2. informe final cor maria maria reina

Informe i Buidatge dades de les Enquestes de Mobilitat del Centre Educatiu Maria Reina.

1

IIINNNFFFOOORRRMMMEEE III DDDAAADDDEEESSS DDDEEE LLLEEESSS EEENNNQQQUUUEEESSSTTTEEESSS

DDDEEE MMMOOOBBBIIILLLIIITTTAAATTT DDDEEELLL CCCEEENNNTTTRRREEE EEEDDDUUUCCCAAATTTIIIUUU

MMMAAARRRIIIAAA RRREEEIIINNNAAA

Institut Municipal d’Educació d’Olot 2010/2011


2

ÍNDEX

INTRODUCCIÓ ................................................................................................. 3

INFORME OBSERVACIÓ DIRECTA MARIA REINA ......................................................... 3

OBSERVACIÓ SENSE ACTIVITAT ...................................................................................5

OBSERVACIÓ AMB ACTIVITAT ..................................................................................8

ENTREVISTA EQUIP DIRECTIU.............................................................................10

ENTREVISTA AMIPA .........................................................................................12

MARIA REINA .................................................................................................13

DADES DE PARTICIPACIÓ ....................................................................................... 13

HÀBITS DE DESPLAÇAMENT ..................................................................................... 13

MOBILITAT EN VEHICLE PRIVAT ............................................................................. 15

MOBILITAT A PEU .............................................................................................. 17

ACTUACIONS DE MILLORA ...................................................................................... 21

DADES TOTALS DELS CENTRES D’INFANTIL I PRIMÀRIA D’OLOT ..................................23

DADES DE PARTICIPACIÓ ....................................................................................... 23

HÀBITS DE DESPLAÇAMENT ..................................................................................... 23

MOBILITAT EN VEHICLE PRIVAT ............................................................................. 25

MOBILITAT A PEU .............................................................................................. 26

ACTUACIONS DE MILLORA ...................................................................................... 29

CONCLUSIONS................................................................................................30


3

INTRODUCCIÓ

En aquest document es presenta l’Informe i el Buidatge de Dades de les Enquestes de Mobilitat dels

centres educatius d’educació infantil i primària d’Olot, realitzat per l’equip de Mobilitat de l’Institut

Municipal d’Educació d’Olot (IME). Aquest estudi s’emmarca en la línia de treball iniciada el curs 2009-

2010 pel Consell Escolar Municipal (CEM) des de les diverses comissions.

Arran del Pacte per la Mobilitat, iniciat a Olot l’any 2003, l’Ajuntament d’Olot s’ha marcat diversos

objectius (potenciar el transport públic, impulsar els desplaçaments a peu i en bicicleta, etc) que tenen

com a finalitat potenciar la mobilitat sostenible a la ciutat. Des d’aquell any, l’Ajuntament ha realitzat

millores a la ciutat per afavorir la seguretat dels vianants; entre d’altres ha donat suport al Transport

Públic d’Olot (TPO), per exemple, fent que aquest sigui compatible i eficaç en el trasllat d’alumnes als

centres educatius d’infantil, primària i secundària. Un dels objectius que es va acordar en el Pacte per

la Mobilitat, era el d’avançar en les propostes que incideixen en la mobilitat. Per aquest motiu des de

l’IME s’ha elaborat un estudi amb la finalitat de conèixer els hàbits de mobilitat dels ciutadans d’Olot i

així poder incidir de forma eficient en les necessitats que es puguin detectar respecte la mobilitat.

L’estudi ha constat de tres eixos principals:

• El Transport Públic d’Olot S’ha portar a terme un estudi en el que s’ha tingut en compte:

l’estat de les parades del TPO, detectant mancances i proposant millores, l’opinió dels usuaris

d’aquest servei, l’observació directa del funcionament de les diferents línies del servei,

promoció del servei, etc.

• Zones industrials Estudi de les zones industrials sobre l’accessibilitat a la zona, detecció de

mancances i propostes de millora. Redacció i realització d’entrevistes sobre mobilitat a les

principals empreses de les diferents zones industrials les quals s’han utilitzat per portar a

terme un estudi comparatiu entre els horaris del Transport Públic d’Olot i els de les empreses

de cada zona.

L’informe d’aquests dos eixos de l’estudi s’ha lliurat als serveis tècnics de l’Ajuntament per

poder esmenar les deficiències.

• Estudi de mobilitat als centres educatius del municipi. Estudi d’accessibilitat i propostes de

millora, entrevista sobre els hàbits de mobilitat als equips directius i les AMiPAs dels diferents

centres educatius, enquestes als infants i joves del municipi per tal de conèixer els hàbits de

mobilitat d’aquests i les seves famílies.

Val a dir que aquest últim punt és l’eix vertebrador d’aquest informe. L’Ajuntament d’Olot, des de l’IME

amb la col�laboració de la Regidoria de Mobilitat, ha impulsat aquest estudi convençut de la necessitat

de millorar la seguretat així com la mobilitat de la mainada en els desplaçaments al centre educatiu,

amb l’objectiu de potenciar hàbits de mobilitat més sostenibles i assolir els objectius marcats com a

Ciutat Educadora.

Tots els centres educatius s’han implicat activament en el procés per a que les enquestes sobre hàbits

de mobilitat fossin degudament contestades per part de familiars i alumnes. Alhora, a través d’una

entrevista personalitzada, els Equips Directius i les AMiPAs dels diversos centres educatius han aportat

propostes per millorar l’entorn immediat del centre i afavorir una mobilitat més sostenible. El resultat


4

és un estudi amb una significativa participació de les famílies i alumnes d’educació infantil i

primària. Han respòs un 58,31% del total de famílies d’Olot amb fills/es en aquestes etapes.

Fent els corresponents càlculs estadístics per saber si la mostra és representativa, el resultat és que

l’estudi és altament representatiu amb un error mostral inferior al 2%.

La destacada participació en l’informe global (infantil, primària, secundària) per part de les famílies i

els alumnes mostra el gran interès que desperta el tema de la mobilitat entre els ciutadans. A tots ells,

mestres, professors, directors, pares i mares, infants i joves, agraïm la seva entrega i col�laboració en la

realització de les enquestes i entrevistes.

L’estudi de Mobilitat s’ha realitzat des de l’IME, responent a una clara filosofia i/o manera d’entendre

la realitat social: l’educació és la via més eficaç per promoure nous hàbits de mobilitat més

responsables, tot generant espais de debat i reflexió, realitzant activitats per prendre’n consciència,

entre d’altres. El fet que les famílies amb els infants (en el cas de primària) o els joves (en el cas de

secundària) responguessin una exhaustiva enquesta sobre mobilitat (indicant els hàbits de

desplaçament, els punts de risc del recorregut, etc) ha estat un exercici pedagògic i reflexiu, un pas

més encaminat cap a construir una ciutat més sostenible i responsable amb el medi ambient.

Olot, com a Ciutat Educadora, assumeix que l’educació és un repte de tots, per aquest motiu, la

mobilitat sostenible forma part dels seus propòsits i és un tema rellevant que s’està desenvolupant al

Consell Escolar Municipal. Entre d’altres es vetlla per:

• Promoure l’equilibri i l’harmonia a la ciutat.

• Recuperar els carrers com a espais de convivència i intercanvi.

• Incentivar hàbits més sostenibles i saludables: prioritzar la mobilitat a peu, en bicicleta o en

transport públic ja que són sistemes de desplaçament més eficients, beneficiosos i tranquils.

• Impulsar mesures concretes per millorar l’accessibilitat a Persones amb Mobilitat Reduïda (a

partir d’ara PMR).

• Educar als ciutadans en alternatives de mobilitat i fomentar la participació i la

coresponsabilitat en la mobilitat sostenible.

