72. Las MeninasDiego Rodríguez de Silva y

Velázquez

FITXA TÈCNICA (documentació general)Catalogació i anàlisi formal

Títol Las Meninas o La família de Felip IVPintor Diego Rodríguez de Silva y Velázquez (Sevilla,

1599-Madrid, 1660)Cronologia Vers 1656Estil BarrocLocalització Museu del Prado (Madrid)Tècnica i suport Oli sobre llençDimensions 3,18 m x 2,76 mTema i gènere A primera vista sembla un RETRAT col·lectiu de

la infanta Margarita i els seus acompanyants, però una mirada més atenta indica que, segurament, l’objectiu del pintor era el retrat dels reis, o potser només un joc de miralls, o un al·legat a favor del reconeixement social de la figura de l’artista o...

72. Las Meninas

1.- CONTEXT HISTÒRIC

Las Meninas (1656), pintura a l’oli, fou pintat per Velázquez a meitat del segle XVII, durant el regnat de Felip IV (1605-1665) de la casa dels Àustria. En el segle XVII es va produir un gran enfrontament entre l’Europa catòlica i l’Europa protestant, Holanda se separa d’Espanya i comença a apropar-se a Anglaterra.

Moment quan es va fer palès el començament del declivi de l’imperi dels Àustria, tot i que Portugal i Espanya van consolidar la colonització del Nou Món, i Espanya continua dominant Flandes, Nàpols i Llombardia.

Diego Rodríguez de Silva i VelázquezFelip IV a cavall (1635-1636)

Oli sobre llenç (303’5x317’5 cm) Museu del Prado, Madrid

EUROPA CATÒLICA- Imperi dels Àustria- Portugal- Itàlia

ABSOLUTISME- Burocràcia nombrosíssima- Règim fiscal desigual- Crisi agricultura- Fronts militars

GUERRA DELS 30 ANYS (Europa central, principalment Alemanya)

Flandes i Holanda: entre protestants i catòlics o partidaris de la reforma o la contrareforma

(1618-1648)

EUROPA PROTESTANT- Anglaterra- Holanda

- OPOSICIÓ RELIGIOSA

- OPOSICIÓ POLÍTICA

MONARQUIA PARLAMENTÀRIA

• Cronologia de l'obra: 1656 . • Context històric: segle XVII.

• COLONIALISME ESPANYOL:- Nou món- Flandes- Nàpols- Llombardia

• IDEOLOGIA:- Contrareforma: Concili de Trento

• CULTURA: REVOLUCIÓ CIENTÍFICA- Galileo Galilei (1564-1642)- René Descartes (1596-1637)- Johannes Kepler (1571-1630)- Isaac Newton ( 1642-1727)

1.- CONTEXT HISTÒRIC AMPLIACIÓ !!!

Al albors del segle XVIII, després del regnat de Carles II (1665-1700), es va produir un canvi de dinastia a Espanya i la consolidació dels Borbons francesos (Felip d’Anjou com Felip V) enfront dels Habsburg.

Anònim Retrat de l’Infant Carles, després Carles II

inspirat en el de Velázquez del PradoPalau de Versalles

1.- CONTEXT HISTÒRIC

Luca Giordano?Retrat del bust de Carles II

(vers 1698)

DIEGO RODRÍGUEZDE SILVA Y

VELÁZQUEZ(Sevilla, 1599 - Madrid, 1660)

El mestre del barroc espanyol

És un dels màxims exponents de la pintura espanyola i una figura indiscutible de la pintura universal.

2.- BIOGRAFIA DE L’AUTOR

Pintor sevillà del Segle d’Or, dedicat a l’estudi de la pintura, des dels onze anys, que va contribuir a ennoblir l’art barroc espanyol, en un moment que les arts estaven controlades per l’església i per la Cort.

Diego de Velázquez es va formar en l’ambient contrareformista espanyol, tot i que no es limità a l’estilisme espanyol: els seus viatges a Itàlia li suposaren afany de superació i riquesa estètica.

La seva pintura evoluciona a partir dels coneixements i la pràctica adquirida en les tres anys d’estança a Itàlia i, als quadres, reflecteix la influència de Caravaggio, Tintoretto o Tiziano.

Diego Rodríguez de Silva y VelázquezAutoretrat

Oli sobre llenç (103,5 x 82,5 cm)Galleria degli Uffizi, Florència

2.- BIOGRAFIA DE L’AUTOR

Als 24 anys (1623) va ser nomenat pintor del rei Felip IV i va començar a pintar retrats del monarca, de la seva família i altres quadres per decorar les mansions reals.

Diego VelázquezRetrat Felip IV (vers 1626, retrat del jove rei)

Oli sobre llenç(201 x 102 cm)

Museu del Prado, Madrid

2.- BIOGRAFIA DE L’AUTOR

Té un catàleg de 120-125 obres.

És un dels més grans artistes de la història de l’art, va ser un gran referent per Manet, el qual defineix a Velázquez amb una frase: “El pintor més gran dels que han existit”. Tal com afirmava Monet: “Velàzquez és els pintor dels pintors”.

