Post on 27-Jul-2020
Núm. 3 - MAIG - JUNY 2020
Comunitat Carmelitana de Badalona
Jo també em
quedo a casa
Recull, maig - juny 2020 2
Recull
Núm. 3
Maig - juny, 2020
REVISTA DIGITAL DE LA
COMUNITAT CRISTIANA CARMELITES
Carrer Sant Miquel, 44 - BADALONA
badalona@carmelcat.cat / www.carmelcat.cat/badalona
Pòrtic
De mica en mica s’omple la pica, diu la dita ca-
talana, i sembla que aquests dies es va com-
plint amb el retorn pausat de les celebracions
religioses després deu setmanes de sequera
radical.
Una dita i una metàfora perquè, de moment, a
les piques de l’església l’aigua s’ha substituït
pels líquids descontaminants, i la nau de l’es-
glésia poc a poc es va reomplint de fidels ansiosos de retornar a
celebrar en viu i comunitàriament la seva fe.
Tot i que la majoria de les activitats presencials de casa nos-
tra s’han ajornat fins al curs vinent, és de notar que alguns ser-
veis han continuat amb la seva feina, com és el cas de les mis-
ses, que fins ara s’han emès pels mitjans digitals i Quart Món
que no ha parat el lliurament d’aliments als necessitats. També
l’esplai i la catequesi d’infants han mantingut el contacte amb
les famílies i els nens i nenes oferint algunes activitats gràcies a
la tecnologia. Fins i tot el Consell Pastoral ha utilitzat les video-
conferències per reunir-se un parell de vegades.
Aquesta aturada o ralentització de la vida comunitària pot
tenir la part positiva. No són pocs els observadors dels compor-
taments socials i religiosos que sostenen que per a molts haurà
estat una sotragada a la seva fe i al seu codi de valors, una eta-
pa per al retrobament amb un mateix per separar el gra de la pa-
lla i plantejar-se seriosament la seva adhesió als principis de la
Bona Nova de Jesús i de la mateixa ètica humana.
Foto portada:
David Rodríguez Cebrián
Recull, maig - juny 2020 3
En aquests dies de confinament obligat la vida conventual ha seguit el seu ritme habitual.
Els fidels han pogut assistir a la missa comunitària que s’ha emès en directe per les xarxes
socials, primer des de la capella del Santíssim i més endavant de l’altar major, gràcies als
bons oficis del P. Thomas, el qual sembla un tot terreny ja que també el podem veure fent
de barber o del que calgui.
Amb totes les precaucions dictades per les autoritats sanitàries, des del 25 de maig ja
s’han pogut celebrar eucaristies amb presència dels fidels.
Recull, maig - juny 2020 4
Les videoconferències han fet possible que la comunitat pogués mantenir el seu pols du-
rant aquestes setmanes. És el cas del Consell Pastoral, foto superior, que s’ha pogut reunir
un parell de vegades; també les catequistes i els monitors de l’Esplai que ha ofert activitats
per als nens i nenes. A la fotografia, una connexió amb els Ratolins, que van rebre l’encàr-
rec dels Cuiners Confinats de preparar una macedònia. Totes tenien una pinta deliciosa!
Recull, maig - juny 2020 5
Recull, maig - juny 2020 6
Dies enrere, encara en ple confinament,
aprofitant els mitjans d’intercomunicació que
aquests dies ens han obert finestres al món,
quatre famílies de la comunitat vam tenir una
trobada videotelefònica per WhatsApp. La
intenció inicial era obrir el diàleg a més perso-
nes, però aquest sistema, ara per ara, només
permet quatre trucades simultànies, i no vam
utilitzar altres aplicacions perquè alguns no
les tenen o no les coneixen.
El motiu principal de la trobada digital, tot i
tocar altres temes, era recollir per a aquest
butlletí opinions de persones de la comunitat
que habitualment assisteixen a les nostres
celebracions litúrgiques, especialment en
Setmana Santa. Es tractava, doncs, de co-
mentar com havíem viscut aquests dies des
de casa nostra.