Així doncs i tenint en compte que l’educació és un repte de tots, des de l’IME s’ha treballat en xarxa

per tal d’aconseguir que el present estudi reculli les opinions de tots i totes sobre el tema que ens

ocupa. Per això l’Equip de Mobilitat de l’IME vol agrair la participació dels diferents agents i fer constar

que sense la col�laboració de l’alumnat, pares i mares, mestres i professors, equips directius dels

centres educatius, AMIPAS, el Consell Escolar Municipal, la UTE TEISA-TPO, els agents de la Policia

Municipal, l’àrea d’Informació del Territori de l’Ajuntament d’Olot i l’empresa Assessoria

Infraestructura i Mobilitat (AIM) tot això no hagués estat possible. Moltes gràcies!


5

INFORME OBSERVACIÓ DIRECTA MARIA REINA

OBSERVACIÓ SENSE ACTIVITAT

Dilluns 30 d’Agost de 2010

Després de l’anàlisi dels voltants de l’escola Maria Reina i partint de tots aquells aspectes que tenen a

veure amb l’accessibilitat i la mobilitat sostenible, s’han observat les següents característiques:

Les voreres que trobem en les immediateses de l’escola són força amples (av. Reis Catòlics) tot i que

just davant l’entrada de l’escola s’estreny una mica.

Aquestes disposen de guals per a PMR facilitant els accessos. També, d’un semàfor que regula el trànsit

mitjançant polsador. La vorera que trobem just davant de l’escola disposa d’una barana protectora.

S’ha observat que no hi ha cap necessitat de disposar d’un aixopluc per als dies de pluja ja que l’escola

està prevista amb una gran porxada i les famílies acompanyen fins a l’interior la mainada.

S’ha detectat que la vorera que trobem a l’avinguda Doctor Joaquim Danés es troba en mal estat, amb

sots i forats. Tampoc disposa de guals per a Persones amb Mobilitat Reduïda (PMR).


6

Pel que fa al TPO trobem una parada davant mateix de l’escola. L’estat i les propostes sobre aquesta

es detallen a l’informe “Estat de les parades”.

Les senyals de trànsit que trobem en aquesta zona són; senyals horitzontals i verticals de pas de

vianants i semàfors que regulen les cruïlles i els vianants. Trobem a faltar les senyalitzacions

verticals/horitzontals de reducció de velocitat per ser zona escolar i la de precaució zona escolar.

Pel que fa als aparcaments que trobem als voltants de l’escola, cal tenir en compte que gran part

d’aquests són de pagament (zona blava).

Els passos de vianants que es troben als carrers Pere Llosas i Doctor Joaquim Danés han estat pintats

últimament per tal de fer-los més visibles. A les fotografies es pot apreciar el seu estat anterior.


7


8


9

OBSERVACIÓ AMB ACTIVITAT

Dijous 14 d’octubre de 2010

Observació realitzada de les 8.30h a les 9.30h. Durant aquest període de temps s’han tingut en compte

diverses premisses relacionades amb aspectes de mobilitat: El mitjà de transport predominant,

aparcaments, trànsit i hàbits de mobilitat de les famílies.

Pel que fa al mitjà de transport predominant observat és el cotxe particular, la majoria de pares/mares

que arribaven al centre educatiu ho feien amb el cotxe familiar.

Els familiars que acompanyaven els infants a l’escola a peu en són molt pocs en comparació amb els que

ho van fer en cotxe.

El que s’ha observat respecte als aparcaments, és que pràcticament tots els cotxes que es van dirigir al

centre educatiu amb la intenció de deixar-hi la mainada aparcaven malament. Alguns, estacionaven de

forma provisional a la zona blava, d’altres ho feien al lloc reservat al TPO i la resta aparcaven a la

mateixa avinguda Reis Catòlics però a la banda de La Caixa de pensions, ocupant el carril destinat a la

circulació.

Val a dir, que tot i aparcar malament els pares acompanyaven els seus fills fins l’interior del centre i

alguns van trigar més de cinc minuts en retirar l’automòbil torbant a la circulació.

Tot i ser una de les vies d’accés importants de la ciutat, no es va detectar una gran massificació de

cotxes. Sí que hi havia molt de trànsit i en algun moment es formava una cua de cotxes degut als

estacionaments que envaïen el carril destinat al trànsit. Tot i així en qüestió de minuts s’agilitzava la

circulació. El moment en el que es va detectar més aglomeració i més col�lapse va ser entre les 9.00h i

les 9.05h.

Respecte als hàbits de mobilitat dels familiars que s’han pogut observar, la majoria participen d’aquesta

cultura del cotxe mal entesa, en la que es posa en pràctica el fet d’aparcar de qualsevol manera davant

del lloc on es pretén anar i una falsa creença que les gestions són més ràpides amb el cotxe.

Val a dir que durant el dia de l’observació, en aquest sector no s’ha observat cap oficial regulant el

trànsit de vehicles ni la circulació dels vianants.


10

ENTREVISTA EQUIP DIRECTIU

PERSONA DE CONTACTE LAURA Telèfon 972 26 08 31 Data 19- 10- 2010

Càrrec DIRECTORA Adreça electrònica [email protected]

DADES DEL CENTRE EDUCATIU

Nom del centre

Nom del barri

Nombre d’alumnes

Procedència dels alumnes / barris o municipis

MARIA REINA

EIXAMPLE POPULAR

150

OLOT CIUTAT

Quants accessos disposa el centre per permetre l’entrada i sortida d’alumnes? 2 ACCESSOS

Es troben situats en el mateix carrer? SÍ (REIS CATÒLICS)

Disposen de determinades restriccions horàries? SÍ. DE 7:30h a 9:00h/ DE 12:30h a13:00h/ DE

14:30h a 15:00h/ DE 17:30h a 18:00h

SERVEIS

MENJADOR – Quants alumnes es queden a dinar a l’escola? 95

ACOLLIDA - Hi ha servei d’acollida? SÍ

Matí de 7.30h a 9.00h 15/20 alumnes

Tarda de 18.30h a 19.30h 5/10 alumnes

ACTIVITATS EXTRAESCOLARS ORGANITZADES PEL CENTRE)

Activitat Horari Alumnes (nombre i edat) Dies

LUDOTECA de 17:30 a 19:30 5 de P.3 a P.5 de Dill a Div

MÚSICA de 17:30 a 19:00 4 de P.3 a P.5 Dilluns

FUTBET de 17:30 a 19:00 11 de P.3 a P.5 Dilluns

PLÀSTICA de 17:30 a 19:00 4 de P.3 a P.5 Dimarts

FÚTBOL7 de 17:30 a 19:00 7 de P.5 Dimarts i Dijous

PSICOMOTRICITAT de 17:30 a 19:00 5 de P.3 a P.5 Divendres

ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES EN HORARI LECTIU

Els alumnes es desplacen en autocar per realitzar activitats fora del centre? NO

PROBLEMES ACTUALS EN ELS DESPLAÇAMENTS A PEU

Les voreres a l’entorn de l’escola disposen d’una amplada suficient per permetre el pas còmode dels

alumnes i els seus acompanyants? SÍ

Les voreres es troben en bon estat? SI

Existeixen per als vianants punts amb mala visibilitat? NO

Considereu que la senyalització és suficient, clara i es respecta? SÍ . ES TROBA A FALTAR SENYALITZACIÓ

DE PERILL ZONA ESCOLAR I REDUCCIÓ DE VELOCITAT.


11

PROBLEMES ACTUALS EN ELS DESPLAÇAMENTS EN BICICLETA

Alguns dels alumnes es desplacen en bicicleta? NO PERQUÈ SON PETITS. ALGUNS PARES (MOLT POCS) ELS

PORTEN A LA BICI COM A PAQUET.

PROBLEMES ACTUALS DERIVATS DE L’ÚS DEL COTXE

La Policia local o els agents cívics regulen el trànsit a les hores d’entrada i sortida? NO. DES DE

L’ESCOLA NO MANIFESTEN LA NECESSITAT.

Existeixen problemes de congestió als accessos del centre a les hores d’entrada i sortida? SÍ. REIS

CATÒLICS, EN HORES PUNTES D’ENTRADA I SORTIDA PASSA A TENIR NOMÉS UN CARRIL.