2.- BIOGRAFIA DE L’AUTOR

Diego Rodríguez de Silva y VelázquezAutoretrat (1650)

(45,8x38 cm)Museu de Belles Arts València

PRIMERA APROXIMACIÓ: A primera vista, es pot veure 1 home pintant un quadre (a filla del rei?). Al costat de la infanta, hi ha 3 noies, 1 nin i 1 gos, més enrere 1 senyor i 1 monja. Tots vesteixen d’època. Al final, sobre la paret ,un mirall on es reflecteixen el rei i la reina i, al fons de tot, 1 home a la porta.

3.- ANÀLISI FORMAL 3.1.- PERSONATGES

No! Capacitat de síntesi sí, però precisió i vocabulari propi

matèria.

1. Infanta Margarita2. Doña Isabel de Velasco3. Doña María Agustina

Sarmiento de Sotomayor4. Mari Bárbola5. Nicolasito Pertusato6. Doña Marcela de Ulloa7. Don Diego Ruíz Azcona8. Don José Nieto

Velázquez9. Velázquez (el pintor)10. El rei Felipe IV11. La reina Mariana

d’Àustria

L’obra representa una escena quotidiana, en una de les estances del “Alcázar” (Alcàsser) de Madrid, on apareixen les següents persones:

3.- ANÀLISI FORMAL 3.1.- PERSONATGES

3.2.- TEMÀTICA

Són tantes les interpretacions que han originat Las Meninas que, per aquest motiu, el quadre s’ha guanyat el sobrenom de “quadre d’endevinalles”.

Diego Velázquez Las Meninas o la Família de Felip IV

(1656) Oli sobre llenç(318 x 276 cm)

Museu del Prado, Madrid

3.- ANÀLISI FORMAL

A primera vista sembla un RETRAT de la filla del rei, la infanta Margarita.

Diego Velázquez Las Meninas o la Família de Felip IV

(1656) Oli sobre llenç(318 x 276 cm)

Museu del Prado, Madrid

3.- ANÀLISI FORMAL

3.2.- TEMÀTICA

O... un RETRAT COL·LECTIU de la infanta Margarita i els seus acompanyants.

Diego Velázquez Las Meninas o la Família de Felip IV (1656)

Oli sobre llenç (318 x 276 cm) Museu del Prado, Madrid

3.- ANÀLISI FORMAL

3.2.- TEMÀTICA

Una mirada més atenta indica que, segurament, l’objectiu del pintor era el retrat dels reis, o potser només un joc de miralls...

Diego Velázquez Las Meninas o la Família de Felip IV (1656)

Oli sobre llenç (318 x 276 cm) Museu del Prado, Madrid

3.- ANÀLISI FORMAL

3.2.- TEMÀTICA

5a etapa, després 2n viatge a Itàlia.

1) De quina deessa es tracta?2) Quin nom rep l’àngel i què simbolitza?3) Quin objecte sosté?

Diego Velázquez (1649-51)

Oli sobre llenç (122 x 177 cm) National Gallery, Londres

Velázquez.El Primo

La Venus del mirall

Diego Velázquez Venus del Mirall (1649-51)

Oli sobre llenç (122 x 177 cm) National Gallery, Londres

5a etapa, després 2n viatge a Itàlia.

1) De quina deessa es tracta?2) Quin nom rep l’àngel i què simbolitza?3) Quin objecte sosté?

Diego Velázquez Las Meninas o la Família de Felip IV

AUTORETRAT?

(1656) Oli sobre llenç(318 x 276 cm)

Museu del Prado, Madrid

9.- O…, un autoretrat de Velázquez (el pintor).

3.- ANÀLISI FORMAL

3.2.- TEMÀTICA

I... per què no, un al·legat a favor del reconeixement social de la figura de l’artista? O...

3.- ANÀLISI FORMAL

3.2.- TEMÀTICA

72. Las MeninasDiego Rodríguez de Silva y

Velázquez

Sigui com sigui, Velázquez ha estat un referent per a la pintura moderna i contemporània. 

TÈCNICA: El pintor ha utilitzat, en Las Meninas, la tècnica de pintura a l’oli (l’oli és d’origen vegetal) aplicada amb pinzell sobre el suport de tela.

LLUM: Hi ha dos focus de llum, el focus principal que entra a través de les finestres, i l’altre focus es troba al fons del quadre, on la llum entra per la porta.

El pintor es recreà en la il·luminació fent que incideixi sobre les figures en primer pla i submergint en la penombra les que s’allunyaven d’aquestes.

3.- ANÀLISI FORMAL 3.3.- ELEMENTS PLÀSTICS

3.- ANÀLISI FORMAL 3.3.- ELEMENTS PLÀSTICS

Diego Velázquez Las Meninas o la Família de Felip IV

(1656) Oli sobre llenç(318 x 276 cm)

Museu del Prado, Madrid

LLUM: El joc de llum i ombra ajuda a crear la il·lusió d’espai en el quadre. La llum que entra per la porta del fons i el seu contrast amb la foscor del sostre i de la paret lateral, a la dreta de l’espectador, donen profunditat a l’escena. En definitiva, un tractament dels efectes de la llum i l’ombra a partir de l’observació acurada i directa del natural.

