyen la resta de carrers, formant una quadrícula El principal lloc de la ciutat és el fòrum o plaça principal (semblant a l’àgora grega), situada en el lloc on es creuen els dos carrers principals

L’arquitectura civil: diversió (el teatre).-Representacions teatrals i cerimònies religioses.Ús polític i de propaganda:.-Deriva del teatre grec, però amb diferències: pot estar totalment exempt i no amb la grada excavada en la roca,la planta és semicircular (no ultrasemicircular), l’escena és més gran i alta, utilitzen l’arc i la volta r, es cuida més l’aspecte exterior (façana i escultures decoratives) i es solen superposar ordres arquitectònics en façana i escena

Divisió entres parts

Grada o cavea semicircular, dividida en tres parts

Orchestra semicircular

Escena més gran, amb fons arquitectònic arquitravat dividit en tres

Teatre Marcel (Roma, 23-11 a.C.)Teatre Marcel (Roma, 23-11 a.C.)

Teatre de Mérida (18-8 a.C.)

Teatre de Sagunt (segle I d.C.)

L’amfiteatre.Estava destinat a les lluites de gladiadors, entre animals, i les naumàquies (batalles navals).Utilització política i de propaganda. Baix de l’arena hi havia tota una sèrie de passadissos i estàncies per a preparar els espectacles. Exemples: el Colosseu o Amfiteatre Flavi (Roma) i els amfiteatres de Nimes, Pompeia, Verona, Mèrida, Itàlica i Tarragona

Planta el·lipsoidal

càveaarena

Vuitanta accessos

primer nivelld’ordre toscà

segon nivelld’ordre jònic

tercer nivelld’ordre corinti

àtic o quart nivell(estructura massissa)

Sistema esglaonat de galeries amb voltes

vomitoria

Fou situat en el llac dessecat de l’antiga Casa Daurada de Neró.El nom de Colosseu prové de la colossal estàtua de Neró que l’acompanyava.

Sistema esglaonat de galeries amb voltes

màstils pel velarium

Sistema de politges per tensar i desplegar el velarium

EL CIRC

Piazza Navona Piazza Navona (Roma): antic (Roma): antic circ Agonalcirc Agonal

Circ de Mérida

Les termesL’exemple més grandiós són les termes de Caracalla (Roma). Roma, 212-235 d.C

Els monuments commemoratius

- L’arc de triomf).Tenen forma de portes monumentals de ciutat aïllades amb doble façana (exemptes)

Poden ser d’un van (arc), de tres vans.Són exclusivament construccions de propaganda per a commemorar la victòria

d’un general o emperador, sovint decorades amb escultures i relleus propagandístics

Combina l’arc i la volta amb les columnes i les estructures arquitravades, amb elements decoratius (columnes, relleus i escultures) que el completen

Exemples: arcs de Tit, Septimi Sever i Constantí a Roma.

La columna commemorativa.Destaquen la columna de Trajà (amb la conquesta de la Dàcia) i la de Marc Aureli (amb les victòries sobre els germànics), ambdues a Roma

Els edificis administratius (la basílica).Destaca la basílica de Majenci o Constantí (Roma)

Les obres públiquesVan servir a la romanització i control de l’imperi i són múltiples: calçades,

ponts, aqüeductes, embassaments, ports, fars, muralles, clavegueres,...

La construcció original va ser un temple en honor a tots els déus (Panteó).

Un pòrtic d’entrada octàstil i de tres cosos rematat per un frontó (influència grega)Una enorme cel·la circular on els murs actuen com a tambor d’una immensa

cúpula que remata l’edifici, amb un oculum en la part superior i que descansa sobre un complex sistema de descàrregues ocult

1) exterior2) interior3) exedra i columna alternant amb els pilars plens4) base de la cúpula5) sobrealçament del mur6) anells de càrrega

A l’interior (de planta circular i simètric) trobem una part baixa en forma de façana fictícia, un atri amb finestres cobertes i l’enorme cúpula, símbol de la cúpula celestial Influirà molt en la història de l’art, especialment en el Renaixement, l Barroc i el Neoclàssic,