Hi ha problemes d’estacionament als entorns immediats del centre? SÍ.

Quins són els punts més habituals? LES MESTRES COMENTEN QUE NORMALMENT AQUESTA ZONA ESTÀ

FORÇA PLENA DE COTXES I QUE TENEN DIFICULTAT A L’HORA D’APARCAR. MANIFESTEN QUE ELS

PARES NO TENEN AQUESTA NECESSITAT I QUE EL QUE FAN NORMALMENT ES PARAR UN MOMENT

DAVANT ESCOLA, DEIXAR LA CANALLA I MARXAR.

En el cas que hi hagi problemes d’estacionament als entorns immediats del centre, s’han pres mesures

per solucionar el problema? DURANT UN TEMPS S’HI POSAVEN ELS MUNICIPALS I MULTAVEN ELS

COTXES MAL ESTACIONATS, PERÒ FA TEMPS QUE NO HO FAN.

Existeixen punts febles en els entorns immediats a l’escola quant a la seguretat viària (velocitat

excessiva, manca de visibilitat, etc.)? NO.

En els accessos immediats al centres hi ha places de càrrega / descàrrega que generen conflicte? NO.

Disposeu de places d’aparcament per a vehicles dins del centre reservades al professorat? NO

El professorat ve...

- a peu? 8

- en cotxe? 6

ACCIONS DE MOBILITAT SOSTENIBLE

L’escola realitza / participa en activitats de sensibilització per a la mobilitat sostenible? NO

PERÒ DES DE L’ESCOLA TREBALLEN HÀBITS DE MOBILITAT, SENSIBILITZACIÓ I MEDI AMBIENT.

GESTIÓ I COORDINACIÓ DE LA MOBILITAT

Quines mesures creieu que caldria adoptar per millorar l’accessibilitat dels alumnes al centre?

Poc important Molt important

1 2 3 4 5

Reduir el nombre de cotxes

Millorar la seguretat

Afavorir el bus a peu i els camins escolars

Ampliar la xarxa de carril bici

Altres:

Protecció de dades : La informació recollida en aquesta enquesta s’utilitzarà exclusivament dins de l’àmbit de l’Ajuntament per millorar les condicions d’accés als centres educatius.


12

ENTREVISTA AMIPA

Data 30/10/2010 Adreça electrònica [email protected]

NOM CENTRE EDUCATIU Cor de Maria-Maria Reina

PROBLEMES ACTUALS EN ELS DESPLAÇAMENTS A PEU

Les voreres a l’entorn de l’escola disposen d’una amplada suficient per permetre el pas còmode dels alumnes i els

seus acompanyants? no Quins trams? Tram vorera final pati Cor de Maria fins aparcament

Les voreres es troben en bon estat? sí

Existeixen per als vianants punts amb mala visibilitat? sí Quins? Pàrquing final pati Cor de Maria

Considereu que la senyalització és suficient i clara? no

En quins punts? Falta senyal de precaució escola

Es respecta? no En quins punts? No existeix

PROBLEMES ACTUALS EN ELS DESPLAÇAMENTS EN BICICLETA

Considereu que hi ha riscs en el desplaçament en bicicleta? sí. Quins?

Falta senyalització. La circulació es perillosa per la gran quantitat de cotxes i carrers estrets

Què proposaríeu per millorar el desplaçament en bicicleta al centre?

Millora en la senyalització de precaució escola

PROBLEMES ACTUALS DERIVATS DE L’ÚS DEL COTXE

Existeixen problemes de congestió als accessos del centre a les hores d’entrada i sortida? sí � no

Quines són les vies més carregades? Cr. Macarnau i Cr. Esglaiers

Hi ha problemes d’estacionament als entorns immediats del centre? Sí

Quins són els punts més habituals? A tot l’entorn

Quines mesures proposaríeu per millorar l’estacionament de vehicles?

Existeixen punts febles en els entorns immediats a l’escola quant a la seguretat viària (velocitat excessiva, manca

de visibilitat, etc.)? sí Quines? Cruïlla davant bar Volcanet es caòtic

ACCIONS DE MOBILITAT SOSTENIBLE

L’AMIPA realitza / participa en activitats de sensibilització per a la mobilitat sostenible? no

Us semblaria bé crear i participar en una comissió per coordinar temes de mobilitat? no

GESTIÓ I COORDINACIÓ DE LA MOBILITAT

Quines mesures creieu que caldria adoptar per millorar l’accessibilitat dels alumnes al centre?

SUGGERIMENTS I MILLORES

Finalment, voleu fer algun suggeriment, comentari o afegir informació complementària en relació a la mobilitat

per anar a l’escola?

Protecció de dades: La informació recollida en aquesta enquesta s’utilitzarà exclusivament dins de

l’àmbit de l’Ajuntament per millorar les condicions d’accés als centres educatius.


13

MARIA REINA

DADES DE PARTICIPACIÓ

En el curs escolar 2010-2011 en aquest centre hi ha un total de 143 alumnes d’infantil. Per tal de

plantejar aquest estudi d’una forma pràctica i sostenible, l’equip de Mobilitat de l’Institut Municipal

d’Educació1 ha decidit repartir les enquestes per família i contemplar a la mateixa, el nombre de

germans/es. Per tant, a primària s’han repartit 138 enquestes de les quals 76 han estat respostes.

Això significa que en aquest centre educatiu la participació per famílies, que tenen fills/es en edat

escolar entre 3 i 5 anys, ha estat del 55%.

HÀBITS DE DESPLAÇAMENT

A la figura 1, podem observar quin és el mitjà de transport més utilitzat a les anades i tornades, pels

alumnes d’infantil d’aquest Centre Educatiu. El 41% dels alumnes (70 respostes) hi va a peu, el 9% dels

alumnes (16 respostes) en transport públic (TPO), el 48% dels alumnes (81 respostes) en cotxe com a

passatger i el 2% dels alumnes (3 respostes) en cotxe com a passatger d’altres famílies. El què podem

extreure d’aquesta gràfica és què el 48% dels alumnes d’infantil del Centre Educatiu Maria Reina, a

les anades i a les tornades les fan en cotxe de la família com a passatger.

Figura 1: Mitjà de transport més utilitzat.

MITJÀ DE TRANSPORT MÉS UTILITZAT. ANADES/TORNADES

70

0 0

16

81

3 0 00

102030405060708090

1

A PEU EN BICI

EN BICI COM A PAQUET TPO

EN COTXE EN COTXE D'ALTRES FAMÍLIES

EN MOTO ALTRES

A la següent gràfica es poden observar les anades i tornades per separat. Per un costat s’assenyalen les

anades i tornades a peu, bicicleta i TPO i per l’altre les anades i tornades en cotxe (cotxe de la família

com a passatger, cotxe d’altres famílies com a passatger i altres mitjans de transport). Es pot apreciar

a la figura 2, que a les tornades el percentatge d’alumnes que utilitzen el mitjà de transport “a peu,

bicicleta i TPO” (anada: 24% dels alumnes/ tornada: 27% dels alumnes) és superior als que utilitzen el

mitjà de transport “en cotxe” (anada: 26% dels alumnes/ tornada 23% dels alumnes).

1 Aquest equip ha estat format des de l’IME i com a conseqüència dels Plans d’Ocupació que es varen

iniciar el mes de juliol de 2010.


14

Figura 2 : Comparativa del mitjà de transport a les anades i a les tornades.

MITJÀ DE TRANSPORT MÉS UTILITZAT

40

44

46

40

37

38

39

40

41

42

43

44

45

46

47

A PEU, BICICLETA I TPO EN COTXE

ANADA

TORNADA

Per tal d’obtenir més informació sobre els hàbits de desplaçament dels alumnes de primària al centre

Educatiu, s’ha volgut saber com hi van, si ho fan sols/es, acompanyats de germans/es i/o companys/es

o bé, acompanyats/des per adults (es contemplen els viatges d’anada i tornada). Es pot observar a la

figura 3, que el 94.9% dels alumnes (150 respostes) hi van acompanyats per adults, el 5.1% dels alumnes

(8 respostes) hi van acompanyats per germans/es i/o companys/es i el 0% dels alumnes (0 respostes) hi

van sols/es, indiferentment del mitjà de transport utilitzat.