3.- ANÀLISI FORMAL 3.3.- ELEMENTS PLÀSTICS

Diego Velázquez Las Meninas o la Família de Felip IV

(1656) Oli sobre llenç(318 x 276 cm)

Museu del Prado, Madrid

Textures: duresa, rigidesa o suavitat? TEXTURA, LÍNIES o DIBUIX, IMATGES: La pinzellada és llarga, fluida i visible. Les figures estan delimitades i els seus contorns queden difuminats, i ressalten les línies corbes, és a dir, és una representació figurativa de les imatges, perquè es distingeixen els personatges.

3.- ANÀLISI FORMAL 3.3.- ELEMENTS PLÀSTICS

TEXTURA: Les formes etèries dels reis, reflectides al mirall del fons de la sala, les realitzà Velázquez amb el pinzell humitejat amb més trementina que pigment i acariciant més que pintant la tela.

3.- ANÀLISI FORMAL 3.3.- ELEMENTS PLÀSTICS

Diego Velázquez Las Meninas o Família de Felip IV

(1656) Oli sobre llenç(318 x 276 cm)

Museu del Prado, Madrid

CROMATISME: La paleta és clara i lluminosa, d’una gran riquesa de colors i matisos. El quadre es pot dividir en diferents tonalitats: la gama freda i la gama càlida. Els colors càlids emprats donen la sensació que puguis avançar fins els personatges.

3.- ANÀLISI FORMAL 3.4.- COMPOSICIÓ

En el central hi ha la infanta Margarida, filla dels reis d’Espanya, i les seves Menines o dames de companyia (en portuguès, donzelles d’honor, nom amb que es coneixia les acompanyants dels infants reals en el segle XVII). María Agustina Sarmiento, a l’esquerra de la nina, que li ofereix servicialment un búcar d’aigua en un plat d’or; i Isabel de Velasco que, a l’altre cantó la reverencia amb una lleugera inclinació. A la dreta de l’espectador se situa l’altra triada, que es compon de la nana macrocèfala Mari Bárbola, el nin Nicolasito Pertusato, en actitud lúdica, i el mastí, que suporta impassible la trepitjada d’aquest.

EIXOS ORGANITZADORS: Per llegir aquest obra hem de centrar la mirada en tres aspectes: PERSONATGES, ESPAI i la MIRADA DEL PINTOR. Predominen les línies verticals dins l'habitació, que organitzen els personatges de primer pla en dos grups de tres persones.

1

2

La infanta Margarita es troba al centre de la composició, un factor que, unit a la lluminositat que li ha conferit el pintor, la converteix en el personatge més rellevant del quadre.

3.- ANÀLISI FORMAL 3.4.- COMPOSICIÓ

Al costat de la infanta Margarita, Les Menines, Maria Agustina Sarmiento de Sotomayor i Isabel de Velasco.

1.- Infanta Margarita.3.- Doña María Agustina Sarmiento de Sotomayor, a l’esquerra de la

nina, que li ofereix servicialment un búcar d’aigua en un plat d’or.

3.- ANÀLISI FORMAL 3.4.- COMPOSICIÓ

1.- Infanta Margarita3.- Doña María AgustinaSarmiento de Sotomayor

3.- ANÀLISI FORMAL

3.4.- COMPOSICIÓ

3.- ANÀLISI FORMAL 3.4.- COMPOSICIÓ

1

2 Isabel de Velasco que, a la dreta de la Infanta, fa reverència amb una lleugera inclinació. Les anomalies físiques i els colors foscos dels vestits dels components del segon grup, la triada dels nans/nins de la Cort i el mastí, ressalten la bellesa i la claredat cromàtica dels vestits

dels altres tres.

1.- Infanta Margarita

3.- Doña María AgustinaSarmiento de Sotomayor

2.- Doña Isabel de Velasco

10.- El rei Felipe IV

Darrere dels petits personatges, en primer terme, conversen, mig amagats en la penombra, la dama d’honor Marcela de Ulloa i un guardadames (Diego Ruiz Azcona). A la banda esquerre, s’erigeix la figura escrutadora del mateix Velázquez.

3.- ANÀLISI FORMAL 3.4.- COMPOSICIÓ

3.- ANÀLISI FORMAL 3.4.- COMPOSICIÓ

2.- Doña Isabel de Velasco que, a la dreta de la Infanta, fa reverència amb una lleugera inclinació.

4.- Mari Bárbola (nana macrocèfala). 5.- Nicolasito Pertusato (el nin) i el mastí,

que suporta impassible la trepitjada d’aquest.

6.- Doña Marcela de Ulloa (dama d’honor).7.- Don Diego Ruíz Azcona (guardadames).8.- Don José Nieto Velázquez (aposentador).

2.- Isabel de Velasco4.- Mari Bárbola5.- Nicolasito Pertusato 6.- Doña Marcela de Ulloa7.- Diego Ruíz Azcona8.- José Nieto Velázquez

3.- ANÀLISI FORMAL

3.4.- COMPOSICIÓ

5.- Nicolasito Pertusato (el nin) i el mastí.

2.- Doña Isabel de Velasco

4.- Mari Bárbola (nana macrocèfala).