Repassant la gravació d’aquella conversa, es
constata que tots hem pogut connectar, cada
dia o alguna vegada, amb les transmissions
que des de la nostra església del Carme
s’han ofert en directe de la Missa diària i do-
minical, i també de les principals celebraci-
ons del Tridu Pasqual. En general, a part de
les qüestions tècniques, les transmissions es
valoren molt positivament perquè han per-
mès mantenir la connexió, encara que virtual,
amb els religiosos. Això sí, comentem que,
tot i estar amb la parella o algú més de la fa-
Coordinació: Enric Masdeu
Recull, maig - juny 2020 7
mília, s’ha trobat a faltar l’ambient de les ce-
lebracions presencials, tan amb els frares
com amb la resta de la comunitat, elements
molt necessaris per mantenir el caliu de la
fe.
Tots, qui més qui menys, també hem seguit
les principals celebracions de Montserrat i
de Roma. Especialment emotiva va ser la
imatge de la pregària del papa, el Divendres
Sant, en una solitària plaça de Sant Pere.
També valorem molt positivament els
“Exercicis Espirituals on line” dels Carmeli-
tes de París amb la col·laboració de la Uni-
versitat de la Mística d’Àvila, els quals
aquest any estaven dedicats a sant Joan de
la Creu, el tema que s’està treballant a la
Catequesi d’Adults.
Ja a nivell més personal, algú ha comentat
que aquestes celebracions, més que confi-
nat les ha viscut “enclaustrat”, en el sentit
del recolliment que dona la vida en el claus-
tre. També, la lectura i la música adequades
per a aquest temps han ajudat.
Un altre comentari feia referència a la dificul-
tat, en alguna ocasió, per centrar l’atenció
en les celebracions, a causa d’interrupcions
alienes i inesperades (especialment truca-
des telefòniques).
Es parla també de la comunió espiritual que
ha suplert d’alguna manera la impossibilitat
de rebre la comunió sagramental. Precisa-
ment, es comenta, aquesta és una de les
mancances de l’Església en temps de
“normalitat”, la dificultat de fer arribar la co-
munió als nostres malalts i gent gran, a ve-
gades per manca de voluntaris, altres per
desídia, altres per manca de voluntat de les
pròpies famílies que obliden els sentiments
cristians de la nostra gent gran.
La videoconferència es va acabar amb l’es-
perança d’un proper retrobament i de poder
celebrar plegats la Pentecosta, si ja ho per-
meten les normes que estableixin les autori-
tats sanitàries.
Recull, maig - juny 2020 8
L’escriptora i diplomàtica Helena Cosa-
no*, diu d’ella: «La capacitat de seduc-
ció, persuasió i determinació de Teresa
de Ahumada van fer d'ella una mena de
gran diplomàtica ‘divina’, capaç fer de
mitjancera, negociar, argumentar i de-
fensar la causa del Senyor. I ho va ser
fins al punt que, gairebé sempre que els
seus superiors li manaven alguna cosa,
la carmelita castellana ja tenia decidit
fer-ho, per la qual cosa no s'adonaven
que aquesta dona aparentment obedi-
ent i humil era qui movia els fils a l'om-
bra, aliant-se amb els millors dels seus
contemporanis (Francesc de Borja, Jo-
an d'Àvila, Joan de la Creu, Pere
d'Alcántara…), desarmant els més temi-
bles (inquisidor general Quiroga) i con-
querint els més poderosos (Felip II)».
*Helena Cosano. “Teresa de Cepeda y Ahuma-
da, los muchos roles de una mujer: escritora,
monja, mística, fundadora y diplomática, al servi-
cio de Dios”, discurs d’ingrés a la Real Academia
de Ciencias, Bellas Letras y Nobles Artes de
Córdoba .