Figura 3 : Com van els alumnes al Centre Educatiu.

COM VAN?0,0%

5,1%

94,9%

SOL

ACOMPANYAT PER ALTRES COMPANYS I/OGERMANS

ACOMPANYAT PER ADULTS

Donat que per a l’estudi de Mobilitat és interessant saber quina és la percepció que tenen els pares

sobre les distàncies que hi ha entre el domicili familiar i el centre Educatiu, s’ha decidit incorporar una

pregunta a l’enquesta destinada a recollir-la i que permeti fer la mitjana de minuts que triguen les

famílies en fer aquest recorregut. Val a dir que de les 76 famílies que han respòs l’enquesta, 68 han

respòs aquesta pregunta, això significa que la dada obtinguda és molt representativa. Així doncs, el 89%

dels pares enquestats manifesten que els seus fills/es triguen una mitjana d’11 minuts en fer el

recorregut domicili familiar/centre Educatiu indiferentment del mitjà de transport utilitzat.


15

MOBILITAT EN VEHICLE PRIVAT

Dins de l’apartat de Mobilitat en vehicle privat es tenen en compte tots els alumnes que la seva família

els acompanya i fan el recorregut domicili familiar/centre Educatiu amb cotxe* habitualment.

(*s’inclouen els mitjans de transport: en cotxe de la família com a passatger, en cotxe d’altres famílies

com a passatger, en moto com a passatger i altres). Val a dir que aquest grup fa referència al 50% dels

alumnes enquestats.

Les raons més freqüents pel qual els pares prefereixen acompanyar els seus fills/es en cotxe a l’escola

s’exposen a la figura 4. Es pot observar que el 16% dels alumnes van en cotxe perquè és perillós a causa

del trànsit (12 respostes), el 34.7% dels alumnes van en cotxe perquè viuen massa lluny del centre

Educatiu (26 respostes), el 14.7% dels alumnes van en cotxe perquè tenen un germà/na més petit/a (11

respostes) i el 34.7% dels alumnes van en cotxe perquè els seus pares aprofiten el viatge quan

van/tornen de la feina (26 respostes).

Figura 4 : Raons més freqüents pel qual els pares acompanyen els seus fills/es en cotxe a l’Escola.

PER QUÈ L'ACOMPANYO EN COTXE?

16,0%

34,7%

14,7%

34,7%

ÉS PERILLÓS A CAUSA DEL TRÀNSIT

ÉS MASSA LLUNY

TÉ UN GERMÀ/NA MÉS PETIT I ELS ACOMPANYO A TOTS DOS

APROFITO EL VIATGE QUAN VAIG/TORNO DE LA FEINA

S’ha cregut convenient incloure una pregunta a l’enquesta per tal de conèixer els hàbits d’aparcament

de les famílies*, s’exposa a la figura 5. S’observa que el 41% de les famílies diu que no aparca sinó que

para davant de l’escola i la mainada baixa (25 respostes), el 42.6% de les famílies ha respòs que aparca

malament (26 respostes) i el 16.4% de les famílies ha respòs que aparca en lloc autoritzat (10

respostes).

* En aquest gràfic s’han contabilitzat famílies i no alumnes ja que s’entén que un mateix pare/mare pot

portar diferents infants al mateix cotxe.

Figura 5: Hàbits d’aparcament de les famílies.

ON APARCA?

41,0%

42,6%

16,4%

NO APARCO PARO DAVANT DE L'ESCOLA

APARCO MALAMENT

APARCO EN LLOC AUTORITZAT


16

A continuació (figura 6) es presenta un plànol on s’hi contemplen aquells alumnes inclosos a l’apartat de Mobilitat en vehicle privat. En aquest s’hi detallen els recorreguts

més utilitzats pels alumnes i les seves famílies i els viatges diaris tant d’anada com de tornada a l’escola. Es pot observar que hi ha un recorregut en concret que assenyala

la major quantitat de viatges diaris i per tant, el més uilitzat per les famílies i alumnes d’aquest apartat.

Figura 6: Plànol dels recorreguts més utilitzats, pels alumnes que van en cotxe a les anades i tornades al/del Centre Educatiu d’infantil Maria Reina.


17

MOBILITAT A PEU

Dins de l’apartat de Mobilitat a peu es tenen en compte tots els alumnes que fan el recorregut domicili

familiar/centre Educatiu a peu* habitualment. (*s’inclouen els mitjans de transport: a peu, en bicicleta

com a conductor, en bicicleta com a paquet i en TPO). Val a dir que aquest grup fa referència al 50%

dels alumnes enquestats.

Un cop s’han recollit aquestes dades sobre la mobilitat a peu, s’ha cregut convenient demanar als pares

l’opinió respecte si els seus fills/es poden fer aquest recorregut sense la companyia d’un adult. Tal i

com es pot apreciar a la figura 7 el 98.8% dels alumnes (79 respostes) NO poden anar sols a l’escola i el

1.3% dels alumnes (1 respostes) SÍ que poden anar sols a l’escola.

Figura 7: Opinió dels pares sobre si el seu fill/a pot anar sol a l’escola.

HI POT ANAR SOL?

1,3%

98,8%SI

NO

Tenint en compte les dades que es presenten a la figura 7 i veient que la majoria d’alumnes no poden

anar sols a l’escola, s’ha elaborat una gràfica (figura 8) amb les raons per les quals, els pares,

consideren que els seus fills/es NO poden anar a l’escola sense la companyia d’un adult. El 59% dels

alumnes (69 respostes) encara no tenen prou edat, el 18.8% dels alumnes (22 respostes) viuen massa

lluny del centre Educatiu, el 17.1% dels alumnes (20 respostes) no hi poden anar sols degut als perills

del trànsit, el 2.6% dels alumnes (3 respostes) no hi poden anar sols perquè és insegur, el 1.7% dels

alumnes (2 respostes) no hi pot anar perquè no està adaptat per anar a peu i el 0.9% dels alumnes (1

respostes) no hi poden anar sols perquè és insegur per altres raons.

Figura 8: Motius pels quals els infants no poden anar sols a l’escola.

PER QUÈ NO POT ANAR SOL?

59,0%18,8%

17,1%

2,6%

1,7% 0,9%

ÉS PETIT VIVIM MASSA LLUNY DEL CENTRE ESCOLAR

ÉS PERILLÓS A CAUSA DEL TRÀNSIT ÉS INSEGUR

NO ESTÀ ADAPTAT PER ANAR A PEU ALTRES


18

Donat que la majoria (59%) dels alumnes d’infantil del centre Educatiu Maria Reina no poden anar a

escola sols/es perquè els pares consideren que són massa petits, s’ha cregut convenient profunditzar

una mica més en aquest punt i per una banda classificar els cursos dels infants enquestats i l’edat

corresponent i per l’altra, calcular la mitjana d’edat que les famílies creuen convenient per tal que els

seus fills/es vagin sols/es a l’escola.

A continuació es presenta una gràfica amb els cursos dels infants enquestats (figura 9) de P3 hi ha un

26% (21 respostes), de P4 hi ha un 34% (27 respostes) i de P5 hi ha un 40% (32 respostes).

Figura 9: Classificació dels alumnes per curs.

CURS DELS ALUMNES ENQUESTATS

21

27

32

0

5

10

15

20

25

30

35

P3 P4 P5

ALU

MN

ES

Pel que fa a la mitjana d’edat, cal tenir en compte que aquesta s’ha calculat a partir del nombre de

pares (59%) que han contestat a l’enquesta què el seu fill/a NO pot anar a escola sol/a perquè és massa

petit i les edats que aquests han fet constar com adequades per anar-hi sols/es. Així doncs, la mitjana

d’edat resultant per anar sol/es a l’escola és de 8 anys. Edat en la que els infants poden cursar tercer o

quart de primària.