3.- ANÀLISI FORMAL 3.4.- COMPOSICIÓ

Autoretrat de Velázquez que, amb una mà aguanta un pinzell i amb l’altra la paleta (realitzant la tasca de pintor de Cort). La creu vermella de Santiago, que porta al pit, fou afegida un cop mort (pòstumament) per ordre del rei i és un símbol del seu propi ennobliment, pel qual lluità molt en vida.

3.- ANÀLISI FORMAL 3.4.- COMPOSICIÓ

Un gran llenç, que dóna l’esquena a l’espectador s’alça davant de l’artista. Què està pintant? Aquest és un dels enigmes sense resoldre d’aquest quadre.

Un gran llenç.

Estança del “Alcàzar” de Madrid desprès de Las Meninas de

Diego Velázquez

3.- ANÀLISI FORMAL 3.4.- COMPOSICIÓ

La imatge, dempeus i sota un cortinatge, dels reis Felip IV i Mariana d’Àustria es reflecteix al mirall de la paret del fons de la sala, devora la porta. L’home que observa l’escena des dels graons i que descorre les cortines és José Nieto Velázquez, aposentador de la Cort. El gest del seu braç fa que l’espectador repari en el reflex dels reis al mirall. El punt de fuga del quadre es concentra en la seva silueta.

Si no fos pel toc de llum que el pintor donà al mirall, no repararíem en els reis, fins i tot, sembla que són un quadre més dins l’estança. Aquest joc visual, un tant enigmàtic, ens permet obtenir més informació de la resta de persones que hi ha a l’espai representat.

La instantaneïtat (fotogràfica) del moment es pot observar en els gestos dels personatges, que pareixen haver estat alertats per la cridada de qualcú extern a l’escena.

3.- ANÀLISI FORMAL 3.4.- COMPOSICIÓ

3.- ANÀLISI FORMAL 3.4.- COMPOSICIÓ

Instantaneïtat (fotogràfica): Quasi tots ens miren!

TEXTURA: Les formes etèries dels reis, reflectides al mirall del fons de la sala, les realitzà Velázquez amb el pinzell humitejat amb més trementina que pigment i acariciant més que pintant la tela.

10.- El rei Felipe IV11.- La reina Mariana d’Àustria

dempeus i sota un cortinatge.

RECORDATORI !!!

1.- Infanta Margarita.2.- Doña Isabel de Velasco

(reverència amb una lleugera inclinació).

8.- Don José Nieto Velázquez (aposentador de la reina).

10.- El rei Felip IV.11.- La reina Mariana d’Àustria.

3.- ANÀLISI FORMAL 3.4.- COMPOSICIÓ

El punt de fuga geomètric del quadre (perspectiva lineal) és la silueta de Don José Nieto Velázquez (aposentador de la reina amb posició destacada).

El punt de fuga geomètric (perspectiva lineal): silueta de Don José Nieto Velázquez (l’aposentador).

8.- Don José Nieto Velázquez (aposentador de palau).

Salvador DalíDon José Nieto Velázquez (1983)

Museu del Prado, Madrid

Estança del “Alcàzar” de Madrid desprès de Las Meninas de

Diego Velázquez

Les parets de la sala estan plenes a vessar de quadres. Els que pengen damunt del mirall són còpies d’originals de Rubens, fetes per Juan Bautista del Mazo.

3.- ANÀLISI FORMAL 3.4.- COMPOSICIÓ

ESQUEMA GEOMÈTRIC de la composició de Les Menines:

Groc: Eix del centre de la imatge. Blau: Eix del terç de la imatge. Verd: Punt de fuga geomètric. Vermell: Punt de fuga dels Reis.

3.- ANÀLISI FORMAL

3.4.- COMPOSICIÓ

3.- ANÀLISI FORMAL 3.4.- COMPOSICIÓ

DISTRIBUCIÓ DELS ELEMENTS EN L’ESPAI PICTÒRIC: Tot està bastant centrat, però és una composició no unitària, cada personatge té un valor per si mateix.

PERSPECTIVA

Lineal

Establiment del punt i línies de fuga

Disminució gradual de la mida de les figures

Inclinació dels objectes respecte a la perpendicularitat

Aèria

Direcció de la llum del quadre

Il·luminació dels objectes i intensitat del color

Representació de l’aire ambient

3.- ANÀLISI FORMAL 3.5.- PERPECTIVA

3.- ANÀLISI FORMAL 3.5.- PERPECTIVA

L’art barroc neix a Roma, al voltant del 1600, impulsat pel papa Sixt V, com una culminació del Manierisme (que havia sorgit en el segle XVI com a reacció contra el racionalisme renaixentista), i amb l’objectiu de manifestar la grandesa de l’Església per mitjà de les arts figuratives (és el moment de Sant Pere del Vaticà).

4.- ESTIL: BARROC

El vocable Barroc va ser encunyat en sentit pejoratiu pels pensadors liberals de principis del segle XIX per designar un art que consideraven decadent, i que el relacionaven amb l’Antic Règim, l’aristocràcia i la Monarquia Absoluta.

Representa una reacció contra la serenitat i l’equilibri dels cànons del Renaixement. Ara, en contraposició a l’equilibri, les proporcions i l’harmonia de l’art renaixentista, el Barroc valorarà més el dinamisme i l’expressivitat.