El sentit de l’humor de santa Teresa és prou conegut. Anna de Sant Bar-
tomeu, la seva infermera, explica que «No era amiga de gentes tristes,
ni lo era ella, ni quería que los que iban en su compañía lo fuesen. De-
cía: Dios me libre de santos encapotados».
I, en una carta al P. Gracián, Teresa li deia: «Harto más valdría no fundar
que llevar melancólicas que estraguen la casa».
Recull, maig - juny 2020 9
Nosaltres, vius, sans, implicats sempre en tantes coses, estem acostumats a pensar
en la mort com un esdeveniment llunyà, estrany, reservat als altres: fins i tot ens sem-
bla una expressió de mal gust quan algú insinua la idea que també ens pot tocar a
nosaltres i que pot ser ara mateix. Jo no sé quanta gent mor a Milà en temps
“normal”. Ara, però, els números impressionen, sobretot perquè entre aquests núme-
ros hi ha sempre algú conegut... (seguir)
Del missatge d’esperança de Pasqua 2020
“La força de la seva Resurrecció” de l’ar-
quebisbe de Milà Mario Delpini
La pandèmia actual del coronavirus representa una
oportunitat única perquè repensem la nostra mane-
ra d'habitar la Casa Comuna, la forma com produ-
ïm, consumim i ens relacionem amb la naturalesa.
Ha arribat l'hora de qüestionar les virtuts de l'ordre
capitalista: l'acumulació il·limitada, la competició,
l'individualisme, el consumisme, el malbaratament,
la indiferència enfront de la misèria de milions de
persones, la reducció de l'Estat i l'exaltació del lema
de Wallstreet: greed is good (l'avarícia és bona).
Tot això ara s’està qüestionant... (seguir)
Leonardo Boff, teòleg, exsacerdot franciscà, filòsof,
escriptor, professor i ecologista brasiler.
Publicat a Religión Digital el 23 de març.
Recull, maig - juny 2020 10
Aquest mes de maig s’haurien com-
plert cent anys de la restauració de la
Província de Sant Josep de Catalu-
nya i Balears del Carmel Teresià. No
ha estat així perquè les circumstànci-
es dels nostres dies són ben diferents
de les que van promoure que l’any
1920 es recuperés una província que
havia estat “hivernant” durant dèca-
des, des de l’exclaustració de 1835 i
les lleis de Mendizábal.
No, no va ser possible arribar al
centenari perquè l'any 2015 es va
haver de prendre la difícil decisió,
incompresa en alguns sectors, de
reunificar forces de cara als nous
temps que ha de viure el Carmel
Descalç, uns temps que mai
seran iguals als d’abans en la forma,
però sí en el contingut, a redós del
carisma de la seva fundadora santa
Teresa de Jesús i del seu fidel sant
Joan de la Creu.
Fet i fet, els carmelites descalços
ca-talans han tingut província pròpia
en dos períodes desiguals: des de
l’any 1588 -sis anys després de la
mort de santa Teresa- fins a
l’exclaustració de 1835; i en una
segona etapa, des del 1920 al 2015.
Total 342 anys des de la fundació de
l’Orde.
Recull, maig - juny 2020 11
A uns vint quilòmetres de Beirut, la capital del
Líban, una carretera empinada s’enfila fins a
Harissa, un important centre de peregrinació
del Líban. Aquí, a principis del segle XX es va
aixecar un monument dedicat a la Mare de
Déu del Líban i, més tard, una moderna cate-
dral de l’Església Maronita siríaca.
Molt a prop, mitjan el segle passat, s’hi
havia establert una comunitat de carmelites
descal-ces provinents de Calahorra, una
comunitat que hem tingut ben present
durant les dife-rents etapes de la guerra del
Líban que tan ha afectat aquest país.