Per tal de tenir una mica més d’informació (figura 10) sobre el recorregut que fan els alumnes de

primària a peu, en bicicleta o en TPO (50% dels alumnes enquestats) se’ls ha demanat que d’un llistat

seleccionin les característiques que compleix el seu recorregut (podien seleccionar més d’una

característica). El 5% dels alumnes (4 respostes) opinen que el recorregut és molt agradable, el 12%

dels alumnes (10 respostes) què és bastant agradable, el 4% dels alumnes (3 respostes) què és poc

agradable, el 7% dels alumnes (6 respostes) què és molt segur, el 14% dels alumnes (12 respostes) què

és bastant segur, el 1% dels alumnes (1 respostes) què és poc segur, el 7% dels alumnes (6 respostes)

què és concorregut, el 6% dels alumnes (5 respostes) què és bastant concorregut, el 4% dels alumnes (3

respostes) què és solitari, el 14% (12 respostes) què és curt, el 6% dels alumnes (5 respostes) què és

bastant curt, el 4% dels alumnes (3 respostes) què és llarg, el 5% dels alumnes (4 respostes) què està

net, el 7% dels alumnes (6 respostes) què està bastant net i el 4% dels alumnes (3 respostes) què està

brut.


19

Figura 10: Opinió sobre el recorregut a peu, en bicicleta i en TPO.

OPINIÓ SOBRE EL RECORREGUT CAP A L'ESCOLA A PEU, EN BICICLETA I TPO.

4

10

3

6

12

1

65

3

12

5

34

6

3

0

2

4

6

8

10

12

14

MOLT AGRADABLE

BASTANT AGRADABLE

POC AG

RADABLE

MOLT

SEGUR

BASTANT SEGUR

POC SEG

UR

CONCORREGUT

BASTANT CONCORREGUT

SOLITARI

CURT

BASTANT C

URT

LLARG

NET

BASTANT NET

BRUT

També, s’ha cregut convenient tenir en compte els problemes habituals (figura 11) que es poden trobar

els alumnes que fan el recorregut cap a l’escola a peu, en bicicleta o TPO. Aquest conjunt de dades ens

ajuda a determinar les mancances en quant a infraestructura i manteniment per tal de millorar la

qualitat d’aquest tipus de desplaçaments. L’11% dels alumnes (4 respostes) es troben amb cotxes sobre

la vorera, el 30% dels alumnes (11 respostes) assenyala que les voreres son estretes, l’11% dels alumnes

(4 respostes) assenyala que les voreres estan brutes, el 14% dels alumnes (5 respostes) assenyala que hi

ha poc respecte als vianants, el 6% dels alumnes (2 respostes) assenyala que hi ha pocs passos de

vianants, el 22% dels alumnes (8 respostes) assenyala que hi ha cruïlles perilloses i el 6% dels alumnes

(2 respostes) assenyala la manca d’enllumenat.

Figura 11: Problemes habituals.

PROBLEMES HABITUALS EN EL RECORREGUT CAP A L'ESCOLA A PEU, EN TPO I/O BICICLETA

4

11

45

2

8

2

0

2

4

6

8

10

12

COTXES SOBRE LA VORERA VORERES ESTRETES

VORERES BRUTES POC RESPECTE ALS VIANANTS

POCS PASSOS DE VIANANTS CRUÏLLES PERILLOSES

MANCA D'ENLLUMENAT


20

A continuació (figura 12) es presenta un plànol on s’hi contemplen aquells alumnes inclosos a l’apartat de Mobilitat a peu. En aquest s’hi detallen els recorreguts més

utilitzats pels alumnes i les seves famílies i els viatges diaris tant d’anada com de tornada a l’escola. Es pot observar que hi ha un recorregut en concret que assenyala la

major quantitat de viatges diaris i per tant, el més uilitzat per les famílies i alumnes d’aquest apartat.

Figura 12: Plànol dels recorreguts més utilitzats, pels alumnes que van a peu al/del Centre Educatiu d’infantil, Maria Reina.


21

ACTUACIONS DE MILLORA

A l’enquesta hi ha un apartat que fa referència a les Actuacions de Millora, aquest proposa la realització

d’un servei d’acompanyament a peu per als alumnes del centre. A banda de la proposta es demana als

pares que responguin si en farien ús i s’hi estarien disposats a participar-hi acompanyant a la mainada.

S’han elaborat dues gràfiques en les que es recull tant la disposició a fer-ne ús (figura 13) com la

disposició a participar en el servei (figura 14).

A la pròxima gràfica podem observar que el 46.1% de les famílies (35 respostes) estarien disposades a

utilitzar, el 36.8% (28 respostes) NO estarien disposades i el 17.1% de les famílies (13 respostes) no han

contestat la pregunta.

Figura 13: Predisposició en la utilització del servei.

MARIA REINA: NOMBRE DE FAMÍLIES QUE ESTARIEN DISPOSADES A UTILITZAR EL SERVEI D'ACOMPANYAMENT A

PEU

46,1%

36,8%

17,1%

SI

NO

NO CONTESTA

I per últim, s’exposa la gràfica que recull la predisposició en la participació dels familiars acompanyant

a peu a la mainada al centre Educatiu. El 28.9% de les famílies (22 respostes) estarien disposades a

participar, el 38.2% (29 respostes) NO estarien disposades i el 32.9% (25 respostes) no han contestat la

pregunta.

Figura 14: Predisposició en la participació del servei.

MARIA REINA: NOMBRE DE FAMÍLIES QUE ESTARIEN DISPOSADES A PARTICIPAR EN EL SERVEI D'ACOMPANYAMEN T

A PEU

28,9%

38,2%

32,9%

SI

NO

NO CONTESTA

Si comparem aquestes últimes dues gràfiques podem observar que la predisposició per part dels pares a

utilitzar el servei és més alta que la predisposició a participar-hi. També és cert que la dada que fa

referència a la predisposició a participar com a acompanyant, és molt interessant. El fet de comptar

amb la predisposició de 22 famílies suposa que hi hauria famílies suficients per satisfer la demanda.


22


23

DADES TOTALS DELS CENTRES D’INFANTIL I PRIMÀRIA D’OLOT

DADES DE PARTICIPACIÓ

En el curs escolar 2010-2011, als centres Educatius d’Olot hi ha un total de 3027 alumnes d’infantil i

primària. Per tal de plantejar aquest estudi d’una forma pràctica i sostenible, l’equip de Mobilitat de

l’Institut Municipal d’Educació ha decidit repartir les enquestes per família i contemplar a la mateixa, el

nombre de germans/es. Per tant, a infantil i primària s’han repartit 2413 enquestes de les quals 1407

han estat respostes. Això significa que en aquest a nivell de municipi la participació per famílies, que

tenen fills/es en edat escolar entre 3 i 12 anys, ha estat del 58%.

HÀBITS DE DESPLAÇAMENT

A la figura 15, podem observar quin és el mitjà de transport més utilitzat a les anades i tornades, pels

alumnes d’infantil i primària d’Olot. El 42% dels alumnes (1708 respostes) hi va a peu, el 9% dels

alumnes (367 respostes) en transport públic (TPO), el 45% dels alumnes (1856 respostes) en cotxe com a

passatger, el 1% dels alumnes (49 respostes) en cotxe com a passatger d’altres famílies i el 3% dels

alumnes (115 respostes) utilitza altres mitjans de transport. El què podem extreure d’aquesta gràfica és

què el 86% dels alumnes d’infantil i primària del municipi, es desplacen majoritàriament (es tenen en

compte les anades i les tornades del centre Educatiu) a peu o en el cotxe familiar com a passatger.

Figura 15 : Mitjà de transport més utilitzat.