4.- ESTIL: BARROC

4.- ESTIL: BARROC

a) El barroc de la Contrareforma, que es localitza a Portugal, sobretot a ltàlia, Espanya i els dominis dels Habsburg, on es manté la temàtica mística i religiosa, amb la qual es pretén comunicar d’una manera exaltada els postulats del Concili de Trento.

L’art Barroc es va desenvolupar en el segle XVII i la 1a ½ del segle XVIII, després del Concili de Trento a Itàlia. Però, aquest estil s’expressa de manera diferent segons l’àrea geogràfica on es desenvolupa. Per aquest motiu hi podem diferenciar:

b) El barroc de l’absolutisme, més classicista, es desenvolupa a França i empra l’art com a canal propagandístic.

c) El barroc protestant es troba a Holanda, on una burgesia, cada cop més poderosa, s’apropia del mercat de l’art. Els seus temes preferits són les escenes quotidianes d’interior i les natures mortes (bodegons).

El barroc utilitza una iconografia directa i teatral amb una gran ornamentació. Va ser un estil sofisticat i emocional, sovint extravagant.

Com a CARACTERÍSTIQUES COMUNES destaquen l’ornamentació, les línies diagonals, la importància donada a la llum, tot el que hem observat, clarament, en l’obra de Las Meninas.

4.- ESTIL: BARROC

5.- MODELS I INFLUÈNCIES

Velázquez, el gran mestre del barroc, rep influència de l’art pictòric del passat i aprèn dels grans mestres que li són contemporanis com Peter Paulus Rubens.

67

DEPOSICIÓ O DAVALLAMENT DE LA CREU (1611-1614)

PETER PAUL RUBENSCATEDRAL D’ANVERS. BÈLGICA

5.- MODELS I INFLUÈNCIES

Visitació de la Mare de Déu i Presentació de Jesús en el temple, 1611-1614. Peter Paulus Rubens (1577-1640).

Catedral d’Anvers. Bèlgica.

ESTIL RUBENS: Composicions de grans tríptics.5.- MODELS I INFLUÈNCIES

68

LES TRES GRÀCIES(1639)

PETER PAUL RUBENSESCOLA FLAMENCAMUSEU DEL PRADO

5.- MODELS I INFLUÈNCIES

FAMÍILIA

CARLOS IV

77

LA FAMÍLIA DE CARLES IV (1800-1801)FRANCISCO DE GOYA Y LUCIENTES (1746-1828)

MUSEU DEL PRADO. MADRID

Goya, gran admirador de Velázquez, es va inspirar en Las Meninas per a realitzar la seva obra “La família de Carles IV”.

5.- MODELS I INFLUÈNCIES

87LE DÉJEUNER SUR L’HERBE. EL DINAR CAMPESTRE O

L’ESMORZAR SOBRE L’HERBA (1863). ÉDOUARD MANET (1832-1883) MUSEU D’ORSAY. PARÍS. IMPRESSIONISTA

A la vegada, Velázquez deixarà la seva empremta en el nou corrent dels impressionistes (Manet).

5.- MODELS I INFLUÈNCIES

Diego Velázquez Innocenci X (1650)

Oli sobre llenç (140 x 120 cm) Galeria Doria Pamphili, Roma

Francis Bacon realitzarà el “Retrat d’Innocenci X”, a partir del de Velázquez.

5.- MODELS I INFLUÈNCIES

Cap VI, 1949.Primer vestigi en l’obra de Francis Bacon del retrat d’Innocenci X, de Velázquez. El crit primordial és el tema més destacat en aquests primers quadres, on tot el rostre desapareix en la penombra, per a centrar-se en la boca que crida.

Francis BaconCap VI, retrat Innocenci X (1949)

5.- MODELS I INFLUÈNCIES

Picasso va fer les seves pròpies versions del quadre i l’Equip Crònica el quadre “ Interior de Las Meninas”.

5.- MODELS I INFLUÈNCIES

1957. Las Meninas. Picasso.Las Meninas (after Velázquez)

Variacions Meninas Velázquez

1656. Las Meninas. Diego Velázquez

5.- MODELS I INFLUÈNCIES

Es pot establir un paral·lelisme entre l’estructura compositiva de Las Meninas i El Guernica de Picasso.

Les Menines de Manolo Valdés

Influirà en...

37

EL MATRIMONI ARNOLFINI (1434 dC)

JAN VAN EYCKNATIONAL GALLERY. LONDON

I es creu que Velázquez es va inspirar en el quadre de Jan van Eyck per fer les seves Meninas.

5.- MODELS I INFLUÈNCIES

Evidentment, Velázquez fou capaç d’assimilar l’art pictòric del seu temps i del passat i, alhora, d’anar més enllà per crear una obra i una tècnica personal innovadores.

5.- MODELS I INFLUÈNCIES

Les interpretacions, que ha suscitat el quadre de Velázquez, són força variades, com hem apuntat al principi del comentari, i en podem afegir unes quantes més, com ara un intent de pintar el seu senyor Felip IV, ja que durant els últims anys de la seva vida no volgué ser retratat per ell a causa del sever realisme de les seves obres, i també, pot ser que signifiqui un anar més enllà de la realitat per pintar la pintura mateixa.