Les monges d’Harissa s’han especialitzat en
la confecció d’icones, i són moltes les coman-
des que reben d’arreu pel seu treball. Una de
les icones més transcendents que ha sortit
dels seus tallers és la que van fer per un en-
càrrec que els va arribar d’Espanya amb
mo-tiu dels actes del IV centenari de la
mort de sant Joan de la Creu: la
representació plàsti-ca del Càntic Espiritual.
Avui, aquesta icona està col·locada al
costat del sepulcre del sant, en el convent
carmelita de Segòvia.
A part de la contemplació gràfica de la
belle-sa d’aquesta icona, que reproduïm
íntegra-ment a la pàgina següent, és molt
interessant la interpretació de cada una de
les vinyetes que envolten la figura de sant
Joan de la Creu i que representen cadascuna
de les quaranta estrofes del Càntic espiritual.
Hi ha un documental que ens introdueix d’una
manera molt didàctica a aquestes
dues obres, la icona i el poema. No us el
perdeu, és un veritable plaer per als sentits
i per a l’esperit.
Premeu aquest enllaç per accedir al vídeo.
Recull, maig - juny 2020 12
Recull, maig - juny 2020 13
L’actual president de la URC, el caputxí Eduard Rey,
comentant aquests quaranta anys, escriu: «Entre les
reflexions que ens ha fet arribar el germà Lluís Ser-
ra* en aquests temps insòlits que estem vivint, m’ha
quedat especialment a la memòria la del P. Saverio
Cannistrà, prepòsit general dels carmelites descal-
ços. Observa el fet que, si en altre temps la vida reli-
giosa era la gran protagonista en temps d’epidèmi-
es, ara els herois són altres. Hi veu el signe d’un pro-
cés que té al darrere en el fons la mà de Déu, un
procés en què l’Església s’empetiteix, s’empobreix,
deixa, sovint amb dolor, espais que ja no pot omplir.
Si avui ens és donat un temps de kènosi, un temps d’escondiment i pèrdua, per què rebutjar-lo?, es pre-
gunta el P. Cannistrà. Fa temps que intueixo, i he experimentat, que hi pot
haver el que jo en dic un “creixement en la disminu-
ció”. El context és de disminució, a molts nivells.
Però a la vegada ens trobem més amb persones
que demanen acompanyament perquè han desco-
bert la fe o volen tornar-hi, ens trobem amb diàlegs
que demanen atenció, franquesa i saber donar raó
de l’esperança, ens trobem empesos a cercar la di-
mensió de Déu amb força, perquè la nostra vida ja
no es pot fonamentar més en allò que fem ni menys
encara en els aplaudiments que rebem.»
*Marista, Secretari General i ànima de la URC
L’any 1980, es va constituir la Unió de Religiosos de Catalunya (URC), que agrupa a
les congregacions masculines i femenines, fins aleshores separades en les anti-
gues CONFER.
Segons els estatuts “La Unió de Religiosos es funda com a expressió de la voluntat
de cooperació i de diàleg entre tots els religiosos i religioses que volen viure i anun-
ciar l’Evangeli en el context actual de l’Església catalana”, un context que en aquells
moments venia determinat, sobretot, pel postconcili i la nova situació democràtica
que es vivia al país.
Les branques masculina i
femenina del Carmel Des-
calç són presents a la URC
des de la seva fundació. El
P. Josep Castellà en va ser
president des de l’any 1985
al 1987, i el P. Agustí Borrell
formà part de la junta directi-
va des del 2011 al 2014.
Recull, maig - juny 2020 14
No podia ser d’una altra manera,
en Lluís Platero, cantautor, poeta,
esportista, solidari, amic de to-
thom i, per orgull nostre, membre
de la comunitat carmelitana,
durant els dies de confinament,
cada tarda a les 8, des del balcó
de casa seva del carrer de Sant
Francesc d’Assís, feina sonar la
seva cançó “Gràcies” acompa-
nyat pels aplaudiments del veïnat.