MITJÀ DE TRANSPORT ANADA/TORNADA

1708

21 1

367

1856

49 8115

0

200

400

600

800

1000

1200

1400

1600

1800

2000

A PEU EN BICIEN BICI COM A PAQUET TPOEN COTXE EN COTXE D'ALTRES FAMÍLIESEN MOTO ALTRES

A la següent gràfica s’exposen les anades i tornades per separat dels alumnes del municipi. Per un

costat s’assenyalen les anades i tornades a peu, bicicleta i TPO i per l’altre les anades i tornades en

cotxe (cotxe de la família com a passatger, cotxe d’altres famílies com a passatger i altres mitjans de

transport).

Es pot apreciar a la figura 16, que a les tornades s’incrementa el mitjà de transport “a peu, bicicleta i

TPO” (anada: 22% dels alumnes/ tornada: 24% dels alumnes) mentre que a les tornades el mitjà de

transport “cotxe” (anada: 29% dels alumnes/ tornada 24% dels alumnes) disminueix. Hi ha

aproximadament un 4% dels alumnes que per anar a l’escola utilitzen el cotxe mentre que per tornar a

casa ho fan a peu.


24

Figura 16 : Comparativa del mitjà de transport a les anades i a les tornades.

MITJÀ DE TRANSPORT

916

1251

10211057

0

200

400

600

800

1000

1200

1400

A PEU, BICICLETA I TPO EN COTXE

ALU

MN

ES

ANADA

TORNADA

Per tal d’obtenir més informació sobre els hàbits de desplaçament dels alumnes d’infantil i primària del

municipi, s’ha volgut saber com hi van, si ho fan sols/es, acompanyats de germans/es i/o companys/es

o bé, acompanyats/des per adults (es contemplen els viatges d’anada i tornada). Es pot observar a la

figura 17, que el 78.1% dels alumnes (3021respostes) hi van acompanyats per adults, el 13.9% dels

alumnes (537 respostes) hi van acompanyats per germans/es i/o companys/es i el 8% dels alumnes (311

respostes) hi van sols/es. És clar doncs, més de la meitat dels alumnes d’infantil i primària del municipi

van a l’escola acompanyats per adults indiferentment del mitjà de transport utilitzat.

Figura 17 : Com van els alumnes al Centre Educatiu.

COM VAN

8,0%13,9%

78,1%

SOL

ACOMPANYAT PER COMPANYS I/OGERMANSACOMPANYAT PER ADULTS

Respecte el 78.1% dels alumnes que van al centre Educatiu acompanyats per adults i tenint en compte

que el 45% hi va en vehicle privat, un mitjà de transport que implica estar acompanyat d’un adult, s’ha

pogut obtenir una dada aproximada dels alumnes que van a peu acompanyats per adults. El resultat és

que un 33.1% d’alumnes van acompanyats per adults, ja sigui a peu, en bicicleta o TPO.

Donat que per a l’estudi de Mobilitat és interessant saber quina és la percepció que tenen els pares

sobre les distàncies què hi ha entre el domicili familiar i el centre Educatiu, s’ha decidit incorporar una

pregunta a l’enquesta destinada a recollir-la i que permeti fer la mitjana de minuts que triguen les

famílies en fer aquest recorregut. Val a dir que de les famílies que han respòs l’enquesta, 1320 han

respòs aquesta pregunta, això significa que la dada obtinguda és molt representativa. Així doncs, el 94%

dels pares enquestats manifesten que els seus fills/es triguen una mitjana d’11 minuts en fer el

recorregut domicili familiar/centre Educatiu indiferentment del mitjà de transport utilitzat.


25

MOBILITAT EN VEHICLE PRIVAT

Dins de l’apartat de Mobilitat en vehicle privat es tenen en compte tots els alumnes que la seva família

els acompanya i fan el recorregut domicili familiar/centre Educatiu amb cotxe* habitualment.

(*s’inclouen els mitjans de transport: en cotxe de la família com a passatger, en cotxe d’altres famílies

com a passatger, en moto com a passatger i altres). Val a dir que aquest grup fa referència al 49% dels

alumnes enquestats.

Les raons més freqüents pel qual els pares prefereixen acompanyar els seus fills/es en cotxe a l’escola

s’exposen a la figura 18. Es pot observar que el 14.1% dels alumnes van en cotxe perquè és perillós a

causa del trànsit (186 respostes), el 32.1% dels alumnes van en cotxe perquè viuen massa lluny del

centre Educatiu (423 respostes), el 13.6% dels alumnes van en cotxe perquè tenen un germà/na més

petit/a (179 respostes) i el 40.1% dels alumnes van en cotxe perquè els seus pares aprofiten el viatge

quan van/tornen de la feina (528 respostes).

Figura 18 : Raons més freqüents pel qual els pares acompanyen els seus fills/es en cotxe a l’Escola.

PER QUÈ ELS ACOMPANYO EN COTXE?

14,1%

32,1%

13,6%

40,1%

ÉS PERILLÓS A CAUSA DEL TRÀNSIT

ÉS MASSA LLUNY

TÉ UN GERMÀ/NA MÉS PETIT I ELS ACOMPANYO A TOTS DOS

APROFITO EL VIATGE QUAN VAIG/TORNO DE LA FEINA

S’ha cregut convenient incloure una pregunta a l’enquesta per tal de conèixer els hàbits d’aparcament

de les famílies, s’exposa a la figura 19. S’observa que el 36.4% de les famílies* diu que no aparca sinó

que para davant de l’escola i la mainada baixa (424 respostes), el 20.6% de les famílies ha respòs que

aparca malament ( 240 respostes) i el 43% de les famílies ha respòs que aparca en lloc autoritzat (501

respostes).

* En aquest gràfic s’han tingut en compte famílies i no alumnes ja que s’entén que un mateix pare/mare

pot portar diferents infants.

Figura 19: Hàbits d’aparcament de les famílies.

ON APARCA?

36,4%

20,6%

43,0%

NO APARCO PARO DAVANT DE L'ESCOLA

APARCO MALAMENT

APARCO EN LLOC AUTORITZAT


26

MOBILITAT A PEU

Dins de l’apartat de Mobilitat a peu es tenen en compte tots els alumnes que fan el recorregut domicili

familiar/centre Educatiu a peu* habitualment. (*s’inclouen els mitjans de transport: a peu, en bicicleta

com a conductor, en bicicleta com a paquet i en TPO). Val a dir que aquest grup fa referència al 51%

dels alumnes enquestats.

Un cop s’han recollit aquestes dades sobre la mobilitat a peu, s’ha cregut convenient demanar als pares

l’opinió respecte si els seus fills/es poden fer aquest recorregut sense la companyia d’un adult. Tal i

com es pot apreciar a la figura 20 el 68.3% dels alumnes (1207 respostes) NO poden anar sols a l’escola

i el 31.7% dels alumnes (560 respostes) SÍ que poden anar sols a l’escola.

Figura 20: Opinió dels pares sobre si el seu fill/a pot anar sol a l’escola.

HI POT ANAR SOL?

31,7%

68,3%

SI

NO

Tenint en compte les dades que es presenten a la figura 20 i veient que la majoria d’alumnes no poden

anar sols a l’escola, s’ha elaborat una gràfica (figura 21) amb les raons per les quals, els pares,

consideren que els seus fills/es NO poden anar a l’escola sense la companyia d’un adult. El 39.7% dels

alumnes (904 respostes) encara no tenen prou edat, el 21.5% dels alumnes (489 respostes) viuen massa

lluny del centre Educatiu, el 20.8% dels alumnes (474 respostes) no hi poden anar sols degut als perills

del trànsit, el 3.9% dels alumnes (89 respostes) no hi poden anar sols perquè és insegur i l’11.8% dels

alumnes (268 respostes) no hi poden anar sols perquè no està adaptat per anar-hi a peu i el 2.3% dels

alumnes (52 respostes) no hi poden anar sols perquè és insegur per altres raons.

Figura 21: Motius pels quals els infants no poden anar sols a l’escola.

PER QUÈ NO POT ANAR SOL?