6.- SIGNIFICAT I FUNCIÓ

La primera interpretació seria que Margarita va entrar a la habitació, acompanyada del seu seguici, mentre Velázquez pintava a la parella reial que es pot veure en el mirall.

L’altra interpretació apunta que, quan Velázquez està pintant el quadre de Las Meninas, Felip IV i Mariana d'Àustria estan observant l’escena i per això estan reflectits al mirall.

6.- SIGNIFICAT I FUNCIÓ

6.- SIGNIFICAT I FUNCIÓ

FUNCIÓ: Relacionada amb el tema representat, la funció del quadre és la de fer un retrat de la família reial i, també, decorativa, per la qual cosa primer li van posar el nom La família, nom en què es coneixia (inventari de 1743), a partir del segle XIX li van donar el nom amb què es coneix avui dia.

El que sí se sap és que aquest llenç fou molt estimat pel rei Felip IV, que sovint presenciava, acompanyat per la reina i les infantes, les evolucions de l’obra.

El quadre fou destinat a una estança de l’Alcàsser, on el rei es resguardava dels calors de l’estiu, lluny de qualsevol activitat pública.

7.- UBICACIÓ INICIAL

Pintura s. XVII del Reial Alcàsser, Madrid. La façana meridional (dreta) de l’arquitecte Juan Gómez de Mora (1636). L’occidental (esquerra) és anterior, tal vegada, del primitiu castell musulmà.

Dibuix, de Filippo Pallota, de la façana principal de l’Alcàsser en 1704, trenta anys abans de l’incendi que el va destruir.

Palau Reial d’Orient, Madrid, construït sobre el solar de l’Alcàsser, quatre anys després de l’incendi de la Nit Bona de 1734, en temps de Felip V. Grans tresors artístics es varen perdre, entre ells 500 quadres, però es va rescatar Las Meninas.

7.- UBICACIÓ INICIAL

V

E

L

Á

Z

Q

U

E

Z

Diego Velázquez Retrats del comte-duc d’Olivares (1622-23-24)

Oli sobre llenç Nova York, Madrid i Saô Paulo (respectivament)

8.- ALTRES OBRES DE L’AUTOR

Diego Velázquez Retrat de l’infant Don Carlos (vers 1626-1627)

Oli sobre llenç(209 x 125 cm)

Museu del Prado, Madrid

8.- ALTRES OBRES DE L’AUTOR

Diego Velázquez La rendició de Breda o Les Llances

(1634) Oli sobre llenç(307 x 367 cm)

Museu del Prado, Madrid

8.- OBRES DE L’AUTOR

Diego Velázquez Les filoses o la faula d’Aracné o el Somni d’Aracné (1654-57)

Oli sobre llenç (167 x 252 cm) (222,5 x 293 cm amb els afegits posteriors) Museu del Prado, Madrid

8.- OBRES DE L’AUTOR

71

LES FILOSES O LA FAULA D’ARACNE (1657)DIEGO RODRÍGUEZ DE SILVA I VELÁZQUEZ

MUSEU DEL PRADO. MADRID

8.- OBRES VELÀZQUEZ

LES FILOSES O LA FAULA D’ARACNÉ

8.- OBRES DE L’AUTOR

8.- OBRES DE L’AUTOR Velázquez (Sevilla, 1599 - Madrid, 1660) va pintar Las Meninas quatre anys abans de morir, en 1656.

ACTIVITATS

Qui fou Diego Rodríguez de Silva y Velàzquez?______________

On va néixer?

València: Xàtiva; Alcira; Alcàsser.

Castella: Valladolid; Zamora; Àvila.

Andalusia: Cadis; Sevilla; Màlaga.

Quin any va néixer?

En 1500

En 1599

En 1660

Qui era el rei en la seva època?

Felip II

Carles IV

Carles II

Felip IV

ACTIVITATS

Quin número correspon als títols de cada quadre?

Vella fregint ous (1618).

L’aiguader de Sevilla (1620).

L’adoració dels reis mags (1619).

1 32

9.- CURIOSITATS

Existeix còpia anglesa.

9.- CURIOSITATS Si unim els caps dels diferents personatges, es forma l'estructura de la constel·lació anomenada “corona borealis”, l'estrella central de la qual es denomina Margarida, al igual que la infanta. D'aquesta manera la continuïtat de la monarquia recau en mans de Margarida, l'hereva de la família.

Déu ni do!!! La infanta Margarita ha esdevingut una bella senyoreta. Els nan que li alegraven el temps d‘esbarjo ja no hi són. Els temps han canviat!!!Abans calia mostrar el nombre de nans de palau, car era un criteri que mesurava el prestigi de la Cort.

En època de crisi han quedat eliminats, no estaria ben vist. Velázquez ha canviat, també el pinzell per la càmera de fotos, adaptant-se als nous mitjans tècnics. Tot i que, malgrat ser una fotografia, “l’instant decisiu”, “aquell que s’ha volgut immortalitzar”..., no ha variat...!. I les persones han hagut de posar quietes durant hores!

Campanya publicitària del Corte Inglés, 2009.

9.- CURIOSITATS

ACTIVITAT: MISTERI DE LES MENINES

ACTIVITAT: MISTERI DE MENINES

ENTREN ELS REIS...