La cançó, que havia estrenat
temps enrere per agrair les Cam-
panyes de la Fundació Badalona
contra el Càncer, també ha servit,
segons en Lluís, “per donar gràci-
es a totes les persones que ara
estan treballant perquè els serveis
bàsics funcionin pel bé de tothom,
sobretot, als serveis sanitaris que
estan en primera línia, donant la
vida per la vida de tots nosaltres”.
Veure el vídeo
Recull, maig - juny 2020 15
Sabíeu que els carmeli-
tes descalços, abans
de fundar el convent del
carrer Roger de Llúria a
tocar de la Diagonal de
Barcelona, havien valo-
rat l’oferta de fer-se càr-
rec temporalment del
temple de la Sagrada
Família?
Resulta que l’any 1896, a
instàncies de les mares
carmelites descalces, que
demanaven tenir assistèn-
cia espiritual de religiosos
del propi Orde, una petita
comunitat de frares es va
traslladar a Barcelona i es
va hostatjar en una casa del carrer de la Canuda propera al monestir de les monges
i de la seva propietat, tot esperant més endavant poder fundar un convent propi.
L’any 1907, en créixer la comunitat, i mentre s’estava pendent de poder construir a
la Diagonal, es decidí cercar provisionalment un lloc més adient, i el temple de Gau-
dí de la Sagrada Família fou un dels tres llocs proposats.
Finalment es desestimà i el lloc escollit va ser la capella de Santa Marta, propera a
la catedral, la qual va ser enderrocada posteriorment a l’urbanitzar-se la Via Laieta-
na. Els frares s’hi estigueren poc temps fins que es van traslladar a la Diagonal.
Però, si haguessin pres una altra decisió, haurien començat a construir el convent
actual o s’haurien quedat a la Sagrada Família? Qui ho sap?
Estat de les obres del temple de la Sagrada Família l'any 1908,
quan els carmelites valoraren traslladar-s’hi provisionalment
Recull, maig - juny 2020 16
Colpidora imatge de santa Tere-
sa de Jesús immortalitzada en
marbre blanc per Gian Lorenzo
Bernini. L’artista napolità evoca
un dels èxtasis de la Santa, ex-
pressant en el rostre sentiments
de dolor i plaer, inspirant-se en
la descripció de la pròpia Teresa en el Llibre de la Vida.
Una visita a Roma sempre serà incompleta sense una visita a l’església
de Santa Maria de la Victòria dels carmelites descalços on es pot admirar
aquesta obra d’art del barroc italià.
La imatge de l’èxtasi
“El dolor era tan intens
que em feia proferir ge-
mecs; i aquest dolor inten-
síssim em produïa una
suavitat tan excessiva que
no es pot desitjar que
desaparegui, i l’ànima no
s’acontenta sinó amb
Déu”. (Vida 29,13)
Recull, maig - juny 2020 17
Vista del Monestir Stella Maris situat al cim del Mont Carmel, sobre la ciutat de Haifa a Israel, en
un dia de gran afluència per la processó de pujada de la Mare de Déu del Carme des de la ciutat.
El recinte acull la basílica, el convent per als religiosos i el Centre de Pelegrins amb capacitat per
a un centenar de persones.
Els carmelites de Venècia recullen el raïm del seu Jardí Místic amb el qual elaboren dues varietats
de vi. Tenen una producció d’unes 1.500 ampolles que posen a la venda i se’n guarden algunes
per al consum propi.
Recull, maig - juny 2020 18
Molts coneguts a l’escolania del pare Tomàs. Dia de Primeres Comunions (1960)
Va anar de poc que el convent dels carmelites de Badalona no s’aixequés al carrer
d’en Prim, que aquí veiem en una foto d’aquell anys. Segons llegim en uns apunts
dels anys quaranta del P. Aleix de la Verge del Carme, “pensándose primero en ha-
cer la fundación en la calle Prim, lo que no se realizó por parecer excesivo el precio
que doña Elvira Ribas pedía por el edificio, habitado entonces por la familia de A.