39,7%

21,5%

20,8%

3,9%

11,8% 2,3%

ÉS PETITVIVIM MASSA LLUNY DEL CENTRE ESCOLARÉS PERILLÓS A CAUSA DEL TRÀNSITÉS INSEGURNO ESTÀ ADAPTAT PER ANAR A PEUALTRES

Val a dir que la figura 21 s’ha contabilitzat a partir dels alumnes que NO poden anar al centre Educatiu

sols/es, però una dada interessant a tenir en compte és el percentatge resultant del total d’alumnes

que han respòs a aquesta pregunta. Dels 1767 alumnes que han respòs la pregunta sobre si poden anar


27

sols/es o no, obtenim que un 27% no hi va perquè no te prou edat, un 14.7% perquè viu lluny, un

14.2% perquè és perillós a causa del trànsit, un 8% perquè no està adaptat per anar a peu i un 2.7%

perquè és insegur.

Donat que la majoria (40%) dels alumnes d’infantil i primària del municipi no poden anar a escola

sols/es perquè els pares consideren que són massa petits s’ha cregut convenient profunditzar una mica

més en aquest punt i per una banda classificar els cursos dels infants enquestats i l’edat corresponent i

per l’altra, calcular la mitjana d’edat que les famílies creuen convenient per tal que els seus fills/es

vagin sols/es a l’escola.

A continuació es presenta una gràfica amb els cursos dels infants enquestats (figura 22) de P3 hi ha un

11% dels alumnes (212 respostes), de P4 hi ha un 10% dels alumnes (190 respostes), de P5 hi ha un 10%

dels alumnes (181 respostes), de primer de primària hi ha un 12% dels alumnes (228 respostes), de

segon de primària hi ha un 11% dels alumnes (215 respostes), de tercer de primària hi ha un 9% dels

alumnes (180 respostes), de quart de primària hi ha un 10% dels alumnes (191 respostes), de cinquè de

primària hi ha un 14% dels alumnes (261 respostes), de sisè de primària hi ha un 10% dels alumnes (182

respostes) i que no han contestat a la pregunta hi ha un 3% dels alumnes (56 respostes).

Figura 22: Classificació dels alumnes per curs.

CURSOS DELS ALUMNES ENQUESTATS

212

190181

228215

180191

261

182

52

0

50

100

150

200

250

300

P3 P4 P5

1r P

RIMÀRIA

2n P

RIMÀRIA

3r P

RIMÀRIA

4t P

RIMÀRIA

5è P

RIMÀRIA

6è P

RIMÀRIA

NO CONTESTA

ALU

MN

ES

Es pot observar que la majoria d’alumnes que han contestat estan cursant cinquè de primària (entre 10 i

11 anys). Pel que fa a la mitjana d’edat, cal tenir en compte que aquesta s’ha calculat a partir del

nombre de pares (43%) que han contestat a l’enquesta què el seu fill/a NO pot anar a escola sol/a

perquè és massa petit i les edats que aquests han fet constar com adequades per anar-hi sols/es. Així

doncs, la mitjana d’edat resultant a nivell de municipi per anar sol/a a l’escola és de 9 anys. Edat en la

que els infants poden cursar tercer o quart de primària.

Però, si separem els infants enquestats en dos grups, infants de P3 a 3er de primària (63%) i infants de

quart a sisè (34%) (menors de 9 anys i majors de 9 anys), observem que més de la meitat dels alumnes

són menors de 9 anys.


28

Per tal de tenir una mica més d’informació (figura 23) sobre el recorregut que fan els alumnes de

primària a peu, en bicicleta o en TPO (51% dels alumnes enquestats) se’ls ha demanat que d’un llistat

seleccionin les característiques que compleix el seu recorregut (podien seleccionar més d’una

característica). El 8% dels alumnes (181 respostes) opinen que el recorregut és molt agradable, el 9%

dels alumnes (191 respostes) què és bastant agradable, el 5% dels alumnes (108 respostes) què és poc

agradable, el 6% dels alumnes (133 respostes) què és molt segur, el 10% dels alumnes ( 213respostes)

què és bastant segur, el 4% dels alumnes (95 respostes) què és poc segur, el 7% dels alumnes (146

respostes) què és concorregut, el 9% dels alumnes (186 respostes) què és bastant concorregut, el 2%

dels alumnes ( 52 respostes) què és solitari, el 10% ( 211 respostes) què és curt, el 7% dels alumnes (136

respostes) què és bastant curt, el 4% dels alumnes (75 respostes) què és llarg, el 7% dels alumnes (148

respostes) què està net, el 7% dels alumnes (147 respostes) què està bastant net i el 5% dels alumnes

(112 respostes) què està brut.

Figura 23: Opinió sobre el recorregut a peu, en bicicleta i en TPO.

OPINIÓ SOBRE EL RECORREGUT A PEU, BICICLETA I TPO

0

50

100

150

200

250

MOLT A

GRADABLE

BASTANT AGRADABLE

POC AGRADABLE

MOLT S

EGUR

BASTANT SEGUR

POC SEGUR

CONCO

RREGUT

BASTANT CONCORREGUT

SOLIT

ARI

CURT

BASTANT CURT

LLARG

NET

BASTANT NET

BRUT

ALU

MN

ES

També, s’ha cregut convenient tenir en compte els problemes habituals (figura 24) que es poden trobar

els alumnes que fan el recorregut cap a l’escola a peu, en bicicleta o TPO. Aquest conjunt de dades ens

ajuda a determinar les mancances en quant a infraestructura i manteniment per tal de millorar la

qualitat d’aquest tipus de desplaçaments. El 8% dels alumnes (87 respostes) es troben amb cotxes sobre

la vorera, el 17% dels alumnes (178 respostes) assenyala que les voreres son estretes, el 7% dels

alumnes (74 respostes) assenyala que les voreres estan brutes, el 21% dels alumnes (217 respostes)

assenyala que hi ha poc respecte als vianants, el 11% dels alumnes (121 respostes) assenyala que hi ha

pocs passos de vianants, el 21% dels alumnes (227 respostes) assenyala que hi ha cruïlles perilloses i el

15% dels alumnes (156 respostes) assenyala la manca d’enllumenat.

Figura 24: Problemes habituals.

PROBLEMES HABITUALS EN EL RECORREGUT CAP A L'ESCOLA A PEU, EN BICICLETA I TPO.

87

178

74

217

121

227

156

0

50

100

150

200

250

ALU

MN

ES

COTXES SOBRE LA VORERA VORERES ESTRETES

VORERES BRUTES POC RESPECTE ALS VIANANTS

POCS PASSOS DE VIANANTS CRUÏLLES PERILLOSES

MANCA D'ENLLUMENAT


29

ACTUACIONS DE MILLORA

A l’enquesta hi ha un apartat que fa referència a les Actuacions de Millora, aquest proposa la realització

d’un servei d’acompanyament a peu per als alumnes del municipi. A banda de la proposta es demana als

pares que responguin si en farien ús i s’hi estarien disposats a participar-hi acompanyant a la mainada.

S’han elaborat dues gràfiques en les que es recull tant la disposició a fer-ne ús (figura 25) com la

disposició a participar en el servei (figura 26).

A la pròxima gràfica podem observar que el 43.9% de les famílies (608 respostes) estarien disposades a

utilitzar el servei, el 36.6% (507 respostes) NO hi estarien disposades i el 19.5% de les famílies (271

respostes) no han contestat la pregunta.

Figura 25: Predisposició en la utilització del servei.

PRIMÀRIA: FAMÍLIES DISPOSADES A UTILITZAR EL SERVEI D'ACOMPANYAMENT A PEU.

43,9%

36,6%

19,6%

SI

NO

NO CONTESTA

I per últim, s’exposa la gràfica que recull la predisposició en la participació dels familiars acompanyant

a peu a la mainada al centre Educatiu. El 21.9% de les famílies (307 respostes) estarien disposades a

participar, el 43.4% (608 respostes) NO estarien disposades i el 34.7% (487 respostes) no han contestat

la pregunta.

Figura 26: Predisposició en la participació del servei.