Quins són els personatges?

On estan elspersonatges?

Què és?Què n’hi ha?

Nom sencer del pintor?

Què pinta?A qui pinta?

Quins reis?

La Infanta. Nom?

Què evoca la paraula“Menina”?

Aquí una Menina. Nom?

Quina nana?

Qui és el ninque juga?

Un frare i una monja?

La infanta Margarita, la primogènita del rei amb 5 anys, ha vingut per veure treballar a l’artista (personatge reial més retratat pel pintor). En qualque moment, abans que s’aixequés el “teló”, ha demanat aigua que, en aquests moments, li ofereix la dama de genolls, de la seva esquerre.

MISTERI DE MENINES

MISTERI DE MENINES

En el moment en què la Menina (...?) li acosta a la princesa un petit búcar, el rei i la reina entren en l’estança, reflectint-se en el espill de la paret del fons.

MISTERI DE MENINES

Una a una, tot i que no simultàniament, les persones congregades comencen a reaccionar davant la presència reial. La dama d’honor de la dreta (Menina ...?), que ha estat la primera en adonar-se’n de la seva presència, comença a fer la reverència.

Velázquez ha notat, també, la seva aparició, i para..., enmig del seu treball, en un gest com si anés a soltar la paleta i el pinzell.

MISTERI DE MENINES

MISTERI DE MENINES

MISTERI DE MENINES

I si ens pintés a nosaltres?

Si Velázquez pinta els reis que posen fora del quadre, a l’espai que ocupem els espectadors, d’alguna manera, aquesta treta ens integra dintre del quadre i ens fa participar, perquè fusiona realitat i aparença.

Arriben els reis... I els sorprenen a tots.

• Què dibuixa el pintor?

• Què diuen la resta dels personatges?

• Comença per completar els globus a partir de tot el que hem treballat amb aquest comentari d’imatge, i redacta la teva pròpia versió.

En 1656…

MISTERI DE MENINES

The End

ANNEX MENINAS

reinterpretacions

1957. Las Meninas. Picasso.Las Meninas (after Velázquez)

Variacions Meninas Picasso

1656. Las Meninas. Diego Velázquez

Variacions Meninas Picasso

1957. Las Meninas. María Augustina Sarmiento i Infanta Margarita …

Variacions Meninas Picasso

10 octubre 1957, Cannes. Las Meninas. María Augustina Sarmiento.

Oli sobre tela (115 x 89 cm).Museu Picasso Barcelona.

MPB 70.471

Variacions Meninas Picasso

14 setembre 1957, Cannes. Las Meninas. La Infanta Margarita. Oli sobre llenç

1957. Las Meninas. Picasso

1656. Las Meninas. Velázquez

Variacions Meninas

1957. Las Meninas (Infanta Margarita)Oli sobre tela (100 x 81 cm). Museu Picasso de Barcelona

Variacions Meninas Picasso

1957. Las Meninas. Picasso.Las Meninas (after Velázquez)

Variacions Meninas Picasso

1. Las Meninas (després Velázquez)2. 4. 5. 6. Infanta Margarita3. María Augustina Sarmiento

Variacions

7. 8. 9. 10. 11. 12.Infanta MargaritaVariacions Meninas

Variacions 13. Grup central14. Grup complet

15. 16. 17. Infanta Margarita18. Els coloms

28. 30. Grup complet29. María Augustina Sarmiento i Infanta Margarita31. 32.33. Grup complet

Variacions

Variacions34. Grup complet35. Isabel de Velasco36. 38. 39. María Augustina Sarmiento37. María Augustina Sarmiento i Infanta Margarita

Variacions40. El Piano41. Nicolasito Pertusato 42. 43. 44. Isabel de Velasco, María Bárbola, Nicolasito Pertusato i el gos45. Isabel de Velasco i María Bárbola

Variacions46. Infanta Margarita i Isabel de Velasco47. 48. Grup complet49. María Augustina Sarmiento50. 51. Isabel de Velasco

1947. Las Meninas. Grup complet

Variacions Meninas Picasso

52. Isabel de Velasco53. Isabel de Velasco i Nicolasito Pertusato

Variacions

58. Isabel de Velasco

1957. Las Meninas. Picasso.Las Meninas (after Velázquez)

Variacions Meninas Velázquez

1957. Las Meninas. Picasso.Las Meninas (after Velázquez)

Variacions Meninas Picasso

1957. Las Meninas. Picasso.Las Meninas (after Velázquez)

Variacions Meninas Picasso

1957. Las Meninas. Picasso.Las Meninas (after Velázquez)

Variacions Meninas Picasso

1957. Las Meninas. Picasso.Las Meninas (after Velázquez)

Salvador Dali, Infanta Margarita with the Lights and Shadows of His Own Glory (1958)

Variacions Meninas Dalí

Salvador Dali (1960)

Salvador DalíDon José Nieto Velázquez (1983)

Museu del Prado, Madrid

Variacions Meninas Dalí

Meninas contemporànies...