Galera. Céntrica era esta calle, pero no en mejor posición que los números 44 y 46
de San Miguel, comunicando a la calle Mar. La fundación se decidió por fin levantar
en el sitio que actualmente ocupa, comprando las dos casas de la referida señora.”
Recull, maig - juny 2020 19
Aquell vespre va ploure a bots i barrals. A la tarda ja hi havia
hagut un casament, l’església es va inundar i als nuvis els van
haver d’evacuar amb una “Zodíac”. L’aigua queia en cascada
des del segon pis, des de la biblioteca. Allà hi vam descobrir
tres o quatre goteres, de les quals una era tan grossa que hi
passava més aigua que no pas plovia. Amb el prior, vam posar
galledes i cubells, i a sota de la més grossa un d’aquells cu-
bells enormes de color blau que fan servir els paletes per la
runa, o per guardar aigua, que havia quedat aquí abandonat
després de la reforma de l’altar.
A les onze de la nit encara diluviava i aquell cubell tan gros es-
tava a punt de vessar. El prior era del parer d’anar-lo buidant
amb galledes. Li vaig dir que queia més aigua que la que nos-
altres podíem buidar amb les galledes.
- Mira, el millor que podem fer és que agafem el cubell entre
tots dos i el buidem des de la finestra al carrer. Ja sé que ha de
pesar molt però entre tots dos ho aconseguirem.
- I si hi ha algú a sota?
- Qui vols que hi hagi, a les onze de la nit i amb l’església tan-
cada, amb el vent que fa i amb l’aigua que està caient? No
crec que hi hagi ningú tan sonat com per sortir a passejar amb
aquestes condicions i que, a més a més, s’aturi sota una fines-
tra, ni per fer una cigarreta.
Doncs sí que hi havia algú a sota. Sota la finestra i sota d’un
paraigua hi havia el bon jan d’en Josep esperant la seva dona
que sortís d’una reunió. En comptes d’esperar-la a dins de la
porteria del convent, ho feia a fora a la fresca com si aquell
temps tan rúfol convidés a una cosa així. Una cascada d’uns
cent litres d’aigua i des d’un segon pis va caure de cop al da-
munt del pobre Josep. Sortosament no va prendre mal, ara, al
paraigua no li va quedar ni el mànec.
Vam quedar ben sorpresos. El prior, nerviós i descol·locat en-
cara, va tenir l’humor de preguntar-li:
- Que t’hem mullat?
Què volies que et contestés? En Josep, però, no es conforma-
va i tractava inútilment d’obrir el que quedava d’aquell parai-
gua desmanegat i espellofat.
- No t’hi escarrassis, Josep, no et servirà mai més de res i més
mullat no pots estar.
El gat dels frares
Recull, maig - juny 2020 20
Helena Cosano, escrip-
tora i diplomàtica nascuda
a Nova Delhi, de la qual ja
deixem uns comentaris en
aquests pàgines sobre el
caràcter de santa Teresa
de Jesús, és autora del llibre Teresa la mujer,
una novel·la que no es centra en la santa i funda-
dora sinó en la dona de carn i os, com diu el títol,
i no només en les seves virtuts, també en les se-
ves flaqueses, dubtes i errors. En el llibre, Teresa
parla des de les portes de la mort.
Editorial: La esfera de los libros.
Signatura col·lectiva sense precedents a l'Església catalana a favor de la conversió eco-
lògica. Més d’un centenar de responsables i membres d’entitats, moviments i congrega-
cions cristianes, preveres, religiosos, religioses, laics i laiques de tot Catalunya han fet
públic el seu compromís. Llegeix el manifest en aquest enllaç i, si hi estàs d’acord, tam-
bé tu pots signar-lo: ‘Compromís amb una ecologia integral’.
Pluja de Roses / Lluvia de Rosas