PRIMÀRIA: NOMBRE DE FAMÍLIES DISPOSDES A PARTICIPAR EN EL SERVEI D'ACOMPANYAMENT A PEU

21,9%

43,4%

34,7%

SI

NO

NO CONTESTA

Si comparem aquestes últimes dues gràfiques podem observar que la predisposició per part dels pares a

utilitzar el servei és més alta que la predisposició a participar-hi. També és cert que la dada que fa

referència a la predisposició a participar com a acompanyant, a nivell de municipi és molt interessant.

El fet de comptar amb la predisposició de 307 famílies suposa que hi hauria famílies suficients per

satisfer la demanda.


30

CONCLUSIONS

En aquest apartat es destaquen algunes dades i reflexions sobre els hàbits de mobilitat de l’alumnat

d’Olot extretes a partir dels resultats de les enquestes que s’han presentat en aquest informe. Com s’ha

comentat anteriorment, cal destacar l’elevada participació de les famílies i alumnes, fet que demostra

l’interès que desperta la mobilitat entre els olotins. Gràcies a aquesta gran resposta es pot parlar d’una

alta representativitat.

En el municipi s’ha observat entre les famílies que tenen infants un ús majoritari del vehicle privat en

els desplaçaments als centres educatius de la ciutat d’Olot. Tenint en compte que la mitjana de temps

invertit en desplaçaments són 11 minuts, és el cotxe el mitjà de transport més adient? És verdadera la

percepció que el cotxe és més ràpid i segur? Quins avantatges i quins inconvenients ofereix el vehicle

privat? Què comporta per a la ciutat la proliferació de recorreguts en cotxe? Com perceben els vianants

aquest increment de vehicles? Quins valors d’educació vial es tenen en compte avui? Quines prioritats

assenyalen els conductors habituals i quines els vianants respecte la mobilitat? Com es podria afavorir la

convivència de vehicles privats i vianants?

En el cas de les escoles d’infantil i primària del municipi, el 45% dels desplaçaments són en vehicle

privat, mentre que el 41% dels desplaçaments són a peu. En el cas particular de l’escola Maria Reina

també es manifesta aquesta tendència, amb un 50% que utilitza el vehicle privat com a mitjà de

transport habitual. En la majoria dels casos, concretament en un 40%, l’ús del vehicle privat es deu a

que els pares/mares amb infants estudiant a Olot aprofiten el viatge de desplaçar-se al seu lloc de

treball per portar els fills/es a l’escola. En segon lloc, el 32% de les famílies assegura que viuen lluny,

tot i que la percepció de “llunyania” varia a cada persona, per tant és un concepte relatiu fruit de la

concepció subjectiva. En tercer lloc, el 14% prefereix amar en cotxe perquè considera que és perillós

fer-ho a peu a causa del trànsit. Aquesta darrera dada no deixa de ser contradictòria, sobretot si es té

en compte que en part el perill s’incrementa amb l’augment del trànsit, de manera que s’alimenta

aquest “cercle viciós” perpetuant un hàbit poc beneficiós.

A l’escola Maria Reina, hi ha un 41% d’alumnes que es desplacen habitualment a peu per anar al

centre educatiu, ja sigui acompanyat d’adults o d’altres companys, o ho faci sol. El 68,3% del total de

les famílies olotines afirmen que la mainada “no pot anar sola” a l’escola. A efectes pràctics, dels 1838

alumnes d’infantil i primària que han respòs l’enquesta, un 33% ho fan a peu acompanyats per adults. La

raó principal que motiva aquest hàbit és que l’infant no té prou edat (indicat en un 27% dels casos). La

mitjana d’edat que han assenyalat les famílies enquestades i que serveix de tall per a deixar anar sols

als infants són els 9 anys. Cal tenir en compte que a la pràctica, tot i que alguns infants assoleixen

aquesta edat, alguns pares i mares prefereix acompanyar-los al centre educatiu. Una altra dada curiosa

és que els trasllats a peu s’incrementen sensiblement a les tornades, concretament en més de 100

casos, que es tradueix al 4,5% dels alumnes enquestats. D’altres raons que motiva els pares/mares a no

deixar anar sols als infants són o perquè viuen massa lluny o perquè és perillós a causa del trànsit.

Totes aquelles famílies o infants que han contestat que van al centre educatiu a peu, podien assenyalar

els perills més habituals que es troben en el seu recorregut. Del llistat de riscos proposat, el més repetit

ha estat que els conductors no els respecten (assenyalat en el 21% dels casos) i cruïlles perilloses (també

en un 21% dels casos). D’aquestes dades se’n desprèn la sensació del vulnerabilitat i de perill

d’atropellament en els desplaçaments a peu. Paradoxalment un mateix individu es pot comportar de

maneres pràcticament oposades depenent de si es troba en el rol de vianant o de conductor.


31

L’educació, així com l’empatia i la solidaritat són valors en els quals es podria aprofundir per tal de

facilitar la convivència de vehicles i vianants.

Millorar les voreres, ja sigui suprimint les barreres arquitectòniques, facilitant l’accessibilitat a través

de guals o ampliant-les, són algunes de les necessitats més assenyalades. Cal destacar que un 17% dels

alumnes enquestats que es desplacen a peu per anar al centre educatiu ha assenyalat que les voreres

són molt estretes. Un grup molt sensible a aquestes mesures són les Persones amb Mobilitat Reduïda

(PMR). Val a dir que el 3,6% dels alumnes enquestats (concretament 66 infants) ha afirmat que té

problemes de mobilitat reduïda (crosses, cadira de rodes, etc). Per aquest motiu, des de l’Ajuntament

d’Olot s’han engegat diverses accions per millorar l’entorn dels centres educatius, com per exemple la

construcció de guals per facilitar l’accessibilitat, així com la millora d’algunes voreres.

Una dada molt favorable que es desprèn del resultat de les enquestes és la significativa predisposició

de les famílies a canviar d’hàbits en favor d’opcions més sostenibles i saludables. Davant la pregunta

de si estarien disposades a utilitzar un servei destinat a acompanyar a peu la mainada per mitjà d’un

camí segur en els desplaçaments als centres escolars, la majoria de pares i mares han respòs

afirmativament (més de 600 famílies, gairebé el 44% ha assenyalat que en faria ús). Una altra dada molt

positiva és que gairebé el 22% de pares/mares dels alumnes dels centres educatius d’Olot estarien

disposats a col�laborar com a voluntaris/ies acompanyant a la mainada, un volum que donaria resposta a

la demanda satisfactòriament. En el cas concret de l’escola Maria Reina, un 46,1% (això implicaria a

35 famílies) ha assenyalat que deixaria que els seus fills/es anessin a peu a l’escola per mitjà d’aquest

servei d’acompanyament, i 20 pares/mares s’oferirien per acompanyar a la mainada.

Aquesta bona predisposició de les famílies obre nous reptes. La mobilitat és un tema de present i de

futur, una qüestió que implica i afecta a tots/es. Desenvolupar i fer realitat el servei d’acompanyament

a peu, per exemple, implica l’esforç i la voluntat principalment de les famílies, ells i elles (pares,

mares, fills i filles d’Olot) en seran els veritables protagonistes i beneficiaris. Però per arribar a aquest

punt cal primer el ferm convenciment del conjunt de la societat olotina. Tal i com assenyala el

Departament de Mobilitat de la Generalitat, els “petits gestos” tenen molta rellevància, cal que cadascú

sigui responsable de la seva forma de mobilitat i de la seva conducta vial. És implicant a institucions,

associacions, centres educatius, comerços, agents, a tots els ciutadans i ciutadanes que, amb el seu

granet de sorra, es podran anar assolint els reptes marcats per una ciutat educadora com Olot.

D’aquesta manera, podrem caminar cap a una ciutat més saludable, sostenible, responsable, segura i

equilibrada.

Educar és un repte de tots/es.

2. informe final cor maria maria reina

Education

Transcript of 2. informe final cor maria maria reina