Variacions Meninas

Equip Crònica, El recinte [The Precinct] (1971)

VariacionsMeninas pop

Variacions

Variacions

Meninas estil Botero i escultures de Manolo Valdés

Variacions

Variacions Meninas

Cristóbal Toral. D'après Las Meninas (1971)

Menines després Menines

Variacions Meninas

Philippe Comar. Las Meninas [Installation] (1978)

Soledad Sevilla. Las Meninas nº IX (1981/3)

Variacions Meninas

Joel-Peter Witkin, Las Meninas. New Mexico (1987)

Variacions Meninas

Meninas en foto

Variacions Meninas

Més fotos Meninas

Reinterpretacions

Meninas al carrer

Publicidad con las Meninas

Publicitat amb Meninas

Reinterpretacions

Gulio Paolini (1991)

Variacions Meninas

Eve Zussman, 89 seconds at Alcázar (2004)

Variacions Meninas

Las Meninas [3D Computer Game/World]

Variacions Meninas

Bob Kessel, Las Meninas

VariacionsMeninas cubistes

Barbara Jackson, Las Meninas

Reinterpretacions

Carlos Cenoz Bermejo "Dino", Las Meninas

Reinterpretacions

Nino Popa, Las Meninas

Reinterpretacions

Elezar, Las Meninas y Un Servidor

Reinterpretacions

Lord Corr, Las Meninas

Reinterpretacions

Martin La Spina, Meninas detrás del espejo

Reinterpretacions

Hikaru, Las Meninas

Reinterpretacions

Micro D, Las Meninas [Doste Effect]

Reinterpretacions

Shinji Ogawa, Las Meninas

Reinterpretacions

Sophie Matisse Las Meninas

ReinterpretacionsMenines sense Menines

© Desconegut (si us plau, informeu-me si sou l’autor)

Reinterpretacions

Reinterpretacions

© Desconegut (si us plau, informeu-me si sou l’autor)

D Utisz (?), Las Meninas spectaculum

Reinterpretacions

WickedWitchOfTheWeb (?), Las Meninas

Reinterpretacions

Reinterpretacions

© Desconegut (si us plau, informeu-me si sou l’autor)

Meninas amb altres actituds

Reinterpretacions

© Desconegut (si us plau, informeu-me si sou l’autor)

Google

Reinterpretacions

Reinterpretacions

© Desconegut (si us plau, informeu-me si sou l’autor)

Reinterpretacions

© Desconegut (si us plau, informeu-me si sou l’autor)

Reinterpretacions

© Desconegut (si us plau, informeu-me si sou l’autor)

xyphid (?), Las Meninas

Reinterpretacions

Reinterpretacions

© Desconegut (si us plau, informeu-me si sou l’autor)

Jose Villot, Las Meninas with Darth Vader

Reinterpretacions

Gerard Rancinan, Las Meninas (2009)

Reinterpretacions

Antonio Guijarro Morales, Las Meninas

Reinterpretacions

Antonio Guijarro, Las Fellinas

Reinterpretacions

Tarleton Blackwell, Las Meninas

ReinterpretacionsMeninas amb altres personatges

Howard Podeswa, Las Meninas

Reinterpretacions

Reinterpretacions

© Desconegut (si us plau, informeu-me si sou l’autor)

Reinterpretacions

© Desconegut (si us plau, informeu-me si sou l’autor)

Ronnie Ry (?), Las Meninas

Reinterpretacions

Taria (?), Las Meninas

Reinterpretacions

Blythe (?), Las Meninas

Reinterpretacions

Jian Guo Xu, Las Meninas [2007]

Reinterpretacions

SakuraKaijuu, Las Meninas

Reinterpretacions

Xiakeyra, Las Meninas

Reinterpretacions

MarKAnime, Las Meninas Anime

Reinterpretacions

Justin R. Erenkrantz, Las Meninas with Pollock

Reinterpretacions

Victheman (?), Las Meninas at the Royal Court of Zelda

Reinterpretacions

Lluis Barba (?), Las Meninas

ReinterpretacionsMenines dins Les Menines

Reinterpretacions

Menines digitals

E. Howard Johnson, Las Meninas. Intentional Tourist

Reinterpretacions

Laurent de Brunhoff, Las Meninas

Reinterpretacions

WitchOnPower, Las Meninas [enactment]

Reinterpretacions

Reinterpretacions

© Desconegut (si us plau, informeu-me si sou l’autor)

Las Meninas [still from the video 70 Million. Hold My Horses, by d’Ogre]

Reinterpretacions

Reinterpretacions

© Desconegut (si us plau, informeu-me si sou l’autor)

James Mayhew, Katie and the Spanish Princess

Reinterpretacions

Richard Hamilton, Homage to Picasso’s Meninas [fragment]

Reinterpretacions

GOYA

Reinterpretació???????

© Desconegut (si us plau, informeu-me si sou l’autor)

Canonització

automne-portail-lp.ac- toulouse.fr/ html/telechargement/meninas.ppt hum40.cdf.udc.es/proyectos/ygr/ccss/downloads/lasmeninas.ppt http://www.slideshare.net/elrujehttp://www.slideshare.net/munsha.reines/meninashttp://www.slideshare.net, Slava Kozlovwww.slideshare.net/depsocials, Gemma Postiushttp://www.slideshare.net/jcontre1 http://www.slideshare.net/irenesitja Wikimedia Commons

10.- BIBLIOGRAFIA